Entrevista a Laia Flotats, portaveu de PDeCAT - 2/5/2017

Ara, passant 11 minuts de les 11, que estarà parlant d'actualitat amb la portaveu del partit demòcrata Sant Just laia Frutats, bon dia. Hola, bon dia. Per parlar, com sempre, després del ple municipal, fem aquesta entrevista de parlar dels diferents temes que acaben sortint i també tants altres qüestions de actualitat. Va ser un ple més fort i intens, d'aquests 3 hores de ple. Sí. Déu-n'hi-do. Més una de promunçar, o sigui, 4. De veritat, que després teniau l'altre... Sí, doncs d'aquests dijous... Intenses, d'alguna manera. Sí, a més, a final de mes, el que és ideal, pels quins temes, el sector privat, normalment ja sabem que els finals de mes sempre acostumen a les empreses, acostumen a ser molt apretujats, molt potents, a més a més afegim això. Era que en tot un pont, també, és a dir, que tot t'influeix, segurament. En tot cas, dels temes que es van tractar, un d'ells ja venia una mica del plenterior, perquè ja hem parlat amb ell l'entrevista, que és que es van aprovar, finalment, les ajudes, les dades de finança, una part del lloguer, de les persones joves, que s'han emancipat a Sant Just, un punt que va tirant davant per una animitat, es va fer una mica de debat al plè, però bé, en tot cas, en tenc cas satisfets que tirin davant. Sí, és un punt de partida, i per si van a nosaltres van fer el nostre vot, el van fer a favor. És un punt de partida i ens sembla molt bé, tot i que hi ha algunes qüestions que creiem que són millorables i les vam exposar al plè. De les bases, sí que ens va sorprendre que el requisit de l'empedronament només sigui exigible a una de les dues persones de la unitat de convivència. Ens sorpren, perquè al final d'això ho estem finançant, aquesta subvenció amb impostos del poble, amb impostos que paguen els ciutadans de Sant Just, i, per tant, no sé, potser el requisit de l'empedronament hauria de ser per les dues persones que es beneficiaran d'aquesta subvenció. Més que res, que l'empedronament a Sant Just comporta uns beneficis tant per les persones que s'empedronen com pel mateix municipi. Per tant, demanareu que sigui obligatori o...? Bueno, una altra... Nosaltres vam preguntar això en el plè, però no se'ns va acabar de donar una explicació massa lògica. A partir d'aquí, el següent pas l'acabarem d'estudiar d'internament, perquè, com has dit al principi, va ser pont. I nosaltres aquesta setmana fem les nostres reunions internes i ja valorarem quin és el següent pas que hem de fer, si l'hem de fer o no, i quin farem. Perquè en principis hi ha un període d'explicició, no? Tenen que es poden fer encara algunes legacions. Sí, correcte. Ens va sorprendre que el pagament de la subvenció a les persones beneficials es faci que de 6 mesos, tenint en compte que són persones que... l'ajut va destinat a persones que no tenen uns sou excessivament alts, i que va, amb la idea d'ajudar-los a pagar el lloguer cada mes, que la subvenció se'ls il·liquidi cada 6 mesos... Clar, això els hi produeix un desfassament de liquiditat, per dir-ho d'alguna manera, no? Creu que hauria de ser anual, per exemple? O mensual. Com que el lloguer el pagues cada mes, si es reps la subvenció de l'ajuntament cada mes, és més fàcil. Per organitzar-te el lloguer. Exacte, les finances i tot plegat. I bé, i després vam plantejar algunes casuístiques, que tenien més a veure, no tant amb la renta i el lloguer, sinó la barreja de les dues coses, que és l'esforç que acaba fent cada unitat de convivència en pagar aquest lloguer. No és el mateix, doncs rentes mitjanes, pagant lloguer mitjans, al final l'esforç que han de fer és superior que una renta alta pagant un lloguer. Tenien en compte que en els dos casos tinguessin la mateixa subvenció. Perquè en principi és la subvenció de pendre de cada situació particular? Sí, però el que vam dir és això, que estiguin en compte l'esforç. Això en les bases no queda detallat. No queda detallat exactament. L'esforç vol dir el que es destina del sou, no? El tant per cent del sou, sumat per la unitat de convivència, els ingressos de la unitat de convivència, tant per cent que es destina a pagar lloguer, un cop descontada la subvenció. No vull fer aquí una exposició, perquè la ràdio, que no és visual, pot ser una mica sofisticat. Carme, no vull que et canviïn de canal. Després també vam plantejar alguna altra casuística, en cas que per exemple una parella, que sí que són parella, i que tenen un fill a càrrec, i que si pot produir una situació de separació, a les seves hores ja no serien dues persones, sinó una... Que es podria mantenir la subvenció d'aquest cas. O si més no durant un temps fins que aquesta persona pugui trobar una altra alternativa. Més que res, que ja tens el pal de la separació, que més a més, tinguis el pal de que a sobre et fan... Per aquesta ajuda, no? Sí, correcte. Més que res, això. I bé, ja està. Això és el que fa un d'aquests punts. Volem, en principi, això, es van aprovar aquestes ajudes. Ara, aquest període d'exposició, després, en principi, començarà a aplicar-se. També es van aprovar les bases per optar a la subvenció de Libi, pel 2017-2018 i el 2019, i s'amplia una mica, també, aquestes subvencions, o les persones que poden accedir. Canvia un tipus de perfil que hi podia accedir fins ara. Ara es demana un requisit concret més vinculat amb l'edat, i ara es passa a tenir compte a la renda. Esteu d'acord amb aquest canvi? Sí, nosaltres vam votar a favor. Tot el que sigui ajudar la gent a poder pagar a Libi. Endavant. Aquests eren punts vinculats en tema de subvencions o d'ajudes, i després també es va parlar de força d'economia, en aquest pla, tant per la part d'emocions com la part de punts. Fèiem un dels punts que volíem comentar ara, que es van tractar, com a punts convencionals per entendre'ns i després en format d'emoció. Dos. Exacte. A banda, el tema de les escoles Bressol. Es va aprovar a destinar més recursos, a bonificar tarifes de l'escola Bressol. En principi, a famílies que tenen més dificultats, i des del micròfon d'aquí a la ràdio, també l'altre dia, el primer tenen d'alcalde a seguir, no en tenia, perquè des de partit demòcrata no havíeu votat a favor d'aquest punt. Va, nosaltres avui també ho expliqueu. El resum que apengeu vosaltres des del partit demòcrata, no? Justament parleu, en aquest cas, d'un altre posicionament en relació amb el model d'escola Bressol. Sí, nosaltres cada mes fem un resum del ple, i el pengem a Twitter i a les xarxes per a Facebook, i si en aquí ja fem una explicació, a les hores. A veure, anem a aclarir conceptes, perquè és cert, durant el ple hi va haver un debat que es va produir en dos punts diferents del ple, un primer punt que va ser quan es va tractar això de la modificació de les ordenances fiscals, i correcte, en els dos casos hi va haver un vot diferenciat. Aleshores, anem a aclarir perquè primer de tot hi ha aquest vot diferenciat. En el punt 6, que és on es tractava això de les ordenances fiscals, la modificació, concretament, la modificació que es va exposar era la modificació de que no s'acceptava els professors, que canviessin la tarifa que apaguen pel menjar cap menjar a l'escola Bressol. Ells feien els professors feien una proposta i se'ls deia que no. El primer punt es canviava la manera de calcular un tipus de bonificació. La manera de calcular. Per principi, aquesta manera permetia ampliar, no? Carme, celebro que diguis això. És la primera persona que ens ho diu. Perquè a la comissió informativa ho vam estar preguntant, fins a dos vegades se li va preguntar a la regidora. De fet, la segona vegada li vaig haver de demanar que em traduís el que estava llegint d'un punt de l'altre dia. El dia de la comissió informativa m'ho traduís a un llenguatge de carrer. És entenador, més tècnic. Sí, perquè és que no s'estava entenent res. I el dia del ple tampoc van ser capaços d'explicar això que m'acabes de dir-ho. Però bé, en qualsevol cas, aquest punt anava barrejat, a més a més, amb un altre punt, que era la modificació d'una ordenança fiscal amb virtut de la qual una entitat, quan fa servir un equipament públic, ara ho fa via instància i té bonificada l'atac sedús d'aquest equipament públic, i ara això ho canvien per via conveni. Quan una entitat vulgui fer servir un equipament públic del poble, seguiràs tan bonificat, però en lloc de fer-ho via instància, haurà de fer un conveni. Eren els dos punts junts que es votaven en el mateix punt. Nosaltres de la nostra reunió interna que vam fer, respecte al tema de l'escola Bressol, era abstenció per nosaltres, tal com vam fer en el punt de l'emoció, respecte aquest segon punt, que era la ordenança fiscal del conveni dels equipaments públics, això no ho teníem clar. I vam decidir que ho preguntaríem al ple, que se'ns expliqués ben explicat el ple, per quina raó es feia aquest canvi, i si ho veiem bé, faríem l'abstenció, i si no, faríem en contra. Ho vam preguntar, l'explicació que se'ns va donar, no és raonable per nosaltres, seguim sense entendre per què es fa aquest canvi, i per això vam votar en contra. Si haguessin separat aquests dos modificacions de la ordenança fiscal... Ho veu demanar, això, que se'n apareixin? Doncs les aportacions que fem, tant en comissió informativa com el ple, com en junts de portaveus, normalment no les tenen en compte. Per tant, hi ha moments que ja dius, vinga, tirem, ja explicarem les coses, no passa res. Tenim els foros per poder-ho fer. I per tant, és això, si s'haguessin sigut dues modificacions separades, haguessin vist com el vot en respecte al tema de l'escola braçol, haguessin sigut el mateix en un moment del ple, com en l'altre. I respecte al tema de l'escola braçol, anem a aclarir també un parell de posicionaments. El primer que vull aclarir, com a partidemòcret, és que nosaltres el que estem és en contra de la mala gestió que entenem nosaltres, que s'està fent amb els recursos públics a l'escola braçol. La d'aquí s'enjust o en general? La d'aquí s'enjust. En segon lloc també volem aclarir, vull aclarir perquè és que, al final, els matisos, la gent que va interpretant coses que no són. Nosaltres estem a favor de que hi hagi una oferta pública d'escolarització de 0 a 3 anys. Estem a favor ben gestionat. El següent és que és el que es va qüestionar en el ple. És per què l'escola braçol de Sant Just Costa no la part que paguen les famílies, sinó el cost total per plaça. És gairebé el triple que el cost d'una plaça en el sector privat, en l'oferta privada de places. Per què és el triple? Això no ho sabem. I això és el que nosaltres no entenem. Això fa que, al final, les famílies que accedeixen a l'escola braçol pública, paguin de quota gairebé el mateix que la privada. És a dir, 20 euros de diferència. Quan nosaltres preguntem per què se'ns parla de temes de qualitat, jo he fet servir dues escoles braçol privades a Sant Just, l'escola braçol Tic-Tac i l'escola braçol Els Berns, i em sento supersatisfeta de la qualitat que he tingut en els dos llocs. I si hem de parlar de qualitat, que la qualitat normalment acostuma a ser un calaix desastre, perquè és molt difícil de quantificar la qualitat. Potser que tinguis veu per això amb els sou dels treballadors. Quan es parla de qualitat, entenc que es pot defensar en aquest sentit. Jo no sé exactament amb què hem de basar el concepte de qualitat. Creieu que és car la manteniment de l'escola braçol. És que costa el triple. Si una plaça privada tu pagues del voltant de 400 euros, i amb això estàs pagant tot, perquè aquella escola braçol privada no rep subvenció de ningú, si tu estàs pagant tot. Incluso el benefici empresarial, si es que decideixen tenir-lo. En canvi, en l'escola braçol pública, estem pagant del voltant de 400 euros, 380 i pico. I tot i així no estàs cobrint totes les despeses. A part d'aquests 380, has de sumar dos cops més 380 per dir alguna manera. Estic arrodonant molt els números. És a dir, cobrir tota la despesa i tot el cost de la plaça. Això és el que no entenem. I després la quarta reflexió que vull fer és... Ja és una còstia més filosòfica. Si estem fent un servei que és prestació pública, estem prestant des del sector públic un servei, hauria de ser d'accés universal. És a dir, tots els nens i nenes, bebès, de senjús, de 0 o 3 anys, haurien de poder tenir accés a aquesta prestació pública. I això no és així. No sé com s'ha de traduir això. Però el que sí sé és que a l'escolarització obligatòria, primària i això, tots els nens i nenes tenen garantit l'accés. Una altra cosa és que després els pares decideixin escoltar-me en lloc de portar-la a la pública, a la porta o concertat, o al privat. Però tots els nens tenen accés. En canvi, a l'escola Bressol, de 0 o 3 anys, això no passa. Però això passa amb molts municipis, també. Per això que he dit que la reflexió que faig ara ja és més filosòfica. I l'altra qüestió, també, que a nosaltres ens fa barra un tal cap i això sí que va sortir el ple. Igual que amb la llei de la dependència, tu tens beneficiària en tant la situació de la persona. Beneficiària, el malalt o la persona gran que està amb dificultats. I tu pots escollir si això ho fas a casa, o el portes a un centre, en l'educació, o en el cuidado de 0 o 3 anys, hauria de ser el mateix. Les famílies, independentment de la opció que es conlleixin, tenir-los a casa i fer-se encarre aquells fins que vagin a P3, o portar-los a l'escola Bressol. Potser hauríem de, des de l'estat, des del govern, facilitar el mateix tipus d'ajudes, perquè puguin optar a fer els dos o tres o diferents tipus de modalitat d'educació que es vulgui fer. I com creus que s'hauria de facilitar? O sigui, per exemple, tenim exemples com la llei de la dependència, tenim exemples, per exemple, de diferents... Però principis diferents, perquè se suposa que l'educació 0 o 3 va més enllà de que sigui un espai de guarderia, no? És el que s'ententa de potència, que sigui un espai d'educació. Hi ha moltes famílies que pensen que de 0 o 3 anys el millor que poden fer amb els nens és tenir-los a casa. I no ho poden fer perquè em donen a treballar, i per això han de fer servir l'escola Bressol. Llavors, l'Ajuntament hauria de bonificar aquestes famílies... També té de... Per conciliació o...? Anem a ser justos i rigorosos. No sé què et refereixes. Potser va més enllà d'un ajuntament, eh? Potser va més enllà d'un ajuntament, això. Però el que vull dir és que hi ha famílies que consideren que l'educació dels seus fills, o dels seus nadons, l'educació i el cuidado. Perquè de 0 o 3 anys, sobre tot, el que necessiten, són molts cuidados. De 0 o 3 anys, fer-la ells directament a casa. No necessàriament portar-los un centre. Però això no ho poden fer perquè han de treballar. I de fet, les escoles Bressol, inicialment, i això ens haurien de tirar enrere en el temps... Sí, sí, van néixer per això. Van néixer per això, perquè les mares treballaven i el cuidado dels bebès no ho podien fer, si no havien de deixar treballar. I per això també, en el seu dia, va sortir la necessitat des del sector públic de donar cobertura això. Perquè les famílies que no tenien tants bons ingressos i per tant no podien pagar escoles Bressol primades, que era l'únic que hi havia, aquelles mares i aquells pares, sí que es veien obligats i forçats, ha deixat de treballar si volien tenir fills. I també la necessitat del sector públic de cobrir això. Perquè aquelles famílies, amb no tants bons ingressos, poguessin igualment no renunciar i seguir treballant. Que això pot ser una causa de marginalitat en el futur. Per tant, crec que la reflexió va més enllà d'estar cada 6 mesos o cada 8 mesos presentant la mateixa emoció demanant que la Generalitat pagui més diners. Que és el dia de la marmota que va dir... Són els diners que fa molts anys que no es paguen per això. Són diners dels ciutadans que es paguen via impostos, que els paguem a l'Estat, a la Generalitat i a l'Ajuntament. I els ciutadans paguem impostos. Paguem impostos en general. Però el manteniment de les escoles versals sí que hi havia una partida no compromesa. O sigui, hi havia una partida que sabia compromesa la Generalitat, i que fa molt temps que ha deixat de pagar-se. Jo no entraré al debat si aquesta administració em deu més com a administració aquest, o aquell, o aquell d'allà al costat. Perquè a nivell de carrer, que els hi estem explicant a la gent del carrer, la gent del carrer paga impostos i ja està. I l'únic que vol és que, a canvi d'aquests impostos, els serveis que necessita estiguin ben coberts i se'ls hi prestin des de l'Estat, que es presten des del sector públic. Si comencem aquí a amarejar-los, que si aquesta administració que recapteix això, paga o no paga, deixa de pagar, escolta'm. Per tant, creieu que hi hauria una reformulació del model d'escola Bressol? Portem també aquest debat al punt d'origen, no? O sigui, l'escola Bressol havia estat finançada 30, 30, 30, va? 30, la Generalitat, 30, l'Ajuntament, 30, la persona i les famílies. La Generalitat revia diners de l'Estat, del govern de Madrid, i el govern de Madrid talla l'aixeta. Talla l'aixeta? Com es paguen les coses? S'han de prioritzar quan es redueixen els ingressos, i això qualsevol família ho entén. Si es redueixen els ingressos es de prioritzar. I l'escola Bressol, el que va passar, no és que deixessin els ajuntaments de cobrar diners, aquell 30%, deixessin de cobrar-lo. És que en lloc de fer-ho, la Generalitat ho va passar a fer la diputació. Jo crec que el ciutadà de nivell de carrer, que ho faci una administració, ho faci una altra, és d'un tecnicisme que marajar-lo és amb això. No sé si és correcte. No sé si és correcte. Aleshores, més cares que no ens entendran. I després diran això que els polítics estem en un núvol i no... I aleshores, en aquest sentit, simplement és això. Tot el que us he comentat, respecte a l'escola Bressol, i insisteixo, el dia de la marmota, cada 8 mesos tenim aquesta emoció. I final és una emoció de mar... En aquest cas, per això es referia... La part concreta era que referia aquells diners que es van destinar per pagar la part de escoles concertades. Aquest és concret de l'emoció. No dic que la part que es va formar del punt, sinó la emoció en concret, que va ser una altra. Aquí tenim la barreja ideològica de partits com Movem, que són de naturalesa més aviat comunista. I aleshores, aquesta qüestió de les escoles concertades, els hi trenca els esquemes. Jo ja ho entenc. Però és el que li vaig dir en el just, en el ple, i ho dic ara aquí, i ho he dit abans també. O sigui, al final estem parlant de l'educació obligatòria. La que l'estat diu que s'ha de prestar i que és obligatori. I, com que aquest és un país lliure, hi ha diferents maneres. Els pares, a més a més, tenim garantit, garantit, el dret de l'acció del nostre centre escolar de les nostres fills, l'educació dels nostres fills. És patrimoni exclusiu de la família. I s'assedeix una part de l'estat, perquè com a societat ens va bé que tots tinguem les mateixes competències. Però hi ha altres qüestions que són a criteri de la família. Aleshores, l'escola pública és una oferta, i l'escola concertada és una altra, i l'escola privada és una altra. L'escola concertada, l'únic que s'està concertant aquí, és que des de la Generalitat, els sous dels professors de l'escola concertada els paguen la Generalitat, no els paguen les famílies. Això és el que acaben pagant amb les cuates que paguen, de més a més, a diferència de l'escola pública, són altres serveis que es presten en aquella escola, i que potser la pública no es presten, i que per això potser no els acaba de convèncer, o equis raons. Hi ha milers de raons. Perquè també hi ha un tema de valors, de religió... Depèn de cada cas, sí.Exacte. Cada família decideix. I després hi ha l'escola privada, que són agrupacions de professors, de pares i de mares, segons els tipus també, que decideixen que s'ho fan tot ells. El que volen és saber quines són les competències que han de solucionar els seus nens, per tenir la titulació oficial i estar en equilibri, dintre de la societat. Doncs bé, és això. A les escoles concertades el que es paga són els sous dels professors. Segons el Lluís i el Just, que havien de fer la Generalitat, deixar de pagar els sous dels professors de la concertada, malgrat que estan prestant educació obligatòria, que estiguen a les famílies, que es conlleixen la concertada, perquè potser hi ha famílies que volen competències troncals o generals. Es feia referència a una partida concreta que en principis anava destinada per una altra cosa, i que entenc que hi ha un impacte... Per pagar els sous dels professors. És a dir, la reducció d'ingressos que va fer l'Estat cap a la Generalitat va ser dràstica en tots els sentits. I es va anar bé de prioritzar, dintre de l'educació, de tot el que és el món de l'educació, es va prioritzar poder pagar els sous dels professors que treballen a la concertada. Clar, evidentment, perquè és una obligació de l'Estat, una obligació. Perquè ho diu l'Estatut, que l'educació és obligatòria de 6 a 16. Parlem d'un altre tema abans de marxar, perquè també va ser un altre dels temes on hem d'estar aquí. Aquest tema ha de ser d'una per molt. Però bé, en tot cas, parlem de l'aplicació del romanent, perquè es va parlar el ple de quin era el romanent, i després també és a presentar una emoció en relació justament a això, perquè els conjuntaments no poden reinvertir aquest superàvit en inversions que no siguin financerament sostenibles, això és el que dicta l'Estat, i per tant, d'alguna manera, demanava la modificació de la regla de la despesa, perquè cada consistori pugui decidir dones destinant aquests diners, que en aquest cas estaven parlant d'una xifra alta en relació a l'últim any. Veu votar a favor d'aquesta emoció? Sí, correcte. La resta abrit de l'oposició no s'hi van sumar. En aquest cas. En cadascú. Donarà l'explicació que cregui. Estem a favor, al final, els diners que s'han recaptat amb impostos, que han pagat tots els Sant Justencs i Sant Justenques de Més, entenem que aquests diners han de revertir el poble, i, a més a més, sent un ajuntament que no té tant deute a nivell d'ajuntament, si somen promons, sí que tenim deute, però com que només és a nivell d'ajuntament, doncs sí que, home, aquests diners anem de poder disposar lliurement, lliurement, per poder decidir entre tots quins són els aspectes, els espais, les inversions que són més necessàries, i això que vingui restringit per els criteris des del govern de Madrid de temes de sostenibilitat, financera, etcètera, etcètera, clar, limita molt, i això no és correcte. Aleshores, nosaltres entenem que aquí això s'ha de tirar endavant, o sigui, s'ha de poder tenir més llibertat, i que des del que és l'ajuntament i des de la ciutadania dels pobles es pugui decidir amb més llibertat què fem aquests diners. Per això també van proposar que una part d'aquest romanet es pugui decidir en un procés participatiu que els veïns puguin decidir, en prioritzar les inversions, o... Confieu que l'Estat canviï aquesta norma? Sí, sí, veiem bé. Però confieu que puc tirar endavant. Això també li hem preguntat al primer tinent del partit. A nivell del partit demòcrata... No m'agrada semblar. Sí, nosaltres vam estar preguntant també. A nivell del partit demòcrata, el Congrés dels Diputats, s'ha sigut, de fet, el partit demòcrata que va presentar la iniciativa, perquè això es modifiqui i nosaltres... La música també s'ha presentat en diferents ajuntaments. Sí, s'ha presentat en diferents ajuntaments. A la Diputació es va pactar un text entre totes les forces polítiques i es van aprovar. Bueno, va ser amb dues motions. Aquí, que és el que jo vaig dir en el ple, es van ajuntar els dos textos, però, a més a més, en els acords, que és el que més pesa de l'emoció, aquí el govern tripartit d'aquí va voler afegir més punts, el qual distorsionava el que eren els acords, dels acords aprovats en consens. I bé, nosaltres aquí vam fer un vot de generalositat, bueno, votem a favor igualment, perquè l'esperit hi és, és el mateix, però mà, que a última hora afegiu nous punts, que fan que no sigui el mateix text inicial, doncs no està bé. Però, bueno, no vull davant d'això. Nosaltres, simplement, el que vam dir és que estem a favor, que això es pugui decidir amb més llibertat, que no hagi de ser només en arreglar que res. I a nivell de Madrid, ja veurem, perquè a mi també el que em diuen és que Madrid, la lògica dels pactes és un altre, per tant, no ho sé, esperem que aquí hi hagi... Bueno, com que no ho podem... Seria fer política afecció. Sí, bueno, crec que també depèn molt dels pressupostos generals de l'Estat, i ja veurem quant s'aprova de prendre molt de les primàries del partit socialista, així que... Potser finals de maig, ho veiem. I bé, ja per acabar, també, en aquest resum que heu publicat a Twitter, també deieu que no us agrada les pobres respostes, dieu que us donen els veïns acabant en el ple queixar-se. Sí, bé, en veïns es fan l'esforç d'enpassar-se 3 hores de ple, i després, quan fan les intervencions, les respostes acostumen a ser molt vagues, i sense aclarir o sense assumir gairees compromisos. I aleshores, això tampoc no ens sembla bé. Teníem uns veïns de Mas Lluís que aixanta del bar que tenen a sota, que fa molt soroll i que, a més a més, sembla que el límit de la terrassa no s'estan accedint del límit de la terrassa, no ho tenen correctament marcat. Aquesta queixa, a nosaltres, no és la primera vegada que la sentim, i la resposta que se'ls va donar... O de l'equip de futbol, de l'atlèctric Sant Just, que també van venir, van fer una felicitació, una queixa, i també la resposta que se'ls va donar tampoc va ser massa... Massa clara, no sé, no inspiren confiança. Aleshores, doncs això. Bé, en tot cas, és el que va donar el ple municipal, ple intens d'abril, avui anem parlat amb la porteu del partit demòcrata Sant Just, laia Flutats. Moltes gràcies, laia. Gràcies, gràcies a vosaltres. Que vagi bé i fins aviat. I que arribi el bon temps de la primavera. Avui encara no hem fet el temps, després ens ho explica el Carles. Encara que ens quedi una setmana de Quinto Tapa i el dia menys, tenim la festa primavera i escolta'm. Exacte, home, de fet, això t'anava a dir que entre Sant Jordi, Quinto Tapa i les últimes festes de la mans al comerç i també a casa regional, les últimes setmanes, Sant Just està molt bé, exacte. Sí, però esperem això, que el que queda de setmana i el cap de setmana, sobretot, tinguem gaudir de bon temps i acaba de disfrutar del Quinto Tapa i de tot plegat. Esperem que sí, moltes gràcies, laia Flutats. Gràcies, Carme. Adéu, adéu.