Entrevista a Albert Bosch, aventurer - 3/5/2017

I aquest el que fem és parlar del Cicle d'Audivusuals de Muntanya de les Cs. Aquest dijous es projecta el tercer d'aquesta temporada. Serà 2.344.000 passes pel sud 1911-2011. És un dels documentals que on dèiem el tercer d'aquest quart cicle de muntanya que es farà aquest dijous. La sessió comptarà amb la presència d'un dels seus protagonistes. L'aventurer i escriptor Albert Bosch, aquí tenim l'altre canto del telèfon. Molt bon dia, Albert. Hola, bon dia. Per parlar del que es farà aquest dijous. M'he equivocat amb la xifra, però aquestes 2.304.000 passes pel sud 1911-2011. Per tant, una mica la idea de commemorar aquest centenari d'aquesta primera expedició pel sud, no? Exactament. Jo també m'equivoco molt poc a vegades del dia. És que té a l'altre títol que vol posar... El productor va dir que això es té molta força, perquè més o menys, més o menys, aproximadament, que volien ser les que vaig fer, perquè vaig fer per aproximació. Cada dia vaig prendre una bret de mesures, em van tardar a fer un quilòmetre, un quilòmetre lent i un quilòmetre normal, i després cap del dia ho calculava. Però la precisió, en aquest cas, no té tanta importància com el simbolisme. I, evidentment, era per comemorar una mica el centenari de la primera diva dels humans al sud de l'any 1911. Exacte. En aquell cas, no van ser 67 dies, arrossegant un trineu carregat amb 110 quilos. Déu n'hi do, no? Sí, bueno, en realment van ser 52, 50 dies de marxa del meu company, 48 sols, i 15 que vam estar bloquejats amb una tenda sense moure'ns. I és un matís que el trineu estic a pesar de molt, però eren més del que dius. Al principi portàvem el trineu amb 134 quilos i mig carregos. D'una idea? Sí, sí, sí. I veu els tetorats perquè va basar en alguna inclamència meteorològica o... Sí, vam estar, res, el segon dia de marxa, estàvem avisats que podria haver-hi una tormenta. Les tormentes són bastant habituals a la zona de la costa, al centre del plató, en tàrtic, al contrari. Són molt poc habituals, no? A la costa sí, hi ha més de pressions, entre els egres, i hi havia una posició de tormenta, però allà és molt diguís fer predicció, perquè no hi ha, en pràcticament, muntanyes, els vents catàbats hi entren quan es digue de gust, és molt complicat de per veure, perquè s'han d'iguale d'estar un diòdus parat de la tenda, parant de què passa en la tormenta, perquè quan entra fort, aquí no es pot morir ni crits tu. Sí, sí, va entrar fort, vam estar molt guisats de la tenda, però no dos dies, vam estar-hi 15 dies. D'una i dues setmanes seguides, tancats allà amb un forat que no és unes vacances que aconseguiria ningú, la veritat. Va ser el més dur de l'expedició? Segurament sí, perquè quan estàs avançant, per molt d'o que sigui a nivell físic, no t'has entrenat per això, t'has mentalitzat per això, estàs acostumat a això, en canvi, quan estàs bloquejat tant a l'entrada, quan no pots avançar, quan no saps què has de fer, quan estàs... que ve per el sentit del teu projecte, és mentalment molt dur i, normalment, et destueix i fa que vagis a buscar excuses per abandonar en comptes de continuar. Dèiem que una mica l'expedició era un homenatge, aquestes primeres expedicionaris del Pulsut, com se'ls va codifer aquesta idea? Bé, jo tenia molta ganes d'anar avançant, de tornar-hi, ja fet, perquè quan vaig estar fent el projecte dels textius, escalar el tip més alt de cada continent, doncs un d'ells era el Món Vincen, avançant, i que va ser el que m'ha costat m'he d'organitzar, no tant per la dificultat tècnica, però sí per la dificultat logística i pel cost de la logística, perquè anar a l'entrada sempre és molt car, és molt complexa i necessites un pressupost molt alt. Per tant, quan vaig estar a l'estàrquida, al cim del Món Vincen, vaig descobrir un territori que no m'hagués imaginat al planeta. Mira que l'he votat per bastants costats, i em va captivar, i allà vaig veure claríssim que els meus teus tenia una gran aventura, que feia molt poca gent al món, perquè tot i que està fet, tot i que generi, hi ha molt poca gent que té que ser de l'entrada, i molt poca gent que l'ha creuat sencera, integral des de la costa, hi ha gent que l'ha fet a l'últim grau de la Terra, als últims dos graus, però des de la còspun, una tradició, una tradició integral, hi ha molt poca gent que ho fa, perquè és molt complexa físicament, logísticament, econòmicament i de risc, lògicament. I allà se'n va acudir i vaig tenir el clar el cap de dos anys, es produia el Sant Anari de l'arribada al colsrut, i vaig pensar que seria una bona excusa, un bon motiu per intentar vendre el projecte, que a més a més, per intentar vendre-ho, vam intentar no fer més atractiu, vam fer la primera expedició espanyola, que n'havíem fet tres abans, de través integral, sense rebrassistencia, totalment autònom. I així es van anar construint un projecte, primer somiat-lo, passant-lo al projecte, i començant a treballar. I teniau clar des del principi que voldria fer-ne un documental, o això va sortir sobre la marxa? No, la veritat és que ho volíem fer prèviament. I jo moltes vegades he anat, he gravat, he fet fotos, després surt el que surt. A vegades hi ha material per fer un documental, a vegades no. En aquest cas, ja em vaig posar en contacte abans amb el realitzador i director de documentals i pel·lícules, Joan Rietbeck, i és el que m'agradaria també fer un documental, perquè això és molt especial, molt únic, molt singular. I jo, home, està molt bé, però hem de treballar a la part humana, i tal, i per agafar unes pautes, com una vida gravada, que em vaig complir un 20%, perquè allà és molt difícil. Clar, allò més xulo de gravar allà, allò més xulo, que seria molt xulo que ser el documental, són els moments més xungos. Quan passes una esquerra, quan està a mig una tormenta, quan està allà, aquell moment no pots gravar, i menys si va sol. No pots posar el tri poter i posar-te a gravar, perquè perd molt temps en risc de congelacions i, a més, és exactament inviable, el vent t'ho tira a terra, el tri poter, etcètera. Per tant, costa molt de tenir imatges de qualitat, però a mi no és pot arribar a ser molt soso. Al final li van posar una conya a les relacions humanes, hi ha la final de vent, molta part que fa dins de la tenda, però és molt curiós, hi ha quedat un documental molt xulo, que fins i tot va ser seleccionat pel festival de cinema Montalló i va ser finalista, el premi, el millor documental de l'any. Ja fa temps que està estrenat, per tant, ha anat circulant a la gent i agrada quina és la resposta? O la resposta és xulíssima, perquè, de fet, encaixa molt, suposo, el meu objectiu, i no el tenia així, és que no és un documental esportiu, no és un documental perquè vagi gent, o perquè la gent ho collegeixi amb clau de rectes esportius, de superacions, erenolícules, aquests ronyos que ens estan empatxantant de fa un temps, que està molt bé, però que en tenim un tal màgia. Van de seguida a la part humana, de seguida a la part humana, a la part del viatge interior, i veure un viatge interior molt important, i veuen, evidentment, un platiment i una superació personal, però la gent, com veig, s'identifica molt des del punt de vista de que tots fem les nostres travesses, tenim els nostres bloquejos i tenim que superar molts obstacles, i ho veuen perquè, clar, al final, la gent li impressiona molt, sobretot això està a 48 dies sol, perquè estem poc acostumats a estar sols, sempre estem connectats amb la societat, amb la família, amb els socis, amb els amics, i poques vegades estem connectats amb els automateixos, i és una mica la lectura, quan fem alguna vegada que he fet així, com el que fem aquí al Dijous, un col·loqui, la gent va molt amb aquesta part personal, interior, i veus que s'identifiquen, quan parla, cada pregunta, el que surt molt de dintre, no pregunten, a alguns sí que pregunten, quin aspecte portaves als estics? La gent pregunta molt temes de filosofia de vida, és l'úxulo. Clar, per tant, encara l'esteu presentant, també, aquest Dijous de Sant Just, però l'esteu presentant en altres llocs, també? Continua en marxa? Sí, no, això, en tant, molt de mana, i tot, jo em dedico molt a fer conferències empresariales, no sobre el calçut, sobre totes les meves aventures, i la seva traducció a temes empresariales, sobretot de manejament i tot això, és la meva especialitat de traduir aquestes dues coses, però amb temes de si és de unions excursionistes, sense cívics, tema de cultura més popular, a vegades sí que el demanen, perquè és curiós, perquè tenim de muntanya, per sort, en tenim moltes, i d'estòries de muntanya en tenim moltes, aquí, a Catalunya, perquè hi ha molta gent, molta afició, i reptes que s'han fet molt importants arreu del món per part de catalans, però a temes polar no n'hi ha gaire, no n'hi ha gaire, no, i d'aquesta embargadura menys, i és una cosa diferencial singular, però la veritat és que jo no tinc marge d'anar-no movent, perquè estic liat sempre en feieses projectes, en feieses conferències, però sempre que amb el demà em posen cap tadíssim, i és una ocasió luxe poder-ho compartir amb la gent, això. Aquest dijous, per tant, es podrà veure el documental, a partir de les 8 del vespre, la Salàpiquet de la Taneu, en aquest cicle de muntanya de la CS, de Duisbalts de muntanya, i després entenc que llavors faré-ho, obrireu col·loc, i també un cop es vegi el documental. Exactament. Aquest és l'objectiu, de que la gent gaudeixi primer del documental, i després ja estaré allà, i oberta les preguntes de tothom, segur que n'hi han sempre, i normalment hem de tallar. Normalment hem de tallar, perquè el temps se'n menja, perquè en persona en surten molt. Tens algun altre projecte? Ara dius que en tens molts en marxa, però a nivell d'expedició tens algun altre de proper, algun que hagis de fer aviat? Sí, aviat és per principis de l'any que ve, que l'estem ja... Mira, presentament ara d'aquí una hora tinc un Skype amb els dos companys, que un és a Londres i l'altre està aquí a Catalunya, amb el que estem preparant un projecte, que si tot va bé ens portaria el pol nord, no? I és un projecte que ja vaig intentar vendre, fer i organitzar l'any 2013, i no me'n vaig sortir, i ara he trobat el Sòcis adequat, perquè de Sòcis per fer l'atravessa, és molt fàcil desrobar-nos, desrobar-me. Però a les Sòcis compro mesos un any amb organitzar-ho, vendre-ho, etcètera, etcètera, això és molt difícil, això és molt difícil. Per fer esport, pot ser punta, però perquè la part de màneixement molt poca gent li agrada, no? I és important, suposo, també tenir la... Aquesta altra part de màneixement també és molt important, suposo, no? És la important, la important, perquè l'excepció, l'excepció, jo ho dic molt sovint, l'excepció d'una part esportiva, evidentment, de guanyar una medalla olímpica, o es debatre un rècord, o has de fer una via d'alcalde, d'alcalde, d'alcalde, de l'Himalaya, que no ha fet ningú, això és molt difícil, això ho ha de fer a ells. Però normalment, per exemple, la part travessal pel sud, que l'altra vegada que va ser al pel sud, la gent té molt mèrit, té molt mèrit, té molt mèrit, però sí que té mèrit, suposo que en té, no? Però hi ha molta gent que ho pots fer, molta gent. La gent li agrada fer el que ella disfruta, que és la part esportiva. Perquè jo, si poso un anunci demà, al diari, escolti, busco companys per anar al pol nord. Però em plouen currícula, apatades, i molt bons, eh? I molt bons. Ara, si poso un anunci que pugui, vull un tio per treballar d'uns anys, et va anar organitzant, tornar a vendre, etsetres, etsetres, etset, etsetres, etsetres, etsetres, etsetres, etsetres, etsetres, etsetres, etsetres. Això em trobaré molt poc de socis, molt poc, molt poc. Això em prometin. que ens han sortit molt pòl nord, perquè jo aconseguiria fer molt poca gent al món que hagi pogut fer expedició als tres pòls de la Terra. El pòl sud, el pòl nord, i a l'Ebre. S'ha dit que falta el pòl nord, i a part de que em fa molt il·lusionari, perquè cada any jo ara mateix vaig estar fent la treta del Mar Baltic, el gols de Bòdnia, el centre l'artic. També cada any m'intento fer alguna cosa al centre l'artic o al sur. Sobretot més fàcil el nord, perquè està més a prop, i és més equip, però m'agrada molt, m'agrada molt una de les dones polars, i espero que bé pugui fer una expedició a xupar. Doncs, moltes gràcies, Albert Bosch, que vagi molt de sort amb aquest projecte, i evidentment, doncs, demà aquesta cita, l'esbuit del vespre a la Salàpiquet de la Taneu, amb aquest 2.304.000 passes pòl sud-mina, 111.111. Serà, doncs, aquesta sessió, que comptarà, doncs, amb la presència de l'aventuria escriptor Albert Bosch. Moltes gràcies, Albert. Exacte, que vagi molt bé. Gràcies. Adeu, bon dia. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Carles. Molt bon dia. Parlem del temps, perquè veu n'hi do, eh? S'està estirant aquest tema de dia gris i... Però no ens ho ha fred. No, no, no, no, no. Ja hem tingut 14 graus ara, és la mateixa temperatura que teníem de mínim avui, o sigui que... Sí, doncs, llavors, cosa del dia és com ens passa a l'hivern. Sí, dia gris, 70% d'humitat, però... Fa poc de primavera. És com a 8 graus a canginestar. Està bé. Està bé, perquè això es podria enfilar, i de cara als propers dies encara s'enfilarà més. Avui tenim un front molt, molt, molt descafeinat, com a mínim, descafeinat pel que fa Sant Just, perquè no li esperem massa cosa. És un front que sí que reactiva aquesta tarda, però que no tocarà Sant Just. O sigui que tindrem una part de Catalunya amb una certa activitat de tempestes i de precipitacions aquesta tarda, que podrien abarcar fins als dos bellesos, el maresme, però crec que el barcelonès el vaig obregar, perquè ens mantindrem al marge. I el que tindrem és aquesta tarda, la meitat nord, un front que es reactiva i donarà precipitacions i tempestes en zones del Pirineu, i també en zones interiors de... de la Palar d'Osona, de la Garrotge, totes les zones que són comarques gironines, i del nord de Barcelona hi haurà precipitacions, però en canvi, a la meitat sud, el que tindrem és un front que es dirà desgastant, i que a mi de que vagin avançant les hores, cada cop al sol anirà agafant més presència. Ara tenim una miqueta de núvols, però el sol ja intenta treure una miqueta al nas, aquests núvols s'aniran trencant i creiem que la tarda fins i tot farà sol. Això pot permetre que avui els termòmetres pugui tornar a enfilar cap als 18 o 19 graus, tot i la presència dels núvols. O sigui que estem en una època de bonança o en una influència de vents del sud que no faca les temperatures siguin extremadament baixes, tot i la presència dels núvols. El que tindrem al llarg dels propers dies és que continuarem tenint diversos fronts. Comentàvem ahir que s'ha mogut tot una miqueta, avui hauria de fer més sol, el front va una miqueta més lent, i esperàvem que demà dijous fos més anubulat, doncs bé, demà dijous tindrem més sol al matí, però s'aniran anubulant i a la tarda quedarà completament tapat. És un front bastant gran, el que ens arriba entre dijous, divendres i una part de dissabte al Pirineu, i aquest front el que farà és aportar molts núvols i molt poca precipitació. Dijous el que dèiem començarem amb sol, s'anirà tapant una miqueta, l'anirà al revés que avui, i de cara ja a la nit podria quedar completament tapat. El que passarà és que el divendre seguirà amb aquesta variabilitat, no esperem pluja, però sí que el divendres, potser aquests núvols que aniran fent, i que hi haurà moments que seran més compactes, creiem que el divendres serà una mica sol en el dijous, el matí més sol i que a la tarda i la nit més tapat. Aquest, en aquest moment, continuen indicant els mapes entre la nit de divendres i el matí de dissabte és quan aquest front pot portar més inestabilitat a Senjús, altres punts de Catalunya, no, la meitat nord hi haurà més inestabilitat, però hi haurà més precipitacions. I això provocarà que la nit de divendres a dissabte puguin tenir alguna gota. És poca cosa, però podria caure alguna precipitació. Les temperatures tot i la presència de la pluja i dels núvols van tirant amb un i poc a poc, que aniran cada cop sent més altes, dijous esperem una màxima de 20 graus i divendres de 21. Les mínimes seran molt altes com ha passat avui, com que tenim el cel tapat i la influència és de sud, i no és de nord, les mínimes tampoc poden baixar massa, i les mantindran tan dijous com la nit de divendres a dissabte, tot i la pluja, que els valors seran força agradables. I de cada cap de setmana comencem a fer net, que diríem, no? I això provocarà que el dissabte sigui més assolejat, que les temperatures es puguin enfilar una miqueta més, podríem arribar a 22 o 23 graus dissabte, un dia de sol amb alguns núvolets poc importants i amb temperatures més altes, i diumenge seguiríem amb una situació molt semblant. Mínimes agradables, un dia en general de sol, el dia, i les temperatures que poden arribar als 23 o 24 graus, veurem com ens influencia el mar. O sigui que el cap de setmana pot ser molt agradable a Sant Just. I l'únic és que a partir de la tarda de diumenge es podria començar a nubular una miqueta, donar un altre front d'escafeïnat que no afectarà a Sant Just, però sí que portarà alguns núvolets molt poc importants, la nit de diumenge. Seguim parlant d'una situació molt tranquil·la, tot i la presència d'aquests fronts arriba molt desgastats a Sant Just, en algun moment que haurà alguna gota entre la nit de divendres i el matí de dissabte, però matí a primera hora. La resta del cap de setmana ha de ser bo, de moment fronts no massa importants que ens arriben a Sant Just, com a mínim en altres punts de Catalunya, sí que seran més destacats, i temperatures que tot i la presència els núvols van tirant a un en un cap de setmana que podria ser dels primers de primavera avançada. Molt bé, doncs a veure si confirmem. Exacte, sí, de cara al cap de setmana, però de moment pinta bé. Avui parlant amb alguns de les restaurants del Quinto Tapa, deien que aquests dies que no ho està fent tan bo, es nota una mica també, que fluixen a mi de tot plegat. Però tampoc no passa res, de no fer-lo a fer-lo, és el que passa, que jo entenc les previsions d'això, però suposo que coincidim amb el cap de setmana, si ve aquesta bonança i tal, ja acabaran de rematar la festa. Millor que faci bo al cap de setmana, no? Enficar-les, doncs gràcies, i no marxis a veure lluny. Que fem ara de seguida a Tartulia. Perfecte. Just a la fusta. S'eniusen directe. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. O la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de vinyons a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Passant 6 minuts de les quarts de 12 és moment de fer Tartulia esportiva. Avui amb el Carles i l'Emèlios Casó, que els tenim ja a punt. Bon dia, què tal? Bé, primer partit de Champions i va haver-hi aquest partit del Madrid. És més del resultat, que és molt gros. El minut 70 anaven una zero. Sí, però igualment... No, ja està, encara que s'ha arribat una nova. Més que tric d'aquests, ja no. Ha estat el que el Madrid passa. Jo crec que sí, hauria d'haver-hi un miracle. No se li va demanar molt bé el tema remuntades. Jo he vist el reportatge aquest matí, perquè jo amb el 2 a 0 he tancat la tele. Vaig veure un trosset, vaig estar treballant, vaig arribar a casa, vaig mirar una estona, marquen el segon i dic fora. Jo vaig veure el primer gol que el 2 estava en fora. Hòstia, és veritat, això ho han comentat. No és per queixar-se ni per dir res. A veure, al moment que marca el gol, no. És amb l'inici de la jogada. A l'inici de la jogada estan fora de joc, aleshores torna cap enrere per rebre la passada de Casimiro i marca. Les 3 goals el van deixar tot el menys sol, perquè em marqués a tot el moment. Bueno, és un equip que li acompanya la sort. Sí, sí. I Tret del partit del Barça és un equip que està guanyant molts partits al final, però creu amb les remuntades. Hi ha equips que tampaten el minut 80 i tamponses, aquests no. Ven insistint, ven insistint, i els agafa com un canguel i l'equip contrari, quan arriben els últims 5 minuts de partit, i realment s'enfonsen a l'elèric de Madrid, que era un minut 70, doncs tenia un partidet que no el tenia massa controlat, era molt de tu a tu, però al mig del camp s'estava recuperant una miqueta. Però clar, o sigui... Avui ho comentàvem amb l'Andrea aquí fora, però el fet que és lesioners, Gareth Bale, i he donat ales al Madrid, perquè el fet que pugui sortir, que pugui sortir Isco, doncs realment li fot molt amb el senyor Florentino, però realment aquella equip millora moltíssim. I si els lesiones el veig demà encara més. Encara seria més fort, no? O sigui, que el Madrid pot estar tranquil, si ahir hagués estat Gareth Bale igual el partit hagués anat diferent, i hagués sigut una mica més complicat. Però bé, un atlètic de Madrid, que tampoc no l'hem vist aquesta temporada com altres temporades, no està tan fort, no arriba amb una plenitud, també tenia problemes amb un lateral que va tenir que inventar-se, perquè els dos laterals oficials també els tenia lesionats. Això no diu res, un trident davant, que realment va treure el que havia de treure, si m'hagués tret el Fernando Torres i també m'hagués emprenyat, però el va treure a la segona part. Potser un pel aviat, però a la segona part, perquè el Fernando Torres no serveix per res, és una cosa que només el que fa és animar l'afició, perquè és un home que ha fet la seva carrera, però ara ja només ni marca goals al Barça, que és el que ha fet abans. I el fet és que el Madrid s'ha trobat bé, s'ha trobat còmode, amb una manera de jugar l'atlètic de Madrid que li va molt bé, que fins i tot li dona opció tenir control de pilota, perquè l'atlètic de Madrid recula una miqueta més pel fet del contratat lateral que té el Madrid, i això provoca que el Madrid pugui remenar, però últimament, amb aquestes noves incorporacions, diga-li essència, diga-li isco, el mig del camp funciona una miqueta més. Tot i que el Florentino seguirà posant els que li han costat calés, però quan treu la fornada que té a darrere, aquest és espectacular, i el dia que fotim fora el Florentino, realment el Madrid començarà a tenir allò... Un equip com de humà. Un equip que diràs que aquí uns quants anys el Barça ja ens hi pot millorar-ho, perquè tenim el novita al cap d'abans, que no fotrà res, ni tampoc se li veu que hagi de fotre res, però crec que el Madrid, pràcticament, tingui un peu i mig a la final. Aviam qui és el finalista, i a la Juve, i al Mónaco... El partit d'avui pot ser... És molt guai, eh? El partit d'avui. Perquè aquests dos ja s'han enfrutat nantes vegades, i ja saps més o menys... L'Àletica i el Madrid vols dir, eh? Sí, l'Àletica i l'Àletica i l'Àletica i l'Àletica i l'Àletica. Sí, l'Àletica i l'Àletica i l'Àletica i l'Àletica i l'Àletica. I el Mónaco, amb una Champions realment espectacular, juga molt bé a futbol. Va plantar cara amb un altre gran equip, l'equip d'en Bartre, que també va fer un molt bon escuarta final, però realment es van veure molts gols. Sí, és brutal. Crec que Mónaco és l'equip sorpresa d'aquest campionat, d'aquesta edició de la Champions. I de la Lliga Francesa, també. No oblidem que va primer, que pràcticament ha guanyat la Lliga, i després tens aquesta juve que va tirant, que tampoc no és res espectacular, però les xifres són espectaculars. No és res de l'altre món jugant a futbol, però té unes xifres que deixen de pasta de munyat-ho, que està dominant la calça com vol. I jo crec que avui la meva opinió personal és que el Mónaco té més d'espilfarro i més ganes creatives que la juve, i si la cosa va com va i va amb la bogeria que ha portat el Mónaco molts partits, que marca molts gols, i jo crec que... Es troba un equip que marca molt, i es troba un altre que no li marca cap. I potser avui pot ser un dia realment espectacular. Si el Mónaco aconsegueix furar d'allò, la juve no t'ha res a fer. No t'ha res a fer. Perquè jo crec que el Mónaco ara està amb una... Pujant, no? Sí. Està de pujada, està molt fort, està molt bé, té una de les estrelles mundials del futbol que acaben de surgir del no res. Jo crec que el Mónaco és un dels candidats. L'altre els veig més especuladors, no? Jo crec que el Mónaco, amb molts gols, es van trobar amb una primera part dolenta de la Barça, però amb un Barça que no és res de l'altre món, tampoc aquest any, toquem de peus a terra, es van supegar amb una juve per 45 minuts dolents, però de la resta també va ser un molt to a tu. Jo crec que si el Barça li toca a qualsevol Mónaco, el Mónaco l'escombra a Barça, però es compra ben escombrat.