Entrevista a Guillermo Francés, portaveu de C's - 4/5/2017

I aquest ara el que fem és parlar d'actualitat amb el portaveu de Ciutadans a Sant Just, Guillermo Francesc, bon dia. Hola, Carme, bon dia. Per parlar de diferents qüestions comencem parlant de l'últim ple, que va ser intens, va ser la setmana passada el ple corresponent el mes d'abril, en què entre altres coses d'una banda es van aprovar les ajutes destinades a finançar una part del lloguer de les persones joves que s'han emancipat a Sant Just en els últims anys i que és un punt que es va aprovar, finalment, per unanimitat. Esteu satisfets d'aquesta proposta de Ciutadans? Sí, nosaltres ja ho hem votat a favor, creiem que és una bona iniciativa, perquè tots sabem avui dia que la emancipació dels joves és molt complicada per la situació que patim el país de problemes laborals per trobar una feina estable i els jugues que estan disparats de preus, doncs jo crec que és una ajuda que sempre va bé passar que potser el debat venia pel títol, que realment l'ajuda és per joves que ja hi soni a emancipats, no per joves que són a casa que si volen emancipar, llavors la polèmica venia amb aquest sentit però podrà servir també per joves que s'hagi de emancipar? No, perquè el que deia era joves que ja estan emancipats i que estan pagant un lloguer des del 2014, o des del 2017, a partir d'aquest any. Ah, però n'hi havia alguns que ara no ho tinc aquí al davant, n'havia parlat justament amb l'anterior quan hi havia la provisional que em sonava que hi havia... que podia tenir efectes tan bé en els que ho havien fet durant l'últim any, però bé, no sé exactament. En tot cas, el que comentes és que és el que afecta els que ho han fet d'aquest 2017. Clar, jo crec que era el tema de Libi, que sí que era retrolectiu del 2017 també, que era 2017-2018. Crec que ara potser estem tenint un àxiu. En tot cas exacte ja, si no, mirarem de clar l'hiro, però bé. En tot cas, sí que és una còstia que, com deia, no es va provar per una animitat, justament ara també deia que es van aprovar en aquest ple que estàs basant en la subvenció de Libi a 2017-2018 i també 2019, i justament també el que fas s'amplia els criteris, per les persones que puguin accedir a aquestes subvencions, uns criteris que per tant entenc que també hi esteu a favor. Sí, de fet ho hem suscriu-la i creiem que encara hi ha una certa necessitat al país d'ajudar a la gent i creiem que aquest moment de criteris que abans ja existia però el que han fet és ampliar-lo perquè pugui arribar a molta més gent i vam suscriure, vam dir que estàvem a favor, que això ha de fer política de la veritat i que per això estàvem als polítics per servir el poble i ajudar-los. Com deia, en va ser un ple intent, aquests punts són dos dels punts destacats, però que es van aprovar sense massa complicacions i després també es van tractar algunes qüestions econòmiques, perquè de fet un dels temes era presentar l'equil·lació del pressupost de l'Ajuntament de l'any 2016, a partir del qual es va dedicar a un romanent de teresoria que és positiu, de 4 milions i mig, aproximadament, i després justament es va debatre una emoció vinculada amb aquest tema, una música presentada als diferents partits que formen part de l'equip de govern, que demanaven que aquest romanent es pugui reinvertir més enllà de xugar deute o de fer inversions sostenibles. Des de Ciutadans, per això es veu que tenim aquesta emoció. Bueno, ens ho vam escenir, però per la forma en què es va presentar, i el que era com el redacte i el seu contingut, no amb la finalitat, de fet ja vam dir al ple que estàvem d'acord, que creiem que això s'ha d'arreglar, però teníem la sensació que això era l'estat espanyol, el govern de Mariano Rajoy, que eren els dolents, eren els que no volíem ficar a remei, i clar, nosaltres el que volíem dir és que volíem recordar que veníem d'on venim, al passat, on molts ajuntaments han fet un desfalco de diners, que s'han construït poríaportius, teatres, que després han sigut insostenibles, i que no s'han pogut pagar, i sobretot jo crec que venim d'unes polítiques europees, que són les que es camaren, és a dir, jo crec que, llavors, en aquest sentit, ens vam plantejar l'abstenció, però no perquè estiguessin d'acord amb la finalitat, sinó amb com es va plantejar que semblava que uns eren els bons, els dolents, perquè està clar que això s'ha de modernitzar, s'ha de canviar, però jo crec que... Per tant, esteu d'acord amb el fons, no?, amb aquesta idea d'aquest deute, que aquest romanent pugui servir per més enllà de jugar a deute, no? Correcte, sí, sí, passa que el que creiem és que s'ha d'un modificar i ampliar el criteri i el contingut que sigui més enllà de deute, o potser aquells ajuntaments que tinguin un benefís, i que el que venia a ser més a favor d'un superàvita, i amb temes públics, un romanent positiu, doncs que se'ls diu que és un marge superior per destinar aquells diners a fer polítiques socials, polítiques econòmiques, amb aquest xantit, però això ens ve a estanir, el que sí que ens volem fer un plantejament i li volem fer un equip de govern, és que portem 3 anys consecutius amb un pressupost que enlla, enlla, el romanent és com més alt, i quan veuen tres ciutadans, si no recordo malament, mengen un romanent positiu de 3 milions, hem passat al 2016 i ja s'ha vist que hem anat a 4, és a dir, ja l'any d'abans d'entrar, crec que van ser uns 3 milions i pico també, jo crec que li hem d'equip de govern, doncs potser també, ens hem d'ajustar una mica més el pressupost i podem rebaixar una mica el que és la taxa impositiva i pressió fiscal als construïents, que l'equip de govern diu no, perquè hi ha uns quants diners que són... Que venen després, no? Que venen després, que són per construccions i obres, i això no... Justament en entrevista amb l'alcalde de la setmana passada, plantejàvem això, de dir, potser si el romanent està anant a casa de 4 milions i mig, es podria parar a supostar des d'un principi, però ens comentava que en algunes partits, en alguns casos, aquesta just és molt complicat. Clar, per això jo crec que ja ho vam dir, en alguns membres del pressupost, que jo crec que hauríem de fer una auditoria interna real i veure on es pot ajustar, perquè jo crec que els ajuntaments estem per servir per ajudar, no per tindre beneficis entre cometes romanents de 4 milions. És veritat, per això que si aquests diners, aquests 4 milions i mig es poguessin reinvertir després en alguna altra cosa, seria positiu, segurament. No, evidentment que seria positiu, però també creiem que hem de pagar deuta, perquè jo crec que, amb aquesta mesura també, hem de oblidar que la deuta s'ha de pagar, perquè si cada cop ens entenem en deut el mes, després passarà el que va passar amb un passat, i llavors jo crec que el que s'hauria d'ajustar amb aquesta norma de... Però en principi aquí sí que, amb el tema de la deuta, s'enjust no té un deuta molt gran com a ajuntament. Clar, amb aquests... s'enjust, no? En general, eh? En general, sí, sí, com no es pot fer excepcions, la norma no està feta per cada municipi, sinó que està feta amb caràcter general per tothom, i sí que s'hauria de fer, potser, la norma, fer unes ampliacions i unes excepcions, perquè és que tinguin un superàvit, és que compleixin la normativa, jo crec que s'hauria d'anar per equipació. Ens vam votar l'abstenció. Un altre qüestió que es va provar era el de destinar més recursos per bonificar les tarifes de l'escola Bressol, també aquesta idea per beneficiar a més famílies, un punt que va generar cert debat. Com ho veieu des de Ciutadans, aquesta qüestió? Bé, jo crec que... És que en general, debat també, perquè justament explicava el Dilluns, l'Alaia Flutats de la Part d'Hemòcrata, que ells no van estar d'acord que es votés aquest punt conjuntament amb un altre qüestió, també. Això a nosaltres no entrem al debat, sí que podem parlar del que és la aprovació d'aquest contingut econòmic, de la taxa de l'escola Bressol, que sí que és una realitat, però el que ha de fer a l'Alaia Flutats de la Part d'Hemòcrata és que l'escola Bressol és tan cara com una privada. Jo crec que amb aquest sentit, això a primera vista, amb el sentit comú, dius, com pot ser? Jo crec que el que sí que és veritat, i amb això compartim una convergència, hauríem de mirar-ho realment, perquè no pot ser que l'escola pública sigui més cara que la privada. És molt similar, no sé si són 30 euros a mi, o crec que són 30 euros més a baix respectant la privada, però jo crec que per a una escola pública, jo crec que hauria de ser molt més baix, i sobretot perquè hauríem d'ajudar aquelles famílies perquè puguin tenir fills, i un dels dos, principalment, la dona no hauria de deixar de treballar per poder cuidar el fill, el pugui treballar i pugui pagar una escola a Bressol, i ara veiem cadascú enlobant-se i parlar d'aquest tema, per veure, revisar realment, on es podia... Sí que és una qüestió que, en aquest cas, no només afecta s'enjust, sinó perquè tot el tema d'escola Bressol, que també depèn d'un finançament que va més enllà dels municipis, és cert que són cares, les escoles Bressol i els municipals, o cares en comparació, per exemple, amb l'escola pública, que en principi l'escola es farà això de P3 a 6e, que no té un cost per les famílies, per entendre'ns, o és molt mínim comparat amb el que implica un curs a l'escola Bressol. Clar, per a nosaltres, Carme, en aquest sentit tenim una part d'esconèixer en això, perquè no estem al equip de govern, i per això sí que ens ho traiem sent a més, que ens expliquessin, que veiem números per poder estudiar, per poder parlar amb un cert criteri. Sí que és cert que, de fet, amb aquest sentit, també es va aprovar una emoció a l'escola Bressol. Que reclama també aquests diners que la Generalitat... Exacte, que nosaltres ja l'hi vam presentar amb dues ocasions molt sorprenents, que ja ho vam dir al ple, és que la finalitat de la nostra emoció i l'equip de govern d'ara amb el seu sentit era la mateixa, era reclama la Generalitat als 1.800 euros per curs, per nen, i la nostra emoció amb el seu dia a esquerra i movemes van estar nits, jo crec que va quedar totalment reflexat que un tema ideològic i una mica el ditista amb aquest sentit, però jo crec que sí que és cert, i de fet, ho vam dir a l'emoció des que vam presentar, que la vam trobar que només parlava que també parlava de l'estat espanyol, però jo crec que el tema de l'escola Bressol és competència exclusiva de la Generalitat, i que vam dir que tenia una llei, que era la 5ª de 2004, si no recordo malament, del 2005, que parlava d'aquestes competències exclusives i d'una qualitat d'educació, i jo crec que la salida exigia la Generalitat aquesta ajuda, que sí que és cert que en molt temps ha estat cobrint la Diputació de Barcelona, i crec que amb aquest sentit hem de seguir insistint perquè nosaltres apostem per l'escola Bressol, creiem que són molt més importants de la que molta gent es pensa. O sigui que és veritat que en tot cas és un tema el de l'escola Bressol, que està moviment, que hi ha aquesta intenció de no només es enjuus, sinó el nivell general de... Sí, molt bé, s'ha enjuustat, tenia una problemàtica de més joia, aquella escola Bressol, que ha quedat amb aigua, que mai ha arribat els dies per fer-la. Exacte. Més enllà del ple, també, els recostins que tenim sobre la taula s'enjus d'actualitat, un és el tema de la gestió de residus, aquest canvi de model que es vol fer. Hem anat parlant al llarg d'aquest 2017 en diferents portaveus. El mes d'abril a més es va fer una visita al país basc per veure com funcionava el sistema de contenidors tancats. En el cas de Ciutadans no veu que poden entendre aquesta visita, però no sé si us heu reunit amb l'equip de govern, heu parlat ja de com va anar. Estem esperant quadra agentes amb el seu confort per parlar-ho d'això, que ens expliqui amb calma, i no podem arribar a un tema de persones de feina, el que sí que ja li vam comentar i vam anticipar amb aquest sentit que no en teníem perquè teníem que anar amb un dragón a mirar el tema dels contenidors tancats, perquè crec que amb un dragón no és un municipi que pugui ser comparable amb Sant Just. Jo crec que amb un dragón estem parlant d'un municipi d'habitants que té algú més que Sant Just, però sobretot estem parlant d'un municipi que és bastant molt més industrial, des del punt de vista de residus, amb el que creiem que el criteri no valdria, sobretot perquè amb un dragón només porten 3 mesos, una provació de l'actual, que si guanyaria ho faria, però no ho han posat en marxa fins fa poc temps. Jo crec que tampoc hi ha un estudi concret que demostri que jo sigui... Però els índex de recollida que s'han fet en l'últim any en sent la que eren bastant positius, ara no recordo el percentatge exactament, però ja que potser no era el millor, no era el millor per equiparar-lo. També sí que teníem una disputa amb el Senyor Montfort, que dèiem que ells estaven a favor de etiquetar les cumbreries per a cada persona que critiri les cumbreries, que identifiquen qui ha sigut amb una etiqueta, amb un número identificatiu, que s'havia parlat, que nosaltres vam estar amb total desacord. És que es trenca amb la privacitat de les famílies, que és el que tira cadascú. Que consumeix, no? Exacte. I inclús temes personals d'indigènia, que jo crec que això no importa ningú. Per tant, amb el tema del canvi de model de residus, esteu d'acord o creieu que s'ha de fer un canvi de model, o creieu que caldria continuar com fins ara? Crec que nosaltres el porta a porta no estem d'acord, però creiem que això augmenta la despesa considerable i no seria positiu. Si hauríem d'ampliar, modificar o variar, hauríem d'actuar per millorar el tema de reciclatge i que sigui molt més net del que ara el medi ambient. Per tant, entenc que no teniu un posicionament concret de quin seria el model a seguir per fer aquest canvi. No, amb aquest sentit no tindríem posicionament concret, i estaríem disposats a estudiar-ho i veure quin és el millor criteri per aquest sentit. També, properament, hi haurà diverses ordres al barri centre, de fet, algunes s'han anat comentant ja. També, per exemple, es farà una plaça entre la zona de Major i Rambla, també s'ha parlat del projecte del Parsegrera. Com veieu aquest moviment, també, que estem veient d'inversions aquest 2017 sobre el carrer? Jo crec que és positiu. Jo crec que això significa que venim d'un romanet de Jordi positiu i que, a tothom que siguin inversions pel poble, hi haurà diverses obres al barri centre. I que, a tothom que siguin inversions pel poble i millori la qualitat dels veïns, s'alavor. És a dir, quines són les prioritats si faríem una cosa o l'altra primer? Jo crec que això és un tema polític. Jo crec que és positiu, que es facin obres, que es millori. I és el criteri del criteri d'overn d'anar amb aquest sentit per crear aquest parc que deies per a la Sagrera. Això ja ha de determinar quines obres ha de determinar el joc i és un tema més polític. Si que ens agrada veure el moviment, perquè això significa que les coses estan activant, que hi ha diners, que es millora la qualitat de les ciutadans, i això sí que és positiu. També es va presentar, la setmana passada, una proposta per millorar la mobilitat al centre de Sant Just, que es va fer una reunió amb diversos veïns i comerciants. No sé si vosaltres neu parlat amb el govern o no l'hem parlat, en aquest sentit. Que en principi fa referència en concret en la zona de carrers, bona vista redal, els passatges Montseny i Serral. Per tant, entenc que en parlareu o teniu prevista una reunió. Veurem, perquè estem també tractant un reclament inter de protocol, de caractuacions públiques, i en aquest sentit ens vam emplaçar per parlar de diversos temes. La relacions amb govern en aquest sentit, en temes de comunicacions, perquè alguna vegada n'hem parlat, han millorat, són més fluïdes, continuen igual, haurien de... Jo crec que per tu mateix, a Carme, pots veure que són lentes, costa molt, perquè no et solen donar informació fins que no tenen un criteri, fins que no tenen d'una manera ben solit, i no tenen pràcticament el tema en una exposició clara i contundentada, doncs farem això. Fins que no ho tenen ben assabentat i après aquestes setmanes, no t'acarriba la informació. Aquest mes de maig, però el mes d'abril van llegar la campanya de la Primadera Sant Justaltera, que no només ha afectat a l'abril, sinó que aquest mes de maig també, de un ideó, continuem amb el quintu-tapa, la setmana i la fida del comerç, la feixela Olímpics. Com ho veieu, tu, plegat aquesta campanya conjunta, que afecta aquests de diferents sectors? Bé, nosaltres ho veiem molt positiu. De fet, vam estar d'enamoració del quintu-tapa, amb l'Àlex, i de fet, ells ens van felicitar i es van subtar, ens van dir, ostres, a Sant Just, hi ha molt més moviment del que a nosaltres, amb molts cops ens pensàvem, de ciutat dormitori, de residencial... Ens parlem cada dia amb els comerciants, els restauradors, cada dia estem parlant amb diferents restaurants, i tothom està bastant sorprès de la bona rebuda que hi ha hagut en aquesta primera edició. No, per això, ja dic, ens va sorprendre, perquè la recepció ha sigut molt bona, de fet, parlàvem amb la Trini fa poc, i ens deia, no, ostres, tenim més moviment, la gent es ve més, doncs sí que sigui positiu, no haurem de plantejar cosetes d'aquestes i potenciar-ho molt més. Així que, cert que ara tenim, després, els olímpics, que és el primer cop que es fa per aquí a Sant Just, i que jo crec que serà molt bonica i especial, sobretot, jo crec que... no recordo els números esportistes que hi són, però sí que serà un bon desplegament... en un municipal. Una bona proposta, que serà el dia 14 de maig, també per tant, doncs tindrem temps a parlar-ne, per a Déu n'hi do, per això li portem un més intel·ligent. Més o menys després del Semana Santa, arrancant la Semana de Sant Jordi. La festa de comer, la Semana de Peixes Olímpics, després tenim també un acte de romària de... de casa amb les tramadures, i jo crec que no parem. Està clar. Doncs avui hem volut parlar d'actualitat amb el portaveu de Ciutadans a Sant Just, Guillermo Frances, moltes gràcies. Gràcies a tu, Carme. Que vagin molt bé, i fins aviat, bon dia. Bon dia. Ve't aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre, i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Gràcies. Passen 3 minuts de 2.15, que és el que fem més d'Artúlia, com cada dijous amb el Jordi Agulló, la Montse i la Réa, la Joan Algarra, i anava a dir també la Lina Santa Bàrbara, perquè se m'anava, però no avui no tenim la Lina, sinó que tenim el Lín Pere Olíbé. Ah, ben, ben retornat. Ben retornat. Molt bon dia. Encantadíssims de saludar-te. Un convidat de luxe, eh? No, no, de luxe res. Vull dir la Lina que ja no venia, doncs mira. De substitut, no? Molt bé, molt bé, molt bé. Bueno, però a més he de dir també que, si ha passat un cert desencís envers les testúlies, és que em veig tantes arreu, tant per ràdio com per televisió. És el Gènere Estrella, no? Però nosaltres som diferents, Pena. Ja ho sé, que som diferents. I parlem de coses diferents. Clar que sí, per saber-ho i parlar... I això, oi? Clar que sí, clar que sí. I, a més, té molt d'encant, perquè no ens encallem en els temes de sempre, perquè jo veig que les tertúlies, es passen al 90% de temps parlant del referèndum, i l'altre, altres... Aquí fa temps que no en parlem, ara que ho dius. En parlem del govern de Madrid, que no sé si val la pena. No, tampoc, ja fa també dos o tres vegades que no parlem del govern. Tenim temes molt interessants. Més que el govern, perquè farà igual les coses, encara que nosaltres el critiquem. Però, segons alguns analistes, gent de dret, de carrera de dret. Sí, sí, sí. El Caral. I ells troben que hi ha el camí per fer-ho. Clar que sí. Hi ha un camí per fer-ho. Un camí correcte. Està ningú. Si tu creus que aquests senyors que es burlen descaradament dels representants de Catalunya, com va passar ahir a Madrid, la sonricita del senyor Montoro, com volguen dir vosaltres, demaneu que farem el que ens donem. És que, com ho diuen els madrilles, els va fer el que ne serem de l'Ardo. I llavors dius, segur que s'engeixi la Constitució, segur que s'engeixi't aquest article. Si s'ho ho han enjuigit, és igual. Però se'l passen pel forro. Bueno, a mi el que m'espantava, i això és veritat, que les tertúlies no es parla de les coses importants per a les persones, per a la humanitat. Per exemple, et diuen que ara és un íconfirmat, perquè nosaltres no en tenien dades, però ara sí, s'ha d'estructurar un drama, Un drama possible no ha passat, però pot passar, és un terratre molt de 6,8 en la zona de l'Ebre, i que hi ha culpables, i culpables que a més a més es han robat 4.000 milions d'euros, i ara estan les ingènies que van signat a sementjar en barbaritat. Ara estan, a les ingènies de què? No s'ha parlat mai. Això és el que s'havia parlat. Aquest dia estaria en el jutjat, en la presó provisional, perquè possiblement aquest terratre m'ho siguin parables. M'ho ha dit el de Howard, en l'informe oficial, el govern se l'ha de començar, i encara hi ha dinis d'anys, i encara es costarà 300 milions cada any per mantenir de l'estructura. Això és un senyor del govern que no entén res de res en geologia. Si entén res en prospeccions petrolíferes i en prospeccions nucleares ni en nada, aquest senyor diu que això pot esperar. Deixem-ho com està, però aneu pagant amb el rebut del gas? Que li peta un altre dirant. Això són els temes que a mi m'agrada tocar. El que m'agrada és que em marquen l'agenda. Avui totes les certolials i totes les radioes estan parlant de coses coyunturals. Repetir el mateix. Això és el que a mi em fa... Jo a vegades escolto dos o tres, més o menys per intentar lligir entre línies, com deien abans a la premsa en temps de la dictadura. Però de totes maneres em fa l'efecte que tots van al mateix final. Aquí el Pere tenia uns coros que... I tu també entén. Sí, sí, jo després. Ell és el convidat d'or. Abans d'ahir va sortir un... No, però és de plata. I tant bols. Hola, Jauna. El dos de maig exacte, o sigui, abans d'ahir va sortir el Periódico de Catalunya, un article signat per un engeller de camins, el senyor Eduard Alborz, que parla de les meravelles, de la connexió de les línies, del trenvia eternotema també, que diu que ja fa 30 anys que s'havia d'haver fet, però que evidentment no ho han fet, però aquest senyor, com tants d'altres, estan convençudíssims que el trenvia això serà la gran solució. Aquí el dibuix és molt explicatiu, perquè els dibuixants especialment ens fa molta gràcia. Hi ha un escaire i un llapis i una línia trastada damunt del pla. Ah, això mateix. Això em recorda quan jo feia trastats a cartografia l'Emili, no? Que sobre el pla no tot era... Tot era. Però la línia 9 del metro sobre el pla no és una meravella. Està mig fet amb una millonada que no s'acaba. El pont de les meravelles sobre el pla no és perfecte, o sigui, llavors, quantes obres han de tenir començades a Barcelona mig fet? A més, el trenvia, sí, sí, és pràctic, tal com en ho expliques, una meravella. Però jo l'agafo gairebé cada dia. Per anar al cinebaix de Sant Feliu, ha estat 20 i 25 minuts molts dies esperant-lo. Esperant-lo? De la línia 3. És bastant puntual, el trenvia, justament. És puntual, però triga molt. Va molt espaiat. Va molt espaiat, i, a més, el temps. Jo ho he comprovat varias vegades, rellotge amb mà, de l'estació de Consell Comarcal, fins a la plaça Maria Cristina, amb la línia d'autobús L64, que va per l'autopista, 11 minuts, amb l'L51, un quart d'hora o 20 minuts segons el trànsit. Amb el trenvia, 35 minuts. Amb el 63 també, perquè el 63 dona voltes. Dona moltes voltes. Però en canvi, el L50... Les línies rectes van totes molt bé. Clar, la distància més curta entre dos punts és la línia recta. És la línia recta. I, per això, la de la Diagonal, de moment, mentre no estiguin 6 anys barallant-se, i, a més, quan hi hagi un canvi de govern per a les obres i aquestes coses, que posin l'autobús aquest articulat, com hi ha l'acte 12, que és una meravella, que és un T3 mòdul, un bus articulat, que creui tota la Diagonal, i que passi que ha de ser lluny. A més, les endanes estretes del trenvia, aquest és un gran inconvenient. Quan hi ha partits de futbol... És un perill. És un perill. Quan se vol dir un empenta o quan se vol, i el trenvia farà una desgràcia. Les administracions van muntar unes jornades internacionals. Va venir l'alcalde de Curaçao, i ahir tenien poble més que per creure. Una ciutat com Barcelona estava en tres hores, i van col·locar aquests busos, i ell va fer... va explicar que aquests busos, a més que és una empèria privada, i és rendible. Necessiten dos carrils alliberats. I ara els cotxes tenen dos carrils, i triguen tres hores i quatre hores, i aquests busos duren una hora i quart. I mig de punta a punta. Però són autobusos que obren la comporta com el metro. Tu quan entres a una cabina, que estan cala que ja pagues, i està arriba el bus, obre, surten la gent, i entén la gent. Però tot això es fan en un minut. I el bus surt. I els dos carrils estan totalment segregar. Estan disposats a fer això en la diagonal, o tornarà a emprenyar-se també? No, no. Tornarà a emprenyar. Aquesta és el problema. Tornarà a desfer, perdona que t'he tallat. Però tornarà a desfer totes aquestes obres que s'han fet, que han costat un real hero, i que els veïns no estaven disposats a tenir el tramvia fins a enllaçar amb l'altre, perquè l'alcalde Areu ho va preguntar, o sigui, va costar dos milions d'euros fer l'enquesta a l'alcalde Areu, i va sortir que no, que aquest projecte que hi ha ara està molt bé tant per als usuaris com per la gent que passeixi i tot. Aleshores, què? Estan disposats a trencar tota aquesta obra que està feta, que ja funciona, acabadíssima de fer, per enllaçar en l'altre punta. Doncs busquem una altra solució. Exacte. Per què tenim que enllaçar? Si tenim un inconvenient al mig de la plaça Francesc Macià, un inconvenient greu per passar d'un cantó a l'altre per a tu, que el problema és un problema greu.