Entrevista a Miquel Planas, artísta

Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres òbvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ràdio d'Esvern, cada dia més aprofiteu. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic a costa del nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'industria sense nom. Passem a minut d'un quart d'una del migdia. El que fem és parlar d'art perquè aquest vespre s'estrena una exposició d'esculptures i dibuixos que omplirà altres països del cell de Can Genestar fins al dia 4 de juny. Avui en parlem amb l'artista Miquel Plana, el tenim aquí a la ràdio. Hola, bon dia. L'únic que s'estrena aquest vespre aquí, no sé si és el primer cop que es pot veure aquesta mostra o ja ha passat per altres llocs. No. Alguna peça, alguna escultura gran, venen ara d'una exposició que estava a Mallorca, una exposició que organitzava el que van veure allà. Després alguna petita va estar alguna exposició, però la majoria són peces noves. I són escultures i dibuixos, una combinació de totes dues parts. Per què aquesta idea de combinar-ho? Tu vas anar trobant la mesura que vas pensar en l'exposició de dibuixar en línies? No, treballen entre escultura i dibuix, deu fer amb 30 anys que ho porta a sobre o a més. Estrallament, presenta una cosa i no l'altra. Sempre són bastant parabèls, que funcionen com molt en sintonia, no és que se repeteixin, però un ajuda l'altre i es van treballant sempre a l'hora. Pot fer escultures mentre faig dibuixos i viceversa, tot tenen unes semblances, una temàtica la mateixa, però en canvi la manera d'abordar aquestes temàtiques de tractar-la, de manipular són distintes. I per això el que no puc fer amb escultura, el puc fer en dibuix i exacte. Per tant es complementen, no? Totalment, sí. En aquest cas concret, no? En crear aquest dibuix en línies? Per què aquest títol? No ho sé. Les títols sempre se'n donen molt malament. Això ens diu que són tots els artistes. Quan comencem a parlar dels títols, dirà si han de tenir o no títols les ordres? Normalment no poso títols, si els posos són animatis o ja us la sé i tampoc crec que després et s'expliquen seves. Amb el títol de l'exposició suposo que vulguis explicar una certa obsessió per això pel tema de les línies. Utilitzo molt de línies en aquesta exposició moltíssim i és com una espècie de reiteració, dibuixar línies, perquè bàsicament dibuix, dibuix d'etaca, però és molt línial. És una eina que hem de involucionar, però tant seria reiteratiu. Però intentava explicar aquesta obsessió per aquestes línies que per a mi treballen el paisatge, treballo sobre idea del paisatge i a través d'aquestes línies transformo aquest paisatge, que m'envolta i que conec, en aquestes escultors i dibuixors. Per tant, això ho pot captar, per dir-ho de manera l'espectador, quan vingui, no? Si no ho captés és que té un problema greu i hauria d'anar agocovista. Per això hi havia aquesta idea d'intentar plasmar que és tot sessió, de dibuixar línies. Era un altre que estic preparant per un català, que el títol també ve una mica, en aquest sentit, és un títol que serà bastant estúpid, perquè està amb anglès. A mi m'agrada molt parlar de títols amb anglès, però aquí m'agradava molt perquè aquesta estitura ho feia pels dibuixors, que amb anglès hi havia Drawing by Drawing, que són dues paraules molt semblants. Era també un menatge amb una pel·lícula que m'agrada molt, que és Drawing by Numbers de Peter Greenaway, i era una mica plasmà aquesta idea, de dibuix, de reiterar-se en aquell tipus de procés de treball. L'explicació s'estrena avui, a les quarts d'avui, del vespre. No sé si faràs alguna explicació com ho has plantejat. No, tinc un amic meu, un gran arquitecte que és a Carles Ferrate, que també és veí d'aquí, de poble, que farà una petita pinzallada. No són molt d'explicacions, jo. Després, així, en particular, sí. A veure, no són d'explicacions, sóc professor. La teva pròpia obra, de vegades, costa més, potser. M'agrada més... És que, a vegades, expliques tranques possibilitats. És clar. M'agrada més insinuar, i que la gent pugui interpretar després, si d'aquests ho podem discutir, podem entrar en matisos, però prefereixo deixar una porta oberta, que no anar-ho a explicar. És com, sempre ho explico, a vegades, als meus agunes, una obra d'art, també, hi ha una exposició. És com un acudit. Si te l'han d'explicar, ja no és un acudit. O rius, perquè vas entès i vas captat. Ni que sigui 10 hores després, però si t'expliquen per què d'acudit l'han trallat, ja no serà quina gràcia. Però això no. Si no, després ja podem explicar l'acudit, l'acabar o d'arribar o l'amèrgita, però ja d'aquest agaspectador. Per tant, exacte. Una mica suposo que és aquesta idea, que és un aspecte que volem entendre molt i es tracta més de sentir a l'hora de mirar les obres. Sí. I ara que estem a més en la ràdio, jo sempre poso un exemple molt interessant quan va sortir a Catalunya, una de més hores ràdiques, deia Catalunya Ràdio, té el dia 102.8, i sempre la primera publicitat que van dir era 102.8, no trobes. I arribes. Tengar també no pots trobar. Hi has d'arribar. Tardaràs més, menys, però la possibilitat d'anar sempre descobrint en aquella peça alguna cosa distinta, algun valor, algun punt, alguna cosa que fins aquest moment no t'havies adonat, és el que li dona la gran riquesa. Doncs avui, a dos quarts d'avui, t'es podrà veure aquesta mostra dibuixant línies, aquesta exposició que s'inaugura aquest vespre, el celler de Can Genestai, que es podrà visitar fins al dia 4 de juny. N'hem parlat amb l'artista Miquel Planes, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Gràcies a tots.