QUINTO TAPA - Cruïlla de Camins

El Jordi i el Cruïlla de Camins, molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia, què tal? Com estan, entoplegat? Molt bé, personalment, molt contents de com ha anat el quinto tapa i, bueno, hi esperàvem ja l'atraca final, no? Exacte, aquestes setmanes suposo que també serà intens, no? També també serà intens. Ja saps tu que sempre hi ha gent que ho deixa tot pel final i per l'últim hora, i jo suposo que sí, que serà bastant interessant, tant el dia d'avui com demà. I el diumenge, també. Exacte, aquesta traca final, no? El diumenge, a més a més, també hi ha aquesta festa del comerç i a banda, doncs, també s'acabaran de fer aquests quinto tapes. En el vostre cas, oferiu dues tapes, no? La tapa, quilòmetre 0, és la perla del llopregat. Explica'ns una mica com és. Perdona'm, digue'm. Explica'ns una mica, aquesta perla, com és. Doncs mira, la perla del llopregat és un joc de paraules fàcil per a perla, de paraules fàcil. I això és una fua casual de feixa de vadella, amb una reducció d'acaba, i llavors... Molt bé. Ja ho servim amb un tros de pa, amb ceba deshidratada, i la pera natural, res d'anar amb mi, i ben i res, i llavors amb un toc de salsa diant dox. I la veritat és que és molt bo, és molt gustós. Molt bé. El pa aquest, aquesta tapa que hem decidit. Una mica nosaltres l'oferta que tenim és molt arriscada en la carta, i quan vam estar parlant amb l'Ona, és el que més es podia representar, era això. Nosaltres fem llesques, fem una llesqueta de pa. Normalment la llesca és més gran, però clar. Clar, clar, el fer exacte. Aquesta és la perla del llopregat. Molt bé. I després no en teniu una altra, sí? Sí, l'altra és la casa que li diuen, que és l'Extra o Berri, que fa poc ens va deixar malauradament el pal del rock and roll, que el fa perri, vam fer també un joc de paraula. Molt bé. I aquesta és la més arriscada de totes, perquè estem acostumats a menjar callos, al fetge, a la planxa, als reunions... Però el cor no sabia... És veritat, això, és veritat. Llavors, clar, la casqueria és una miqueta a algú que s'havia deixat de banda, i, bé, a mi ens quedàvem el típic. I, a vegades, la gent li agrada molt, perquè quan trenques el tabú, el que tens, el cor, el xai i tal, bueno, és un muscle igual que els altres, i la veritat és que quan la gent la prova, li agrada molt, li sota, i està seguit molt ben valora d'aquesta rata. I sorprenen, també, una mica? Sí, perquè a més a això l'alaboració és a bullir el cor, i, a veure, ens el que fem és macerar-ho a mínim 24 hores amb el Juli Ber, el vinagre, el suc de llima, i, a veure, això ja va presentat també amb l'esqueta de pa, em manté el tros d'acord, petit, i, a veure, perquè dius a la gent, em trobo en tros d'acord i imagina't, a veure, amb el... vam començar a fer-ho amb la confitura de maduixa, però ara ho estem fent amb maduixa natural. Ah, molt bé. Una rodentxeta de maduixa, que el contracte de salat dolç i el punt de cit de la maduixa és brutal. Que va, molt bé. Perquè la confitura del que feia la dolçoe era treure-li una miqueta massa el protagonisme en el cor. I la veritat, quasi, que jo et dic, és això. Quan jo, a mi, m'ho va proposar una mica cuiner, i jo vaig dir, em va dir, em vaig dir, tio, sí, sí, la veritat és que el primer de d'avui va ser el meu, i em va deixar agarrativar-me. I te'l va demontar, eh? Les dues les agraven molt, però la que més sota, i és això, no ho pregunto, precisament per aquest. Clar, clar. Molt bé, molt interessant. I suposo que potser decideixes incorporar-la, també en format carta, que és l'última. O sigui, ara, un cop s'acaba el quinto tapo. Diu una cosa, la gent com que s'angresca tant, a vegades he fet la prova d'agafar i servir-lo amb un plat al cor. Sí. Una miqueta calentó, perquè les dues tapes són fredes, diguem-ne. Però a l'escalfar-lo i posar-lo amb un platet i uns coberts, al veure que ja els sota tècnics hi agrada, i potser incorporar-lo a la carta com a una llesca, home, no descarto, no? Però en el futur, bueno, segurament l'últim èxit pot tapar, ja. Exacte. Molt bé, doncs esperem que acabi d'anar bé, perquè, com deia'm, encara avui, ja de 7 a 11 oferiu encara la tapa, per tant, les dues tapes, és a dir, la gent que s'animi a passar pel crull de camí, situat a la carta real número 106, al costat del Walden. Això és el mateix Walden, això queda al costat del que era antigament la Vagoneta, i la canxa de bàsquet, en el mateix edifici Walden. Molt bé. Doncs esperem que acabi d'anar molt bé, també, aquest final de Quinto Tapa, i moltes gràcies, doncs, Jordi, per atendre'ns aquí a la ràdio. A vosaltres faltaria més. Igualment, bon dia. Gràcies, Jordi, que vagi bé.