Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just - 8/5/2017

I aquesta ara parlem d'actualitat amb el portaveu de Móvem Sant Just Lluís Montfort, bon dia. Bon dia. Per parlar de diferents qüestions d'actualitat, comencem per una qüestió més tranquil·la o més alegre, d'alguna manera, perquè allà va haver-hi... Parlem de coses tristes. No, però més senyors, no? Allà sí que va haver la festa del comerç, no? I en principi, per tant, una bona notícia, no? Perquè no sé si hi va ser, però en tot cas, ha ser també com el punt i final d'un parell de setmanes intenses, també. Sí, que Sant Just Batega, no? Tens a fa temps. I cada vegada que es prenen, doncs, noves iniciatives i noves activitats, doncs es nota que la gent li agrada, que respon, que se sent contenta de poder sortir en el seu poble a fer activitats. Hi ha molta gent que ha descobert molts bars i molta oferta gastronòmica en aquest quinto tapa, i la gent va poder descobrir botigues, entitats, espais, doncs que a més va quedar molt bé el que hi havia a la plaça Maragall. I la gent està molt contenta i molt satisfeta de poder fer això en el seu poble. És una cosa que fa anys que hem anat començant mica en mica, però estem començant a que el poble desperti. I la gent té ganes, no?, que desperta d'alguna manera, també. Hi ha aquesta resposta. Sí, que és molt important aquest tipus d'activitats per crear aquest sentiment de pertinència, per mobilitzar la gent i per... Són imprescindibles. Moltes vegades cal dir que són les rants oblidades, no?, dels rants projectes d'acuer, dels rants quines estratègiques, però que tenen un paper imprescindible i això s'està demostrant. De fet, ara som a principis de maig i, per tant, aviat farà dos anys també de les últimes eleccions municipals, per tant, estem ja gairebé... estem ja gairebé a mig mandat. D'aquests dos primers anys, estàs satisfet de com estan endoplegat des de Movem? Sí, jo crec que els seus primers anys es divideixen amb dos, el primer i el segon. El primer molt marcadament d'anar a rebuf del mandat anterior, però supostàriament no comences fins al març de l'any següent a executar ja pressupost. Jo crec que, com a punts positius d'aquests dos anys, tenim que hem sabut situar polítiques molt clares i molt definides, tant perquè fa plena ocupació, com perquè fa via pública, que l'hem tornat a reanimar una miqueta després d'uns anys de manca d'inversió. Hem situat d'acuadament el repte dels residus, del medi ambient, tot el que és el conveni de l'aball en el societari s'està desenrocant, per tant això precipitarà tant arreglar el camí de la muntanya, com arreglar, condicionar tot el tema de l'aball, m'animerar públic també m'ha estat treballant molt, el projecte educatiu de ciutat ha començat, tot el que són les dinàmiques culturals, d'equipaments, tot això està avançant. Segurament ara és quan estem accelerant de manera molt més clara i molt més evident, i ja amb una miqueta de cara ja, a tancar el mandat en aquests fopers dos anys. En què caldria accelerar durant aquests dos anys aquí de manera d'aquests anys que hi ha ara, que moltes vegades també està molt enfocat d'alguna manera o altra, també cap a la següent cursa electoral? Jo crec que amb temes de medi ambient, per exemple, que és el que em toca a mi, jo crec que hauríem d'accelerar el canvi de l'any humanat públic, que el 2018 ha de ser el moment en què aquesta fase que encara queda de material antic i de tecnologia antiga, puguem ja fer un canvi en la tecnologia molt més nova i deixar l'any humanat en uns nivells de consum, i per tant, d'etona està de fer una atmosfera molt més equilibrada. Tinc per endavant el projecte dels residus, però per altra banda sí que, com a govern, tenim l'acabada consolidador d'aquestes línies que hem anat iniciant, el projecte de la ciutat, el pla de juventud, el truc que és els temes de recuperació econòmica, de com això reenverteix amb la gent, amb la creació de llocs de treball. Jo crec que tenim un gran risc als ajuntaments, tant en poder executar més despesa, o sigui, ara nosaltres estem molt limitats amb la despesa que podem fer, per tant, crec que podem ser un motor d'economia molt més gran del que hem estat seguint aquests anys, i per altra banda també crec que hi ha un repte de poder incorporar professionals en l'Ajuntament. Fins ara hem estat superlimitats per la regla de reposició que des del govern ens limitava, i ara tenim un cert marge quan hem d'anar aprofitant, i per tant, hi ha una línia estratègica molt clara en relació amb elements clau, una línia estratègica molt clara de funcionament de l'Ajuntament, i una estratègia molt clara en millora dels serveis que m'està oferint a la ciutadania en aquests anys, per tant, són tres elements que haurem de tirar endavant. Per tant, doncs encara hi ha feina, durant aquests anys que veuen ara. Clar, esclar, esclar, la gent ha d'entendre que aquest any, el 18, i tot el 19, encara que la gent digui en eleccions les coses parem, anirem a tope. Entre els partits de governs, les relacions estàs satisfits de com estan anant? És com m'havíeu previst quan vau fer el pacte de govern? Jo crec que són satisfactòries, a la punt de vista que els nostres projectes poden treballar endavant. Jo crec que les cultures de les coalicions no són fàcils, i no tenim més problemes que els típics de la coalició. Ja que estem aprenent a treballar plegats, jo crec que sí que podríem millorar la coordinació amb molts aspectes, però, de fet, és el que estem fent. És més difícil en aquest mandat que l'anterior, per exemple? Jo crec que aquest mandat no és més difícil que l'anterior. Jo recordo que sempre hi ha aquesta necessària coordinació. El que sí que em trobo és que segurament contegés una miqueta d'aquesta dinàmica perversa, d'anar sempre a mil, i tothom fent molts projectes i moltes reunions i molt tirant davant, ens falta segurament acabar de consolidar més espais d'una reflexió tranquil·la. També et diré que és una cosa que m'agradaria millorar de l'Ajuntament, però que podria replicar en el millor de treball a fora. Hi ha molts altres envies que estic treballant. Jo crec que més que mai hauríem de posar en valor els espais de reflexió estratègica, tranquil·la, fora d'aquestes dinàmiques perverses del dia a dia. Jo crec que això és el que realment ens faria falta. Tot i així tenim una dinàmica de trobada de portaveus, unes dinàmiques de trobades del grup de govern, d'equips de govern, per tant, hi ha aquests espais. Però trobo que es contagien excessivament d'aquest dia a dia diabòlic en el qual estem. I això fa que moltes vegades hi hagi projectes iniciats, que de vegades no sé si tenim que tenir més reflexió, projectes que voldries iniciar i no trobes mai el moment per acabar de trobar les complicitats, però jo crec que en els temes estratègics i essencials ja m'ensenyem de manera comuna. La definició seria... hi ha moltes opinions, però hi ha una política. I això ho hem de tenir clar. Hem de treballar perquè totes les opinions hi siguin, però que hem d'intentar que la política de govern sigui una, i això és el que estem treballant. És el més difícil. És el més difícil perquè quan tu tens diferents grups de govern o diferents sensibilitats en un ajuntament, per poder generar una política, i aquesta política sigui representativa de cada una de les sensibilitats, avança a parlar molt, s'ha d'invertir molt de temps en reflexió, s'ha d'invertir molt de temps en poder intercanviar-ho, per poder fer d'aquestes sensibilitats una política. I això no és una votació que es fa ser un correlació de forces, això és una animitat i un consens que s'ha d'anar creant en el temps. I aquest és el gran secret dels governs de coalició. També et diré que aquest govern de coalició fa més de 30 anys que funciona, per tant, tant de mala salut tampoc té. Però sí que no és fàcil fer una política en què tot s'ha sentit representat, el 100%. Dins de Móvem, que també és aquesta coalició, no seria la paraula en aquest cas, però bé que plataforma, no sé com hauríem d'anomenar, ho definíem com un espai obert d'esquerres. Doncs aquest espai obert d'esquerres va crear una mica abans de les últimes eleccions municipals. Continueu actius fent assemblies des de Móvem. I tant, sí, sí. Penseu ja en 2019? Encara no, però d'aquí un mes ja sí. I podríeu incloure, per exemple, el grup de Podem si s'ha acabat d'articulat amb qui s'enjust, com ho plantegeu en aquest sentit? Trenen contra el context dels comuns, etcètera. Un país en comú és un espai polític, un nou partit polític que es va crear el dia 8 d'abril en l'assemblea, el qual han escut a través d'un senz. I aquest senz, el Demos, que en diem nosaltres, aquest senz correspon a tota la gent que s'hi ha apuntat. I la gent que s'hi ha apuntat ha de tenir clar que no està en allà en representació d'un partit, sinó que està en allà en representació d'un nou espai. S'enjust tenim prou d'una cinquantena de persones que formen part d'aquest espai polític, que estan apuntades en aquest senz. Encara en falten algunes per inscriure. Amb la qual cosa serà a partir d'aquí que volem treballar i construir una alternativa d'un projecte per als municipals del 2019. En aquest senz, que s'ha creat a Sant Just, hi ha gent que té militàncies diverses. Hi ha gent que ve d'iniciativa, hi ha gent que ve de poder, de totes les teves sensibilitats, fins que m'atreviria a dir, fins i tot gent que podries haver pensat que seguint consignes d'alguna sector de poder no formaria part d'un país en comú, ha format part d'aquest espai per començar a treballar, hi ha gent independent amb sensibilitat d'esquerres que té ganes de treballar en aquest projecte. Hi ha diverses potes que han anat confluint a Sant Just. I és evident que no només a partir d'aquest demos, sinó a partir de tota la gent que podem anar incorporant al treball que farem el 2019 i endavant, doncs serà el que formarà aquesta candidatura. No serà una coalició, serà una candidatura com la que tenim ara mateix. Continuarà dient movem? No. Això hem de discutir, preguntes a mi personalment. A mi m'agradaria que es continués dient movem, perquè trobo que ha sigut un encert, ha sigut un espai en el qual estem trobant molt còmodes, i si aconseguim dutar movem d'aquest enriquiment, movem guió comuns, movem guió que sigui, de tot aquest grup, aquest cluster de gent potent que estem començant a treballar junts, segur que ens pot anar molt bé. Tu voldries continuar liderant? No, jo vull deixar clar a l'antena, a la ràdio, que ja vaig comentar que aquest era el meu últim mandat. Et mantens, per tant. Jo no deixaré mai de treballar, però no formaré part de la candidatura a llocs de sortida al 2019. O sigui, ni segons ni tres. Ni segons ni tres. Segurament faré jo que es fa tan particular que tancar una llista. Però no, jo ho vaig dir, jo per tu 12 anys portaré 12 anys de regidor. Hi ha molta feina a fer, es pot fer feina des de fora, però jo entenc que és lògic i és sà, i és interessant de poder fer que altra gent no es prengui aquesta alternativa. Jo és una condició i un comentari que ja vaig fer en el seu moment abans d'avidar aquest projecte als passades eleccions, i és una condició que mantinc. Jo no em tornaré a representar, però vaja, hi ha moltíssima gent capaç, i molta gent que hem estat regidors i regidores, i que seguirem treballant, i tant, no faltaria. Anirem parlant encara falta, però ja que estàvem coincidint amb aquest mig mandat, doncs ha hagut una mica de reflexió en aquesta línia. Altres temes que tenim sobre la taula en l'últim ple municipal del mes d'abril es van aprovar diferents qüestions, per exemple, les ajudes per lloguer per joves, que es va ser una mesura més que s'ha aprovat finalment pel unanimitat, tot i que amb alguns matíres que han sortit al debat, però tot cas, és un pas important per ser en joves. Jo crec que la política d'habitatge de lloguer de l'Ajuntament és un dels punts forts que hem de tirar endavant. Jo que em preguntaves abans, que la política d'habitatge de lloguer és un pilar fonamental. I la política d'habitatge de lloguer no la podem atacar només des del punt de vista de la construcció de l'habitatge, sinó que d'una manera hem d'intentar facilitar l'accés de l'habitatge. Ara som petits projectes com aquest, són subvencions, ens podem donar el suport a gent que ara mateix està ocupant un pis i li costa acabar-ho de pagar. Per tant, jo crec que això és interessant. I també, d'alguna manera, s'haurà d'abordar tardar-te tot el problema real, que és que hi ha una enorme distància entre la capacitat adquisitiva del sou d'avui en dia i el preu de lloguer. I això és una cosa que hem d'atacar per diversos fronts. Un, la construcció posar més habitatge en el mercat, segona, facilitar l'accés amb uns preus assequibles. I això que vam voler aprovar l'altre dia, les bases estan una miqueta en la línia del poder fer-ho més assequible. Són conscients que és una gota amb un oceà, però és una línia que hem d'anar seguint i incentivant. De fet, en aquesta línia, d'alguns canvis de criteris, en l'últim ple també es van ampliar les bases per accedir a optar a subvencions de l'Ivi, també pels preus de les escoles Bressol. Sembla que hi hagi aquests canvis, a l'hora d'accedir a ajudes o bonificacions, en aquest sentit. Sí, jo crec que nosaltres estem transitant, mica en mica, cap a un sistema d'uns preus graduals en funció de la situació econòmica de la família. El que em diuen tarifació social. Segurament, aquí s'enjust no hi han transitat d'una manera tan explícita i evident com a algun altre jo, com a Sant Feliu, per exemple. Però sí que... Sí que a l'escola Bressol tenim una política de preus amb un escalat molt gran, amb l'Ivi també tenim una subvenció, en funció de la situació econòmica de les famílies, amb la membre, els nomes de vegades de la renda familiar, i això fa que intentem aplicar un principi d'equitat. No és el mateix pagar 100 euros per una família que en ingressa 800, que per una família que en ingressa 7.500. Aquesta és la filosofia. Crec que haurem d'anar transitant cap aquí, cap a un servei públics, que es garanteixin l'accés de tothom. I una tributació molt progressiva, com a la cas de l'Ivi. Cal dir que ja existeixen unes polítiques de reduccions en el teu acuata de l'Ivi en funció de la situació. Però, malgrat això, el que hem fet en aquest element d'aquest dia, aquestes subvencions, és saltar de les situacions familiars concretes, aparentat, deparentat, etc. I passar una mica amb les situacions molt més homogènies, amb els quals elements, com la renda familiar, o el nombre de persones de la família, poden ser ja directament aplicables en un regent de subvencions de l'Ivi. Dic que una mica hem de transitar cap aquí, perquè la gent que va a l'escola de la brassa l'altre dia també aquí a la ràdio, la porteu del PDeCAT, l'hi ha aflutats. Deia que no tenia part que tots els infants de Sant Just no tenien garantida una plaça de l'escola de la brassa a la municipal. És impossible aconseguir-ho, ara, per ara, aquí a Sant Just? No, no és impossible. De què depèn? Jo crec que hem de fer una oferta que sigui suficient, que tingui un caràcter educatiu, bàsicament, i que evidentment es pugui facilitar situacions de conciliació familiar. Llavors, no tots crec que l'escola de la brassa ha d'augmentar les places a un futur, a un futur de pocs anys, i que, a més a més, ho ha de fer tenir en compte que existeixen realitats aquí, en el Sant Just, d'unes d'estes escoles de qualitat i consolidades, que són les escoles privades autoritzades per la Generalitat. Tot i així, crec que Marrex ha tingut una posició central, per tant, ha de tenir més places, ha de ser aquell element que doni un nivell de qualitat i un nivell de referència, perquè tot el sistema global d'escoles d'escoles de Sant Just funcione. I, bàsicament, és un punt en el qual hi podria m'estària. Hi podria m'estària, perquè sí. I per què no s'hi està? En primer lloc, per una eliminació total de les subvencions per la construcció de places d'escola a Bressol, els 5.000 euros per plaça de construcció, una eliminació total de les subvencions pel sosteniment d'aquestes places d'escola a Bressol, i tercera, que s'assuma d'altres dues, que és una indefinició sobre quina ha de ser el MABA, quina ha de ser la base del treball, en aquest sentit. Per tant, jo crec que aquest concert, aquest consorci, creat entre cometes, entre administracions locals i generalitat, va a saltar pels d'aires, es va a dinamitar, i ningú s'hi ha atrevit encara, en aquest entorn d'incertesa de posar-s'hi. També cal dir que la vallada de la natalitat ha estat un fet, i també ha frenat una miqueta aquestes urgències. Però jo crec que optar per una educació a 0,3 universal i gratuïta és el vector que ens ha de fer funcionar. Començar en primer pel 2,3, després per l'1,2, i finalment amb el 0,1 hi hauria moltes alternatives que podrien passar o no per l'escola Bressol. Podríem tenir espais familiars, podríem tenir espais nadó, podríem tenir espais complementaris d'educació que poguessin donar opcions molt més grans. Abans has parlat també o has fet referència quan parlàvem al principi de propers reptes per aquest any, el tema de la gestió de residus, n'hem anat parlant de diferents ocasions, en quin punt està ara aquesta qüestió? Nosaltres tenim tot l'univers porta a porta dissenyat, estudiat, pressupostat i analitzat el detall, i ara estem fent el mateix amb tot aquest sistema que vam aprendre del país basc. Hem encarregat a l'Agència d'Ecologia Urbana un estudi per a l'implantació d'aquest sistema senjust. És una implantació que, com tots els sistemes, no és fàcil, perquè senjust té realitats molt diverses, no és el mateix el planavi soleig que la zona de l'Àia Walden, amb densitat de població, per exemple, només traient en compte això. De fet, aquest divendres vam tenir una primera reunió de treball amb l'Agència d'Ecologia Urbana, amb el qual ens vam començar a presentar alguns resultats, però més en el sentit de poder contrastar si anàvem bé, si no anàvem bé, si hi ha realitats en les que tocaven, i és molt complex, però molt interessant. L'objectiu que ens hauríem de marcar és que el dia 1 de juny del 2018 tinguem un nou sistema de recollida amb les combraries que ens permeti fer el gran sal cap als percentatges de recollida selectiva que necessitem. Això ens permetria dos coses. Una, que és garantir el nostre compromís amb el medi ambient, fer-lo efectiu, no només d'irus sinó que sigui real, i segona, una aniqueta més egoista, senjust podríem ser algun dels municipis de referència de l'àrea metropolitana amb aquest gran sal de residus, amb la qual cosa té riscos, perquè ser els primers, vol dir, assumir d'entrada tres o quatre anys d'ajustos per anar a depurar en aquest model, com ho hem fet fins ara, que ara tenim un model molt depurat, però és fruit de 15 anys d'experiència, però per l'altra banda, també, doncs la setè excepció de poder liderar alguna cosa i poder ser referents. N'heu parlat amb l'oposició després de la visita que veu fer? Sí, sí, sí. Jo n'he parlat de manera... Bé, evidentment, de manera formal, amb el Pere Bosch, quan estava marallat, però també de manera trobada, sin formals, he parlat amb la Laya Flutat, i jo crec que la conversència que comparteix l'interès amb realitzar aquest sal del Merculler selectiva, i s'ha manifestat el seu esperit ecologista, així es va dir la Laya, i ella m'ho diu molt sincerament, i també creuen que cal fer canvis importants. Jo també els hi vaig transmetre, que la gestió de residus és una cosa molt sensible, que cal un consens molt gran, i també cal entendre que en aquests períodes d'ajust i de treball que ens esperen per davant, no es pot utilitzar el residus com un arma d'acció política, sinó que ha de ser un element consensuat, en el qual es visualitzi que el govern i oposició van de la mà, sinó fracassa. Mare'm, com avança tot plegat... Jo també vull dir que estic optimista, i molt content de la exposició amb la qual m'atès, i les preguntes que ens han fet pertinents des del PDeCAT. I amb Ciutadans i PP? Ciutadans i PP els han convocat en el país basc, que em van comentar que per motius laborals no van poder venir, i aquesta trobada de retorn la tenim pendent, però la meva idea era un cop tinguem ja resultats de l'agència ecològica urbana, amb què ens situin diversos escenaris, doncs poder fer una trobada oberta, tranquil·la, i mi pare coneguin tot, amb tot detall. I ja per acabar, més enllà de Sant Just, una costa d'actualitat, perquè el tema tenim molt recent, les eleccions franceses, que finalment, ahir, després d'aquesta segona volta, en aquest cas va guanyant l'esmacron, i l'he pensat cada més enrere. En tot cas, com has viscut o com veus aquesta situació que tenim en un país ben al·laborat? Sí, jo he viscut-ho amb preocupació, i a més a més, com a historiador també, m'interessa especialment aquests dinàmiques socials, que ja venen de molt enrere. Jo crec que el que està passant a França, el que està passant a Àustria, el que està passant a Holanda, el que ha passat fins i tot a Anglaterra, amb el Tregne Unit, amb el Brexit, i que està passant a Hongria, que està passant a Alemanya, i tot això. En el cas d'aquesta preocupació, davant d'un escenari en el qual mai haguéssim pensat que estàvem davant d'una lluita contra el feixisme. I el feixisme té moltes cares, i té moltes disfresses, i segurament els resorts que toca no són tan diferents com els que sempre ha tocat, població descontenta, població desencantada, població frustrada amb les seves expectatives de futur, i sensació d'abandonament i de no representativitat de les institucions polítiques en relació al que es creuen. Jo crec que si volem lluitar contra el feixisme, no només n'hi ha prou, doncs m'està content que hagi guanyat Macron, encara que sigui amb l'estapat, sinó que cal anar a les causes que sustenten aquests moviments, de tant a fotament radicals, com és que hi ha aquest descontent, com reconectar la ciutadania amb les seves institucions, com donar projectes perquè la gent pugui a la vida i tirar endavant, i és la manera que hem de treballar. Si no, el feixisme està pujant i tocarà les portes aquí molt poc. Aquí també? Aquí també, l'altre dia, a la manifestació de l'1 de maig, ja hi havia plataforma per Catalunya. Que li ha baixat moltíssim, les últimes laccions municipals? Vale que eren 15, però estàvem o clar, anaven a pescar amb un entorn de situació, de descontentament. Jo crec que si volem lluitar contra el feixisme del nostre país, el que hem d'intentar és que la gent treballadora pugui, a través del treball, sortir-se d'una manera digna i tenir un projecte de vida. El que no podem fer és perpetuar aquesta gent que tot i treballant està precària i amb perspectives nules de tenir una vida digna. Per tant, aquest hauria de ser possible de preocupació, elements com treball digna, com sou els dissalaris mínims molt més alts, rende garantida de la ciutadania, i els que hem d'abordar, si no volem, que això tira endavant, perquè contra el feixisme ningú està vacunat. Doncs avui anem parlant també amb el porteu de Móvem a Sant Just, li informo moltes gràcies, que vagin molt bé, i fins aviat, bon dia. Bon dia, gràcies. La informació més propera al Just a la Fusta. Ara passen 8 minuts de 2 quarts de 12. És moment de fer tardúlia. Amb la Palmi de Badell i la Carme Amador, molt bon dia a totes dues. Què tal? Molt bon dia. Molt bé, i bon dia a tothom. Per parlar de diferents qüestions, diferents temes... Sobre la taula, volem parlar de Sant Just, volem parlar de França, és a dir, que una mica de tot, no? Sí, per veure. Per parlar de França. Uf. Per parlar de França. Quina sort, oi? Quins us tu? Quina manera de patir? Sí, perquè tenen un cop del que havia passat a Estats Units, o amb el Brexit, ningú les tenia totes, tampoc. Encara que les enquestes diguéssim el que diguéssim... A Europa no hauria ressentit. Però us veu que el d'Amèrica va dir que no volia ficar-se. Massa? Encara que influït? Encara que influït? Endavant anava a favor d'ella, però l'Obama va anar a favor d'ell. Sí, bueno, l'Obama... Jo crec que hauríem de deixar que cada país... Clar, són circumstàncies diferents de vegades. I tant, que sí. Ja et dic que per a Europa me n'alegro, perquè, per a totes maneres, encara queda aquest ressentiment de dir que serà la futura que la propera vegada... Que deixin... Sí, en 5 anys poden passar moltes coses. Sí, i tant, que sí. I de Sant Just, doncs molt bé, oi, la festa d'ahir? Sí, va ser molt bé. Està molt bé, perquè, a més, hi ha la preparació d'això del Quinto Tapa. Està molt bé. L'heu disfrutat, hi heu participat? Mira, jo poc, però el poc... I un parell de vegades, sí. Perquè havia fet allà la granjeta, molt bona, un trinxat, i després ahir vaig fer un calzone, un mini calzone. Les Moritz es van posar, les potes, perquè tot era Moritz. La veritat és que... Patrocinador, suposo. Però no, ja, però tot, els tinglados... No, no, i més Feia Bonic, perquè aquell groc... Feia Goig, molt bé. I tothom estava molt content, sembla, que hi havia menys parades de... de comerciants quatre anys, eh? Sí? Sí, crec. Perquè només hi havia el tros de... Però no feia tant temps que s'havien fet, no fa tants anys que es fa aquesta fira, aquesta festa del comerç, com a tal... Sígui, ja fa temps, eh? És que no, mira... El menys amb aquest format, crec que no. En aquest format és la primera vegada. Amb aquest format de que... Les coses han canviat, no és la mateixa gent. Ja. Però hi havia, a mi és de la Moritz, hi perdia una manera, d'estar a tots els estants, abans hi havia també més botigues, més en tema del que... M'està molt bé, de veritat. Jo vaig veure molta gent. Ara, si aquesta gent va fer... Molta gent jove. Que els que tenien estant poguessin fer un bon negoci, això ja no ho sé. Sí, li he preguntat avui al Morciano, diuen que va estar malament. Sobretot també s'ha endurant a conèixer, no? En molts casos, quan tens una entrevista amb cada setmana, cada dia d'aquestes setmanes, els participants deien això, que molta gent venia a aprovar-ho, i que era una manera, sobretot, de descobrir aquests bars i restaurants, no? Molt bé, sí. Potser anava més cap aquí, però també hi havia botigues d'altres coses, eh? Sí, també hi havia paradetes. En aquest cas, el diumenge era la festa del comandament exacte. Sí, jo referia als paradetes, eh? Sí, sí, sí. El diumenge de aquests caprichètics sempre ha picat.