Entrevista a Maria Vinuesa, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat - 09/5/2017

5 minuts i dos quarts d'una del migdia. Us ho hem explicat, l'associació Eva Sánchez organitza per aquest dijous una xerrada per repensar l'escola d'avui, Maria Vinoesa, de l'associació de mestres rosa sensat, parlarà de com construir una escola de qualitat plena de propostes que ajudin els infants a construir el seu avantatge. Una xerrada que serà aquest dijous, a dos quarts de sis de la tarda, a la vegoneta, i que organitza l'associació Educació Viva i Activa, l'associació Eva Sánchez, que és una entitat nova, s'origina d'un grup de famílies del poble, convençuda que l'educació del nostre país necessita un canvi. Ara en parlem amb la Maria Vinoesa, de l'associació de mestres rosa sensat, molt bon dia, Maria. Hola, bon dia. Per fer un petit avançament del que s'ha explicat també aquest dijous, en aquesta xerrada que, com deiem, vol parlar una mica d'aquest canvi que cal en el sistema educatiu actual, en l'escola actual. Sí, bé, ja diria que no només a l'escola, sinó a l'educació. En general. Vull dir, en general, en aquests moments, el primer que veiem és que cal repensar l'escola, però també el que cal repensar és que, sobretot, l'educació no es dona només en l'àmbit escolar, sinó que es dona en l'entorn també dels infants, i, per tant, també aquesta visió jo penso que és interessant donar-la. I em sembla que el fet que aquesta xerrada sigui organitzada justament per una entitat liderada per uns pares i que surt de l'interès d'uns pares va molt en aquesta línia. Exacte, sobretot, el primer pas per repensar l'escola aniria per aquí. En repensa una mica de quina manera eduquem, no? Exacte, i només de quina manera s'educa l'escola, sinó de quina manera eduquem en tots els àmbits en els que estan presents els infants. I, per tant, aquesta idea, jo penso que està agafant molta força. La idea de família, escola i comunitat, està agafant una gran presència, i em sembla que és per aquí per on s'han d'enfocar les coses. Independentment de que també la institució escolar, com a tal, també cal repensar-la. Jo penso que en aquests moments també hi ha moltes iniciatives i moltes propostes que estan sorgint dins de les escoles, que també estan en aquesta línia. Per tant, és tot un conjunt, no només des d'un punt de vista, sinó és una visió polièdrica. S'estan començant a fer passos, segurament. Sí, i tant. I tant, jo penso que sí. I vull dir, se n'estan fent i molts, i d'importants, i d'importants. Vull dir, o penso que... A veure, el repensar a l'escola és una cosa que... de fa temps, eh? Vull dir, la veritat és que fa... Vull dir, o que vull dir que, a vegades, revises textos, no revises plantegaments d'altres moments, i veus que això és una cosa que té un llarg recorregut. Vull dir que aquesta idea de fer una altra escola, de tenir una altra escola, de repensar-la, vull dir, és una cosa que no és d'ara mateix, sinó que ja diria que els mestres inquiet, els mestres... que tenen aquesta idea de... de l'Elmenó, que de fet són tots, eh? Però vull dir que sempre hi ha en aquests capdavanters que tenen idees diferents per... per proposar pràctiques diferents, doncs penso que és una cosa que ja fa molt de temps. Però ara, ara mateix, ja diria que han confluït tota una sèrie de circumstàncies que fa, doncs, que això encara sigui més evident, no? Vull dir, podríem posar, per exemple, els estils de vida de les famílies, que això fa que, doncs, els infants tinguin una altra visió de la vida, vull dir, això s'ha repetit moltíssim, però ja penso que té una gran importància, com seria, doncs, tot el que fa referència a les tecnologies que tenim al nostre basc, això dona una visió diferent de la vida i tot, no? Vull dir, no és el mateix dels infants de fa uns anys que tenien una vida, doncs, determinada, als infants que ara veiem, vull dir que tots, doncs, tenen unes experiències virtuals que abans no tenien. Això és evident, que dona una mirada diferent a l'aprenentatge i, fins i tot, a com entenem el món, no? I com ens hi relacionem. Per tant, vull dir, tot aquest tipus d'aquest amalgam de coses, doncs, fa que, evidentment, talgui de totes, totes, un repensar l'educació. I dir que educació, perquè m'agradaria anar una mica més enllà... De l'escola, no? Exacte. ...del que és l'escola, eh? Exacte. Hi ha la sensació que als últims anys hi ha més interès, també per part de les famílies, d'aquesta idea de repensar com s'educa, o ha estat sempre? Jo dic el que penso, i jo penso que les famílies sempre han estat... han tingut aquesta inquietud i és de lògica, doncs que les famílies volen el millor pels seus fills. El que passa, que hi havia com una mirada, cap al que era l'escola determinada. En aquests moments, una mica això que deia abans, dir aquests nous estils de vida, aquesta mirada diferent del que és la família, aquesta composició diferent de les famílies, vull dir, tot sabem que les famílies d'avui no són ni de lluny, les famílies de fa 50 anys, fa 30 anys, eh? Per tant, aquests canvis socials porten a que hi hagi un interès i que les famílies estiguin molt més pendents de com aprenen els seus fills. I per tant, vull dir, el darrere de moltes iniciatives hi ha les famílies. Però deixem dir-te que, vull dir això, els anys 60 i 70 també passava. Vull dir, els moviments de renovació pedagògica, que nosaltres, com a associació, formem part d'aquests moviments de renovació pedagògica, en aquests moments, els canvis que hi va bé i aquests moviments de renovació, les famílies hi tenien una presència fonamental. També hi estaven al costat dels mestres demanant un canvi. Evidentment no es pot comparar, vull dir, la situació que teníem en aquell moment amb l'adara. No és una qüestió de comparar, però el que vull dir és que les famílies ja hi eren al darrere. Ja tenien aquesta preocupació per voler una altra escola que s'ha de coer més a les situacions que pensaven que els fills erien de vibre dins de l'escola. Però ho veig estupendre i a mi em sembla que és fantàstic que les famílies siguin les que moltes vegades empenyen aquesta idea de canvi, no? En què caldria canviar en aquesta manera d'educar actual? Tant en com el context sense dies abans, també d'aquests canvis que estem vivint ara mateix, de la manera que ho fem ara, que és on creus que caldria ensiguer més? Bueno, ja diria que ja se'n... Quan et deia que hi ha hagut canvis i substancials, doncs penso que hi hauria de canviar... Potser la rigidesa en què moltes vegades encara continuem tenint aquesta visió de grups tancats. Nosaltres, d'alguna manera, l'estructura d'escola, vull dir, és una estructura, i això s'ha dit moltíssimes vegades, però és que és així, vull dir, és una estructura del segle XIX, vull dir, és una estructura, i fins i tot el 18, si molt mapures, és una estructura, doncs, en classes peredats, en un horari molt mercat... O sigui, en una... Hi ha una manera de fer que costa una mica de desempellegar-se, perquè gairebé forma part de l'ADN de l'escola, no? Això potser, jo diria que estem veient que això ha de canviar. Vull dir, no s'adecua a la manera de llibre de la societat d'avui en dia. Aquesta seria l'estructura... Clar, que és un canvi, en realitat, molt important, si s'arriba a canviar això. Suposo que es canviarà moltes coses. Bueno, sí, el que passa és que cal dir que els canvis en educació són molt lents, que aquest també és un concepte que es va repetint molt, però és veritat, vull dir, perquè no és fàcil, vull dir, no és fàcil, començar per una qüestió d'edifici, vull dir. A veure, fa molts anys que hi ha molts equips de mestres que estan demanant que els espais siguin diferents. Fa anys que s'està demanant, però és clar, fins que aquesta demanda no arriba, fins que ha entrat a arribar, que és qui dona els permisos per fer les escoles d'una altra manera, clar, això, vull dir, vull dir, aquesta idea de dir, és que amb aquest edifici que tenim aquí ens és difícil fer una altra pràctica, perquè el espai ens marca, a vegades, la pràctica que fem, eh? Et poso un exemple, eh? És un exemple, tall d'exemple. Clar, escolta'm? Sí, sí, em sento, et sento. Ai, perdó, perdó, és que hauria sentit un sotall. Doncs, esclar, aquest exemple a mi em sembla que serveix per il·lustrar això que et deia, no? Vull dir, a veure, tu ja veus, perquè ets la que estàs allà, però l'edifici, aquell, vull dir, es fa d'aquesta manera, perquè s'ha establert que sigui així, i fins que no es decideix fer un canvi en això, doncs poden passar molts anys, i com a això, molts les coses, eh? Vull dir, hi ha coses que les pots canviar a tu, hi ha coses que t'han de venir de fora perquè puguin ser canviades, i en tot aquest, això, tot plegat, fa que els canvis a vegades no són tot el ràpid que voldries que fossin, però jo penso que s'estan fent coses molt interessants i que s'estan replacant moltes coses. De vegades es parla de recursos, també, de dir que no hi ha prou recursos per fer aquests canvis vinculats, potser amb el que ens deies també dels espais. Creus que això és una excusa, o que és veritat que... Bueno, de tota una mica, vull dir, de tota una miqueta. Vull dir, a vegades pot ser que el canvi requereixi un canvi de mentalitat, i això com que vull dir, vol dir, doncs, un temps per pensar-hi, per peir-ho i per tot plegat, a vegades dius que jo no tinc prou recursos. Bueno, mirem-ho, si tens ganes de fer-ho, fer un canvi, a vegades els recursos passen a segon terme, que són importants, els recursos, els recursos són importants, sobretot els recursos humans. Vull dir, a vegades, més que els materials. Els recursos humans són importants perquè, d'alguna manera, aquesta, jo també penso que és la clau, l'escola de formar persones, persones que són els infants, els mestres i les senílies. Llavors, quan parlem de recursos, és clar, hem de tenir clar que per atendre aquests infants, que són persones, es necessiten uns recursos, sobretot humans, que són els mestres. I reculsats, evidentment, per les famílies, que són l'altre àmbit de l'escola. Però, bueno, jo penso que els recursos són importants, perquè és clar, vull dir, si no... Això que et deia, per exemple, torno a l'exemple de l'espai. Clar, vull dir, tens l'espai que tens, eh? A mi no ets per inventar. Tens l'espai que tens. I això pot ser un límit, et pot limitar. Ara, també és veritat, també pots aprofitar-lo. I, bueno, jo amb l'estai tinc, faig el màxim del que puc fer. Per tant, vull dir, a vegades, els recursos et poden limitar, però també, si són els que tens, també ho has de fer de les maneres per aprofitar-los, portar-los cap allò que tu vols fer per canviar. Doncs, d'alguna manera, aquest serà un dels passos... És reflexionar-hi per l'Arna, i per tant, aquest dijous serà un d'aquests passos que pot servir per repensar una mica més, no? Exactament. Vull dir, d'entrada, no heu dit abans, però vull dir el content i molt agraïda que hagin pensat en la recensat per fer aquesta xerrada. Nosaltres pensem que qualsevol col·lectiu que el que vol fer és una reflexió al voltant d'aquests canvis i d'aquest repensar a l'escola, vull dir, és ideal, perquè és on podem trobar punts de confluència i podem trobar també idees entre tots plegats que ens facin, doncs tenir una miqueta més clar quina és la millor solució, la millor manera de fer les coses, sobretot amb l'objectiu fonamental que és acompanyar els infants en el seu procés de creixement. Doncs aquest dijous, a dos quarts de sis, aquesta conferència amb Maria Vinoesa, de l'Associació de Mestres de l'Asensat, a dos quarts de sis, la Vagoneta, com deia, una xerrada gratuïta, però com ve fer confirmació prèviament a través de la pàgina Web de basangios.cat, com deia, amb la xerrada de l'Organitza de basangios, Educació Viva i Activa. Moltes gràcies, Maria. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies.