Entrevista a Josep M. Ricard, de Sostre Cívic - 10/5/2017

En punt un quart de 12 a aquesta hora parlem de la xerrada que es farà aquest divendres a la sala piquet de la Teneu sobre què és el co-housing. Cohabitatge, una altra manera de viure, aquest és el subtítol d'aquesta xerrada de qual participaran Josep Maria Ricard i Lourdes Raja, a partir de dos quarts d'avui del vespre a la sala piquet de la Teneu. En parlem ara amb en Josep Maria Ricard de Sostra Civil, aquí tenim l'altre cantó del telèfon, molt bon dia. Per parlar d'aquest model alternatiu d'accés a l'habitatge. Bé, com tots sabem l'habitatge ha tornat a sorgir la bombolla immobiliària i torna a haver-hi l'augment de problemes amb l'habitatge. Aleshores, una de les solucions que nosaltres donem a través de l'entitat cooperativa Sostra Civil de Barcelona és la creació de cohabitatges, en aquest cas, en servei d'ous. És una cooperativa que simplement és la propietària de l'immopla i lloga en quan, en principi, els apartaments amb el règim d'ous. És a dir, la persona que fa servir aquest habitatge és el mateix temps propietari i llogater. És veritat que és un canvi, llavors això... És un canvi de paradigma en quan no hi ha especulació. És a dir, imaginem-se que un grup de persones amb unes característiques determinades siguin més joves o més senyors, que hi ha dos aspectes diferenciats, perquè un hi ha uns cuidados palliatius i els altres no els necessiten, però comunament necessiten els dos un habitatge. Un habitatge vol dir que sigui un preu assequible, que n'hi hagi promocions particulars i res de tot això, i el que es fa és crear-se una cooperativa d'habitatges en règim d'ous. Vol dir que, en principi, aquell habitatge a tots els costos generals, han costat uns 30.000 euros d'entrada i, a la resta, pagues com un lloguer per tota la vida. Quan tu, algun dia, o a la gent més gran, es vorís que, en principi, o la gent més jove, canvia de feineu, canvia de localitat, recupera aquesta quantitat inicial que poden ser 20.000, 30.000, 11.000 depèn dels característiques de la situació de cada habitatge. És a dir, es prohibeix l'especulació sobre el cos que tu has pagat. Per tant, no canvia, per entendre'ns. No canvia, simplement diguem-ne, si aquest habitatge ha costat en total 30.000 euros d'entrada, si tu vols marxar als retors d'aquests 30.000 euros, clar, si, per exemple, has tardat 10 anys visquent amb aquesta habitatge, doncs considera que l'IPC o l'Institut, els preus del consum, diguem-ne, van a sobre d'aquest preu d'entrada. Però màxim és això, mai pot passar, com, per exemple, ha passat ara, o ha passat tarrerament, que habitatges de protecció oficial construïts farà 25, 30 anys que, en aquella època, al canvi, potser valien 18.000 euros per entendre'ns dos o tres milions de passetes, s'han vengut per 200.000 euros. O sigui, una cooperativa d'habitatges en sol, diguem-ne, d'ajuntaments, o en sol, diguem-ne, públic, de protecció oficial s'ha especulat, inclús, amb els habitatges de protecció oficial, o el qual nosaltres anem en contra, també, d'això. Evidentment, ja no parlem de l'iniciativa privada, que els preus són lliures i cadascú fa el que vol, que per això ha passat el que ha passat. És a dir, si en 10 anys aquell pis que et va costar 100.000 euros o pots vendre per 400.000, el mercat, diguem-ne, ho demana, i aquí ha hagut la bombolla, per anar en contra d'això i fer els preus més assequibles i a l'habitatge, sobretot per joves i per gent gran, perquè l'altra problema, la gent gran, són les residències. Però, per exemple, per jove el cohabitatge serveix això. La característica del cohabitatge és que estàs creant una comunitat, una comunitat de propietaris com ara de propietat horizontal, que és el que hi ha a comunament, una comunitat en el qual tu tens uns espais privats, que és casa teva, o sigui, no és com a casa és casa teva, el que passa és que clar, evidentment, és un pis o un apartament, depèn de les famílies o d'una persona, dos o cien nanos, més gran o més petit, però pot ser l'entre 50 i 60 metres, però tens uns espais comuns a compartir amb el resto de la comunitat, que poden ser la cuina, es menjador, sales polivalents, els tallers de bricolatge, etcètera. O sigui, hi ha un espai, entenc, per tant, que és un mateix edifici, que llavors hi ha aquesta... l'agantadora potser de més compartida, per entendre... Sí, sí, sí, per dir-me la bogaderia, és una de les coses més fases de compartir, perquè no cal tenir de 30 rentadores... Tothom, no n'ha d'infici. Entens una de més industrial? Evidentment, la gent que accedeix amb aquests cohabitatges són gent ja amb uns valors totalment diferents, o canviants de lo que és, avui dia, la individualitat, de si preneixem compartir, els valors quedaràment porta una cooperativa, que, per exemple, Catalunya és capdavantera amb les cooperatives, però ja no és la que de cooperativa d'habitatges, que un cop acabat l'habitatge es fa la protecció, com ha dit abans, o sigui, la propietat horizontal, sinó que continua la cooperativa, perquè en règim d'ús dels seus pobles habitatges. És un canvi de paradigma, i el mateix temps és una nova filosofia de vida, que és plor que per mi el joves, o la gent gran inclusiu, o sigui, amb menys aquestes dues etapes, intentem frenar aquesta bombolla i facilitar amb l'administració pública, el que passa és que no estem massa ben compresos amb aquesta administració, perquè és tan nou que no s'entén això. L'accés per això és, s'ha de fer aquest pagament d'abans, no sé, d'uns diners, és a dir, per entendre'ns una quantitat important, o es pot fer per parts, com si fos un lloguer, com ho plantegeu? No, no, o sigui, l'ho he dit abans. Per exemple, imagina'ns que, no sé, un cohabitatge d'una edifici, no sé, per exemple, el terreny és en sessió d'ous per acedit per part d'un ajuntament. L'ho que has fet a Barcelona. La caldesa Colau ha deixat per uns anys determinats, que són 75 anys renovables per a altres 15 o 90 anys, ha deixat un cís solar a diferents punts de la ciutat. Nosaltres a Sostre Cívic hem ajudat a crear les cooperatives de gent que els interessa viure amb aquest solar. S'ha fet un estudi econòmic de lo que pot costar, diguem-ne, cada, diguem-ne, tota l'edifici, i ha sortit a sobre, no sé, al 100.000 euros, per entendre'ns. Estem parlant d'un pis de 60-70 metres, però a quart, al poble nou, o sigui, no estem parlant de llocs molt allunats, sinó, quasi bé, diguem-ne, dins de l'extra-radi, per tant, estan centrant. Aquests 100.000 euros com es troben? Doncs es troba clar, perquè la cooperativa és la que projecta i construeix l'edifici sobre un solar cedit per l'ajuntament de Barcelona. Aleshores, què passa? Normalment es paga el 20% d'entrada que serien aquests 20.000 euros sobre el 100.000. I els 80.000 restants, a alguns casos, és la banca ètica, que és fiar-hi, o el cooperativa 57, el Clostrio dos bancs, que fa un préstec a la cooperativa, perquè és la propietat de la cooperativa, de l'import restant. Aleshores, la cooperativa cobra un dret de ús, amb altes paraules seria amb el sistema immobiliari, seria un lloguer, però en el cas nostre seria, jo tinc el dret de usar aquest espai, a canvi d'un lloguer tou, que poden sortir a 20 anys, 80.000 euros, amb un interès bastant assequible, i a més de més amb banca ètica, doncs a uns 450, 500 euros al mes. Un altre exemple que hi ha, per exemple, de cohabitatge, i ara d'aquests moments persona que ha sigut cap davantera de particament a mitja Espanya, és, diguem-ne, la borda. La borda és una cooperativa d'habitatges, també de gent jove i gent gran, amb apartaments individualitzats, amb serveis comuns, diguem-ne baix, o a dalt, no sé quin lloc estan col·locats, per convertir tot el edifici. O sigui, realment és molt més assequible, no hi ha especulació, és a dir, la construcció és absolutament a cost. Clar, pagues els impostos, pagues els projectes, els planells, els permisos, les tasques, el que vulguis, però tot això a cost. I el que ha de fer és fer-ho. I això no és per a l'administració, amb el promotor immobiliari que faci publicitat i que faci el 30 o 40% de benefici, que és l'especulació. Si el terreny ja ha accedit per l'Ajuntament, l'edifici al cap d'un cert temps, en 90 o 75 anys, depèn de l'exgeixement que s'estableixi al conveni, retorna tot l'edifici amb propietat a l'Ajuntament. O sigui, imaginem-se que té l'Ajuntament, que a les generacions tindrà tota una sèrie d'equipaments socials sense cost. I en aquests moments, inclusive, nosaltres estem muntant grups, per exemple, a Girona, en tenim un, diguem-ne, allà que s'està formant i creant, que, per exemple, som gent gran, gent de 60, 70 anys. O sigui, aquests són escuts de la generació dels 50. I el que intentem fer, diguem-ne, és el mateix, en comptes anar a parar amb una regència pública, que, possiblement, estan massificades, ja que esperarà molt de temps, i, a més a més, el sistema de regència pública, amb aquesta generació que ara té 50, 60, 70 anys, no ens interessa, jo no vull viure, amb una cortina que ens separi d'una persona que no connecta a res. Exacte. I, per l'altra banda, les residències privades són caríssimes, perquè són reses mercantils. És una CA que van a fer negoci. I com que no tenim disposició a 4.000 euros mensuals, que pot valdre una habitatge, diguem-ne, amb una residència, ja sobre, és a fons perdut, ens ho hem de crear nosaltres, però no volem subvencions per part de l'administració, sinó simplement volem que ens s'assedeixin amb ús, o sigui que no es venguin patrimoni, que en definitiva també és nostra, dels ajuntaments, i allà sobre poder construir cooperatives sense faig de lucre, per solucionar un problema, tant de gent jove com de gent gran. No, clar, la idea és perfecta, no d'alguna manera, però és molt bona. Oli Mujo. I per nosaltres, diguem-ne, que podem tindre una certa inversió, és una inversió de 30.000, 40.000 euros, 20.000 euros depèn de la situació del solar, si el vols més a la platja, si és una ciutat més gran com Barcelona, o més petit, com, per exemple, Sant Just Desfer. M'heu parlat amb l'Ajuntament d'aquí Sant Just? Jo n'he parlat, particularment, no hi he parlat. Jo sé que hi ha bastant interès, amb l'Ajuntament d'aquí Sant Just, però, com a mínim, per conèixer aquest nou sistema, que ven nou, per nosaltres, des dels anys 80, Dinamarca Holanda... Això em volia preguntar, hi ha referents d'Europa, per tant, eh? Perdó? Hi ha referents en països d'Europa. Sí, sí, per genant-se, en aquests moments de Dinamarca, de cada tres edificis, un ja és amb aquest sistema de cooperativa de cohabitatge. És una altra mentalitat, possiblement nosaltres som més mediterranis, ells som més de cas, etcètera, però l'agribidulitat s'ha acabat, ha de fer les coses conjuntament i socialment, diguem-ne, que siguin assequibles per tothom, no? Si no, podem... Jo m'hi trobo, en aquests moments, quan estem buscant terrenys a vegades privats, perquè els ajuntaments no entenen que els estem fent... No diré un favor, però els estem solucionant un problema que tindran d'aquí 4 o 5 anys, és a dir, les gent grans, les n'hem fet més grans i vivim més anys. I no hi ha prou residències en aquests moments que puguin encabir el millor 600.000 jubilats en aquests moments de Catalunya, i d'aquí 10 anys ens anem 2 milions. Doncs què estem fent? Doncs estem anant a... Avançar-se, amb un problema que passarà. Jo recordo, per exemple, pels voltants de Girona, que podíem val de terrenys privats 300.000 euros, ara estan a 1.500.000 euros, hem pujat 5 vegades al preu del terreny. I dius, home, mirant, tornem a estar, no m'apareix, no m'apareix, no m'apareix, i en comptes de fomentar... El poc, a més a més, de tot el que em sorprèn, quan veiem que torna, una mica, aquest boom d'especulació immobiliària, perquè fa molt poc de quan va patar la bombolla, no? Sí, sí, sí. No hi ha habitatges socials, perquè són del Cerepi i són Carls, i els ajudants no poden endautar-se, però sí que hi ha terrenys públics, d'ajuntaments, que més els venen a vegades, diguem-ne, a residències privades, perquè construeixin, diguem-ne, edificis, o es considera així, per fer negoci, ells, no? Home, millor que nosaltres, que diem, els hi construïm, una residència. Els hi donarem tot l'edifici a cap de tant de temps. No cal que es venguin al patrimoni. L'Ajuntament pot formar part d'aquesta cooperativa, diguem-ne, simplement el que volem, és que es deixin construir allà on ja rebella necessitat. Per exemple, s'han just, seguríssim, que hi ha 30, 40, 50 persones més grans de 50, 60 anys, diguem-ne, que no saben amuntar anar, que s'estan fent grans i que pensen que d'aquí 5 anys, 6 anys, què faran? Potem, jo sé per dir, que amb les xerrades, si és el que pararem, diguem-ne, demà, aquí a Sant Just, nosaltres, els nostres cuits, els anys 50, som la primera generació que ens hem encarregat dels nostres pares, però som la darrera que no volem que els nostres fills s'encarreguin de nosaltres. És a dir, jo no vull encarregar-me que els meus fills s'encarreguin de mi. Ni vull que la societat, a vegades, també s'encarregui de mi. El que vull ser autogestionat, i la meva bellesa ha de ser autogestionada. Per tant, ja dic, som les darrers dels nostres pares i els primers dels nostres fills. Tenim una altra mentalitat, la gent que avui té 80, 85 anys, hem viscut en una altra època i tal. Però aquesta generació, que hem estat empresaris, que hem estat mitges, que hem estat notaris, que hem estat electricistes, obrés, el que vulguis, etcètera, hi ha partit d'una altra mentalitat. Si a sobre, imagina't, doncs, que tu vols compartir, les cooperatives et donen tot aquestes facilitats, bueno, això és la facilitat. Què necessitem? Doncs que la gent ho entengui. Entengui que volem solucionar el nostre propi problema amb els nostres financiacions. L'únic que demanem a l'alimentat o a les administracions és, home, un cop demà, com a mínim, amb un terreny que no te l'has de vendre, perquè bé, te'l vendries amb una residència privada, doncs deixi'ns els a nosaltres sense... I no els paguem els impostos, pagarem el IVI, pagarem el lloguer inclusiu, a vegades del terreny, no? Clar, de fet, el futur va per aquí, també. Perquè amb un problema s'enjunta a Piera i a Llaida, no ho sé. Exacte. Aquest divendre se'n parlarà, doncs, en aquesta conferència, com deiem, que es farà a dos quarts d'avui del vespre, la Sela Piquet de la Taneu, una proposta interessantíssima i que segurament, doncs, està clar que el futur passa per aquí. El futur passa per aquí, ara, tu ho has dit? Sí, sí. Una conferència, com deiem, que s'organitza des de Sostra Civil, que serà amb Jose Maria Ricardo, en què hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies, i també la Lourdes Raja. Que vagi molt bé i fins aviat molta sort. Bé, aviat si es veiem allà i pots explicar-ho una mica més als teus ullens. Exacte. Que vagi molt bé fins aviat. Bon dia. Que vagi molt bé fins aviat. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth jazz club. I esperant. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Ens veiem a la plaça. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... i parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram... i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radiodesvern, cada dia més a prop teu. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva. Si l'automo sàpiga, enganxa-la al vidre. Canvia d'àvids és tan necessari com l'aire que respirem. A M.A.B., metròpolis Barcelona. Llavors et posa un quilo de pomes? Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar. Cada any me'l baratem el 45% de la fruita que produïm, mentre tant, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. Amants unides, recolzem projectes contra la cama a 60 països. Té compromets? Truca el 9801 a 888. ¿Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no trobes bé, o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitaritats d'adreçar en cas que calgui. Per una salut millor, 061 cat salut respon. Generalitat de Catalunya. Dius que et preocupa el meu futur, que vols el millor per mi. Però no et dona la gana a reciclar. Passa a separar les teves deixalles. És més fàcil posar-ho tot a la mateixa bossa. El meu futur també va anar a aquesta bossa. A Catalunya encara reciclen molts menys residus que els que generen. Fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coenvesia Covidrio. Generalitat de Catalunya. Passen 5 minuts de 2 quarts de 12 i de fem tertulia esportiva, però abans, el temps. Gràcies. Salutem per tant. Gràcies, Carles. Parlem del temps. Grisota, a mi ha sortit del sol. És un dia una mica tuntet. Aquesta depressió tan potent, que ha canviat el xip a la península i a França, perquè venien de temperatures de 29 i 30 graus, no només a Portugal, sinó també a Madrid, a Sevilla, temperatures elevadíssimes per l'època de l'Ainqués, però també a França, a França, a Madrid, a França. A Madrid, de 15 graus. Aquí dius, però a Madrid, que estan elevats, és molt complicat. Aquest front fred ha arribat, està arribant, està molt gran. Encara hi ha un tros de fons fred de l'Atlàntic, ens està arribant a nosaltres. Aquí arriba una mica d'escafeinat, arriba desgastat. Arriba desgastat a Sant Just, perquè ahir es van reproduir algunes tempestes, cap a la zona interior de Tarragona, les tempestes tornaran a proliferar, però no arribaran ben bé a Sant Just. Tornarem a estar amb un dia que sí que hi ha una certa activitat a altres punts de Catalunya, però al litoral central, no massa, però sí que ser que cada dia es van apropar una mica més. Però els mapes no acaben de definir on acabarà plovent. Jo comentava en Tomàs Molina, TV3, que fa de molt mal per veure un cap de setmana mercat per l'estabilitat pel sol, però amb creixement de núvola, a partir del migdia, que poden caure realment on vulguin. I realment hi ha molts números que caiguin en moltes zones de muntanya, això és bastant clar i evident, en zones de l'interior, però, clar, quan comences a parlar de tempestes que poden caure, el vagi obregat nord, els bellesos, el nord del barcelonès, el maresme, fins i tot. Clar, que no toqui Sant Just, doncs és realment fotut. Bé, aquesta inestabilitat, aquest aire fred en elçada, amb temperatures elevades en superfície, tot i que avui mantindrem aquests valors per sota dels 20 graus, portem 3 dies per sota, recordeu el dissabt d'aquella pujada que havíem de tenir fins a 26, a partir de llavors ens hem d'anar mantenint amb aquests 20 graus, i avui seguirem amb aquesta situació, com que el sol queda intervolit per aquests núvols i anirà fent... Tot i que crec que el migdia farà més solet i després a la tarda, a nit, es tornaré a debat una mica de més, seguirem parlant de valors estables, molts semblants als d'ahir, mínimes al voltant dels 13 graus, màximes que no toquen els 20 graus. Però, en canvi, a partir de demà, dijous, sí que el termòmetre té tendència a remuntar. Potser demà arribem una màxima de 22-23, i divendres podríem estar amb 23-24, i aquestes temperatures elevades podrien continuar el cap de setmana. Podem tenir moments de sotregada, perquè si cau alguna tempesta al cap de setmana el divendres, doncs aquesta sotregada farà baixar el termòmetre, i es notarà una miqueta més de frescó. Però, realment, els mapes diuen que els migdies seran molt agradables a partir de demà i ben bé fins i lluns o dimarts de la setmana vinent. En aquests moments tenim algunes tempestes, que, a veure, que la veïnaran, el vellar sobirà, l'altre arriba a gorsa, i aquestes tempestes podrien continuar al llarg d'aquesta tarda, també tot el que és la zona del Pirineu, i no descartem algun roxat, també, que acumarques interiors de Lleida i també els ports de Tarragona. La resta, difícilment. Però no és d'escarda, perquè cada dia que passa, aquesta inestabilitat de tarda va guanyant coses. Tenim aire fred en els altres temperatures agradables, i fins i tot ara ja crec que és algun reflex, però cap a la selva i cap al baix emportat, hi ha algunes taquetes molt minses, que també podrien ser algunes tempestes a punt del litoral. Però veieu que hi ha una certa inestabilitat, i que té tendència a anar més. Seguirem parlant d'aquesta situació, ja ho veurem, però es va concretar una mica tot i que els últims dies seran més agradables. Doncs veurem com m'ha resolt o plegat. Potser no s'ho haurem fins i saps, però... És que això és dia a dia, aquesta primavera i aquesta situació és de dia a dia. Perfecte, Carles, gràcies, i no marxis, perquè... No, em quedo aquí sentadet. Vull dir, amb 8 segons, comença la tertulia. Molt bé. I el que deiem, doncs, moment per la tertulia esportiva. Avui, amb tertulio complet, tenim el Emiliós Casóquio, el Carles de la Núria de Rius i l'Enric Riva, que havia d'entrar a l'estudi també, per fer aquesta tertulia de dimecres de Champions. A més a més, saludem de nou a Carles. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? I també, doncs, això, el que deiem... L'Enric, que en tenim, que entrarà també d'un moment a l'altre. L'Emilio, el tenim també aquí. Bon dia, Emilio, què tal? Bon dia. Albert. Ara sí, ara sí. Era cosa meva, eh? Ara sí? Bon dia. Sí, sí, sí, no en tenia cap d'obert, no, era cosa meva. I també, doncs, el que deiem, amb molts micròfons, sí. Tenim aquí, avui, a l'estudi. Perquè, ahir a la nit, veieu una mica d'enerbimotisme a l'estudi, veig, perquè hi ha molts cables per aquí, potser sí. En fi, si us sembla comencem parlant de Champions, perquè estem en mig de la jornada de la Tornada, de les semifinals de Champions, ahir va partit, va guanyar la Júbert, però va perdre la invidibilitat, eh? No he perdut totes les invidibilitats, encara continua. Però només li hem marcat 3 goals de totes les Champions, eh? Però n'hi havia en Mercat Cap, no? Dos. No, pensàvem que n'hi havia en Mercat Cap. Aquest és el tercer. No sé si eren 700, 800 minuts sense que li marquessin un goal a Europa, però el continua sense perdre a casa. Exacte. Això és un altre record que teníem. Ja estima que, a final, sí, a Cardiff, vol, què tal? Que, si fos... Que, si fos a casa, la guanyarien. Però si en a Cardiff la perdran... No, no, crec que n'han perdut 6. Ja, en tenen prou. No saps la veritat que no hi ha 6 i 7? Ja. No, els italians guanyen el Champions cada set anys. Sí? Vinga, farem-nos l'estadística. Vinga, farem-nos l'estadística, xorra, vinga. També vaig sentir que el Madrid no guanyava una lliga i una Champions junt des del 50 i 5. És que la lliga no la guanyaran ni la guanyaran. Bueno, potser no es plasifica el Madrid avui. Sí, clar. Està clar que no arriben a la final i no guanyen la lliga. Ei, jo hi venia als espais.