Entrevista a Francesc Puigpelat, escriptor i periodista - 11/5/2017

La xarrada que s'ha organitzat per aquest vespre, avui a dos quarts d'avui, la N-C de Sant Just ha organitzat una xarrada malparidista i escriptor Francesc Puigpalat per parlar de la construcció del Mita Nacional d'Espanya, un acte que es farà a la sala d'actes del Walden. I ara en parlem amb ell mateix amb Francesc Puigpalat, aquí tenim l'altre cançó del telèfon, molt bon dia. Bon dia. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bon dia. Bon dia, bon dia. Ara sí, ara sí que et sentim, sí. Com dèiem, doncs, una xarrada que es farà a aquest vespre arran d'aquest estudi que es fet sobre aquesta construcció del Mita Nacional d'Espanya, que m'hauràs presentat a setembre, no? Sí, bueno, és un llibre que és... És un llibre de l'Assat que es diu Breu Història del Nacionalisme Espanyol, que va guanyar el premi i l'Assat de l'any passat. I, per tant, ja porto uns quants mesos en marxa, com estan en la rebuda d'aquest obra? Bé, bé, bé, si m'ha fet un parell d'edicions, la qual avui en dia no està malament. Home, sí, no és fàcil, no és tan fàcil com sembla, segurament. Sí. Aquest títol, i que, a part, el títol del l'Assat, com deies, ara, és aquesta Breu Història del Nacionalisme Espanyol, el títol de la xarrada és aquesta construcció del Mita Nacional d'Espanya, per tant, de tota manera, la base és aquesta idea del nacionalisme espanyol, que potser són parlaments que del nacionalisme català, no? Bé, de fet, a veure, no se'n parla pàsticament gens, diguéssim. A Espanya, l'adoctil oficial és que el nacionalisme espanyol no existeix. Per tant, no en podem parlar d'una cosa que no existeixi. Vull dir, com si ja que senti parlar de que dos i dos són cinc, però, en veig, no existeix. I a Catalunya, el tema del nacionalisme espanyol hi ha molta divisió d'opinions, diguéssim. No m'he de pensar, per exemple, que Espanya és la mànguardia, quan un de les ciutadans diu partit anti-nacionalista, el qual a mi em sembla, a mi, hi ha molta gent com jo, hi ha molta altra gent, i pot semblar absolutament surrealista, perquè si alguna cosa és ciutadana, no és un partit nacionalista. El ciutadà no es vei com un partit nord-nacionalista espanyol. A Catalunya, vull dir, això és una cosa molt clara. Aleshores, tot això d'aquí, en tot el tema del nacionalisme, i amb el nacionalisme espanyol, hi ha una enorme confusió terminològica. Aleshores, jo, el meu llibre, el que intento és aclarir una miqueta aquesta terminologia i que sàpiguem una miqueta de què estem parlant quan parlem de nacionalisme espanyol. Exacte. Posa una mica les claus de què representa, no? Sí. Un nacionalisme espanyol que té unes característiques molt comunes o hi ha diferents nacionalismes espanyols, també? Com ho veus? Bé, ara, l'escenalisme espanyol dels seus orígens, amb la Constitució del 1911, té dos coses bàsiques, que són comunes a tot el nacionalisme espanyol, i que si ara només cal analitzar els discursos de la Susana Díaz, oi, oi, oi, tota aquesta gent, i es dau en claríssima mena. O sigui, els dos trets principals de l'escenalisme espanyol d'hivern i biològic és primer, que considera Espanya com una nació unitània i homogènia. És a dir, no hi pot haver diferències entre diferents parts del territori. Tota de ser homogènia i tota de ser igual. Aquesta és la primera característica, i la segona característica és la identificació entre nació i estat. O sigui, veig una nació, és una nació perquè té un estat, i un estat és una nació perquè té una nació. I llavors, aquí no surten, diguéssim, és una mena d'argument circular, del qual no hi... per exemple, Catalunya, que és una nació, però no té un estat, no hi pot entrar de cap manera. I llavors, això és el que fa a la base comuna de tot el nacionalisme espanyol. Llavors, dius, diferències. Sí, bàsicament hi ha dos tipus de nacionalisme espanyol, que serien el nacionalisme espanyol, que això és l'original del segle XIX, que és el nacionalisme espanyol conservador, que avui encara és el que sustenta el PP i Ciudadanos, bàsicament, i el nacionalisme espanyol progressista, entre cometes, que és el nacionalisme de l'escarre, el nacionalisme espanyol del sobre i de Podemos. Però de cara al problema català, entre aquestes dues formes de nacionalisme espanyol, les diferències són mínimes. O sigui, el punt en comú seria aquest, com a relació amb el nacionalisme català. El punt en comú entre aquestes dues branques. El volant comú és que tenen una mateixa idea d'Espanya, i amb aquesta idea d'Espanya, com que és totalment incompatible amb admettre que Espanya sigui una nació composta, o que hi hagi una heterogeneïtat dins d'Espanya, el fet de que Catalunya desreclami allò que diuen el fet diferencial, el fet de ser una nació, que l'estat sigui un estat proinacional. Tot això d'aquí el nacionalisme espanyol no té un més mínim sentit. No hi entén ni hi entrarà mai, és una cosa impossible. Però si cal discurs de Podem o d'alguna part del partit socialista, es diferencia d'aquest punt de vista més mercat o...? En el cas del partit socialista, hi ha la més mínima diferència entre la posició del partit socialista i el partit popular i ciudadanos. És a dir, el partit socialista parla a nivell purament retòric de federalisme, o com que el tens a la part d'una Espanya plural, però això és pura retòrica sense cap contingut real, diguéssim. O li pot haver una certa diferència, és a Podemos, perquè el Pablo Iglesias formalment ha acceptat el dret a decidir els catalans. Això és una diferència, però jo també vols dubtes que aquesta diferència sigui substancial. És a dir, tinc molts dubtes de que això sigui sincer, que no sigui una simple manera de guanyar els dos catalans. Amb això d'aquí hi ha moltes circumstàncies. A més, hem de recordar que el mateix Soe, a l'any 1964, als sirenes, el Felipe vols reacceptar que Catalunya havia tindut detalls de determinació. No cal dir que aquests són coses, són promeses que es fan quan un és a l'oposició i no tenen la més remota possibilitat d'arribar a governar. No hi ha cap problema perquè promeses. Això d'aquí ja ho sabem, que són una mica de grans. Ara, en el moment en què tota aquesta gent, que són a l'oposició i no tenen cap possibilitat, tenen una perspectiva d'arribar a governar tots aquests tipus de promeses desapareixen totes claríssimament. Tu ve si preguntes al Soe sobre la reconheixement del dret a altra determinació que feien 40 anys, que es miraran com un extraterrestre, no? Llavors, jo, Podemos, de fet, i és una cosa que és claríssimament, que és una pura promesa retòdica i falsa, en el moment en què hi va haver una petita conversa amb el Soe, a la possibilitat de poder, fa un any, en lloguer ver, del Soe Podemos, la primera cosa que va a caure del programa de Podemos va fer el que preferèiem d'un català. I és així, vull dir, que no ara, en el futur, en el temps judiat, amb això. En principi, no creus que hi hagi un... Creus que, simplement, és aquesta retòdica, no?, i un discurs que es basa en estar a la contra, per entendre'ns, no?, que no des de... Si estiguéssim governant, creus que canviarien el discurs? El canviarien claríssimament. Estic davant de comentar el que es deia de Felipe González, a Madrid, en 1974, que el pacte de San Sebastià, a l'any 1930, va ser exactament igual. La Fanya, i tot espanyola, van acceptar un model federal, per quan és la República. Quan va arribar la República, el model federal no se'l va veure lloc. És a dir, tot això d'aquí, una cosa, i és una cosa que jo em desàpigui, una cosa és blablables promeses, i una altra cosa és la realitat. Llavors, blablablar les promeses de Podemos és una cosa que no té cap consistència. Més altra, si només una de mirar els enquestes del 6, diria a tu que et dic una cosa totalment objectiva, i que és la Madrid, com són les enquestes del 6. No és la nova opinió. Si tu mives les enquestes del 6, veuràs que a l'electorat de Podemos, fora del país basc, Catalunya i Galícia, el percentatge de gent que vota i podem, que accepta l'autodeterminació de Catalunya, no arriba ni al 20%, ni al 20%. Per tant, és evident que el Pablo Iglesias pot sostenir aquesta idea davant. Si tots els seus votants, la majoria dels seus votants, pensem al contrari al que estavien. Insisteixo, és una idea que ell la deu per guanyar els empaties de lo que ells en diuen la perifèria. No res més. Doncs, de tu plegat, se'n parlarà aquesta terra. Aquesta xerrada que organitzaran a CSN Just amb el periodista i escriptor Francesc Puig Palat per parlar de la construcció de la mitjana senant d'Espanya, un acte que es farà a la sala d'actes del Walden, avui n'hem pogut parlar una mica amb ell. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La tarda de 5 a 7. Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. La plaça Mireia Redondo. La plaça Mireia Redondo. La plaça Mireia Redondo. Ens veiem a la plaça. Betaquí UnaVagada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mastres Hàbies Recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sandsat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut a les xarxes electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'industria sense nom. Gràcies. Els matins de Déu a una s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. En punt dos corda 12 s'ha de fer tertúlia, avui amb Jordi Agullol, Lina Santa Bàrbara i Montse Larré, molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia, guapíssima. Ja estem en marxa, eh? Ja estem fent tertúlia. Mira, et voldria dir jo, la Lina em fa 80, la Montse en té més, en té 85, 84. Vaja, camiga amb 80. Som una mica allà, això és història, jo esta setmana n'he fet 46, que vaig dir que no volia prendre a matar. Vol dir cura? Ah, 46. Ahir, ahir, ahir, 46 anys. Demà em faré 40 de casat i bueno... Estem d'anar a bona, tots, eh, doncs? Així que som una mica això, història, records... Som una mica suma i sí, eh? Sí, sí. Carme, som del paleolítico. No, no. Una mica història, sí. Encana, encana. Es falta avui, es falta la Joana. Joana va dir que s'hi plovia molt i possiblement el sortir de casa seva era quan estava cayent d'aquella. Sí, una idea, eh? Sí. Jo he tingut una noia d'inglès a casa meva aquests dies i avui se n'anava, precisament se n'anava. I li dic... li dic... The sky is crying because you are living, no? Sí, sí, sí. Sí, que el cel estava plorant, que ella se n'anava. I en inglès n'hi ha una expressió quan plovia com a teva manera. Sí. Tant fort, sí. M'ha enganxat a mi. Sí, dice... Ells diuen... It's a any, dog, cent-cats, o cat, cent-cats, igual. Ah, sí, cat, és veritat, aquesta expressió. Diu... Està plovent gossos i gats. Gossos i gats. Quan caigui tant de gats. Aquí diem avots i barrals. Avots i barrals. I diríem la frase feta que tradurien si hi hagués, no? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. És graciós, eh? És graciós, eh? Com es tenen... tenen coses molt característiques de cada un. Home, per exemple, si a en inglès hi ha una expressió que diu... Ara hi ha poling, maileg, que vol dir... que m'estàs estirant la cama, però en realitat li diu com a premsa el pèl. Car, ah, va bé. Bueno, també és molt maco estar estirant la cama, ja valdria. I s'entén, és ràpid, eh? S'entén, sí. I mira, cada llenguatge té les seves accepcions, que són pròpies. Sí, sí, que els traductors és un art trobar... Com són frases fetes i complicades, és un art trobar... Hi ha frases en català que no hi ha manera de saber com es traduís el castellà. N'has de fer moltes, perquè es facin una idea de... O buscar la similar, que també vol dir mateix. Sí, sí. Però totes maneres, totes aquestes frases, oracions... Fetes. Sí, fetes, tenen el mateix que els refrancs, tenen el seu significat i, a més, valit, eh? Vull dir que... Sí, sí, valit, valit. Bueno, veus que hem començat amb la lligra, no? La lligra és el sol, justament, veus? Sí, el sol ara ja ha remullat tot bé. Però aquesta feia vol veure aquella pluja. Era una pluja d'enorme. Enorme, però no sé, fa il·lusió, perquè l'aigua és necessària. Li és necessària a nosaltres i també a la natura. A la natura. A més, a poca. Avui estàvem tu que t'agrada tant, avui estàvem... no sé si avui jo aquesta setmana o el que sigui, allà, a Donyana, perquè estan molt amoïnats, perquè diu que les... Ha autoritzat a fer... Les primaveres, no les primaveres. Ah, no plou, sí. Que plou menys del que sigui. I jo ara diu si ho veieu així, ningú s'ho creuria, perquè en aquell moment es veu que estaven bé. Diu, però totes les capes fràtiques, aquestes... Estan... Estan fent un excés de treure... Sí, sí. I a l'altre dia hi haven com 100... No vull... La cifra sempre vallen, no? Sí. Si són 100 o 140 paus... Illegals. Illegals. Ah, sí? Més de xoc de l'aigua, de l'aigua. L'aigua s'acomuna al frati, que hi choca la del mar, frena la... la que del mar entra i... i es produeix la salinització. Sí, sí. I tenen aigua natural. Si tu la xucles, llavors l'equilibri és que la del mar entra. Clar, encara queda tot... Són dues forces que et choquen. Aquest dia sortia aquesta imatge, sortia en el Facebook, em sembla que era, de la manera que les dues aigües s'ajunten, però no es barregen. No es barregen, no? Perquè un és aigua dolça... Bueno, no es barregen, eh? No es barregen. Una de les... de les coses que la demagògia Pepera feia, lamentablement, és que a la gent li deien com passaven pel pont de l'Ebre, i que passa a la carretera, a l'autopista passa tot, i veien tan ampli dient, mira, total, tirant a l'aigua, a l'aigua del mar, i resulta que jo, que té 10 metres de fons, solament té un metre, però de la banda de dalt és aigua dolça. Lo demés és la falca salina que penetra. Que penetra. I penetra 30 i pico metres, 10 quilòmetres. Kilòmetres, 30 i pico, per sota, és salada. Salada. I la dalt rellisca per damunt. I l'altre va per sota. Ah, i l'altre va per sota. Sí, és un fenomen... I aquí, també, que sense, es veu que hi havia un congrés, o unes jornades d'aquestes que ha obertes i tal, perquè la fauna, i en aquella flora també, però la fauna, sobretot, aquesta anidació que fan de les aus, doncs diuen, per exemple, una ha dit el nom molt raro, que jo no ho sé, no me'n recordo, i diuen d'aquestes només que queden 9 parelles d'animals, de porno de 10 aus. I esclar, doncs, es van... es van... Es van minvan. Esclar, van minvan. Les sigonies que migraven, que s'anaven a Àfrica, ja no hi són van. Ara que ha estat en Andalusia, hi ha totes les torres elèctriques grans, ahir viuen, les veus. Però amb uns nius... Mediacidònia... Amb uns nius que sembla que siguin de ciment. És enorme, és enorme. Porten una branqueta, veus que passen una branqueta, i van construint... Són els constructors. Sí, sí, sí. I mira que... Allí pegueu unes ventoleres de llevant, impressionants. I no sou un porta, eh? Un niu de... Un niu de sigonya van dir el que podia passar, i va semblar una normitat. 80 o 100 quilos, no? Sí, però molt, molt. Però la qüestió és que està exposat al vent i no vola, no es vola. No es vola, no sé com s'ho fan. És algo... És la natura. És impressionant, sí. Exacte. Quina altra podem dir així, de broma? Doncs la realesa en l'Europa, el príncipe Haakun de Noruega, el seu fill, el mig banquet, es veu que van fer una celebració, perquè també van fer 80, el rei i la reina de Noruega, i a mitja i a mitja banqueta, el príncipe l'Areu, doncs, entre i surt, amb barba i sense barba. Bueno, no saben si va ser una... Ah, sí? Si el mig del sopa això diu la real. Va plencar-li de... De l'UC. De l'UC. Diu no saben si va ser una aposta, o és que els havia promès als pares que es trauria a la barba, i si fa gràcia per bestar les dues fotos, el plan de xoteasse, què més vols que xotear? Aquest rei no és el rei. El consorte d'Anglaterra es jubila en 96 anys. A partir d'octubre. A partir d'octubre. A partir d'octubre, es jubila en 96 anys. Vol dir dels actes socials que fa de representació. I en 96 anys. Ara la senyora en té 90 i no es jubila. No, però ella diu que es manté molt bé, perquè es veu que el Gint va molt bé. Estem una figura de seia. No, no, la... M'entenc també que ha fet bé i el filla. La reina madre, la reina madre d'ella. M'ho va morir molt gran. Se n'hi ha algú, oi? Volem mantenir la botella de Gint. O de Gint. Tot és frívol. Una altra cosa frívola que fa temps que es va llegir. En una persona, a vegades és gran, i està sola, a vegades fa un conveni amb el banc. I li diu que vostè rebrà una quantitat d'èquits el dia que es mori el pis per a nosaltres. I en el diari no d'ara, això ja parlo d'uns dies dretes. Resulta que no es va morir, ni el que li va fer el contracte, els morts del contracte. I la persona que ella va viure sent 12 o 100 anys. És a dir, que no... Hi ha una novel·la... Hi ha una novel·la, també, que se'ls agrada a nosaltres, que en parla d'aquest tema. De la senyora que no hi havia manera, i que al final és una vegada negra, i la mate. La mate. La senyora que hi ha a 87, ella havia reunit dos bancs, li havien pagat dos vegades el pis. Sí, això també va passar, perquè una història d'un terreny que formava part del pàrquing d'un supermercat, però quedava allà al mig una caseta, que era d'una propietària, i no hi havia manera de comprar-li. No hi havia manera, perquè ja no volia vendre. I va dir, mira, et proposem una cosa. Bé, doncs, a les cedeixes, i tu fes el que tu vulguis, pots viatjar. Diu que va enganxar el tio del viatge, i que es van haver de pagar aquest terreny 10 vegades el que volia, perquè la dona va prendre viatjar i sempre pagant els altres. És una història, i és verídic, eh? Sí, sí, això me'n recordo de la jubilada d'Anglaterra, que ahir també va a les residències, tenia que en 80 anys tenia que anar a la senyora de residència, i jo deia que valia 3.000 euros, almenys. Tenia uns estalvis, i dius, ostres, per aquest preu me'n vaig a un creuer que fa la volta al món tot l'any. Dic, hi ha metge, hi ha una clínica, hi ha metge, hi ha una clínica... Tinc el metge, tinc la clínica, dius, doncs, nada, bueno, res, això re me'n vaig, hasta que aguanta el cos. Ha anat fent això. No sé quanta volta el món donaria. Te'l va sortir la premsa en la primera vegada que m'havia decidit, dius que ha pagat 2.000 o 3.000 euros cada mes, d'acord, sí, vaja, a volta al món. N'hi ha un llibre que després l'han fet en pel·lícula, que ara exactament el títol no me'n recordo, però penso que és el abuelo que s'escapo per la ventana, o una cosa, és un llibre. El tio li volen fer, li volen fer també la recerca, li volen fer perquè arriba a càrrecs del set d'any, i el tio se'n va empijama, surt per la finestra, la veritat és que és un llibre que llogiu per passar un raturant. Es disfruta molt bé, disfruta molt bé, es disfruta, després em va fer un altre, també, i igual, una originalitat. Sí, no, no, no, tu li passa. La pel·lícula que va fer també aquell negre, que també era de la mateixa, que el negre, sabíem de morir en el hospital, les dues estaven santitzades. Ah, els dos que eren dos, sí, se'n va anar. Es va anar amb Fredman, sí. I també estava molt bé, està molt bé. Jo l'he vist a la televisió. Ara el llibre el vaig llegir, el llibre el vaig veure. Sí, però és el mateix. Aquell home que s'estan morint tots dos, i diu, per què no fa alguna cosa? Doncs la Carmen que li agrada que diu que sempre, que si no m'ha donat temps de res, dius que avui res de polítiques i res de res, accepta que t'ho vulguis. No, no, em sembla bé, perquè... Vull fer-me de magasim, aquest de... Vull fer-me de magasim, aquest de...