Entrevista a Carrasumada Serrano, regidora d'Esports - 15/5/2017

2 minuts i un quart de 12 a l'esport que resumarà serran o molt bon dia. A veure si... bon dia. Ara sí, era perfecte. Per parlar del territori es feix el Sant Just, tu hem comentat a la primera hora amb l'Andrea, ens ha explicat una mica com va anar tot plegat, i per tant ens quina hora, primer de tot felicitar-te. Per com va anar tot plegat, per la part que et toca també. Bé, no a mi, en tot cas seria felicitar-nos tots, perquè de debò, bueno, ha estat un projecte que me l'he cregut, vull dir que ens ha agradat a tots, i ho hem fet possible de tots, la veritat. Va anar molt bé, tot plegat, ahir? Sí, sí, la veritat és que estem contents, hem de fer també la valoració amb tot l'equip, més tranquil·lament aquests dies, però ahir hi havia molt bones sensacions, tothom estava molt content, allà hi hauria moltíssima gent, moltíssima gent passant per els villagis, passant per les diferents seus, no? No es feien els diferents partits, les curses, el ciclisme, el tècnic, el bàsquet, tot home participant, de debò, amb moltes ganes de passar-s'ho bé, de reviure l'experiència, els voluntaris, les famílies, els escurtis, però tot home, molt contenta de la veritat de tothom, tothom va participar, tothom va amb moltes ganes de passar-s'ho bé, i de prendre de tots, no? O sigui, tot el que havia d'anar bé va sortir bé d'alguna manera, tots els factors, tant de part de l'esport, de l'urgística, els voluntaris, tot va funcionar, el temps, fins i tot. La veritat és que, com tots sabem, que a les primeres hores, la primera hora de fet, de 8 a 9, ja vam posar aquesta hora, perquè per anar preparant tot els últims edats, la primera part, que és d'acreditació de tots els voluntaris, organitzar totes les carpes, que tothom estigués al lloc que havia d'estar, doncs això ja vam preveure aquesta oreta per fer tota aquesta feina, però tothom, d'alguna manera, estava disposat a col·laborar amb molta paciència tothom, és a dir, que molt bé. La veritat és que jo penso que vaig anar a tot el temps, que això també era una cosa que ens preocupava, que com estàvem molt apretats del calendari, tot el fer-ho amb una sola jornada, anaven tots els partits, anaven un molt seguit de l'altre... Molt intens, no? Sí, exacte. També té medalles de tots els participants, tot era molt intens. El que va estar bé, el temps es va acompanyar, això també ens preocupava una mica, no? I tot bé. La veritat és que crec que t'ha de logística tot. Jo penso que tothom va estar al seu lloc, tothom en voluntat d'això, de que surti bé, i quan la gent vol que surti bé, a la final la veritat l'estic molt contenta de tothom. Exacte, d'alguna manera. Suposo que ara tocarà fer d'aquí uns dies, i ara també és molt recent, però valoració. I, en tot cas, parlar-me també amb la Direcció del Respeix, amb la filla, amb tot el que hi ha participat, però sí que les sensacions són importants i són bones a nivell general, no? Sí, sí. Jo diria que repetiria una mica les paraules... l'alcalde, el senyor Josep Esquina, li van demanar que fes a la cruenda que digués una paraula, una paraula que discregués tot l'àctea d'ahir, la jornada d'ahir, i ell va dir compromís. Jo penso que també m'agafaria per aquesta paraula de compromís, compromís de tothom, de veritat, és que tothom... I la confiança, la confiança de la família, especial a l'Olympia i a Catalunya, i a ell confiant nosaltres, perquè t'he seguit que els hi hagués plantejat. Vam confiar en nosaltres, i la veritat és que entre tots els organitzadors, diríem no, ens en tenim tres parts, que vam portar tota la jornada endavant. Ens hem treballat molt a gust, la veritat, i quan acabàvem la cruenda ho comentàvem, però és veritat el que tu dius, que ens hem de ser eure, i fer una mica tot el que és el de l'anys, però en principi veiem que tot havia anat molt bé. Quin va ser el moment així més emotiu de tot plegat? Mira, jo penso que els més emotius és quan els veies jugant, quan els partits de l'Escolta... Directament, directament, però amb veies en acció. Quan els veies amb ells, que estaven feliços, els esportistes, que a les famílies anivaven a totes les grades, a totes les seus, quan veies que és de debò, i sobretot, també escolliria un altre, potser un altre moment, que era quan llibraven medalles, i que tots es saludaven a tots, i tots celebraven de les medalles de tots. A gent que era primer, segon, tercer, set anys, vuit anys, tots se n'alegraven, una alegria celebraven bé, a la cruenda, quan donàvem les copes, els de la part de bàsquet, no dels equips de bàsquet, és que era tot i la copa, i s'enganxaven a sobre, il·lusionats, mostrant la copa, la desfilada dels voluntaris, la desfilada de totes les delegacions, també, també va ser molt emotiu. Els dracs que són just, el nuque, que van... hi va haver un moment que van estar al mig del cap d'esports, de futbol, compartint espai, i la veritat és que molt bé, el drac, que va treure els fums del color del logo. Exacte. Bé, penso que hi ha molts moments, a veritat, hi ha molts moments. Sí, molts detalls, segurament, i d'alguna manera el que ens deies ara, al principi, el primer que ens ha dit, que és quan els esportistes, o quan ells estaven en acció, que, en el fons, és el més important, tot plegat, perquè tot ha de servir per potenciar aquest mateix moment, i vendre'ns vam tenir aquí a la ràdio alguns dels protagonistes, i clar, expressaven aquesta emoció, que ets nervis o aquesta preparació prèvia, tot plegat, i es notava, aquesta manera de viure-ho, que suposo que també, evidentment, a partir d'aquest diumenge, els permetrà continuar viure-ho amb igual de ganes. Potser no tan pensant en una competició concreta, però bé. Exacte. La veritat és que m'emocionava, quan veies que els voluntaris s'ho estaven passant bé, perquè, clar, vosaltres que no, els van dir que anà molt de dedicació, tot un dia de feina, però que ho feia de molta il·lusió, i que, a més a més, s'integraven en el grup de noies i noies esportistes, i que els veies amb alguns voluntaris, oi, bueno, tots, però allà, presentats amb ells, menjar amb ells, parlar amb ells, jugar amb ells, perquè alguns es van posar, alguns es van posar, inclús van saltar la pista amb ells, els entrenaments, bé, no sé. Jo penso que va ser tota una família, no? Era com una família, que anàvem, anàvem trobant, anàvem trobant els diferents espais, no?, i anàvem compartint el sonriure. La veritat és que hi havia un sonriure, a la cara de tothom. Exacte. Tothom estava contagiat d'aquest esperit. Sí, sí. Jo penso que, bueno, jo no vaig sentir cap paraula allò negativa, de veritat, cap retret, saps? No, no. També la gent sap, no?, que suposa, no?, organitzar un esdeveniment com aquest, i la veritat és que, com saben el que costa, també, a veure, intentem minimitzar si hi ha alguna cosa, vull dir que segur, que probablement algú haurà vist algun detall, algun detall, segurament, que va a faltar. No ho sé, però no ens ho vam transmetre, i suposo que d'alguna manera ho van entendre, no? Exacte. Aquest dia, no sé si ara, a partir d'ara, el fet que s'hagi fet això s'enjust, es pot tornar a repetir, o s'hi implicarà també s'enjust d'alguna manera o altra, amb l'esport inclusiu, no sé si us ho heu plantejat, que resumada. Jo penso que aquesta línia que hem començat ara, aquest pas endavant que ha fet s'enjust, hem de continuar a fer-lo. Vull dir, no es pot aturar aquí. Ara, com deien a la cruenda i els meus companys, a celles especial olympics, deien, això ja és imperable, no?, s'enjust és territori especial, que no ho era. I territori especial vol dir moltes coses, no?, i dintre del pla educatiu, no?, doncs, home, és evident que és una peça clau, no?, que el respecte veia amb els drets de les persones, les actituds d'igualtat, de veure l'altre com un igual, no?, i ja no és la paraula integral ni incloure, saps?, ni tolerància, és que la paraula tolerància a mi, particularment no m'agrada gaire, no?, perquè, bueno, sembla que un toleri a l'altre, no?, i un és superior a l'altre, no?, i, per tant, jo intento fugir de aquesta paraula, no?, és això, és tot, no?, s'enjust ja és territori especial, jo penso que amb això, no?, i a partir d'aquí, doncs, bueno, tocarà a mi o tocarà amb una altra, però hem de continuar la feina que s'ha començat. Exacte, d'alguna manera, amb altres projectes, veure que puguin anar en aquesta línia, també. Exacte, jo penso que... Ara ha estat, diríem, dintre l'àmbit de l'esport, però perquè no salut, perquè no... És transversal, de fet, ahir es va veure, no?, també hi havia un programa de salut, que ens veies a les escoles, és educatiu, i què és educatiu, què és salut, no?, salut també és educació, no?, perquè també és, no?, comportaments, actituds, no?, jo penso que tot és un programa transversal, i de fet, tot l'equip té govern, doncs ens ho hem pres així, eh?, vull dir, ara m'han entrevistat un amic, perquè... És la cara més visible, no?, exacte, també es quidi al darrere, principalment, per la regidoria d'esports, vull dir. Ha estat esports, no?, vull dir, tota l'equip d'esports, però després, dintre la feina, la fet tothom, la fet gent de salut, la gent de comunicació, és que en seguretat, no?, és que hi ha tanta gent brigada, és que s'hi ha posat tothom, tothom, tothom. T'ha sorprès aquesta implicació tan gran de tanta gent? Mira, sorpresa, no?, perquè de veritat, jo ja hi comptava i tothom m'ho havia dit, perquè, però ja saps que tampoc no porto tant temps, no?, regentament, però ja es veu, no?, que quan fèiem les reunions, no?, les comissions, la gent, de veritat, totes les companys, no?, i companyes, doncs, de veritat, posats, no?, amb ganes i això i allò i a portar-hi idees, no?, llavors ja veies que t'ha sorprèn en moltes ganes, no?, i quan un projecte, la gent té ganes de tirar endavant, tirar endavant, això està clar. Exacte. I aquí ganes i diria, de veritat, no?, i moltes hores, moltes hores, això també ho he de dir, moltes hores de feina, de tota la gent de l'agentament, d'espècie anolímpics, de cell, de les famílies, evidentment, de portar, no?, d'acompanyar els seus fills, no?, i les filles a, bueno, a fer esport, no?, a animar-los els esports, totes els voluntaris generals, després els voluntaris de les entitats esportives, de les entitats culturals, de les empreses, i jo què sé, vull dir, moltíssima gent, moltíssima gent, molta, molta gent, i això és un requiment, no?, perquè fer-ho sol hagués quedat, és una acció petitona, no?, com altres, no?, que fèiem, que s'anarà fent, perquè tot xuma, no?, perquè, clar, fer una cosa com aquesta, doncs, són moltes hores, no?, i... No hi ha aquesta implicació, aquestes hores, no?, és impossible que s'hagués fet com s'ha fet. No, no, no pot ser cada dia, no?, aquesta maquinaria, però amb els meus companys, no?, dels esports, l'acabar a la... ahir, no?, de la cruenda, allà, al camp de futbol, ja, deia, bueno, dimarts de despatxar, eh?, ja, pensant en la festa de l'esport, no?, que la tenim al 18 de juny, que la tenim al 18 de juny, que la tenim al 18 de juny, i, bueno, endavant, no?, tots els projectes, no?, si no, no podem parar, no?, havíem començat i ara hem de continuar. Exacte. Doncs avui hem volgut parlar una mica d'aquestes primeres sensacions, l'endemà, d'aquest territori especial, l'Olimpic Sant Just, que es va fer ahir diumenge, anem a parlar, doncs, al llarg de molts dies, i, finalment, doncs, també volíem tornar-me a parlar justament, doncs, després d'aquesta cruenda, no?, en què, d'alguna manera, també, doncs, avui suposo que és un dia de descans, mentalment, després de tants dies intensos, avui, i més si tot ha sortit bé, no?, suposo que esteu... No, la feina, clar, la feina, l'han de continuar el dia... clar, clar. Començo una setmana, i ha de continuar, però és veritat que queda aquella sensació, no?, de dir, uf, però ja està, no?, ja ho hem fet, no?, i, bueno, eh?, anar pensant, no?, tota la nit, bueno, suposo que estarem dies encara, donant-li voltes, però, bueno, hem de continuar endavant, fins que tinguin endavant. Doncs, moltes gràcies, que resumada serà, no? Avui hem volgut parlar, com dèiem, la regidora d'esports d'aquest territori especial. Felicitats de nou, i que vagin molt bé. Fins aviat, bon dia. Gràcies a vosaltres per fer la cobertura de tot el desaveniment i a tota la ciutadania. Bon dia. Gràcies, bon dia. Dos minuts i dos quarts de 12 de seguida fent tertulia. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chillout, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda, smooth jazz club, t'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Ens veiem a la plaça. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Si es agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'Audició, que se met tots els lluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada lluny de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta, a ràdio d'Esvern. I més divertit. Si sents 10, 7, 7, 0, 15. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Gràcies. Gràcies. Passa un minut de dos quarts de 12, que ara saludem a la Palmirabadell i a la Carme Amador. Bon dia a tots dos. Per fer tard, tu volia una mica? No sé si heu estat al territori Espeix. Em sap molt de greu. Saps fer que em sap greu? Perquè m'he perdut la cara de felicitat i m'he perdut la cara de felicitat. Jo, com veig aquests nois i noies quan participen o juguen o els entrevistes, els veig molt participatius, o són molt engrescadors, i això que veu en aquesta cara de felicitat. Però jo era a Tarragà, amb la colla gigantera. Tenia sortida. Teníem sortida i vam sortir amb molta pena, perquè se'ns ha mort un de la colla, que era gran però que tampoc no era tant, perquè hi ha moltíssima gent que va pel carrer molt campantela d'ell, però va ser dels fundadors i que és l'Enric Adals. És clar, però estàvem compromesos i vam anar. Clar. Aquests dies que són més durs, segurament. Sí, sempre fa aquella cosa. Però, vaja, també vam veure allà... A veure, les colles giganteres són molt diverses. Hi ha, com nosaltres, que la majoria som gent gran, i després de cop i volta trobes una colla que tots són molt joves. I ahir estrenaven una porqueta, que ells en diuen la guerreta, que era tot de jovent. I les noies anaven vestides, una monada. Semblava que més aviat fessin una representació. I molt bé. I després hi havia uns altres, que eren de broma, i nosaltres, a vegades, ens engresquem per fer-ne un així, perquè ja ens comencem a trobar que els més joves, que són els que porten els gegants, sobretot el gegant que pesa més, aquests també ja comencen a fer-se grans. No és fàcil portar un gegant, no suposo que vol molt esforç. Vol força i et llibri. I la gent jove no sé jo per si està per... La gent jove n'hi ha moltíssima de gent jove. A l'escola. El que passa és que no es posen amb una colla de gent grana. Exacte, i crec que és això. L'efici de l'escola és que no baixa, o almenys en molts llocs no baixa, però costa més el tema internacional. És més fàcil afegir-se i normal, crec. I tindran compromís de... El que passa manalment, 15 manalment... Però són compromís d'alguna manera. Sí, crec que sí que el tenen. A veure, sí que hi és el compromís, però sempre hi ha un dia que no pots i no passa res. Però hi ha gent que està més compromesa, perquè el dia que falten dos dels que porten el gegant, ja no podem sortir. Però clar, és d'orillos, d'orillos... O un d'ells és el teu fill. També té altres compromisos, i tothom té una família. Però són... A veure, són grups que també ho podeu comprovar, suposo, amb els castellers, que són més mediàtics, que són molt integradors. Sí, la treia a la universitat, no ho havia vist mai, potser entrenen sempre, que estàvem muntant castellers. Aquí a la part, no sé quina universitat és, davant del castell, quin és la final de l'autobús? A l'OPC. I allà hi ha una espècie de parque, i llavors estan fent castells, s'estan entrenant. Va fer gràcia, perquè gent molt jove. I a més a més hi ha, i veuràs, gent de diferents races, diferents procedències, perquè hi ha molta gent que els acents parlant el castellà, perquè i que tant... És una manera d'integrar-se. Ja, això no és una manera d'integrar-se, clar. A mi també em sap, amb això d'integrar-se, diferents races, la gent com veiem algú, la gent com veiem algú que no és de la nostra Índia, perdeu-ne una manera, ja directament el sípala ens va passar familiarment al dissabte. Quan veus una criatura que no repeteixo, estem parlant tots en català, i quan es dirigeixen a aquesta persona, en castellà, tu. Perquè veig d'una persona que ha nascut aquí, perdeu-ne una manera i tal, i perquè és d'una feta sí que el tenim, en general. A mi em va passar una vegada, davant d'una noia de raça negra, però d'aquelles negres de color potent, i ella havia vingut acompanyant una altra persona, i esclar, cap d'una estona, que parlava amb aquella altra persona, que em vaig dirigir amb ella, i dir que era dispensa, perquè no ens en adonem, que parlem... No, ja pots seguir parlant, dius, escolta, em dic Montserrat. Ens vam quedar... Sí, però és una cosa que millor no ens donem ni compte. Clar, perquè tenim la sensació... A veure, tenim la sensació que n'hi ha que no el volen parlar, o n'hi ha que no l'entenen, o és això. Però que sí que us puc assegurar que en aquesta festa hi ha molta barreja, aquesta festa i amb la dels castellers, i amb aquestes colles que hi ha... Aquestes sí que són plenes de jovent, aquestes colles de tambors... Exacte, de diables també. I de diables tot això, que per cert, dissabte que ve, és la festa de la Pau. Ara m'estava mirant el programa. I cada setmana a Sant Jordi tenim una festa diferent. Vull dir que això realment ho comentàvem avui, aquests últims dies, que cada setmana... Després de la setmana Santa hi ha hagut entre Sant Jordi, l'Especia de l'Olympics, tot el tema del Quinto Tap, la festa del Comerç... A partir de l'abril, sembla com si es disparés. Després de la festa major de la Taneu. Jo estic compromesa amb tot, cada cap de setmana. Sí, que la teva forma és part del paquet. Sí, clar. Sí, sí, sí, les coses. El tema de la Taneu, vam tenir l'altre dia a la tele, al president, i ens van dir que tota la festa amb el Sant Anari que duraria cap de setmana, tot un any. A veure, comença el dia 11, em penso. De fet, l'inici és el dia 28 de juny, perquè és el dia que celebrant un sopar als grats dels autobusos, que és allà on ara han inaugurat aquell restaurant, allà a la Pionsca, allà es va engrescar la gent per fer una Taneu. Això farà 100 anys, el mes que ve. El dia 28, dia abans de Sant Pere. Vostè explica, sí. Comencem, però com que els diferents seccions de la Taneu que hi participen en alguna actuació, per motius d'agenda, l'Orfeo s'avança i ho farà el dia 11, que farà la missa de la creació, que és una obra que l'estan assajant ja fa temps, perquè és una obra de pes. I, bueno, hi hem d'anar. Després, a partir del juny, ja s'aniran fent diferents coses que cada secció, per la seva temàtica, anirà fent. Hi ha una idea que a mi m'agrada molt, que no sé com se la faran, però jo intentaré ajudar-lo, que el Joaquim Carbonell s'ha entusodit, si us pot dir, a repetir una fotografia que hi ha hagut panjada, sempre allà a la Taneu, que es veuen els paletes començant les escoles. Aquest edifici que ara és les escoles, van ser, sempre han sigut escoles, que van ser les escoles de la Taneu, que és l'edifici que va començar. Després es va fer ja el bar i el sala gran, però, en principi, la Taneu va començar així. Per això vol que duri tot un any, perquè, clar, hi ha etapes de formació... El dia de la Constitució és el 16 de juny. 16 o 18. Ara? El 16 de juny, que serà el dia que ja tenim convidats al president que hi hagi de la Generalitat, perquè vingui a presidir l'acte. Sí, sí, netes, que ja us tenim l'Albert Macià a la ràdio, que ens va actualitzant tot el que van fent. O sigui que anirem seguint també de prop. Home, d'aquí el juny, jo crec que encara tindran el mateix president de la Generalitat. No, no, el juny l'han quedat bé. Ah, l'han quedat bé. Sí, sí, s'estrena aquest, però és que acaba, que és quan congegem el secretari, que serà el 18. L'han quedat bé. L'han quedat bé. L'han quedat bé és la Constitució. No.