Entrevista a Marina Gomez, presidenta de la Federació Acell - 15/5/2017

Passa un minut de tres quarts d'un alt mig dia. Aquesta hora el que fem és parlar del territori especial. Ho hem anat comentant al llarg del programa amb diferents representants, amb l'ajudadora Carles Huma de Serra, no també amb alguns els voluntaris, i ara el que fem és parlar-ne amb la Marina Gómez, que és presidenta de la Federació d'Acell. Molt bon dia, Marina. Molt bon dia. Per fer una abraçació també de com va anar aquest territori especial, s'enjust que es va fer a Íriu Menja durant tot el dia. Quina abraçació en feu des de la Federació? Des de la Federació estem molt contents, rebut felicitacions de molts clups, molts entrenadors, que estan molt contents, perquè no va ser només un campionat de Catalunya, sinó que es van afegir altres elements que van donar molt de valor. Per exemple, quins són aquests elements que van fer que tot això tingués tanta força? Doncs mira, hi havia un voluntari per cada club, per cada centre. Això vol dir que els clubs arribaven, estaven acollits, una persona de Sant Just, que ja sabia on estava tot, els conduia, els acompanyava, els deia on t'havien d'anar a acompàtil per primer cop, on havien d'agafar els tiquets de degustació, de l'aigua... Llavors no és el mateix quan arribes a una ciutat i t'has de situar, on està la primera pista, o quan tens una persona que t'acull, a més a més amb tot el carinyo del món, i et fa la teva tasca molt més fàcil. Exacte, per tant, aquest papa importantíssim dels voluntaris, que de vegades sembla invisible, però que és la clau molts cops. Sí, sí, sí, bueno, per als jugadors, segur que no és invisible, perquè tots avui estan segurs recordant i enyorant el voluntari que ahir els va ajudar, seguríssim, perquè normalment vinculen des del minut zero, i segur que per ells va ser molt important aquesta tasca. Exacte, a més a més també parlant d'aquest matí amb la regió de l'esports, ens parlava de l'emoció, la il·lusió que hi havia, en el moment en què ells disputaven les diferents competicions d'entre els participants. Sí, clar, la competició té el valor d'això i té rigor de competició. Tothom, mentre està competint, juga el màxim de nivell que pot i vol guanyar. Llavors, clar, hi ha moments d'atenció, hi ha moments que s'estan jugant una primera plaça, o és igual, encara que hi hagués la quarta o la setena, tothom intenta fer la màxima execució esportiva i, a més a més, guanyar. Exacte, al fons sempre d'una competició hi ha aquest objectiu de guanyar, tot i que hi hagi d'en tot darrere moltes altres coses. És un esdeveniment amb què ara ho estem comentant. Hi ha molts factors que són les sèries perquè tot funcioni, i d'alguna manera suposo que sempre hi ha tota la preparació, tots els n'he vist tot l'esforç i que, en aquest cas, queda compensat. Estau contents del resultat final en concret. Sí, estem molt contents i mira, ahir al vespre, quan ja acabàvem amb l'escala, comentàvem al sortit tot, molt bé que s'ha fet que estem, però una de les coses que sí que a més li vaig afegir, i penso que és de justícia, que és que tot ha sortit molt bé, però per què va bé molt de treball. Llavors, ahir va ser la recompensa a tot aquest treball i es va veure reflectit tot el treball prèvi que va fer tant l'Ajuntament com la garantitats que hem estat amb l'organització, però realment el treball que es va fer des de Sant Jordi va ser el reflex de lo que hauria de passar. No és fàcil, suposo, no preparar un esdeveniment com aquest? Imagino que vosaltres ho sabeu també. Sí, clar, nosaltres pensem que tenim 16 disciplines esportives i totes tenen els seus campionats de Catalunya, les Ligues Catalanes, bueno, sota una sèrie de, bueno, i el que vam anunciar per l'any que ve, més territoris especials i jocs especials olímpics, llavors tot té complexitat ja no només per a què és una competició esportiva normal, sinó que a més a més nosaltres tenim aquests afegits de que el voluntari no només ha de donar un servei sinó que ha de donar un servei a la persona, a la coneixe, s'ha de fer una formació prèvia i, bueno, hi ha molts detalls, des dels transports, a tenir unes instal·lacions adequades i clar, en aquest nivell nosaltres podem tenir amb algun punt d'exigència a donar la característica dels nostres esportistes que no poden permetre que no sigui així. Clar, de fet, d'alguna manera suposo que ara ja també esteu pensant en el propè projecte, en el propè territori especial? Sí, ahir mateix a Sant Jordes va fer el relleu a les ciutats de la Seu i Andorra, que seran totes dues, bueno, és Andorra de la Vella, seran totes dues cosorganitzadores del propè territori especial a l'octubre del 17 i totes dues també repetiran fent els jocs especials a l'Olimpix del 18. Molt bé. I, de fet, d'alguna manera també suposo que Sant Just ens deia que aquest matí també la regidora continuarà el seu paper, potser no en concret, amb un altre territori, però que el fet que ja Sant Just sigui territori es feix el fa que hi hagi aquesta implicació, que es continui treballant en aquesta línia. Nosaltres esperem i desitgem que sigui així, perquè realment amb Sant Just ha hagut molt bona sintonia, el que et deia molt bon treball, una molt bona acollida per part de tothom, i la veritat és que és un gust poder treballar amb equips així. Dic que esperem que sí que aquest hagi sigut un primer acte de molts altres que vindran per endavant. Exacte. Doncs ho anirem parlant, també, mesura que hi hagi més coses. En aquest sentit volíem parlar avui també amb la federació, amb la presidenta de la Federació de l'Acell, per parlar d'aquest especial olímpics, l'endemà d'aquest territori es feix a la Sant Just. Moltes gràcies, Marina Gómez, que vagi molt bé, i enhorabona ja endavant amb la vostra feina. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia.