Entrevista a Isabel Alonso, presidenta DMD Catalunya - 15/5/2017

La xerrada que es fa a la sala Piquet de la Taneu S'obre la mort digna, un dret humà. Aquest és el títol d'aquesta xerrada que farà Isabel Alonso, presidenta de l'Associació Dret Amoridignament Catalunya. Aquí tenim, ara, a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Isabel. Molt bon dia. Molt bon dia. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Molt bon dia, Isabel. Molt bon dia. Una xerrada que pretén informar a la ciutadania dels objectius de la vostra associació i de la legislació que hi ha actualment sobre aquest tema, que és un tema que cada cop ens desperta més interès a més gent, no? Sí, exactament. Bueno, jo crec que, a més a més, últimament estan sortint casos molt importants i molt dururosos a la premsa que ens fan veure que aquest tema és fonamental. Exacte. I hem de parlar d'ell i hem de canviar-li ells. De fet, aquesta és la clau, segurament, perquè, possiblement, els casos pràctics o els exemples de persones i testimonis que estem veient últimament ens fan veure que, si no hi ha aquest canvi de legislació, no podem avançar, no? Exacte. O sigui, ja tenim un dret reconegut. Aquí a Catalunya, des del 2000, que en aquell moment van sopar amb pas al davant, però en falta el dret a l'autonàcia i el suïcidi mèdicament assistit. I és un tema que, tal debat públic, obert al nostre país, ja des del moment en què Ramon San Pedro va fer públic el seu cas. O sigui, que han passat ja des de l'any 93, molts anys, continuem aquí barats en la impossibilitat d'avançar en una llei d'autonàcia. Exacte. Vosaltres des de l'associació, en concret, què és el que demaneu, sobretot? Qui és el que reivindiqueu? Nosaltres, per una banda, defensem i demanem el major coneixement dels drets que ja tenim. Com, per exemple, el dret a fer un document de voluntat anticipada, que a Catalunya només s'ha servit aquest document, de 1% de la població. I pensem que s'ha de difondre més, s'ha de conèixer més. I, a més a més, defensar els drets com la renúncia en tractament, si no volem fer-ho, el no patir, que s'ha reconegut a l'article 20 de l'Estatut de Catalunya del 2006, perdó, que diu exactament el dret a morir dignament. Doncs, per una banda, reivindiquem que aquests drets s'acompleixen i, a més a més, reivindiquem l'exemplament d'aquests drets, reconeguem uns que ja tenen altres països europeus, com el Bèlgica o l'Atlàiluxembur, per exemple, que tenen l'autonàstia i el suïcidi assistit, o, per exemple, també Suïssa, que no està ben al·litzat l'ajuda a una persona que demana morir en una situació de malaltia i de patiment. O sigui, que ens falta fer un camí que, a més a més, ja s'està fent en altres països del món i que segurament farem nosaltres també. El que passa és que, a més de temps passi per arribar a aquesta llibertat, doncs tindrem més gent patint una mort que no vol viure d'aquesta manera. És només un tema de llibertat individual i que estiguin obertes totes les opcions, perquè la societat és diversa i no hem d'estar a tota la societat susnesse al copina en realitat, perquè li guen les enquestes una minoria, o sigui, només el set per cent de la població s'oposa a la legalització de l'autonàcia. El set per cent és realment increïble. El 86 per cent està d'acord i hi ha gent que no té opinió sobre el tema, però que lliguin clarament no. Estem parlant d'unes xifres d'un set per cent. Sempre diem a la nostra associació que un set per cent de la població té seguretat la llibertat de l'altra part de la població. Estem en temes similars al matrimoni homosexual o amb el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs. Si és un dret, no és un deure. És un dret per a les persones que el vulguin exercir. Exacte, per tant, si hi ha aquesta consciència en principi de la societat en general vol dir que en principi tot estaria bastant previst perquè el marc legal es pogués canviar, no? Sí, moltes vegades el testimoni d'aquest matí a l'acer, que era impressionant, com tot secós, un malalt de la de 55 anys, deia una de les coses que deies que no entenia el per què. I és veritat que moltes vegades dius que no per què. O sigui, per què estan controlant la llibertat de gent que està patint i que vol deixar de patir. I ell deia coses com aquella que li semblava una cosa de la edat mitjana, que li semblava que era el control ideològic d'una població que realment no està discutint, és que estic impressionada per el testimoni d'aquest matí, perquè és una població que no és tan discutint que els altres que no vulguin fer ús d'aquest dret, o sigui, un dret no és una obligació, com ja he dit. Llavors resulta difícil de comprendre, sí, realment. Ets optimista el fet que es pugui canviar aquesta legislació més d'hora que tard, a casa nostra? Depèn de dies. A veure, ara és arribant la discussió, ha arribat de nou, perquè ja s'ha discutit al mes 14 vegades, el Congrés de Diputats va arribar una proposició de llei de Podemos sobre una llei d'eutanasia i el que passa és que no va passar tràmit, perquè els grups, per exemple, el PSOE es va tenir i només el PP va votar en contra, però amb les expansions dels altres no s'ha passat tràmit. Per altra banda, el Parlament de Catalunya sí que ha fet una proposta unitària en què només el PP ha votat en contra i Ciudadans no ser-hi ningú, però tots els altres grups discutiran i aprovaran, i imaginem, perquè ja hem signat aquesta petició, una demanda que el Congrés de Diputats despenalitzi, o sigui, canviar el codi penal, l'article que no permet legalitzar l'eutanasia per exemple a Catalunya, perquè una vegada que es canvia l'article 143.4 del codi penal s'obriria a la possibilitat de fer lleis d'eutanasia. Per tant, exacte. Sembla absurd, d'alguna manera, que sigui aparentment tan senzill que estigui com tan immòbil tot aquest tema, no? Sí, perquè hem pogut llegir a la premsa i perquè els han dit també els diferents partits polítics, perquè de manera que Catalunya els va convocar a una taula rodona. Sembla ser que aquesta última oportunitat ha fracassat per alguns per falta d'un plantejament unitari inicial i per altres per falta de voluntat política dels partits que s'han abtingut. O sigui, nosaltres que sí que pensem és que és sufriment de la ciutadania i la claritat que té la ciutadania sobre aquest tema no poden quedar en que si tu has plantejat abans que per què no has comptat amb mi o per què no sé què, o sigui, a veure, han d'escoltar a la societat i han de veure que més en més aquest és un tema o gent, perquè per molta gent arribarà ja tard. O sigui, aquest és el problema. Nosaltres a la nostra associació, clar, reben trucades. O sigui, ens sentirem d'històries i quan sense aquestes històries i aquestes trucades, o sigui, de gent que s'ha pensat en viatjar a Suïssa, a morir, per exemple, perquè aquí no ho pot fer i que s'ha pensat en com es podran prendre si no sap idiomes. Llavors, a mi, això em fa... O sigui, només que sou una persona, però és que a més a més són moltes. O sigui, que s'han plantejat aquest tema que era una falta de dret a la llibertat individual penses, doncs, això és urgent. O sigui, no sé qui ho ha fet bé i qui ho ha fet malament, però això per a la ciutadania és un dret que hem de aconseguir. I segurament ho necessitem ara. Ho serà cada cop més d'urgent, no tenen en compte una mica també des de l'envelliment de la població o la conscienciació que hi hagi i també aquests països de referència on ja funciona. Imagino que això també s'haurà de... Al final d'ara s'haurà d'acabar accelerant haurà d'entrar a la gent de política d'alguna manera. Sí, és que a la vegada tenen més pès les malalties degeneratives perquè no morim d'altres coses que morien abans. I les malalties degeneratives, com el seu nom indica, es fan viure una degeneració i aquesta degeneració, per exemple, jo, que estic a l'associació per veure com va ser de terrible el procés degeneratiu del feimer de la meva mare. Aquesta degeneració, jo crec que una ciutadania adulta hauria de poder decidir fins a quin punt vol arribar en aquesta degeneració. Sempre dient i d'aquí s'han clarit, que és un dret individual i es demanda reiterada de la persona. O sigui, aquí no estem dient que una persona que vulgui viure no la seva malaltia però viure moltes vegades és unes cures abusives sobre les malalties. Però bueno, la persona que vulgui fer un altre camí s'ha de dir clar que no estem parlant d'això. El que sí que estem parlant és que si una persona té una malaltia degenerativa, els malalts de la estan sortint molt últimament a la premsa. Si aquestes persones, en el moment de la seva malaltia, s'ha de dir però això ja no és la meva vida. Això no és una vida digna. És que no sé qui som, per dir-li no, castigarem la persona que t'ajudi i a més a més ho hauràs de fer malament sense acompanyament mèdic. És que no, jo crec que quan mirem enrere i analitzem això ho veurem com una lacra de l'edat mitjana com deia aquest matí el decimal impressionant de l'acer. Exacte. És una societat madura o actual hauria de tenir-ho en compte i hauria de considerar com a prioritat a nivell pràctic, no només en un discurs de voluntats. Sí, sí, no, no. És que el nostre... jo me'n recordo molt que jo vaig participar en les lluites per la llibertat, per el dret a l'abortament i me'n recordo molt d'una frase que veia les feministes italanes que era el mío corpo, el mío, el administro y yo. Sí, sí. És el meu cos. És la meva vida. Jo tinc dret a decidir que arribar d'un moment la meva vida ja no és la meva vida. La meva mare va començar sempre dient aquesta ja no sóc jo. Tenia aquesta frase al cap. A veure, jo crec que hem de pensar que quan la vida no tingui la dignitat per poder ser vida, però una persona concreta es pugui dimitir de la vida. O sigui, es pugui prendre decisions sobre un mateix. És que estem parlant de decisions que només es trenen sobre tu mateix. I, bueno, podríem parlar de l'autonàcia clandestina, podríem parlar del suicidis de les persones malals al metro. I l'altre dia vaig sentir a unes jornades que va organitzar el SSB que el suicidis al metro moltes vegades és que no podem... Hi ha suicidis a l'hospital, hi ha suicidis de persones que ja estan molt malaltes i que no les ajudem. Podríem escoltar aquestes persones. Està clar. Doncs, Isabel, moltes gràcies per explicar-nos una mica avui el que dijous s'explicarà més ampliament en aquesta xerrada que es farà a la Teneu. La mort digna un dret humà amb la Isabel Alonso, presidenta de l'Associació Dret Amoridignament Catalunya. Gràcies de nou. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Gràcies per tenir en compte aquests temes tan importants. Doncs ja ho saps, sempre que vulguis podem tornar-ne a parlar. Que vagi molt bé fins aviat.