Entrevista a Joan Gonzalez, responsable de DocsBarcelona - 16/5/2017

I aquesta hora el que fem és entrevistar el Sant Justen, Joan González, director del festival DOX Barcelona, que en guany celebra el festival al seu 20è aniversari. Un festival que comença aquest dijous, que se llargara fins al 28 de maig, i ara en parlem, com dèiem, amb en Joan González. Molt bon dia. Bon dia. Coincidint, a més, amb aquest 20è aniversari, el festival dedicat al món documental, amplia el nombre de dies, també amplia el palmarès, la secció oficial. Fa un pas endavant, no? D'alguna manera? Sí, bueno, gairebé més compàs, perquè doble el palmarès. Un sal, no? Sí, fem un sal, efectivament. Passem de 5 a 10 dies i passem de 46 a 94, per tant. Déu-n'hi-do. Fem un saltironet important, important. Teniu clar des de fiatemps que voliau fer-ho i heu aprofitat el 20è aniversari o com ha anat tot plegat? Sí, teníem ganes, fiatemps que teníem ganes, i no sabíem quan arribaria. I és curiós que aquestes data rodones, allò el desè, el 20è, el 25è, l'aniversari t'obriuen a replantejar amb més fortales algunes coses, no? I quan ens ho van plantejar, vam dir, bueno, escolta, aprofitem i fem-ho. Fem-ho, fem el pas i preparem-nos per això. Aviam com agar perquè l'aposta és important. Hm, clar, dobleu, de fet, pràcticament dobleu, les pel·lícules que es podran veure, els documentats que es podran veure durant aquests dies? Sí, sí, sense el pràcticament, dobleu, dobleu dies i dobleu nombre de pel·lícules. Déu-n'hi-do. Hi ha secció oficial, després també, en el secció oficial hi compateixen 38 títols, no distribuïts en 3 seccions diferents. Efectivament. Hi ha la secció panorama, que recull el més important i últim que ha aparegut en la panorama internacional. Tenim una secció que es diu Latitud, on posem el focus en la producció iberoamericana, i Amèrica, Llatina i Parínsula i Bèrica. I després tenim una secció que és nova d'aquest any, que es diu What the Dog, que on acollim les obres més arriscades. Fins les obres que ens agrada que puguin estar al festival pensades per a un públic més especialitzat, més arriscat i tal, perquè la majoria d'obres són pel gran públic. Una de les missions del festival és apropar el documental a tot tipus de públic, perquè pensem que hi ha un documental per a cada espectador. I per tant, amb aquesta nova categoria, m'aneu una mica més enllà, llavors, no? Sí, amb aquesta categoria volíem que no se'ns quedés fora aquella gent que és més exigent i que jo havia demanat. Ostres, està bé el que esteu fent, però voldríem alguna cosa més exigent. Llavors hem obert aquesta finestra. El tema d'aquesta any és mirades inquietes. Per què aquest tema? Bé, mirades inquietes és una mica el motiu del festival, que és un projecte d'octubre. El projecte d'octubre és un projecte d'octubre. I quan parlem de manera inquieta, estem referint a dos col·lectius. Un dels espectadors amb mirades inquietes, amb curiositat, per descobrir històries a través de pel·lícules documentals. Hi ha una indústria on ajudem a finançar projectes. Pensa que aquesta any tindrem uns 500 professionals provenents d'uns 40 països. I és les mirades inquietes dels directors que volen fer obres noves. Per tant, el lema en mirades inquietes va en aquestes dues direccions, tant en els espectadors com en els directors que volen fer surgir pel·lícules noves. De fet, una altra de les novetats d'aquest any és que amplieu l'abast territorial, i a més de Barcelona hi haurà diferents seus. Que quedem seus també amb espais. Sí, també era una bella aspiració nostra. I aquest any, gràcies a la diputació, ha estat possible. Una part del festival es podrà veure a Berga, a Granollers, a Manresa, a Vilafranca-Penemés, a la Garriga i a Valalona. Això vol dir que nosaltres ens aproparem als espectadors que en el fons hi hagi una tònica habitual del Docks Barcelona, perquè a través del Docks Barcelona el més, cada mes estrenem una pel·lícula en 90 sales, entre d'elles. Per tant, apropant-se a on està la gent, més que la gent bingui, que el pones que amb nosaltres és una característica del festival, i aquest any, gràcies a la diputació, ho hem pogut aconseguir. I repetiu també l'experiència del Docks en Wine, que fa uns dies de fet es va fer també aquí, hem format prèvia, no una mica, el cell de Can Mata, s'enjust? Sí, això, la veritat és que quan se'n va acudir, de maridar documentals i vi, vaig trobar Alastri Goldstein, que és la responsable del cell de Can Mata, perquè jo discoteia aquesta idea i tal. Tot el que ja portem uns quants anys fent-la, que és convidar la gent a maridar clips de pel·lícules i dins. I és una experiència molt agradable, és un divertiment, és una forma de enviar el missatge que els documentals són per tothom, que no cal ser especialista a res, que són pel·lícules que t'apropen històries. I, a més, aquest any, en el festival fem un pas més. I és que farem un Dock's and Wine específic, la farem un obert al públic, a través del web, www.bassona.com, la gent es pot apuntar, però farem un específic per juntar cineastes i poetes, que són dos col·lectius que treballen molt individualment i volem juntar-les. Per mi, amb si d'aquí surt alguna cosa, farem un Dock's and Wine amb poemes i clips, però que sigui una experiència molt divertida. Moltes coses. En aquest festival comença dijous, com dèiem, aquest dijous? Sí, comença dijous. Dijous és la sessió inaugural, però, de fet, des de dilluns 15, ja hi ha les primeres projeccions amb els adolescents. Aquest any tindrem uns 3.000 adolescents que veuran pel·lícules documentals. Per tant, exacte. Són dues setmanes pràcticament dedicades al món del documental. El Dock's Barcelona arriba aquest any, com dèiem, a la vintena edició. Vint anys es diu molt ràpid, però no és tan fàcil. Quina és la clau de l'èxit d'haver arribat fins aquí i d'aquest any poder doblar fins i tot el nombre de documentals que es projecten? Jo crec que comença per té i a cada parar. És tu, Sodería. És creure en un projecte, és treballar per ell, ser gota malalla, pica pedra i pica pedra i pica pedra i pica pedra, i trobar complicitats a partir de que es veu que hi ha un projecte sòlid i anar creixent a equivocar-te, rectificar, continuar endavant. No em sembla que hagi sigut molt difícil, però és tu, Sodería. Vint anys, amb un projecte, vol dir que hi havia una voluntat molt clara d'arribar-hi i el que sí que et puc assegurar és que fa vint anys no ens haguéssim imaginat on està ara el DOC Barcelona, perquè el festival passa a Barcelona, però és que tenim festival també a Colombia, a Medellín, el DOC Barcelona-Medellín, o tenim festival també a Valparaiso, a Chile, el DOC Barcelona-Valparaiso. Bueno, això no ens ho haguéssim imaginat mai. Hi ha un segill propi, ja, no? La gent de mi us coneix. Sí, sí, sí. El DOC Barcelona té una imatge de marca molt potent internacionalment, i per això hem estat també acollint-se com a la ciutat de Valparaiso, com a Medellín. Estan molt contents ells, i moltes cantadíssims, també, de poder fer allà la feina que hem fet a Barcelona. Per un costat és espectadors i per al costat és mirar d'enfortir la indústria local del documental. Clar, abans deies que un dels objectius del festival, del DOC Barcelona, és el fet de fer arribar el documental a tothom, que cadascú pot tenir el seu tipus de documental. Quan veu arranca fa 20 anys, aquesta era la idea principal, o com se us va poder organitzar aquest DOC Barcelona? No, el DOC Barcelona, la història és molt senzilla, és un senyor de dinamarca, que l'any 95 es pregunta per què el sud d'Europa, on fa ja 20 anys que no hi ha dictadures, el documental no ha despegat. I ell organitza quatre tallers a Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia per mirar de sacsejar això. Ens coneixem a Granada, que és on va tenir lloc aquest primer taller, i va haver un enamorament. Ells van lligar molt entre ell i jo, i vaig pensar, juntament amb una altra persona a Barcelona, que els nosaltres que era Cardinal contributes a la majoria de llocs, YOJS en el vídeo van parlar amb Kむna i s'està fenomenant i grassapa en el tribunal polgòlic. ��..... L'objectiu era ajudar els nostres petits emprenedors que a Noel Calma dius que siguin productors, saber com dimoni assimilen documentals d'Europa. Per tant, És el primer vestida que està aut soothing. Si no posem RED córrer... Podem ser una sat других societies que Try and jump paars. Podem generar una indústria i que sinó una indústria artesania. I aquest va ser el primer eller. Mirem de treballar per contra d'indústria i quan tinguem les obres que estigui al nivell que considerem, anem a buscar el públic. Aquesta va ser la nostra estratègia de cara a aconseguir aquestes dues coses. Algo que jo crec que avui ningú discuteix és que en el camp documental, al sud d'Europa, la capital és Barcelona. Per tant, objectiu complet, objectiu aconseguit d'alguna manera. El primer sí. El primer era que hi hagués una indústria local forta. Mira, puc posar un exemple. Amb aquests últims 20 anys s'ha estat un documental total de basta nominat als Òscars. S'ha guanyat el premi més important del món, s'ha guanyat el premi més important d'Amèrica. Fa dues setmanes un director que va guanyar el premi més important d'Amèrica, que és Festival de Toronto, hot dogs. És a dir, que s'ha aconseguit un nivell de qualitat molt bo, però hem de fer encara més feina en el camp dels espectadors. Hem d'arribar encara molta més gent. L'any passat, per primera cop a l'Història, en amb dos persones vam arribar 100.000 persones. 102.000, completament. Clar, avui dia tenim a TV3 un programa en prime time de documentals sense ficció. Això fa 20 anys, no existia, ni fa de baix tampoc existia. Això és un procés. I els dos persones crec que han jugat un paper d'agrada sorra, d'anar empanient. O sigui, el públic segurament es va educant poc a poc, però segurament, si aquests últims exemples, fins i tot el tema del premi, també fa que el públic més jove, potser ja tingui la mirada més acostumada a veure documentals. Exactament, exactament. Això, jo crec que s'ha anat produint la televisió, que en una situació molt gran, finestre, a una ciutat total, ha contribuït d'una forma extraordinària. I jo crec que estem en una nova etapa on encara hem d'anar a veure les resistències, eh? De públic o d'indústria, per entesos? No, no. T'amences al públic. Encara hi ha la imatge per molta gent de que documental és aborrit, I els documentals que són aburrits, però, escolta, aburrits que no t'ho pots ni imaginar d'acord. Però la majoria de documentals t'expliquen històries que s'ha hagut de t'atreparant. I a fer aquest primer pas d'anar a veure una pel·lícula documental amb una sala, aquí, a la Teneu o a qualsevol de les ciutats, on és el documental del mes i tal, doncs és el que més costa. I jo sempre dic, bueno, no se me l'ha dit de la frase millor, que dius, escolta, els documentals són com les patates sergides, a les que aproves repeteixes. Enganxa, no? Però hem de seguir que la gent provi. Clar. Per tant, el moment actual, estem millor que fa 20 anys, però encara falta, d'alguna manera, no? No estem millor que fa 20 anys, estem en un altre galàxia, simplement en un altre galàxia. És a dir, estem en un altre univers. Vol dir que fa 20 anys no hi havia res, no, no. Hi havia alguna cosa, però no s'havia aconseguit l'ecologia. Però el documental ha d'anir a ell internacional, està en el moment millor, en el millor moment de l'història, però ja porta anys que està en el millor moment, és a dir, va creixent, l'altre dia Netflix donava la xifra de 60 milions d'espectadors que tenien els documentals de la seva plataforma. És a dir, s'ha inserit a la societat i està sent una activitat cultural més, com la resta d'activitats cultural, en aquest cas, cinematogràfica. I ara que heu fet 20 anys, com us plantegeu encara arreu a partir d'ara? El primer és dir, jo us obrim i serà el primer cop que fem 10 dies i veurem quina és la resposta de públic. És el primer fer aquest vintè, no? Sí, sí, aquest és el primer test, com va. En segon lloc, voldríem anar així com en el camp de l'industria. Estem jugant les grans lligues internacionals. És a dir, aquí ja et ve. Abans que vindrà gent de 40 perillos per finalitzar els seus projectes, vull dir que és un referent internacional. En el camp del festival, jo m'he proposat que entre 3 i 5 anys arribés 50 mil espectadors. Ara, l'any passat, van ser 11 mil, aquest any, crec que estarem sobre els 15 o 16, però ja t'ho dius, m'ho preguntes quan acabi, t'ho diré. I tinc ganes que arribem als 50, i quan arribem als 50, voldré que arribem als 100. És a dir, hi ha dos festivals al món, que són els més importants, que és Toronto i Amsterdam, que els dos, cadascun d'ells, té més de 200 mil espectadors en el festival. Jo crec que la ciutat de Barcelona pot arribar a això, que ara li falta molt, però pot arribar a això. I això, els aconsegueix pas a pas, pas a pas. És que, si ho anar treballant, i t'aniro clar, i escolta, anem a aquesta direcció, i fer un gran esdiveniment cinematogràfic cultural a la ciutat de Barcelona. A Sant Just fa, abans ho has comentat, fa anys que es pot veure que, a més, el Dox Barcelona del mes, aquesta iniciativa del Dox Barcelona, esteu satisfets de la resposta que hi ha aquí, al municipi? Sí, sí, sí. Mira, Sant Just va ser una dels tres ciutats fundadores del projecte Sant Just, Manresa i Barcelona, que va ser un projecte que sempre és el que més costa. Van ser documentals, vols dir, no sé què... El Sant Just ens va... L'Ajuntament va comprar la idea i ho van fer. Ara estem a 90 sales. És a dir, cada... La col·laboració promit... Perdó, i tenim dos tipus de públic. El que ja fa confiança a la marca, a la proposta que els farem, i el que va per el tipus concret de pel·lícula que es proposa. I, per tant, les respostes de la sent... Bueno, estem molt contents de com estan anant. És gota malalla, és poc a poc, és boca obrella, d'acord, d'acord. Però és una proposta permanent i estem contents. Hi ha sessions que hi ha 25 persones i sessions que hi ha 100 persones. Jo sí, en funció de cada pel·lícula la gent decideix, però sí que estem molt contents de com estan anant el Sant Just. Doncs, bé, avui hem volgut parlar amb Joan González, director del festival Dox Barcelona, que en guany celebri el seu 20% aniversari, l'estrena i inauguració és aquest dijous, 18 de maig, s'allarra, com dèiem, fins a 28 de maig. Per tant, molts dies per anar a veure documentals. Moltes gràcies, Joan. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i molta sort amb tota aquesta aventura, també. Moltíssima gràcies. I que la tenim molt bé, també, a la ràdio. Gràcies. Bon dia.