Entrevista a Josep Perpinyà, alclade - 17/5/2017

I aquesta, en el que fem, és parlar d'actualitat s'enjust tenc. Se la demn l'alcalde de Sant Josep Alpinyà, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Molt bé. Mets en aquesta primavera intensa, s'enjust, que ho anem comentant cada dia, comença la calor, però més que cada setmana, des que hem tornat a Sant de Sant, tenim activitats s'enjust destacades. Per això volem començar avui a parlar una mica de l'espeixer olímpic i d'aquest territori especial que es va fer com ens ha passat. Hem de parlar amb la regidora d'esports i responsables d'aquest esdeveniment. Però bé, en tot cas, com a alcalde de Sant Just, que va ser un esdeveniment que l'ha implicat a tot el poble, també volíem fer-ne l'esmena avui. Molt orgullós, molt orgullós de com va reaccionar Sant Just, com va reaccionar, diguem, positivament l'organització i totes les entitats i voluntaris que han participat aquest diumenge i els dies previs, perquè això és una feina espectacular. I, per tant, només dir-te que el president d'Especial Olímpics a Catalunya em va felicitar quan va acabar la jornada, perquè a pocs llocs ell deia i els seus col·laboradors havien vist aquesta capacitat de resposta i, sobretot, d'organitzar les coses. Penseu que hi havia més de 1.500 persones, el diumenge amb diferents instal·lacions, participants, 600 participants, amb els monitors, delegats, personals que porta els col·lectius respectius, hi havia 52 equips jugant a bàsquet, per exemple, les instal·lacions al complex de la Donaigua, ciclistes, el parc ciclista, doncs, el tenis canmèlic, un munt de nois i noies jugant també, per tant, participants, famílies i gent que van a veure. Per tant, un èxit rotund, i la veritat és que donar les gràcies a totes les persones que van fer possible això. Pot ser un pas perquè s'enjusta post-hi per la inclusió de les persones indescapacitats al darrere de l'esport, si que es facin també advertir d'altres accions en aquesta línia. Bé, totalment obert. Nosaltres hem de ser una societat inclusiva, no? Per tant, evidentment, que fomentaves l'esport, però fomentaves els valors i aquest tipus d'entendre la societat, no? Pensem una cosa, són persones que tenen capacitats diferents. Tots a la vida necessitem un suport. Estiguis o n'estiguis, no ens equivoquem. Aquest tipus de persones necessiten aquest suport concret perquè tenen unes dificultats. Però és que jo, tu, l'alcostat, tothom, a la vida necessitem suport. Per tant, i, a més, els personalment van veure coses que demostren això, aquestes capacitats diferents per unes capacitats increïbles, no? Perquè, doncs, veure com fan anar la bicicleta... Doncs jo mateix sóc bastant dolent amb la bicicleta, no? Per tant, bé, una societat inclusiva aposta per aquest tipus d'activitats i accions constants i són les societats que avancen, les que reconeixen les diferents realitats i reconeixen que en aquesta societat hi ha moltes persones diferents i que tots formem una societat. Més qüestions, perquè en les últimes setmanes també han rebut un parell de notícies destacades perquè fa, doncs, el tema d'infrastructures transports, d'una banda ha hi ha hagut una trobada en relació a la transformació de la B23. S'ha acordat fer una taula de treball perquè aquest projecte, doncs, tilinga. De moment que ja hem passat, diguem-ne, a l'acció, de la reflexió a l'acció. Per tant, el darrer i el que vam fer, els tres alcaldes i també el conseller Rull, de política territorial del govern de la Generalitat, és posar les bases per ja caminar definitivament amb farmesa. Per tant, aquesta B23 s'ha de convertir en una via urbana, amable, on tu puguis passejar i, principalment, un objectiu s'ha de donar, que és facilitar la mobilitat i el transport públic. On, tots plegats, doncs utilitzem menys el cotxe per entrar a la ciutat de Barcelona i que trobem eines instruments que ens facin més agradable fer aquesta comunicació entre l'inici del veig obregat i la gran ciutat, no? Sense perda, autonomia ni identitat dels municipis. Però és una cosa que estic convençut que ja no frenarà, que té dificultats, evidentment, és un projecte estratègic, però que a poc a poc es n'hi ha definint. Què vam dir o què vam decidir, efectivament, crear aquesta taula de les administracions amb la vocació de crear un consorci el més aviat possible, que determini quin instrument urbanístic s'ha d'utilitzar per desenvolupar tot aquest canvi de concepte d'autopista a carrer, perquè ens entenguem. Aleshores, si és un ple director, si és una modificació païsional metropolitana, etcètera. I també depèn d'això, qui ho financia o això és independent? El finançament s'ha d'analitzar, evidentment, que les administracions han d'estar present i dels seus pressupostos han de sortir quantitats significatives. Però ja, evidentment, també hi haurà profitaments urbanístics. Per tant, que és el ple director, el que ens ha de dir, aquestes possibilitats no és una voluntat de desenvolupar per desenvolupar. És una voluntat de guanyar aquesta mobilitat i per tant guanyar en transport públic. Has de ser capaç les persones que visiten la ciutat o volen o van a treballar a la ciutat, que tinguin una opció a l'entrada de la V23 amb l'autopista. Hi ha grans esplanades, per tant, molt a prop del llobregat. Per tant, es pot buscar aquest tipus d'espais on tu puguis deixar el cotxe, on tinguis algun tipus de serveis allà mateix i puguis agafar aquests autobusos lancadera amb tota la tranquil·litat, i puguis entrar a Barcelona, els intercanviadors, etcètera. És intentar que hi hagi menys cotxes entrant, però també que estiguin més lluny. I això no vull dir canviar-los de lloc, el que hem d'intentar és que hi hagi menys. Separar aquest espai. Escolteu, per exemple, fa anys de glòries cap al mar, i era difícil pensar que la Diogona del Riberts a peu de platja, i això és possible. Quan es pensava o quan es centrava, els que recordem com entraven a Barcelona per la Gran Via, per l'Hospitalet, jo també estava desestructurat, i era gairebé també una altra autopista. Per tant, no estem plantejant res de coses que ja s'han fet. Aleshores, aquest concepte de carrer entre els dos rius, entre el Vassòs i el Llobregat, és un tema metropolità i que no pararà. Jo crec que, a més, personalment, m'apassiona això. Perquè és un poquet estratègic i que el veus. Per tant, facilitarà que s'enjust també. Recometes que estigui com més a prop de Barcelona o que estigui... Si vull arribar a fer-ho fàcilment, o és més una idea conceptual. No, no, no. Evidentment. És a dir, aquest vial ha d'haver-hi molt més transport, molt més del que hi ha, però, a més a més, pensa una cosa. Ha de ser permeable, per exemple, s'enjust té un problema, una inquietud és que a l'actual pont del Vassòs, per anar al Brogis, per exemple, jugues la vida, és impossible, no pots passar, perquè hi anirem bicicleta. No pots anar a buscar el pont per sota l'autopista, on te passa el tramvia. Aleshores, hi guanyem molt amb aquesta permeabilitat i accessibilitat a l'altra banda de la V23. És que no pot ser d'una altra manera. No m'imagino d'aquí 10 o 15 anys que continuï tenint aquesta V23 amb aquesta velocitat que entra a la ciutat de Copne. Doncs ho anirem seguint, també, com ha evolucionat el plegat. D'altra banda, s'ha signat entre la Generalitat i l'Ajuntament d'Esplugues, un tema que el tramvia passi per la carretera, un tema que hem anat parlant en els últims anys fins i tot, i diria que s'havia presionat en esplugues o demanant esplugues que hi accedís, com està, doncs, a aquest punt? Bé, seguint treballant amb intensitat, efectivament, va haver-hi un pas significatiu entre la conselleria i l'Ajuntament d'Esplugues, on l'Ajuntament d'Esplugues obre definitivament aquesta possibilitat. Per tant, el que estem fent des de l'Ajuntament de Sant Just i també esplugues i Sant Joan d'Espí, doncs, a treballar, perquè això es trobi un calendari molt, molt, molt concret, i espero i decidjo que els propers dies, o les properes setmanes, tinguem notícies i podem fer un pas més per aconseguir una cosa que, com tu deies, és de justícia. En principi, està en la línia que et diré cap aquí. Jo crec que tot això està ben encarrilat, i, per tant, esperem que, a court termini, doncs, puguem fer un pas més definitiu, no? El que nosaltres demanem és que hi hagi un calendari, que hi hagi unes faces ben definides, i, per tant, si això s'aconsegueix, doncs aproverem, signarem i farem el pas definitiu. No estem en la fase de filosofies, l'Ajuntament de Sant Just, el que li demana la conselleria i la TM és concreció, i jo crec que estem a prop d'això. Parlem també de diferents obres, perquè ja ho hem anat parlant també pràcticament en cada entrevista que estem fent d'uns d'aquest 2017, de diferents projectes que es posen en marxa, i aquest mes també hem de parlar del carrer Tiles, del carrer Ensemclavé, de Mas Lluís, que ja continua aquest moviment de carrer, també. Ja no pararem. De fet, la situació i l'activitat econòmica als ingressos de l'Ajuntament i d'altres administracions són una mica millor, i, per tant, com que la via pública va ser la gran sacrificada al llarg de la crisi econòmica, nosaltres, en aquests moments, estem en disposició de continuar mantenint els recursos pels col·lectius més vulnerables, i, per tant, per a aquelles persones que més ho necessiten, però ho podem fer compatible per aquest augment de l'activitat econòmica, fent inversions a la via pública i als equipaments. Per tant, continuament serà notícia, com tu dius, que els carrers de Sant Just tindran obres. De fet, fa poc ara hem acabat fons i balmes, com ja sabeu, i ara comencem amb aquests carrers que tu estàs dient, el carrer Tiles, el carrer Encel Clavé ja s'ha aprovat el projecte inicialment, per tant, aviat mirar l'incitació, i continuem amb el carrer PON, etcètera. És una situació millor, i, per tant, el pla d'inversions que vam presentar fa uns mesos en el ple municipal, estem veient que es pot anticipar bona part d'aquelles accions, és a dir, que els acabarem abans, o acabarem abans aquest pla d'inversions que durava fins a finals del XIX. Per tant, més, a part de l'actual, sense endautar-se, mantenint que l'endautament no ha de ser una manera d'impulsar les coses, sinó de gestionar millor, de veure aquests ingressos, estimular-los, i tal. Encara que és cert que si tu pots pagar un crèdit, doncs és una manera de finançar coses. Però encara no estem, diguem-ne, per augmentar endautaments, és una obsessió que tenim, i penso que, explicant les coses i dir-li a la població que les coses poden fer poc a poc, el seu ajuntament estarà sanejat com és el que és ara. Els diners del romanent, que vam parlar també ara fa un mes, que saben de destinar, o això que té, ho han d'inversions sostenibles. M'heu decidit en què es destinaran? Avui ho presentem als companys de la oposició, llistat d'inversions sostenibles. Guardem una part significativa de diners esperant que hi hagi una modificació de la normativa i de l'agisació del ministeri, en aquest cas, perquè és molt restrictiu. Els ajuntaments estem complint, estem complint, diguem-ne, de forma extraordinària els nostres deures, coses que altres administracions no. I, per tant, el que volem és destinar els nostres estalvis, els estalvis que s'han fet de l'any passat, doncs, cobrint necessitats de tot tipus. En aquests moments no t'ho permeten, els de fer només o tornar deute, que al cas de l'Ajuntament pràcticament no existeix i per l'altra banda, d'inversions sostenibles. Bé, està bé això, però hi ha altres necessitats del dia a dia i nosaltres pensem que també podríem ajudar a activar més la activitat econòmica i, per tant, posar més recursos amb, diguem-ne, disminuir la turcosa que no ens ho permet. Plans d'ocupació, per exemple. Plans d'ocupació, necessitats socials, etcètera. Per tant, això no ens ho permeten. El govern de Madrid està pressionat perquè està en minoria i la gran majoria de partits polítics s'han fet aportacions al Congrés de Diputats, imocions i propostes, perquè això es trenqui i que hi hagi més flexibilitat i, per tant, estem a l'espera que hi hagi algun moviment. Alguna cosa ja ha sortit aquests dies, però és poc. Aleshores el que farem és fer unes inversions sostenibles a l'entorn d'un milió i mig d'euros i a la resta, pràcticament, doncs els deixarem amb un congelador uns quants setmanes mesos a veure què diu Madrid i, per tant, els destinarem o una cosa o l'altra. Doncs també anirem seguint com a evolucionar altres qüestions, perquè estem a meitats de maig, per tant, la setmana que ve... No recordo el dia exacte, però farà dos anys de les últimes eleccions municipals, per tant, dos anys per la següent, d'aproximadament, quina valoració fa d'aquest mig mandat, d'aquests primers dos anys de mandat? Mira, doncs la setmana passada feia una autorreflexió jo mateix. I, home, aviam, estem en una situació, diguem-ne, complexa, una situació complexa encara, no? Perquè la situació econòmica i de persones que ho estan passant malament, doncs, jo sempre dic que el sistema s'ha trencat, no? Per tant, encaixar el teu dia a dia a mantenir tots els serveis públics i, per tant, fer que la vida del ciutadà sigui millor no és fàcil, eh? Des del punt de vista de govern, jo crec que estem molt cohesionats, segurament, doncs, el dia a dia ens absorbeix massa, ens absorbeix massa, i hem de fer un esforç constantment de trobar aquests espais, de compartir, de reflexionar, no? Però fem una valoració molt positiva d'aquests dos anys, et diria que en els darrers temps encara més, perquè... Els últims mesos. Tinc la percepció i la sensació, la certesa, de que la velocitat de les coses, doncs, és diferent, veus una situació econòmica una mica més fàcil i això és evident, que quan tens una situació econòmica més fàcil, tens la sensació que pots moure't amb més agilitat i, per tant, respondre, no? De fet, això mateix, l'altre dia, al portaveu de Móvem Lluís Montfort, que li vam preguntar per això, parlava, destacava la bona sintonia entre els grups de govern, però reivindicava, justament, més espais de reflexió tranquil·la en temes importants. Ara pensava que igual li recollia les paraules. Per exemple, hi vam tenir un debat inter molt interessant, en sol la gestió de residus, i per ell, d'hores, discutint això. Jo crec que el dia a dia ens absorbeix molt, i veure que tens moltes necessitats a la població i que, per tant, la maquinària ha d'una resposta i ens hem de saber aturar i trobar aquests espais perquè enriqueix molt. És a dir, ningú té la veritat absoluta. Ni el partit que més regidors i regidores té, ni el partit que en té un o en té dos, tampoc, eh? És a dir, o tres, és igual. Per tant, aquests espais de poder compartir, de discutir, no passa res, que hi hagi un debat internament amb un despatx i de contraposar les diferents propostes i tal jo, això, absolutament obert, i diria, hi vam fer un debat molt, molt interessant, que crec que hi ha un principi d'acord que pot ser molt, molt, molt possible amb el tema de la gestió de residus després d'un any. Has pogut avançar? No, això no encara no. No siguis impacient. Però és normal que tu facis aquests debats, i que el discuteixis. Estàs amb el gestió de residus el que vam dir. Escolta, volem avançar, i, perdona, hem d'avançar. Ja veurem el mètode, quin és, i el model, i com ho fem, i tal, no? Però sí que teníem aquest acord inter d'avançar, avançar i avançar. No ens podem quedar igual, no? I molta gent ha de dir-hi. Però, escolta, si ja esteu molt bé, amb el 50% pic, doncs ja esteu molt bé, no? I tal, escolti, és que volem encara millor, no?, ser més, no? Perquè hi ha municipis que estan el 25 o el 29 o el 30, no? Per tant, i aquest era el principi que teníem, no? I, aleshores, discutir durant un any, això és joixi, que no passa res, no? I vam fer visites, sabeu que vam anar al país basc, haver-hi contenidors intel·ligents, hi ha hagut estudis de tota mena, i, per tant, es falta... Per tant, ara entenc que s'ha de parlar també, s'ha d'acabar de consensuar. De parlar internament una mica més, exposar, segurament, aquest model dels companys de l'oposició, que estic convençut que també s'hi afegiran, perquè també compartien el fet d'avançar, d'explicar-lo a la població i posar el fil a la guia, això passa també amb la B23, és a dir, han de fer un debat molt intens, de com desenvolupem les nostres peces organístiques que estan a l'entorn de la B23, no? Aquests són els espais que segurament... no ho vaig escoltar al Lluís Montfort, i me n'alegueu que coincidim amb el soci de govern, que aquests espais de reflexió els hem de buscar, i els hem de trobar perquè enriqueixen, no? De fet, com a govern tribertit fa molts anys que treballa junts... Sí, fa un bitant de tres, per tant... Exacte, però no sé si en aquest últim mandat, doncs que hi ha més presència, per exemple, de regidors d'espera republicana, ha estat més difícil, també hi ha més regidors amb tot el govern, que l'últim mandat... És diferent, efectivament. És la primera que tenim una majoria... que ens sobra en regidors i regidores, no? La majoria són 9 i són 11, mai a la vida havíem estat 11, una vegada vam estar 10, no? Per tant, ja tenim experiència. És cert, és una dinàmica nova de molts regidors i regidores, però també et diré una cosa. És la capacitat de fer propostes d'11 persones, doncs és extraordinari, no? Per tant, aquí està patint... Ara és l'organització, la cuina, que li diguem, no? Que ens hem de planificar i programar i això costa, no? Però, bé, és un govern molt sòlit, és que republicana, en veritat, és que molt bé, no tenim cap inquietud, comparteix... Ens ha unit molt la crisi econòmica, això, molt, veient que els problemes tenen cara, que tenen nom, i, per tant, aquí ha sortit realment l'esperit, diguem-ne ideològic, progressista, que ens uneix, que és aquest govern, com tu deies, és el 83. Per tant, quan veus aquesta necessitat, i veus que ens uneix això, la ideologia, no?, per sobre d'altres coses i afrontar els problemes, i, escolta'm, moltes propostes socialdemòcrates, moltíssimes, que són els principis de crear riquesa, després de redistribuir-les, això, quan està a la seu dels tres partits, et dones compte, que és el que tu uneix. Que hi ha coses que no ens uneix, evident, però la gran part del govern, diguem-ne, es comparteix, et diria que un 90%, no sé si un 90, un 85, però la gran part del govern ens uneix a donar resposta a la població des d'aquests valors, i l'altra són coses, evidentment, normals, però que enriqueixen, per tant, una evolució molt positiva. Pels propers dos anys, quins són els reptes més importants? Bé, tenim un pla d'inversió, un pla d'actuació municipal i un pla d'inversió molt significatiu, que farem un canvi molt espectacular. Mira, ara mateix vinc una reunió, vinc una reunió que estàvem ja posant el calendari definitiu, el que és l'enderroc de tots els espais actuals del camp de futbol, de les instal·lacions del camp de futbol per posar calendari, que ja el tenim, i per tant, això també vol dir millores en els equipaments, tenim l'ampliació definitiva de la segona línia del Montserrat, que estem discutint amb la Generalitat, no? Hem d'afrontar grans inversions com la de xelleria, hem de tornar a posar damunt de la taula la pista exterior de la bona aigua, i, evidentment, sense oblidar, doncs, aquestes 500 persones encara que estan aturades, que això ha de ser el primer de la llista, hi ha situacions familiars i de col·lectius que costa tirar endavant, el pla de l'habitatge de lloguer que presentarem finals de juny primera setmana de juliol de la població, són accions que han de millorar la qualitat de vida de la ciutadania, no? Per mi és un govern que no para, no para, és que ara, diria en els últims mesos, veig que realment les propostes estan definint i és normal. Quan arrenques el primer any sempre costa una mica més d'encaixar les coses, de fer el teu pla d'actuació municipal, has de fer el pla d'inversions, costa més, però quan ja tens aquests documents, jo crec que en aquests moments, n'hem llançats i es veurà al final d'any molts aspectes molt més positius i que han estat treballats d'interrement, en prèvia reflexió, treball, i ara s'ajocaran. De fet, ara parlant d'equipaments, abans també volia comentar, abans d'anar a acabar el tema de mig mandat, que justament l'Ajuntament ha obert una convocatòria per la concessió de l'ús de la Casa Costa, i fins al 2 de juny ja es poden presentar instàncies. Nosaltres hem tret a concurs aquest espai, aquest equipament, que estan al parc Antonio Malaret, és la casa antiga costa, casa costa que li diem, i, per tant, es poden presentar projectes dins de l'àmbit educatiu, formatiu i cultural. Per tant, ho hem deixat obert, ho hem deixat... Acutat. Principalment sembla que podíem anar cap a la formació, diguem... i educació, veurem si això és concreta. Però el que vam dir, escolta, obrim-ho, obrim-ho absolutament, i si hi ha una escola de yoga, que encara ve al cap això, com podies anar a altra cosa, ja ens interessa, i, a part de fer la seva activitat, doncs també ofereix espais i activitat, diguem, per la ciutadania, de forma molt més pública, endavant. Si és una escola d'idiomes que vol presentar-se, i també dona aquest espai i aquesta possibilitat, perfecte. Si és una cosa que no sé quina és cultural, també. Sabeu d'algun projecte, per això? Bé, estem a l'entorn de la formació. Jo crec que caurà alguna cosa de la formació, però absolutament obert. I penso en una cosa, que estan en un lloc estratègic, amb les escoles allà, que, per tant, tenen molts espais per fer dinàmiques musicals, culturals, formatives i educatives. Per tant, el que es vol és que lliqui... el que són les activitats, les entitats i el programa pedagògic i educatiu que hi ha a les escoles. Tornant, com dèiem, amb aquesta valoració de mig mandat, justament Lluís Montfort l'altre dia en aquesta entrevista, també va dir que no es tornarà a presentar a les eleccions municipals. No sé si en el seu cas s'ha plantejat si es tornarà a presentar el caldia. No ho hem plantejat i la veritat és que no se'n passa pel cap, això, encara. Però no ho descarta. No ho descarto, el que passa és que no hem fet aquest debat, jo crec que no ens toca fer aquest debat a ningú. Jo respecto que el Lluís ho hagi dit o ha dit en molts fòrums. Nosaltres estem centrats, absolutament, de resoldre definitivament, o fer un pas a veure si sortim d'aquesta mala ida de crisi i poder encarrilar una etapa molt més tranquil·la, molt més estable. Nosaltres hem de donar garantia i confiança. Jo sóc un obsesionat d'aquestes coses. Tinc tres o quatre coses al cap d'aquestes d'obsessió. Jo crec que el govern de Sant Just ha de donar confiança, garantia tranquil·litat a la població, que les seves ciutadans tenen un servei públics, que en qualsevol moment els faciliten la vida, però també si tenen una necessitat els pot ajudar, i l'obsessió no són unes eleccions. Nosaltres estem portant a terme una quantitat de coses que van més enllà d'unes eleccions. El bon govern no és el que governa Cortermini, sinó que el que ens veus a l'entorn són persones que fan propostes a Cortermini, el que és el Regate Corto. Això no va enlloc. Alguns pot pensar que pot portar algun resultat, algun vot a més a més. Això no va enlloc. Tu has de pensar en el futur i que les coses siguin estables, siguin tranquil·les, siguin fermes, i donar garantia i confiança. Dos paraules fonamentals pels que tenim responsabilitats. Queden, si no recordo, dos anys, dos anys. Per tant, ja haurà de pensar en tot això. I ja per acabar, estem en una setmana intensa del partit socialista. No sé si hi va haver el debat de primàries. No el vaig veure, però vaig veure taïs amb molta intensitat. Pendent de dissabte. Diu menja. Els militants de Sant Just com totes les agrupacions podrem votar de 10 a Dugas, a la seu del carrer Creu. I, per tant, amb tota llibertat absoluta, els militants i militantes podran anallar-se el seu vot. I veurem què passa. Votarà pel Pedro Sánchez. Jo votaré pel Pedro Sánchez. Creus que canviaran coses a partir del que passi? És molt important el dia següent. Molt més important que el mateix diumenge. Com a gestiona tot això. Perquè s'ha arribat en una situació, diguem, extrema, que personalment em ve s'ha agradat que no l'hagués arribat, aquesta situació. Però és evident que també tothom me'n parla d'això. La gent va passar una anècdota que feia molt de temps que no la veia. Estava aprenent un cafè amb un bar de Sant Just a primera hora. Va sortir talls al tele diari i les 8 o 10 persones que estaven a les taules esmorzant, tothom estava mirant la tele. Tothom estava estudiant això. Tot estem mig pendents, eh? Moltes vegades es dona aquest cas, no? Quan surt alguna persona que té responsabilitat política i tothom mira, no? Jo no m'agrada que hagi arribat a aquesta situació. Ara, bé, hi ha una cosa que jo crec que és molt important. Dugues, una. Un primer secretari d'una força política o de qualsevol cosa, és igual, d'una assemblea, d'una comunitat de veïns, ha de ser escollit i, en aquest cas, va ser escollit pels militants. Va ser escollit pels militants. Per tant, no pot ser que un x, petit de persones, doncs treguin el primer secretari. Per molt que ho hagi fet, doncs no ho sé. I posem que és el cas que molt malament, no?, parlar de ser els militants que l'ha de treure. I, per altra banda, va ser coherent. Va ser coherent de mantenir, diguem-ne, un nou rejoi, des del punt de vista de que no compartim res amb el partit popular, no?, i després una coherència molt gran que va ser que va dimitir. Per tant, ens sembla... Bé, ens donem una mica de confiança, no?, i de credibilitat a la política està bé, no? Però tots vam escollir el Pedro Sánchez, el primer secretari, els militants van votar-lo, i tenia que treure en dels seus militants. No poden ser que el tregui 10 o 15 persones concretes, i després sí, amb el seu comitè, etcètera, etcètera. I això ha indignat a molta gent. Per tant, veurem com acaba. Ara, el dia següent, és el que realment és molt significatiu, aviam com això es gestiona, perquè és el repte. Doncs en parlarem. Les enquestes van pujant de forma significativa al partit socialista. Bé, com evoluciona tot plegat, n'anirem parlant també... Volem fer esment, també, a aquestes primàries, que es fan aquest diumenge dins del sovent. Hem parlat amb l'alcalde de Sant Júior per pinjar. Moltes gràcies. Bon dia. Que vagi molt bé, fins aviat. Bon dia. Just a la fusta. Bona tarda. Ens veiem a la plaça. Beus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... i parlarem sobre la visió ecològica d'Ovisva de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Beus de la parròquia. Just a la fusta. Sant Júior en directe. 5 minuts i 3 quarts d'onze. Quins quarts d'onze? Esportiva, Melílius Casóquio, el Carles i l'Enric Riva. Bona tarda. Bona tarda. Carme, bona tarda a tothom. Per fer tertúlia, avui el dimecres en partit de jornada intersemanal. Aquesta jornada famosa, en plaça del Madrid contra el Celta, i que tant esport com ho veu, La força celta. Què creieu? Que punxarà el Madrid, que està difícil? Jo sempre he estat d'hi en tota la temporada, que el Madrid ha tingut un puntet de sort, perquè només és un puntet de sort. I no sé per què acabar-li. Si senyor se li acaba aquest puntet de sort, doncs acabarà amb una temporada rodona. En algun moment, a part del partit del Barça, li han donat les coses maldades, no sé... No sé quin celte es trobarà, és un equip que està bé, però tampoc no era de l'altre món. El Barça va perdre allà, no? El Barça va perdre. I l'Atletic de Madrid, també, si és un equip que... que els equips grans els diuen bé a casa, no guanyat el Barça, si el celte es pot permetre el luxe, el Barça es pot permetre el luxe de guanyar el Madrid. I tant, no és el que va dir Lluís Enrique, i nosaltres hem perdut la Vigo, i hem perdut la Málaga, perquè el Madrid no pot també repetir. Sí, sí, si perden aquests puntets a qualsevol. Avui el Madrid no guanyat, no per res. Jo fa temps que ho estic dient.