Entrevista a Quima GImenez, regidora de Solidaritat i Cooperació - 17/5/2017

3 minuts i 3 quarts d'una del migdia. Aquesta part parlem de la setmana solidària que se li haurà de ser en just aquests dies, sota el lema acollint persones migrades i solidàries. Durant aquests dies es fan diferents propostes. Avui es fa la primera que el llibre té i una de les més destacades, com que d'any és la festa de la Pau, que es farà aquest dissabte. Ara en parlem amb la regidora de solidaritat, Quima Jiménez. Bon dia, què tal? Bon dia a tots. Què tal com estem? Molt bé. A punt per parlar de tot plegat, d'aquesta setmana solidària, és una proposta que aquesta any heu decidit dedicar l'acolliment de persones a l'acollida, el tema de l'acollida de persones migrades, o la situació, fins i tot, perquè en realitat l'acollida és aquest punt que estem bastant estancats. Estem estancats perquè no ens deixen fer més. I llavors volem trencar una mica amb tot el que hem explicat. Ens hem centrat durant jo suposo que l'any passat, que és quan hem començat tot el tema dels refugiats, però normalment sempre amb síria i de més. Però si mirem la globalització, veiem que tenim altres problemàtiques que no surten tant a la premsa, i tenim gent involucrada d'aquí de Sant Just, per exemple, i que, ostres, estan donant el callo perquè defensant els drets humans que moltes vegades els estan vulnerant sense cap sentit, és a dir, a la vallada del seu taimalilla, com podeu comprovar allà, es vulnera qualsevol dret, i la veritat és que no se sent gaire. I llavors, bé, hem intentat muntar unes xerrades que parlim d'això, i hem intentat el dissabte, que és la festa, potser que tothom coneix més i el que tothom estem fets, totes les entitats que participen. Hem decidit fer una gincama i convertir la plaça de la Pau en un centre d'un camp de refugiats. És una exi simbòlica, però d'aquestes que pugui fer una mica remoure conscients. Bueno, ara arriba el moment que ho veiem, però simulem en algun moment el que significa anar amb una espècie de barca, que és el millor la barca i que venc 5 i poses 8 persones, què significa estar allà i nosaltres anirem la sort que són segons, quan no veiem ni el fre, ni la caló, ni el vent, ni la mala mar. I llavors, veure com la teva casa es destrueix i va ser un lloc que no coneixes, que hi ha coses que no són teves, que te les has de fer teves, i que a un moment poc la gent segueix somrient. I per moure't has d'anar amb una espècie com els teus passaports, que tampoc no són els teus, perquè molts es queden al camí. I la veritat és que totes les entitats van decidir el cau, les plaies i les entitats, totes les que hi participen habitualment, i ens van decidir que ho volien fer-ho, i jo vaig dir que sortim com sortim, i esperem que la gent del poble vingui, que en realitat s'ha fet amb molta il·lusió, i tot està fet manualment, és a dir, en moltes de les coses que s'ha anat quedant, d'arrede de dimarts, per fer-ho el més semblant possible, i transmetre una mica aquesta sensació. Per tant, l'idea és que la gent que vingui dissabte en diferents moments, la plaça de la pau, perquè de fet també hi haurà diferents actuacions, sempre de les entitats, però que hi hagi aquest espai on es pugui visualitzar, sense que siguin fotos, que implica un camp d'artwork. Entraràs en una tenda de campanya, que dintre hi haurà alguna cosa, i aquest algo és el que haurem de descobrir. Sentirem un soroll, que és típic d'una zona concreta, que nosaltres aquí no estem acostumats a sentir, o sentirem alguns sorolls característics, malauradament d'un país on estan en guerra, o d'on acaben bombes al seu voltant. Per tant, la idea d'aquesta festa de la pau és consciència, sempre no només de la importància de la pau, sinó també de les dificultats que hi ha, potser no tan lluny de casa, fins i tot veure com els drets humans, tant dels drets humans i els drets dels infants, com els vulneren amb situacions així. No veiem com la dignitat de la persona l'anem matxacant, quan els nens els estem movent, perden tota la seva credibilitat de nens, que no van a les escoles i les coses més bàsiques no les tenen. Volnarem moltes coses que a vegades no hi pensem. Veiem una imatge i ens quedem amb la imatge, però el millor hem de pensar... Amb aquesta imatge què és el que jo no estic fent? Si la persona humana és el centre, què és el que no li estic donant? Li estic traient tots aquells drets que, com a ser humà, els tenen. Ens estem donant compte que no hi són. És una mica això. Doncs res, doncs espero a tots de cal llibre. Exacte, avui és un primer acte amb el periodista Nico Valle, sobre la situació de les persones afugades en aquell cas a Síria. Jo almenys quan només el connecto a les notícies, però és d'aquests periodistes que m'encanta, i que sempre que va... De fet, és d'aquests que, quan hi ha alguna cosa o algun conflicte, normalment d'envien, és un dels enviats especials, i és d'aquests persones que es fa escoltar. Què és interessant? Vull sempre dir que és un periodista de guerra. La seva vida no la té directament. La té on va, potser que un dia no torni, els periodistes de guerra tots sabem que fan reportatges preciosos dintre d'allò que significa, no a fer un reportatge d'aquesta embargadura, però sí que és veritat que la seva vida no és seva. La donen completament als altres, per exemple. Amb qualsevol moment, mentre tu estàs gravant, mentre estàs fent una escrita a insitu, et pot caure qualsevol artefacte i no tornar. Vull dir que és d'admirar que una persona, en aquest cas, el Nikon, s'hagi volgut brindar i sigui a l'inici dels 3 dies de festa de la pau. Exacte, ara avui hi ha dos quarts d'avui, i després divendres, una altra xerrada molt interessant sobre el que ens comentaves, aquesta situació actual de les fronteres en altres llocs, com serien també Ceuta i Melilla, Agressia, a Sèrbia i a Palestina, en persones voluntàries d'aquí s'enjust majoritàriament, que han estat, majoritàriament no, tots d'aquí s'enjust, que han participat en diferents projectes en aquests llocs. També pot ser una xerrada interessantíssima. I després el que farem és un sopa de carmanyola, que significa que qualsevol de nosaltres portarem algú, deixarem-ho en una taula, i llavors el que farem serà un sopa no gaire gros, serà el que tinguem, ho compartirem, jo crec que a vegades hem d'aprendre a compartir, i tindrem una mica de música ambiental, que ve un compositor que toca el violí, el César Mateo, aquest noi, ha fet diverses actuacions sempre voluntàries, i sempre pels camps de refugiats, tot el que ell ha fet, o que jo he pogut assistir amb ell, sempre han sigut per temes de refugiats i demés, i quan l'hem trucat no s'ho ha pensat dues vegades, i porta fins i tot un cor, al qual sé que si no me'l recordo eren quasi tanta persones, actuació serà potent, el pobre Carles tindrà feina. A ell m'abans de començar el dia, perquè entre divendres si dissabte, pobre Carles, el farem pencar. Exacte, pobre. Sí, exacte, serà com una mica la prèvia, tota aquesta festa de la pau, que s'allarga amb aquest format de setmana solidària, i la festa de la pau, que dissabte, començarà a agafar dos quarts de sis, hem comentat que hi haurà aquesta acció simbòlica, per entendre com és el viatge de una persona refugiada, tot plegat a la plaça Camuapa, i amb la participació d'aquest món d'entitats, és una festa que porta, ara no sé exactament, mai ho sé. Em sembla que sempre que en fem aquesta entrevista, em passa que dic que ens en portem, i ara ja deuen ser vint d'edicions, ja segurament, i que no decau, perquè de vegades hi ha algunes activitats, algunes festes que veuen el seu final, i en aquest cas, la sensació és que continua en plena acció. Aquesta any és veritat que si veieu el programa, o l'heu, l'heu, l'heu xafardejat una mica, és molt diferent de tots els anys, perquè hem trencat una mica el tema de... uns pallassos, hi havia no sé què, hi havia no sé quantos. Aquesta any s'ha trencat tot, i és perquè volíem fer una cosa tothom conjunta, és a dir, que no hi hagués un nom d'una entitat concreta que feia algú, sinó que totes les entitats lluitessin per un projecte comú, i aquest any canvia molt, perquè mentre es fa una cosa, no hi ha una altra cosa, és a dir, intentem que quan hi hagi manifest, s'escolti el manifest, perquè més al manifest l'han fet els nois i noies de l'esplai i del cau, per tant, a vegades, amb tot el respecte, ens movem i no escoltem. I l'any passat ja vam fer la primera inici, la gent és veritat que va escoltar una mica, però aquest any pararem tot el que s'estigui fent, perquè durant aquells 5-10 minuts que duri el manifest, tothom l'escoltem, perquè més ho han fet la gent, els nois i noies del poble, és a dir, que és la seva sensació que tenen envers aquesta problemàtica, jo crec que els hem d'escoltar, perquè a vegades els nens ens ensenyen més del que nosaltres pensem. Per tant, que li ha repensat una mica, potser és una festa que es manté, que li ha fer-hi una reflexió com pot passar amb altres esdeveniments. I que sigui una cosa que la gent també se la cregui, és a dir, no és una festa de diversió, sí que ho és, perquè ens trobem molts que el millor no ens hem vist, faries, el que sigui, però sí que hem de trobar un contingut, no podem anar fent coses sense sentit. Per primera, utilitzem recursos absurds i no té cap sentit, és a dir, hem de buscar que qualsevol cosa que faci tinguem una finalitat, ens avantarem d'una cosa, en aquest cas, d'una problemàtica sinó que passa a altres llocs. Representem-ho, no que només es vegi amb una tele o que sigui el comentari que fem, transportem-ho. Ja m'agradaria canviar de tema, i vaig pensar que aquest any podia dir que canviava la temàtica, no seria de refugit, seria d'una altra cosa, i malauradament he hagut de tornar a insistir o que vam haver de decidir que teníem que seguir. Com ho ha decidit el tema concret el que heu dedicat? Molt senzill, ens reunim totes, totes les entitats que col·laboren, que cal liderar aquests temes, i els diem que què volen fer. Nosaltres portem uns temes, però sempre penso que hem d'escoltar la gent. Ells mateixos han decidit, és clar, seguim d'una problemàtica, fem la més àmplia, no només del refugit, sinó de les migracions en general. I què passa en aquestes migracions? La gent es mou, i què falla? No tenen casa, no tenen un projecte de vida, treballem aquests punts. La veritat és que tothom ha decidit que sí o que no. Però la veritat és que la gent ha sortit diverses idees. Quan hem decidit que trencaríem altres coses, no hi hauria potser alguna actuació que sempre hi ha hagut, recordo que veig que ens la juguem, i hem dit que ens la juguem. Si surt bé, perfecte, i si no agrada tant, la farem una altra cosa. T'asseguro que s'ha fet amb tot el carinyo, s'ha quedat més que mai, s'ha treballat prèviament, hem retallat, s'ha retallat, hem pintat, hem fet moltes coses. S'han fet, per dir, 100 passaports, perquè aquests passaports passen coses, que es cuca, arribi, tindrà això, i passen coses. S'ha treballat molt amb les mans, una persona que m'agrada molt treballar les coses amb les mans i treballar amb grup, i això s'ha aconseguit. La gent ha hagut de deixar coses, i cada dimarts, durant 3 dimarts, han quedat per poder fer aquestes coses. Vull dir, a mi m'ha redat, la temàtica d'aquest any m'ha redat, i he vist que la gent estava d'acord, i a mi m'ha redat molt, perquè són gent d'aquell poble, gent que coneix el poble, gent que ha estat aquí, que ha estudiat aquí, i que, bueno, la seva vida, primer potser va començar d'una manera i ja l'han dedicada als altres, perquè no també conèixer aquestes característiques de les persones de Santxús, que a vegades ni les s'assabem, doncs també donem una nova visió. D'una espai també, no? De fet, a l'Eliseta també hi haurà una acció simbòlica, les 9, una encesa de llums, que s'ha lligat amb tot el que ens estàs comentant ara. Exacte, tot el que hem fet, i que els nens i nenes, i joves, i joves, que vulguin fer-ho també ho faran en allà, però perquè la llum d'encesa sigui més gran, hem hagut de fer-ne abans, perquè sinó que hauríem de ser molt pobres. Llavors, nosaltres ja n'hem fet, però llavors quan vinguin a fer aquesta gincama, al final faran una cosa, perquè puguem fer aquesta encesa tota la plaça. Per tant, que serà com una mica la clóenda, no? La clóenda del dia, que és la llum que la llum ens dona, és la cloró i ens dona l'esperança, o ens fa veure el camí quan està fos, quan tu no veus una cosa, ens sents una llum que ens guia més o menys simbòlicament farem servir la llum d'una espelma que seria això. Doncs serà tot plegat aquest dissabte en aquesta festa de la pau, a partir dels 4 o 6 de la tarda, més o menys, és quan comencen també les diferents activitats, aquestes accions que hem anat parlant per ser conscients del veríple de les refugides del que es viu. Més enllà del que anem sentint i del que en teoria creiem que ja sabem, o que ens expliquen tant, viurem una mica més amb entres cometes i moltes cometes, però amb primera persona. És la proposta d'aquesta any de la festa de la pau, a més a més també recordeu que avui hi ha aquesta primera activitat, el dos quarts d'avui del vespre a Cal Lliberté, amb el periodista Nicoballet i vendres aquesta xerrada i aquest sopa de carmanyola i l'actuació musical i tot plegat en el mar d'aquesta setmana de la solidaritat. N'hem parlat avui amb la Quima Jiménez, el director de solidaritat de Sant Just. Moltes gràcies Quima. A vosaltres per deixar-los explicar i perquè ens puguem seguir fent les coses una mica millor aquest món que tenim actualment. Exacte. Doncs esperem que vagi molt i molt bé aquest dissabte. Que vagi molt bé.