Entrevista a Llorenç Soldevila, professor llengua i literatura - 18/5/2017

Passant dos minuts d'un quart d'una del migdia, com dèiem, parlem d'aquesta conferència que es farà aquest divendres al març del Cica de Geografies Literàries de les Seas sobre el mita del Comternau. Parlem amb Llorenç Aldevila, que és qui farà aquesta conferència. Molt bon dia, què tal? Hola, molt bon dia. Un mita d'aquests que... De fet, és un... d'aquests que, en realitat... Molta gent no l'acaba de conèixer, però és un dels clàssics que tenim, no?, en la mita l'oïvia catalana. Bé, és a dir, no només és un dels clàssics més populars, sinó ara, en aquests moments, ja hi estic en condicions de dir, que és un dels grans mites identitaris dels països catalans. Carai, Déu n'hi do, eh? Per qui motiu? Per qui motiu, doncs, perquè hem pogut documentar que no només és vigent i molt potent en el núcle originari, que seria el Ripollès, sinó que, al llarg del segle, es va estendre cap a l'arriba Gorsa, cap al camp de Tarragona, va passar les illes al segle XVII, convertint-se en el Comte Mal, es va convertir en el Comte Mal, i, fins i tot, hem trobat rastres del mita al Baix Vina Loupó i al Alacantí, és a dir, al sud del país. Això fa preveure, doncs, que hi va haver una època que pot ser fa 80 o fa cent anys, en què el mita era viu a totes aquestes parts del país. Exacte. Per tant, d'alguna manera, aquest, el fet que estigui tan viu també li dona força, no? Sí, el que passa és que el núcle més viu és el Ripollès, és evident, eh? Aquests altres llocs que jo ara he descrit són rastres febles i a punt de desaparèixer en alguns llocs, perquè és clar, la tradició oral ha canviat molt, i el mita, si no es per saber, també és difunt, és espert. Exacte. Així, resumidament, quin és el mita? Quina és la història del Comte Arnau? El mita és que, possiblement, a l'entorn d'Ugge Mataplana, un senyor feudal que tenia castell sobre Gumbaren, a partir d'aquest senyor feudal i dels seus malusos, el poble comença a cantar una cançó on hi va afegint, diguem-ne, totes les malactes, diguem-ne, i els malusos, aquest senyor. I tot això coallen una cançó que podem detar en l'estadi que la va trobar Milai Fontenals al segle XVI, que és la que coneixem com a la cançó tradicionalment popular del Comte Arnau. Llavors, esclar, el que passa és que de la persona de l'Ugge Mataplana, que podria ser l'origen de tot plegat, això s'ha documentat també hi ha, històricament, s'hi van afegint altres personatges, que avui no sabem qui eren, que van engrossir la mala feina, diguem-ne, el maltracte que els diversos senyors feien en els seus sòbdits. De fet, això és el que passa amb el Comte Mal, de Mallorca. Passe les illes perquè hi ha un senyor molt poderós, del Pla de Mallorca, que és en Sa Fortesa, que aplica malusos a tots els seus faudataris, i aleshores la gent li comença a cantar la cançó mateixa del Comte Arnau, adaptada a les particularitats, diguem-ne, del Pla de Mallorca, i també conservem aquesta cançó i integra, diguem-ne. Exacte, per tant, aquestes serien una mica la història, no? Sí, i possiblement són mallorquins que migren el segle XVII a les comarques interiors del País Valencià, a la costera, a la Vall d'Albaida, que són els que porten la cançó al País Valencià, això també és molt probable que sigui així el segle XVII. Clar, hi ha tota una història de recerca, d'alguna manera, que suposo que és necessària, també, per poder-ho... Sí, és clar, és a dir, sempre la investigació ha de validar allò que, suposadament, nosaltres pensem que ha passat. No vol dir que sigui del cert, del tot cert, però sí que són hipòtesis avaluables a partir de l'investigació, i, per tant, tot això que estic vivint es basa en recerca i en investigació sobre el mitge i el personatge i la cançó. Exacte, de fet, d'alguna manera així, com es pot mantenir viu, també, aquest mitge, aquest divendres es parlarà del mitge del Comternau, com dèiem el Gerent Sol de Vil, amb qui estem parlant ara, per telèfon. Com planteja la xerrada d'aquest divendres? Què és el que s'explicarà? Abans de dir tot això que he dit, per mi és molt important la vigència del mitge i la vigència té una salut de ferro. És a dir, cantants que musiquen la cançó adaptada, és a dir, de la Maria del Mar Bonet fins al Roger Mas, al Joan Manuel Serrat, orchestres sinfòniques o quartets, que també musiquen sequències dansa sobre el Comternau, kitella sobre el Comternau, la sèrie televisiva de TV3 sobre el Comternau, escriptors que li dediquen poemes o li dediquen peces teatrals. Per tant, la vigència és total i absoluta, fins a arribar a les banalitats. Això també em parlaré, banalitzen al mitge i, si fan una cursa de mototrenc, se li diu la cursa del Comternau. O si es fa un mercat medieval, es fa servir el Comternau. O, com a Mallorca, durant unes dècades, a Palma Nova es feia un espectacle amb turistes medieval sobre el Comternau i, a més a més, es ballaven danses brasileres, es van adgetar un pot i pot, i això es banalitza el mitge. Per tant, si el mitge és fort, és vàlid, té salut de fer-ho, i el Comternau té salut de fer-ho en aquests moments. S'han fet còmics, a Sant Joan de les Abereses fan una mina de galetes, que són les galetes del Comternau. És a dir, els mitges són això, en el fons. Clar, que la gent se'ls faci seu, també, no? Sí, sí, clar. Que després, quan hi entra la part crematística del negoci, podem dir que s'estan banalitzant, llavors, els mitges, no? Potser passen tots els mitges, fins i tot amb els més moderns. Els del futbol se'ls va anar a banalitzar coses, perquè ells mateixos es venen per fer anuncis televisius, que els degraden, diguem-ne, com a mitges, no? No ho sé, algú que és mitge que presenta llogurs, per exemple, no? Exacte. No seria la banalització de la teva figura mítica. No, molt interessant. Perquè no és una cosa arqueològica, que sí, que també és arqueològica, sinó que és una mita en plena vigència. Exacte. Doncs em parlarà aquest divendres. Com dèiem, molt interessant, aquesta conferència sobre la mita del Comternau amb Llorens, amb el filòleg Llorens o el de Vila, a les 8 del vespre de la Salàpiquet de la Taneu, dins dels cicles geografies literàries de les Cs. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Déu, déu, gràcies.