Entrevista a Enrique Salvadores, portaveu del PP a Sant Just - 19/5/2017

que el que ha de fer és fer-ho. Passa un minut d'un quart de 12. Aquest hora que fer més saludar el portaveu del Partit Popular s'enjusta Enric Sabador. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, comencem parlant de fer una mica de balanç perquè estem a meitat de maig. A pocs dies farà ja dos anys de les últimes eleccions municipals. Per tant, ens en quedaran dos més per les properes. El partit Popular, el partit Popular i el partit Popular. El partit Popular, el partit Popular i el partit Popular. Quina valoració feu del que portem fins ara? La valoració sempre és positiva. Més enllà de la sort que nosaltres correm a nivell de municipi, però sí que és cert que la situació ha millorat econòmicament. Tot sembla que... Es nota una mica, no? Sí, ja més alegria. De fet, això ha comportat un superhàbit important a les comptes del municipi, perquè l'activitat econòmica ha sigut més important de lo que es preveia. I això són bones notícies. S'enjusta una a ella, obviament. Per tant, el món, i amb el qual, quan les coses van bé, s'enjusta una repercussió que és molt positiva. Quins creus que són els reptes més importants d'aquests propers dos anys? ¿Quins són els reptes que veiem des del Partit Popular? Creiem que tenim una oportunitat extraordinària de poder revertir aquests dos anys que ens queden de la xislatura, revertir tots l'esforç que han fet els veïns de Sant Just amb aquests anys que hem passat de crisi, i que veiem que això genera superhàbits econòmics, doncs crec que l'obligació de l'oposició és molt gran. I això genera superhàbits econòmics, doncs crec que l'obligació que tenim com a primera motivació que tenim per seguir és poder revertir tot l'esforç que han fet els veïns, mitjançant una flexibilització fiscal o... Maixant impostos vols dir? Maixant impostos, òbviament, tots els impostos directes que és la capacitat l'Ajuntament de poder flexibilitzar. Jo crec que té l'obligació política per una banda, perquè aquí nosaltres estem per facilitar i fer la vida dels veïns de Sant Just molt més agradable, i econòmicament parlant, i ja no només d'infrastructures, i de tenir un poble sostenible i ben comunicat, i ben atès des de la base econòmica, i aquestes ha de ser la tasca principal, i també, per cert, incrementar tot el que tinguin a veure amb ajudes socials, però ajudes socials directes, d'atenció a la persona, que és molt important. Crec que aquest temps d'abonança, i sobretot ho veurem amb aquests dos anys que ens queden llascats de la xislatura, que l'abonança, a priori, ha de seguir endavant i s'ha de quedar consolidada aquesta recuperació econòmica, i com et dic, des del Partit Popular, més enllà d'intentar crear o de tindre projectes a nivell urbanístic i de més, que tots són importants, però crec que és molt important poder arrevertir tot l'esforç que han fet als veïns de Sant Just, com no podia ser d'una altra manera. Des de l'oposició, de vegades hem parlat, en sent la que justament ara fa un any, de com estava anant aquest primer any, vosaltres expressàveu la diferència que s'havien pitjorat de la comunicació entre el govern i l'oposició, comparat amb l'almenar anterior. No sé si en aquest segon any de mandat la cosa ha canviat. Sí, com a mínim, des de la nostra oposició, hem observat les ganes, les ganes d'incorporar els grups de la oposició, el Partit Popular, PDeCAT, Ciutadans, d'una forma molt més activa a la política quotidiana, a nivell d'informació, és cert que ha millorat, és cert que encara queda camí per recórrer. Són molts anys els que porten menant aquí el tripartit, i a vegades surten i sempre em met l'expressió, però surten tics d'això que se meva, no? El dona una miqueta la sensació des de fora, no? I això sí que és cert que això ha millorat, però com et dic, queda camí per recórrer. Ja no dic més enllà de que puguin contemplar la possibilitat que hi hagi una alternància política i que d'aquí dos anys la foto que tenim és diferent. Però més enllà d'això, s'han de compendre que els grups de l'oposició formen part d'un conjunt que representa, té una representativitat important, amb concordància amb els vots que han tret, i que al final els impostos, i tot el que costa mantenir el municipi, surt de la gent que dona recolçament sense el seu vot, l'equip de govern que hi ha ara, i altres que no han tingut xori, les seves formacions polítiques no poden menar. Però també paguen i col·laboren amb el qual això ha de ser equitatiu i s'ha d'extrapolar a tots els àmbits. I amb la col·laboració amb els grups de l'oposició, ha de ser proporcionalment igual d'important. I dit això, reconec que sí que és cert que aquests dos anys que hem passat, al principi va ser una miqueta complicat, sobretot a nivell de rebre informació de diferents temes, o a vegades amb la premura que rebella amb la informació, i no tenies capacitat d'anàlisi ni de poder emiti criteris, perquè a vegades són temes que són molt complexos, que van acompanyar uns dossiers molt importants, i no han d'oblidar que els que estem a l'oposició s'han d'oblidar amb la qual la nostra vida funciona de forma externa. Ens guanyem la vida, cadascú amb les seves feines, i ho necessitem una miqueta més de temps per poder analitzar els temes i poder manifestar la nostra postura de quina cosa, però amb un anal·licisme molt més profund. I això ha millorat, però ho repeteixo. Queda camí per recórrer. A veure, com evolucionàvem aquests propers dos anys. No sé si des del partit popular tu t'has plantejat si tornaràs a presentar les pròpies eleccions. Mira, jo ara et diria que no. Et diria que no d'entrada. Jo és la segona, la sislatura, que estic representant el meu partit, i d'entrada haig de dir que estic molt agraït, tant als veïns, que són els que... a fi de compte són els que em permets que el meu grup i el representat per la meva persona puguin fer una tasca d'oposició, que no sé si serà millor o pitjor, però ho estem fent el millor que sabem. Això, la garantia és segura, no? Què passarà? Queda mitja la sislatura? Jo ara et diria que l'alternància és positiva, és bo que hi hagi que les noves, perquè a vegades poso un creu que fa les coses ben fetes, i el millor queda moltes coses per fer que una altra persona les podria fer. Crec que és d'hora, tampoc per plantejar-m'ho, però sóc una persona que està a disposició del meu partit, i si el meu partit confia en mi, parlaré amb els meus companys d'ajuntament, d'aquí de Sant Just, i si els meus companys decideixen que el millor és fora bo, que hi hagi una altra cara, doncs també estarà ben acceptat. O sigui, amb el qual... Encara falta. Sí, encara falta, no estem en aquest punt, però et dic ara mateix que estic a disposició del partit, i que el partit a nivell de Catalunya i el partit, per mi, el més important, el partit popular de Sant Just. En l'últim pla es van aprovar les ajudes destinades a finançar una part del lloguer, a les persones joves que s'han emancipat a Sant Just. És un punt que s'ha aprovat per unanimitat, properament s'obren a encenarjar les bases, i des del partit popular tot i que es va aprovar per unanimitat. Com dèiem, veu expressar que no es convencia una part, no?, de fet, que no haguessin d'estampar donades les dues persones, o tres, de la unitat familiar, o de l'Epis. Sí, correcte. El que era la proposta ens sembla molt bona. Tot el que sigui ajudar els veïns i amb aquest cas a facilitar l'amancipació, òbviament és molt positiu. L'únic que no en teníem és aquesta condició sinacuànom de quedar d'haver una vinculació amb una segona persona, que no té per què estar empadronada al municipi. L'únic que jo, la meva inquietud, o el meu dubte és que no sabia, i segueixo sense sapiguero, com queda això resold jurídicament, perquè això són ajudes que es donaran a persones sobre privats, sobre propietaris del seu pis privat. Llavors, clar, quan un propietari veu que hi ha una vinculació, o sigui que la persona que s'ha deixat aquesta vivenda necessita aquesta ajuda perquè els números surti, ui, i compta amb aquesta ajuda per part de l'Ajuntament, i que aquesta ajuda va condicionada a que hi hagi una segona persona a la residència, però sobretot el propietari voldrà que aquesta segona persona estigui dins del contracte, ja que si aquesta segona persona marxa, l'ajuda en teoria desapareix, la possibilitat de pagar aquest juguer per part de l'Inquili, doncs el millor quedaria molt manguada, molt marmada, i hi hauria impossibilitat de poder cobrir aquest juguer. I aquesta va ser la meva consulta. L'equip de govern no m'ho va explicar molt bé, o no va saber explicar-m'ho, o jo ho poden, ho vaig entendre, però torno a repetir. Com a iniciativa, molt bona, però crec que el sumetre, una condició d'aquell que hi hagi una segona persona, d'entrada, limita, limita les possibilitats, perquè no tothom té una persona per poder conviure amb la seva vivenda. No dic a nivell de parella, sinó a nivell d'acompanyament, amistat, digue-li com vulguis. No hi ha persones que tenen un nivell d'involucració important amb una segona persona com per poder compartir una vivenda. Això d'entrada i de segona. Això ja parlo per l'experiència personal, quan un està a casa i se'n mancipa i vol marxar, d'entrada vol marxar sol. I això és el que ha de fer. El que ha de fer és fer-ho a les persones, dones i homes, el que volem. Creieu que s'hauria de poder ajudar encara que sigui individual? El títol individual, jo crec que és el que ha de fer. Encara que sigui amb la mateixa quantitat econòmica. Exactament, igual, però no condicionar. Si estem ajudant, estem per ajudar. Però si tu ajudes per una altra banda, condiciona. Tinc aquestes persones, jo ho veig una miqueta... Per una banda jurídic, ho veig una miqueta mal resolt. Mal resolt perquè això generarà problemes i generarà dubtes, a nivell contractual, amb els propietaris dels pisos. Segur. I per una altra banda, veig una carga que tampoc l'acabo d'entendre. Si estàs ideant un plan d'ajuda que està molt bé, potser el millor requereix una major dotació econòmica, o un major estudi de com fer arribar aquestes ajudes, però no vincular a segones, terceres persones. És la part d'aquest pla que no ja estàvem gaire d'acord. Doncs exacte, és un dels temes que va sortir en aquest pla. També és d'aprovar les bases per optar a la subvenció de l'Ivi del 2016 i els propers anys, també. I justament vam parlar amb la regidora d'acció social, Ginapol, perquè aquesta setmana s'ha obert la convocatòria per accedir-hi. Si són unes subvencions que aquest cop s'amplien, el tipus de col·lectius que pot accedir-hi, ho veieu bé? Sí, sí. I ha començat... A més, aquesta iniciativa va comptar amb el recolzament del Partit Popular, perquè ha començat la meva entrevista dient que tenim l'obligació de revertir. I aquest revertiment, en forma de flexibilització fiscal per una banda i d'increment de les ajudes per una altra banda. Les ajudes, a vegades, sempre pensem que les ajudes sempre van destinades en un sector de la població que estan tristes d'exclusió social o coses... Però no, no, totes necessitem ajudes. L'amancipació, les persones viuen molt bé a casa i no tenen per què tindran problemes econòmics, però l'ajuda a l'amancipació és una ENA molt positiva, amb la qual estem a favor, per una banda, de flexibilitzar el pago de l'Ivi i altres aquelles persones que, per diferents qüestions, no tenen ara mateix la capacitat contributiva per poder-li fer-li front, i això és molt positiu, però per una altra banda, també, tenim que tindre la voluntat política i moral de poder, també, flexibilitzar, no en tant en casos de necessitat, sinó en casos genèrics, com a forma genèrica, flexibilitzar el rebut de l'Ivi. Entenc que el rebut de l'Ivi és el rebut més important de recaudació que té al municipi, és l'eina recaudatòria més important, però, ostres, que la gent ho ha passat molt malament, eh? I ho ha passat molt malament, el que no tenia res, perquè, òbviament, la situació és molt més agònica, però les persones que també han tingut la sort de poder mantenir la seva feina i que ha tot atilat, però tot ha sigut molt més ajustat. Molt més ajustat, no? Sí, molt bé, doncs, ostres, en revertim, eh? Tornem i donem gràcies i tornem per haver aguantat, i per haver la gent seguint, complint amb les seves obligacions dineràries pel municipi, però ara tornar a flexibilitzar una mica, ajudar el que ho necessita i reforçar totes les polítiques de caràcter social, i per anar a la banda, per reconfortar una mica, també, la vida dels veïns de Sant Just, en forma de reducció econòmica, no? I, d'altra banda, també, en aquest òltim Play, ara en parlaves al principi de l'entrevista, es va explicar quina era el roman de trusuraria, que era més ampli que els últims, i el que es va fer es va presentar una emoció en què es demanava poder reinvertir més enllà d'això de deute i de les inversions sostenibles, que és el que es marca. Es va demanar això, que és una emoció que anava dirigida, per entendre'ns el govern espanyol, que és qui té el poder de decisió en aquest sentit. I, de fet, hi ha una emoció que es va demanar que es pugui canviar o que es pugui ampliar de manera destina. Nosaltres vam votar que no a l'emoció, però no perquè ja estem en contra, que l'Ajuntament pugui ampliar les seves polítiques i poder fer més inversions, tant de caràcter sostenible com les que no, però tot el que sigui invertir i revertir, potser és bo. Però vam votar en contra perquè vam veure que era una emoció sense compromís, no hi havia cap compromís. El Partit Popular va fer una llei d'obligarietat de pago en tot el tema de deute que tingui a nivell de bancs, o a nivell d'empreses, o a nivell de personal, fins i tot, perquè a l'Ajuntament, amb problemes a la Caixa, tenim unes comptes força sanejades, però n'hi ha municipis i no molt llunyants de nosaltres, que estan intervinguts. La situació econòmica en aquest país s'ha sigut molt complicada, i la prevaricació administrativa, ja no dic penal, que també, al meu partit, ha tingut casos, però la prevaricació administrativa ha sigut l'eina de treball, amb moltíssims municipis i d'aquells fangos, els dos lodos. Llavors, el que deia és que aquesta emoció l'està molt bé, però quan nosaltres diem, escolti, senyor govern, nosaltres tenim aquí 4.900.000 euros que ens volem gastar, però en els vull gastar com jo vulgui. Primer, no, perquè les legis no són trajeges a medida, i hi ha municipis... No són per quedar en municipi? No, obviament que no, senyús, obviament, ha complit, però n'hi ha moltíssims que no hi ha legis, s'han fet per a tots. Per una banda, llavors, quan tu demanes això, dius, ostres, no, tinc que assumir una part de compromís, i que digui què era la proposta del porti popular, és de dir, si tenim un remenent de 4 milions de 5 milions d'euros, doncs jo en comprometo, i, evidentment, són dades de proposta, però jo en comprometo a seguir un 20% d'aquests cèntims, a seguir-ho invertint en polítiques, en inversions sostenibles. Un altre 20% garanteixo que seguiré pagant de d'euta. I, de l'altra part, faré un revertiment, faré una flexibilització fiscal, perquè la meva obligació com a política, per això estic aquí, és que, com a concepte, jo no crec que el superhàbit sigui bo, i llavors, ostres, pos baixaré impostos, jo no necessito tindre unes contes supersenejades, i no tindré que demanar que l'és el banc, i tindré la caixa, això està molt bé, però els veïns també tenen que sentir que si les coses van bé, potser a mi, la licència de doble, o la partida de negoci, o la licència de terrasses, o l'impost de vehicles mecànics, si tot això és també ha de baixar una miqueta. I si, amb aquest remenent, jo em comprometo per una banda, inversió sostenible, per una altra banda, ajuda social i, a més, marcada, i per una altra banda faré una flexibilització fiscal, pels veïns, amb la resta, senyor Uber, me'ls vull gastar, però jo gapo aquest compromís. Però sí, clar, si passem que aquí s'han cremat les caixes, si s'ha gastat a Porrillo i els calés públics, va haver una diputada socialista que va dir que els calés públics no eren de ningú, i sota aquest concepte, vull dir, aquí s'han fet molt i molt grosses. Per tant, no creus que es pugui flexibilitzar. A nivell de pràctic, per entendre'ns, creus que hi haurà algun canvi, que es permeti flexibilitzar, o en principi? Jo, per el que jo t'hi entés, el govern, l'únic que està estudiant, el govern central, en refereixos, l'únic que està estudiant és ampliar el termini de gastos. Vull dir, si tu has de tindre les obres, les tens que tindràs pagades abans del 31 de desembre, es pugui necessitar els mesos més tard. Exactament. Això és l'únic que sona de que poden haver canvis. Més enllà d'aquí, jo sincerament, no tinc cap notícia que el govern s'estigui replanteixant ni deixant de replanteixar. L'altre dia, les Comissions Informatives, si perdona que m'estengui, es van fer una proposta de com es gastaria aquest remenent. Sincerament, és una tasca que està molt ben feta, però que ningú em va saber respondre. Si hi havia algun síntoma clar de que el govern tingués intenció de fer un canvi, i di també, i di també. Les polítiques de dretes són polítiques que estan basades en la contenció. I les polítiques d'esquerres estan basades en l'augment de la despesa. Bueno, el millor ara sí que tocaria fer un canvi de escenari i donar més llibertat, perquè n'hi ha molts municipis que han fet bé les seves coses, i aquest municipi seria un exemple molt clar, però, com he dit abans, tenim que també posar un compromís. Perquè hem passat, com t'he dit, de la prevedicació administrativa, quants pavallons, fins i tot infraestructures obres, molt farà on, i que sigui molt grans per municipis petits que ens han fet i quanta despesa. I despesa, que estarem molts anys pagant-la. Molts anys, que això no és una qüestió que diguis. No, ja s'ha acabat la crisi, no, però això passarà molts anys, però és que no estigui liquidat. I això ho pagarem tots nosaltres. Una miqueta de prudència. Crec que la prudència és una eina molt, molt, molt bona, que tot això ho sentim moltes vegades. L'equip de govern d'allà és que el concepte de remenent, a mi el concepte de remenent d'entrada em diu dues coses. Una, que és bona, en tins cèntims. I això, ja com a concepte, ja és bo, no? I per una altra banda, tins cèntims, estic fent bé les coses. Realment, necessitat de tins de tins de cèntims. Realment, has de seguir collant a la gent per poder tindre. Has de fugir sempre del finançament extern. El finançament extern és una eina que és la que fa que aquest país funcioni, aquest i tots. I no és sinònim de dir finançament amb la comptabilitat. No és cert. La finançació ens porta a la immediatesa. N'hi ha moltes coses que en finançament es poden fer ràpides. I a vegades, el finançament econòmicament és molt més sostenible que no tindrà escales. Per això dic que la prudència és molt bona. I que calma, que ja volem que passarà. Però que els remenents, de moment, les tranches no es fan a mida. I encara que Sanyu s'ha fet les coses molt bé, hem de mirar una miqueta vista enrere i dir... Ostres, és que ens hem passat. I ja per acabar, l'últim apunt, abans de connectar amb l'institut, que és la sexi que tenia de continuació, volia saber també sobre el model de residus, perquè hem anat parlant als últims mesos, amb diferents portaveus, aquest canvi de gestió que es vol fer. No sé si vosaltres, des del partit popular, heu parlat amb el Regiro de Medi Ambient, o, si tenim un punt de vista, un medicinament marcat sobre aquest tema. Nosaltres vam parlar de... sobre el canvi de model. Es va parlar del... S'havia parlat del Porta a Porta, d'una banda. S'ha fet el tema de la tria selectiva. Fins i tot s'ha fet un viatge vercaldo, crec que estic equivocat, perquè és una població que ha implantat un sistema de recorrida selectiva. Bueno, no ho sé, crec que el tema de recollida més enllà, més enllà del reciclatge, i de fer un bon ús i una bona creva de tot el tema de residus, n'hi ha assignatures pendentes. Hem aprovat, ara, sobre el funcionament ordinari. Hem aprovat, ara, un augment econòmic per l'empresa que porta el tema de recollida d'escombraries d'aquí del municipi, de 38.000 euros, i, ostres, ningú va preveure que Sant Joan se'n bruta més o que les festes majores se'n bruta més. Vull dir que a vegades dona la sensació de ser-te... Per una banda... No creieu que calgui un canvi, Barça? Sí, clar que acabo en canvis, però, de moment, entenen quan els canvis no arriben, lo que tenemos es lo bien. Per una banda, diem, que em sap com aflojo los botones de la camisa saco pecho y digo que tengo mucho dinero, tengo mucha pasta y tengo un remenente muy importante. I per una banda, tenim una empresa que demana 28.000 euros per posar una persona més amb un aspirador als dies de festa, perquè no arriben a recollir la merda. Vull dir que... L'efecte també ve perquè canvia, no? S'acaba el contracte, diria, amb l'empresa que hi ha? De moment, el que es fa és una vacuació de contracte. La segona empresa que entra és que ja ve una, que ja va tindre, que marxa perquè ja no arribava, ni de conya. De fet, va tindre aquesta, que era ve un any, aguantant en equip, perquè no hi havia una altra empresa darrere que volgués la tasca. Vull dir que, per això, en unes coses, no ens passem i no ens llegem. Canvis de sistema de recullir descombraries, hauran de vindre per descomptat, perquè tot està canviant, però de moment, el que tenim, que hagamos lo bien, no? Creu? Avui hem volgut parlar d'actualitat amb el portaveu del partit, que volen parlar de Sant Just. A vosaltres per donar-me l'oportunitat, com sempre. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Igualment, gràcies, bon dia. I connectem tot seguit amb l'Institut de Sant Just, perquè els tenim ja a punt per fer la secció com que divendres. El posem, li veu, aquesta secció que fan cada setmana els alumnes del taller de ràdio de l'Institut de Sant Just. I agafem el tel S'hidan, так, sàgul. Testa, Sánchez, t'espera. Us enliro. Us enliro. Us enliro. Us enliro. Bon dia, Sánchez. Ja s'apropa el bon temps i tots comencem a fer plans de vacances. Viatjar i visitar països cada vegada és més fàcil per a tots nosaltres. Gràcies a les facilitats que ens donen les companyies aèries i la gran diversitat d'ofertes que trobem a la internet. Però, com a turistes, coneixem l'impacte aquest del turisme a la nostra societat. Avius parlarem de quin és aquest impacte. Concretament, sobre la ciutat de Barcelona i intentarem, entre tots, respondre aquesta pregunta. És del turisme una activitat incòmode? Comencem amb... posem-l'hi veu. Actualment, a Catalunya, al igual que a l'esquerra espanyol, l'equivitat turística és un motor important de la seva economia. El turisme representa el 12% del PIB català. I ocupa actualment més de 370.000 persones en diverses activitats.