Entrevista a Joan Basagañas, protaveu del PSC Sant Just - 22/5/2017

Ara passen 11 minuts de les 11 que estarà parlant d'actualitat amb el portaveu del PSC a Sant Jordi, on vas a Ganyes. Bon dia. Hola, molt bon dia. I avui, abans de començar a parlar de Sant Jordi, parlem de política general, perquè hi manté millor que les eleccions primàries del PSOE, que, finalment, ha guanyat Pedro Sánchez. Ho hem anat comentant també, al llarg d'aquest matí. Satisfeit del resultat? Molt. Molt content, sí. A nivell, no sé si a nivell de partit socialista de Sant Jordi m'heu fet alguna operació conjunta, si ho fareu, si, en principi, no us posicionareu de manera... Entenc que... No, com executiva, evidentment... Exacte. Sempre hem volgut mantenir la neutralitat, i crec que hem estat exquisits en les formes, i, evidentment, jo ara estic parlant no com a portaveu, sinó com a Joan Vasaganyes, i com a votant també de Pedro Sánchez, ahir. I molt satisfet dels resultats a qui s'han just, que han estat molt amplis a favor de Pedro Sánchez, a Catalunya, on també ho han fet, i també en el conjunt d'Espanya, on jo crec que s'ha demostrat que el partit socialista o l'espanyol vol continuar sent un partit d'esquerres que reconeix la diversitat nacional que hi ha al nostre país, i que, sobretot, sobretot, sobretot, entenc que els temps polítics han canviat, que hi ha noves formes de fer política, i que s'adapta a aquestes noves formes, o està... o estava condemnat a desaparèixer. Jo crec que els militants han donat una lliçó a molts dirigents, els quals alguns els convé a reflexionar-hi molt, perquè el que va passar ahir és molt important. D'alguna manera, ja es preveia que Catalunya segurament guanyaria Pedro Sánchez, però no sé si està sorprès del resultat global. És a dir, que hagi guanyat, finalment, en aquest 49-49, 9 punts de diferència. Ja sé que avui tothom diu que jo ja ho deia, però a mi em semblava molt estranya, o molt estrany, aquest sentiment de convenciment que hi havia en l'equip de Susana Díaz sobre la victòria segura. Em sorprenia molt perquè jo conec a militants del PSOE, de la resta d'Espanya, i no són tan diferents a nosaltres. I aquests militants, primera, no van entendre que un secretari general que havien escollit democràticament se'l carreguessin 17 persones, per molt importants que aquestes i 17 persones fossin, i tampoc en tenia, i crec que aquest ha estat el gran error de Susana Díaz, que el PSOE fos el partit que facilités la investidura d'un polític que hauria desapareixat de l'escena política, que és Mariano Rajoy, que és un polític envoltat de corrupció, que és incapàs d'ajutar contra la corrupció, i, per tant, contra el desprestigi que està afectant cada dia més la vida política espanyola, i que és un polític que jo també soc principal, amb els responsables per no dir el que més de la situació que viu en aquests moments de Catalunya. I quan era líder de l'oposició va tenir un paper molt irresponsable quan es va tramitar l'Estatut de Catalunya. També el va tenir amb altres qüestions, com, per exemple, la lluita anti-terrorista, hi ha alguna gent que sembla que ho ha oblidat, jo no, i, per tant, el PSOE mai, mai, mai hauria d'haver facilitat la investidura de Mariano Rajoy. I aquest sentiment que tinc jo, aquí, Sant Josep Bern, el té moltíssima gent, a València, a Madrid, a Sevilla, a León, a tots els llocs, perquè, al final, els militants del PSOE no són tan diferents dels uns als altres, tots som d'esquerres, tots som, en general, persones amb una visió bastant oberta del que és Espanya, i jo crec que una majoria també som gent que volem una nova forma de fer política. Per tant, d'alguna manera, potser també aquest vot de Pedro Sánchez en alguns casos és d'acàstic al que la gestora, o aquest vot, aquesta facilitar la investidura de Mariano Rajoy? Els dos, tant en les formes com es va fer fora Pedro Sánchez, i que, en el fons, transmeten una forma d'entendre la política del segle XIX, que quatre denotables arroaneixen i finiquiten una persona que ha estat escollida pels militants, i que consti que jo, en el seu moment, Pedro Sánchez, no el vaig votar, però és una persona que van votar els meus companys, i, per tant, soc molt respectuós amb les decisions democràtiques del partit. Alguns no ho van ser tant i ho han pagat car. I he parat davant del que et deia, que molts socialistes no ho vam entendre mai, que el partit s'hauria d'immular, perquè ha estat una immulació en tota regla, i, a més a més, transmeten en vivo i en directe. I per la part de alguns mitjans, també, no? Per facilitar la investidura a una persona com Mariano Rajoy Breia. No estem parlant d'un polític qualsevol, estem parlant d'un polític que jo crec que molt, molt, molt ha esquitxat per la corrupció i que té una trajectòria plena d'irresponsabilitat i de poca generositat envers els seus compte d'encants polítics. Antonio Randol, decidit i mutit després d'aquesta literària de Sánchez, hi hauria d'haver més dimicions, creus? Ara hi ha dues opcions per a aquestes persones que han perdut. La primera és acceptar els resultats i seria hials el nou secretari general. Com ho vam ser molts, insisteixo, que en el seu moment no vam votar a Pes de Sánchez, però que vam acceptar el veredict de les urnes i ens vam posar a treballar amb hialtat amb el nou secretari general, o bé plegar. Aquests són els dos camins que tenen. El que no pot ser ara, perquè això sí que seria la destrucció del partit, és aquests que han perdut aquestes primàries, que ara, el dia següent, torni a conspirar, torni a posar pals a les rodes a aquest projecte col·lectiu, que jo crec que està en les condicions molt bones, molt millor del que molta gent es pensa, per recuperar el poder el 2019 o el 2020. Per tant, què implicarà ara aquest camí? El fet que el canvi o tornar una era, que Sánchez sigui qui torna a liderar el PSOE, en què es pot notar? Bé, es notarà amb una oposició molt més ferma del PSOE, el Congrés dels Diputats. Jo crec que una millor entesa, tant amb els partits que estan a l'esquerra del PSOE, com Podemos i d'Esquerra Unida, i també amb els partits nacionalistes perifèrics, i jo crec que podem anar a un escenari de noves eleccions en un termini d'un any, perquè jo crec que... Espanya? Sí, jo crec que el PP no operaran de sortir-li nous casos de corrupció, recolzar el PP cada cop es convertirà en més incòmoda, tant per ciutadans com per el partit nacionalista basc. Jo crec que el PSOE, si ara fa una oposició responsable, té moltes possibilitats de pujar a les enquestes, i en aquest escenari jo crec que anem a unes noves eleccions en un màxim d'un any. I després jo també crec que a nivell intern, el que acaba, el que va acabar ahir, és aquesta forma d'entendre la política que et comentava abans, de... basada en que uns notables ho decideixen tot per tots, no? Mm-hm. La gent que ara participa en política es vol implicar en les decisions, vol poder dir la seva, vol poder participar en aquestes decisions, per poder-les defensar amb més convicció a la cantina, a la família, al carrer, etcètera. I, per tant, el partit socialista ara s'ha d'haver canalitzat tota aquesta il·lusió, tota aquesta força dels seus militants en pos d'aquest projecte col·lectiu. I jo crec que ahir va ser una llum verda a tota aquesta nova forma d'entendre la política. A nivell senjustent, n'heu parat en la militància, prèviament, del fet que hi havia inquietud per si guanyaves a Sant Nadia. Sí, mira, jo, ahir mentre estava mirant els resultats a casa, pensava, abans que se s'apiguessin, si avui guanya la Susana, jo ja sabia que havia de venir aquí, i deia que em costarà molt poder defensar que aquest nou PSOE serà bo per Catalunya i que serà bo pel conjunt del partit, perquè, honestament, no ho creia així. I aquest neguit que jo tenia ser, perquè n'hem parlat molt, era compartit per molts companys. Però no només pel que fa referència a la relació amb Catalunya, que també, sinó sobretot pel que et deia que veiem en el PSOE que representava a Susana Díaz una còpia de ciutadans, un partit obsesionat per ocupar el centre i defensar serrimament la unitat d'Espanya, que jo crec que són dos valors que la gent que formem part del PSOE no considerem com a prioritaris. Segurament gent que està en consells d'administració, que veuen la política des de despatxos molt confortables, tot això els pot preocupar molt, per a els militants de carrer, els regidors, els alcaldes. El que volem és un partit socialista que sigui la referència de l'esquerra, que tingui propostes innovadores i atlevides en defensa dels que més pateixen a la nostra societat, i, sobretot, que reconegui que Espanya és un país plorinacional, amb una diversitat que lluny de ser un problema, és una riquesa que s'ha de no només preservar, sinó fomentar al màxim. Mare'm, com m'ha evolucionat el plegat, avui és tot just l'endemà d'aquestes eleccions, però fa 12 hores que hem sabut aquests resultats. Aquestes primàries, volíem dir, per tant, ho anirem seguint també. Parlem d'altres qüestions més enllà d'aquestes primàries, perquè ara fa tots dos anys de les últimes eleccions municipals, per tant, estem justament a l'equador d'aquest mandat. Quina valoració feu des del partit socialista d'aquest mig mandat, aquesta primera meitat? Doncs molt positiva, perquè fa 4 anys, quan ens trobàvem a l'equador de l'Enteriomandat, jo recordo que la situació era molt complicada. Econòmicament? Econòmicament, l'Ajuntament de Sant Just, mai ha estat en una situació financera complicada, però és veritat que hi havia poca activitat, i aquesta poca activitat repercutia en les finances municipals, i tots ens vam haver d'apretar bastant el cinturó. Ara tampoc vull dir que hem passat a l'at l'extrem, però sí que és veritat que es detecta un dinamisme en el municipi, que no només afavoreix les finances de l'Ajuntament, que també serveix perquè moltes famílies, que no totes, però moltes famílies, puguin anar recuperant la normalitat, és a dir, que els seus membres tornin a adrobar feina, que algunes famílies que estaven en situacions de vulnerabilitat, depenent de serveis socials, veiem que ja s'han reenganxat el que eren les seves vides abans de la crisi, veiem també que negocis que ho passaven malament ara tornen a adrobar el cap, i per tant, tota aquesta situació que ha millorat, a nosaltres ens alegra moltíssim. Més enllà de la repercussió que tinguin en l'Ajuntament. Per tant, hi ha un canvi econòmic que, d'alguna manera, és més còmode de la situació, no? És més còmode, i ara el perfecte és intentar que aquella gent que no s'està beneficiant d'aquesta millor econòmica no sortint de la via del tren, que no els perdem pel camí, que es puguin reenganxar, i que se sentin acompanyats. Perquè jo m'imagino que és molt frustrant quan veus que la gent, que se'n comença a sortir, i que tu no acabes de pujar aquest tren de la recuperació. Aquesta gent, en comptes que es desanimin, que se sentin que no tenen sortides, és important que se sentin acompanyats i que es puguin reenganxar aquest tren de la recuperació. I crec que en aquest sentit, tant des de promoció econòmica com des de serveis socials, s'està fent una molt bona feina, que s'ha de seguir fent, i, inclús diria jo, ara, amb més intensitat social. Com ha estat la relació amb els partits que formen part de l'equip de govern? Ja eren els mateixos que formaven part dels últims quatre anys, però sí que hi ha hagut un augmentament de regidors d'esquerra republicana, hi ha hagut algun canvi en aquest sentit, per exemple, de l'hora de treballar. No, no, ha anat tot molt bé. Evidentment, el pes d'esquerra republicana d'aquest govern és superior, no només quantitativament, sinó també qualitativament. Hi ha més regidors, però, a més a més, alguns d'ells porten moltes iniciatives, i jo crec que han contribuït a millorar molt la gestió de l'equip de govern, el projecte polític. Amb les relacions amb els socis, doncs, a veure, i ara, si digués que són perfectes, no t'estaria dir en la veritat, perquè sempre hi ha motius de discussió, però crec que aquests es mantenen en uns termes de complicitat i de lleialtat amb el projecte de govern, que jo crec que ja volien la majoria de governs de coalició que hi ha al nostre país. Són temes més forats de Sant Just, o qüestions de Sant Justenques? No, amb qüestions de Sant Justenques, també hi ha hagut debats intensos, alguns casos, jo diria, que apassionants, però que no sempre es coincideix amb tot, i l'important és que es discuteixi, que es debati, que quan es pren la decisió tots anem a l'una. Moltes qüestions, que amb, per exemple, la recollida de residus, temes de creixements organístics, no sempre hem partit de visions exactes, a vegades partim de posicions escrapants, i la funció de la política és precisament dialogar i anar apropant aquestes posicions divergents i convertir-les en un projecte comú. El portaveu de Móvem, Lluís Montfort, com l'alcalde en les últimes setmanes, parlant de veure si de mandat coincidien en destagar que potser fan falta moments de reflexió més tranquil·la per alguns temes a l'hora de govern. No sé si comparteixen aquesta visió. Sí, és veritat que el dia a dia de l'ajuntament et porta a caders de les regidories, i empenyem molt l'estructura de la casa perquè els nostres temes vagin endavant. Venim d'una situació interna complicada a nivell de funcionament de l'ajuntament, amb dos cossos nationals, la secretària i la interventora, que van frenar bastants temes, que escuter la capacitat de debat que té i durant el darrer any vam veure com tots els temes, per les raons que siguin, s'enlentien molt. I tots els regidors ens actuàvem amb molts temes a les nostres safates que volíem que vencessin i estàvem parats. Ara que hem canviat tant el secretari com l'interventor, tot funcionarà molt millor. I a vegades el que ens passa als regidors és que ara volem que tot vagi molt ràpid, i ens estem segurament preocupant més que aquests temes tinen endavant, que no pas de tenir aquesta reflexió i compartir aquesta estratègia conjunta que estic d'acord amb en Lluís i amb la calda de que a vegades és necessària, no? També l'altre dia va saber que la ràdio el porteu del Partit Popular ens reserva d'Ores i deia que tenen en compte la millora econòmica que valorava que hi havia hagut millores en la comunicació entre govern i oposició, comparat amb l'últim any, que va ser més crític, però també deia això, que tenen en compte aquesta millora econòmica, això hauria de permetre baixar més impostos. No sé si us ho plantegeu de cara a l'any que ve. A veure, el principal impost de tot municipi, de tot, és Libi. I Libia s'ha enjust, ja sé que amb alguns no els agrada escoltar el que dic, però és molt baix. I la prova és que si qualsevol dels que ens escolten agafa el seu rebut de Libi i mira el valor cadastral que figura en aquest rebut, veurà com és un valor pel qual mai es vendria la seva casa o el seu habitatge, ni tan sols multiplicant aquest valor per dos. A partir d'aquí, qualsevol persona que digui que hem de baixar els impostos, que ens digui a continuació quines despeses hem de reduir. Quin servei hem de deixar de prestar? O prestar... Però sí que ha augmentat el superàvit, no? En principi, les finançes generals sí que milloren, no? Sí, sí, però milloren, perquè hi ha un increment de l'activitat econòmica una part molt important de la qual està vinculada al sector immobiliari. Si nosaltres ara aquest increment dels ingressos, fruit de la bona conjuntura econòmica, que pot ser puntual, el destinéssim a baixar impostos o a generar molta més despesa, el que ens passaria, que és el que li ha passat a molts ajuntaments, és que el dia que aquestes despeses baixin, que pot ser que baixin d'aquí dos, tres anys, com va passar el 2010, doncs l'ajuntament es tingui verdaderes dificultats per poder cobrar els números. I nosaltres... Per tant, s'entén com un ingrés puntual. Exacte, exacte. I per aquest motiu és preferible destinar-lo inversions, que són despeses que són necessàries, però que un cop fetes no et generen noves despeses. I per tant, nosaltres som partidaris dels romanents positius, els superàvits, destinar-los primer a baixar el deute de l'ajuntament, perquè això vol dir que de cara a propers anys has de pagar menys diners als bancs, i per tant tens més diners disponibles, i segona, a fer inversions, que a més a més a Sant Josep són molt necessàries, perquè en l'anterior mandat ens vèiem apretar molt el cinturó en aquest sentit, i ara hi ha equipaments i espais públics que requereixen d'una certa inversió. Doncs, en tot cas, anirem parlant també, estem, com dèiem, tot just a mig mandat, i per tant, doncs, queden encara dos anys de... de... de moviment, en principi, per endavant. Avui hem volgut parlar de tot plegat amb el porteu del PSC Sant Josep, jo me'n vas a Ganyes, i que vagi bé, bon dia. Gràcies. Estem escoltant just a la fusta. De diums a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau, 100% músiques relaxant, cada dia de diums a divendres i de 4 a 5 de la tarda, la muts jazz club, t'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'Audició que se met tots els diums de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada diums de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta, a ràdio d'Esvern. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, el general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Estem escoltant just a la fusta. La fusta. Passen 6 minuts de les quarts de 12. És hora de fer tertúlia. Avui amb la Palmyra Badell i la Carme Madó. Bon dia a totes dues. A més, avui la Palmyra ens ha portat un guió. Sí, perquè si no n'hem perdut. Ho ha fet per què? És un guió, per això. Ah, i està bé. És un guió per a vosaltres. Ara te'l canto. Molt bé. Com que el Besagany es acaba de parlar del Pedro. Això ho deixem al final. Sí, però jo penso que s'ha de parlar del Barça. Com a part si va a perdre? La Liga. Però és que a veure ahir va guanyar el partit. Però un partit... Jo el vaig anar a veure. No sé si l'havia de guanyar. Vaig marxar abans i tot. No sé si l'havia de guanyar. El que és la primera part. Que un Barça se'n vagi el descans. Perdent amb el contraincant que tenia. Si calcules el pressupost de l'un i de l'altre, dius, ja està bé. Per altra banda, dius, doncs sí, està bé. Està bé, perquè a veure tots tenen la il·lusió que hi van, saps? De gent i un japonès va fer el gol. Els gols, vaja. I després, encara, ens van fer un gol, ells. De fet, no va fer res, pobra noia, però que estava davant la porteria i li va rebutar la pilota, i va entrar a la porteria, doncs va ser un gol pel Barça. I després, al mes, hi falla el penal. Unes penals que la mateixa gent que estava comentant al partit deia que ells no veien penal. Però altres vegades ens els prenen, doncs mira, i ens en van regalar un. Exacte. Tu el vas veure o no, Carme? Jo no, jo no. I en el cas de ser futbolera, per portar la contrària, dic que sóc el del espanyol. Jo dic nosaltres perquè sempre ens reunim molt veïnat i em fem penya, i jo és el que trobo més bo del futbol, saps? Perquè d'aquí quin... Jo reconec que sóc a la casa, no m'agrada mirar-me'ls. M'agrada amb la ràdio, perquè la ràdio m'agrada sempre, però si he de veure, m'agrada més fer-ho amb gent. En el cas d'algú, en algun bar, alguna cosa... Tu no pots dir que no t'agrada la ràdio, eh? No, jo la ràdio m'encanta. Jo la ràdio me la poso a totes les hores. Si en tinc una... el bany o una... Sí, sí. Jo vaig amb la tablet a tot arreu... Jo duran el dia, no. Tu ets de nit, eh? Sí. Jo sóc de les que... S'adorma amb la ràdio. De dia, la ràdio s'ho sent de nit, s'escolta. Ai, pal, mira. Doncs mira, jo de ràdio... A la ràdio de nit, sí que des de casa meva, la meva família, s'anava dormint a la ràdio. Es posava llocs de separar el cap d'una hora. Jo recordo que l'ha sentit durant moltes mitjans. Però en canvi, a mi m'agrada la silència, per no dormir. Ai, no, a mi m'agrada sentir la ràdio. Jo també dormo a la ràdio. I saps què és despertar-te i sentir la ràdio? Però això ho desperto amb la ràdio. Però, clar, no està tota la nit cantant, per entendre't. Però molt suave, molt, molt. La ràdio sí que és d'aquests mitjans que hem de dir d'aquí, no? Que no t'he de passar mai, no? Deixem-me acabar de dir. Una de... anem a casa d'una fanàtica del Barça, però ella no sóla mira. Ella es posa als cascos i s'escolta el seu amor puyal, que a vegades a mi em desconcerta, perquè diu... ...requitir guies liniesta, i a mi només em falta això, saps? Que poc que hi entenc. Que em despisti. Però vagi, mira. Sí, doncs ella... Sí, esclar, però que es posi ulleres. Que jo ve l'esporto. A veure... Segur. Quan sortim, hagi guanyat-ho, hagi perdut. Capet poques vegades, eh? Però és igual nosaltres també, igualment, fem un crid Barça! Esclar, suposo que els veïns ens senten. I, mentre vam sortir a fer el crid, hi havia una senyora que penjava una bandera del Real Madrid. I la cella penjada, una forufa del Madrid. I ben contenta que el devia penjar. Exacte, no, no. I, de fet, avui també ens hem deia aquí de ràdio que es va sentir moviment, eh? Fins altres hores... No, és que hi ha gent per tot, eh? Totalment, totalment. Exacte, a més, a més. I quan guanyes, acostuma a sortir més. Sí, més que quan perd. Jo tinc un bar a la cantonada de casa, que hi hauria moltes vegades que no em fa falta posar la tele. Perquè ja saps els gols, oi? Jo crec que, sobretot, ara vaig a fer una cosa una miqueta masclista. Però, sobretot, els homes, els agrada anar... El bar? Sí, perquè és una tradició. Això no és masclista. No, no, no, no masclista, d'anar... Perquè et dic... És el que deia la Carme, també. M'acompanya't, et diverteixes més. I tots aquells homes que hi ha allà, segur que se'n tenen un plasma de 24 hores... Sí, però és més divertit. Jo no cal que em mogui per saber si el Barça fa un gol, o sigui... Ja et situes, no? Sí, s'hi ha fallat. I sí, saps? Nosaltres, quan falla, com ara ahir, quan va fallar el Messi i va fallar aquell penal, nosaltres ja ho vam posar a la venda, ja. Res, que ets el venguin! Després, quan va fer el gol, no. No, que no el toquin, que no el toquin. I així, doncs, tu passes més bé, això mateix.