Entrevista a Sergi Mateo i Jose A. Dominguez, del FC Sant Just - 23/5/2017

2 minuts i un quart de 12 a aquesta la parlem del futbol club s'enjust que celebra aquest any al seu centenari el 1907 va néixer el primer club de futbol s'enjust en el municipi que actualment continua en actiu recentment s'ha fet una exposició que en gent estarà commemorant aquest primer segle d'història i ara en parlem amb Sergio Mateo que és vicepresident del club i també amb Juan Antínio Domingos que va ser president durant 3 anys, molt bon dia. Bon dia! I tenim el Sergio Mateo del tren del telèfon, bon dia! Bon dia! Per parlar una mica d'aquests 100 anys primer tot enhorabona per aquest aniversari perquè 100 anys d'una idea, són molts. No és fàcil suposo arribar-hi a més, no? Doncs són molts anys i és molt difícil. Han passat moltes persones pel club i jo sempre dic que estem de pas. El que perdura és l'institució i les persones estem de pas però els que estem posem tot el carinyo i la il·lusió perquè funciona el club. Sergio, per tu que estàs actualment a la Junta Directiva com ho veus això d'arribar al 100 anys? Home, la veritat és que per nosaltres hi ha estat tot un repte i un fet que suposa tindrà una responsabilitat molt gran, tant per la mainada, per la canalla com per tots. I més no, hem de fer tot el possible perquè es puguin celebrar molts anys més tots junts. S'ha pogut veure com dèiem una exposició a Can Ginestar, una exposició en fotografies. Com ha anat aquesta mostra? Molt bé, crec que ha estat tot un èxit de fluència i pensem que qualsevol iniciativa que costi tot el que és cultura amb l'esport, que no deixa de fer una altra forma de fer cultura, et sent totalment avocada. Exacte, Josep Toni, no vas a dir alguna cosa, no? El respecte? Exacte. Aquesta exposició l'hem fet molt carinyo i hem fet una petita mostra del 100 anys del club. Hagués agradat posar més fotografies i representar més gent, però la sala que teníem era petitona i bé, hem fet el que ens han deixat, però contents. Teniu més actes programats per celebrar el Sant Anari? Que teniu previst, Sergio? Sí, sí. Ara, properament, els primers dies demà tenim un acte commemoratiu al nostre camp de futbol, en el qual fem tota una diada especial del Sant Anari per donar a conèixer a tothom tant la gent d'aquí de Sant Just, com la gent de fora, que fem 100 anys. Per tant, fem uns partits amistosos amb uns equips convidats de fora de totes les categories amb les quals el club té equips ens marxa. I després, bueno, tenim una catedral que és també més oficial entre cometes, però volem que sigui una diada molt lúdica, molt divertida i que serveixi també per recombomorar els que estan. Quin cap de setmana serà? El dia 9. Val, el dia 9, perfecte. Per tant, d'alguna manera serà com el dia de celebrar-ho també amb les famílies, amb la gent que forma part actualment del club, no? El cap de setmana del 9. Val, perfecte. En quin moment arriba aquesta celebració? És un moment bo pel club? Esteu contents? Mira, és un moment amb el qual nosaltres tenim molta il·lusió, sobretot amb el que tenim per davant. Nosaltres hem tingut, dièsim, durant els últims anys més afluència de nens, menys, hem anat amb una associació amb un llavall i el que volem és considerar consolidar sobretot aquesta posició davant del poble i davant de tota la institució. Tenim un projecte molt maco en davant, amb moltíssima il·lusió el volem engegar a partir del Sant Anari. De fet, hi ha moltes coses preparades i, mica en mica, volem anar solim, pas a pas, cada una d'aquests objectius. Exacte, és un moment de mirar cap endavant, també? Mira molt cap endavant, perquè el que queda i el que ens ve per davant realment és molt maco i molt il·lusió. De fet, exacte, estem parlant d'aquest Sant Anari, d'aquesta celebració dels 100 anys del futbol club Sant Just. Cosa que vol dir que Sant Just és un poble aficionat al futbol, no? Doncs, des que jo era petit i ara tinc 62, sempre han sortit bons jugadors aquí. Per l'opetit que és el poble, sempre ha hagut molts bons jugadors que no han triomfat aquí a casa, que han triomfat fora. Però és així. Jo, quan vaig començar a jugar, no n'hi havia ni equip juvenil, ni infantil, ni escola, perquè no existien. I, a la meva edat, vaig tenir que anar a jugar a les pluges en 14 anys. Vaig estar fins als 22 jugant fora de casa. I això, per una part, és bo... Per la projecció, no? Tens projectes i agafes molta experiència. I per altra, t'agradaria estar a casa, no? Jo, als 22 anys, vaig tornar a una sèrie de companys que estaven tots fora. I van fer un bon equip aquí al poble i ens van divertir molt. Això és que es tracta que la gent del poble tingui accés a poder jugar a l'estel·lació del club. I que no tinguin cap mena de si és obés o si té alguna malaltia, que poden jugar a tots. No es tracta de competir, es tracta que tots els nens poden fer-los perquè els agrada. I si és el futbol, doncs també. Exacte. De fet, això durant aquests 100 anys, evidentment, ha anat evolucionant el club, però no sé si s'ha mantingut l'essència. S'ha mantingut alguna cosa que faci que encara ara estigui en marxa el club. El club sempre ha tingut la mateixa filosofia. Ha sigut un club molt cercà, molt familiar, i la gent es tracta de que es trobi molt a gust d'entrar del club. No som un club especialment competitiu, mai ho han sigut, però sí formatiu i que els nens estiguin a gust. És el que es tracta. Actualment s'enjust comta, de fet, amb dos clubs de futbol, hem parlat en diferents ocasions, a banda del futbol club s'enjust ja també, des de fa uns quants anys l'Atlètic, com viviu actuar aquesta situació ara per ara, tenint en compte que ja fa uns quants anys de tot plegat, que tot plegat també et evolucionen, s'ha parlat alguna vegada de la possibilitat d'onificar com ho esteu vivint ara mateix. Sergió. Mira, nosaltres portem, com et deia molt bé abans el senyor Domínguez, una trajectòria de fa molts anys. Aleshores el que volem, evidentment, és continuar amb aquesta mateixa trajectòria. Ara aprofitant el Tampenari, una sèrie d'accions sobretot per una cosa que és fundamental per nosaltres, que no hi hagi cap nen que es quedi sense poder fer l'esport que li agrada. Si el que es vol, per dir-ho d'alguna manera, és competir amb les més altes competicions i demés, doncs nosaltres depèn dels anys i depèn dels equips, perquè això són, com es diu vulgarment, tungades de nens que fan que tinguis equips millor posicionats o pitjor posicionats, però el que volem és formació, educació, passant sobé, i el que volem, sobretot, és que els nanos que volem d'aquest esport, les relacions amb els companys, doncs mira, a mi m'agradaria que fossin millor les que són, però jo sé que cadascú té la seva filla perillant. Exacte, de fet és un tema, com deiem, que no és nou, i que, de moment, continua així. I entenc, per tant, doncs, que, si hi ha dius que la relació em sabria que fossin millors, en principi no està previst que es pugui no tornar a parlar de la possibilitat de... Mira, nosaltres estem... i t'agraeixo molt aquesta pregunta oberta, qualsevol xerrada, qualsevol sentada amb la qual puguem ajudar, sobretot, amb els nens. I és el que ens importa. Nosaltres ara, aprofitant també el del campanari, hem fet una quota per la propera temporada, encara més assequible que mai, encara que això és supòsiu un esforç econòmic important, perquè rebem les ajudes que rebem, i vivim de les quotas cap a Granspana. Aleshores, pensa que hem volgut que estigui el més econòmic possible, perquè tothom tingui accés. A partir d'aquí, cada por que es faci, és millor que sàpiga el teu treball. Però, evidentment, nosaltres hem posat a parlar, a veure, a ajudar, i de més, per part nostra sempre hi serà. Per part de l'Ajuntament, ho sentiu recolzats, rebeu suport, us faltaria alguna cosa més, algun recursos més? Home, mira, aquest any tenim previst, no passa res en què es pugui fer tota la renovació de la gesta, la renovació, també, dièsim, del camp, que avui es vergüies la sorra, i de més, que ens ajudarà que puguin, a veure més nens, entrenant amb una institució millor. Però això, per dir-ho d'alguna manera, era algo que estava previst, i que cada 10 anys, en principis, aquestes gestes, evidentment, nosaltres treiem que estaríem més ajuts per el que significa, dièsim, el club, perquè realment no són tants els clubs que tenen aquests 10 anys d'història, no? Totalment. Amb això, sí que crec que l'Ajuntament té un llet d'esport important. Amb quants equips com teu, ara mateix, al club? Doncs mira, al club, és una mica... estan a l'aire, t'ho explico, perquè ara sabem, evidentment, amb el que contem aquesta temporada, però n'hi ha previst, tindrà uns quants equips més a la temporada que ve, però això no cabi aquesta temporada i tanquem, dièsim, el tema d'inscripcions i de més, no t'ho podré assegurar. Per tant, és un moment que ha estat una mica en transformació, en aquest sentit. Bueno, més que res, perquè havíem decidit anys enrere, doncs no tindrà segons quins equips, segons quines categories, i una miqueta per... bueno, suposo que per paris fets, hi ha la possibilitat de poder generar més equips, i el que volem ha de ser possible en comptes que n'hi hagi un equip saturat de nens i que tinguin que descansar i no jugar un cap de setmana, doncs ens estimarem més poder ser un segon equip i que tots els nens puguin generar una cap de setmana. Clar, està clar. Tenint en compte que estem també celebrant aquest centenari, tant per part teva, Serquio, com també per part de... de Juan Antonio Dominguez, amb quin moment us quedeu, o sigui, de tot aquest temps que heu estat també involucrats al club, que és el que us lliga més, o algun anècdot, algun moment bo d'aquest dimirami, per mi el que representa el futbol club Sant Just és això. Si us ve el cap alguna cosa. Doncs, a mi el que em quedo és el carinyo de la gent. A mi em coneix tot el poble, perquè jo he viscut aquí des de sempre, des dels set anys, i em coneix tot el poble, però si vas per qualsevol camp també en coneixen, i sobretot m'agrada el que em coneixen, la gent que ha estat a mi al club, o jugadors, o pares, que ara ja fa tres anys que no estic al club, però vaig per el carrer i em pregunten coses del club. Aquesta proximitat, que deies al principi també? Això és el que m'agrada a mi. Sant Just és un poble petit, ara ha crescut una miqueta, però és petit, i tota la gent es coneixem. Això és el que val el fi al cap, el que tu has fet per al club, que te'l reconeixen en carinyo, i ser carinyo, és el que val. Compteixes també aquesta visió, Sergio? Jo, per desgràcia, no soc fill de Sant Just, jo he vist que a Barcelona, jo he arribat a Sant Just, d'un dels seus fills, m'entens? O sigui que he conegut el club, i com a pare, com un mes que arribem a un club nou. El que voldria destacar és que la rebuda a mi personal, i en el meu fill ha sigut extraordinària, hi ha hagut molt bon ambient amb els pares i els nens. Jo he sigut esportista professional amb els nens, encara que fos en el fesport, i en el futbol, a través dels nens del meu fill, repitges molts camps, i veus molta gent diferent, i moltes aficions de pares. I ja et puc dir que estic molt orgullosa l'afició que tenim dels pares que tenim. Saps com ajuden els nens, de com els recolzen, i que mai tenim cap problema amb ningú. I això, en el món del futbol, avui dia que t'han entès, veieu que tinc notícia molt diferent, doncs és molt de greu. Doncs perquè també, perquè permeti que el club continuï endavant. Avui hem volgut parlar del Sant Anari, del futbol club Sant Just, com dèiem, celebren aquests 100 anys. I també el president del club Sergio Mateo, i també el José Antonio Dominguez, que va ser president del club durant 3 anys, i molt vinculat també al futbol club Sant Just. Recordeu que el cap de setmana del 9 o 10 de juny, hi ha aquesta celebració important, i n'anirem parlant també de tot plegat. Moltes gràcies a tots dos. Que vagi molt bé. La informació més propera al Just a la Fusta. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Just Club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7... Ens veiem a la plaça. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. Cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible, on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense números. 4 de cada 10 vehicles. Just a la fusta, el Magasín del Matí. Gràcies. Passant dos minuts de dos quarts de 12, a aquesta hora el que fem és Tartúlia, amb el Pep Quintana, Jordi Ferraz i Angel McCann Preciós. Punt, molt bon dia, què tal? Per parlar de diferents qüestions, veig que el germà porta ja la seva lliureta. A punt per prendre nota en qualsevol moment. Tenim l'actualitat molt moguda. La memòria quan s'estia de peix. Tenim l'actualitat molt moguda. Les intervencions dels companys. No sé si a punt o fa 10 uixets. A banda dels temes d'avui, tampoc no et daria un debat amb el tema de Manchester. Tenim l'actualitat molt centrada en el focus d'aquest tentat en un concert d'Ariana Grande a Manchester. Tenim l'atenció de Sandra Rossell. Tenim la conferència de Puig de Mona a Madrid. A banda de Sant Just, però jo vull dir uns quants temes sobre la taula. Són temes força interessants. Aquest matí, la detenció de la Sandra Rossell, ha sigut una mica una cosa més d'aquelles que la vessen al got a Catalunya. No fa una mica de ferum tot plegat. Sí, però és cert que hi ha gent als diaris esportius de fa temps. Recordo que en una notícia que m'ha vingut m'ha refescat la memòria. Que deien que el senyor Sandra Rossell estava negociant la nacionalitat o la residència del senyor Trincheida a Andorra. Això va sortir... Fa temps que jo, no sé si quan era president del Barça o posteriorment a Andorra, era que el senyor Trincheida estava negociant el senyor Trincheida a Andorra. Això d'Andorra. Sí, Andorra sempre és un lloc. És un lloc històric. I històricament una mica estrany. D'una idea amb algun aspecte. Per les altres societats, no anàvem a comprar Andorra que era més econòmic. I també explica tota la història d'Andorra dels anys entre la guerra espanyola i la guerra mundial. Era un lloc ideal. També recordo... M'he comptat amb despies molt important. També recordo la navada de Barcelona que vam baixar a tot una sèrie de camions carregats. No teníem una. Hi havia moltes més coses capades per treure la neu. És clar, això està bé, eh? Començant el tema que la Carme ens ha proposat, que és la llege del sàndor, m'ha sorprès, si va tot lligant, no ho sé, tothom diu que no, però és un tema que no. Que són coses puntuals amb moments puntuals, no? Hi fa una conferència, aquell senyor. Avui retrenen el sàndor. És el cas del Pujol. Tot. Sempre es basen en informacions que han arribat dels Estats Units. Sí, sí. El Pujol, que la banca del círculo, que no sé quin és ara, es dedicava el blanqueix de diners, no sé quines màfies. El Pujol, que és el mateix banc, en la qual cosa ja no saps què tens de veritat o què tens de mentida. I més després de veure el Marellós Pogràma, de 30 minuts de diumenge passat, ja no saps què creure. De postveritat, no? De postveritat és avui. El diumenge era l'operació Catalunya. L'operació Catalunya. El Pujol, que no saps què és ara, és el cas del Pujol. Tenim aquest cas puntual de l'atenció. Tenim aquesta victòria. Fem una bona victòria.