Entrevista a Laia Aubia, de DocsBarcelona

I aquesta hora, el que fem és parlar del documental del mes. Aquest cop el documental arriba un dia abans de Sant Just, es podrà veure dijous, perquè el que et de setmana contrideix amb la festa major de la Taneu, per tant, és dijous el dia en què es projectarà el documental del mes a la Taneu. Això sí, com sempre, serà les 8 del vespre també a la mateixa hora. Es podrà veure, en aquest cas, el documental Venus. Ara en parlem amb la Leia òbvia, de Paral·le 40. Molt bon dia, Leia. Hola, bon dia. Un documental que, al principi, posa sobre la taula un tema que de vegades és una mica tabú, no? Sí, és un documental sobre sexualitat femenina, que és una cosa que potser està com molt de moda, però que de vegades costa que la gent es presti a parlar d'espectes molt íntims de la seva vida davant d'una càmera i aquest documental ho aconsegueix. Molt bé, per tant, exacte, perquè el que fa és retratar, o despullar, no directament, a diferents dones que expliquen una mica, per això dic, despullar. També en aquest sentit figurat, no? Sí, totalment. Expliquen la seva experiència, no?, en relació amb el sexe. Sí, de fet, aquest documental neix com les dues directores, són dues directores de NESAS, i portaven temps pensant en la necessitat de fer una pel·lícula, no documentals, sinó una pel·lícula de ficció, de baròtica pornogràfica, no et sabria quina és el qualificatiu que fan servir elles, dirigida per dones i adreçada a dones. I llavors, per fer aquesta pel·lícula, que satisfé realment les fantasies femenines en termes de sexualitat, van decidir que farien una mica d'investigació i van convocar un càsting, bueno, càsting o una crida, perquè vinguessin dones al seu apartament i van explicar els llibres, els seus desitjos, les seves fantasies, les seves coses més inconfesables, el que fos. Una mica per crear després una història de ficció. Però el que va passar és que van aparèixer el seu apartament més de 100 dones i que el que van aconseguir en aquells dies que era només per d'un procés de recerca era tan potent que van decidir que no farien una pel·lícula de ficció, sinó que allò seria el resultat final i que seria un documental. Per tant, exacte. Tenia un punt d'avertir de la ficció i avertir del que es van trobar van desplicar-m'ho tal qual, no? Sí, perquè jo crec que van aconseguir, suposo que a partir de... és difícil, no? Una càmera i que davant de la càmera t'expliquin coses, però vas veient a la pel·lícula com poc a poc a poc les noies van despullant-se, com deies tu molt bé al principi, no en el sentit literal de la paraula, sinó en el sentit metafòric. Perquè poc a poc comencen, també les directors crec que tenen un ritme de preguntes progressiu, no? Primer pregunten coses més senzilles, i després pregunten coses que demanen més de l'altra banda, però crec que l'interessant és que no és tant que posin contra la paret a les dones perquè expliquin allò del qual mai hem volgut parlar, sinó que una mica posen la càmera i esperen que surti en coses, en alguns casos les dones són més tímides o són més tallades i expliquen les coses d'una manera molt menys explícita, malgrat la redundància, i n'hi ha d'altres que no. I això són maneres diferents de la sexualitat, també i també s'han de respectar. Crec que el que té molt bo a aquest documentari és que no t'està dient de quina manera les dones hem de viure de la sexualitat, sinó que és, mireu, és tan diversa com diverses són les dones que hi ha al món. Exacte, per tant, d'alguna manera, aquest és l'essència, segurament, del documental? Sí, jo crec que ho parlàvem amb una sexòloga quan vam fer la presentació al primer dia de la projecció que teníem la Sala Tope, que ha generat moltes expectatives d'aquest documental, això deu voler dir que les dones necessitem sentir com altres dones parlen d'això. La sexòloga ens deia que ens deia que m'agrada més d'aquest documental, és això, que es basa en la diversitat com a cosa central, no? Perquè sempre parlem de la pornografia o que els discursos sobre la sexualitat estan molt dominats pel masclisme i pels valors masculins, però correm al risc si de cop i volta ens posem a l'altra banda... De simplificar-ho també. De la sexualitat femenina, i precisament la gràcia és que cadascú la visqui com vulgui, com vulgui, però que no la visqui és un plaça de ment, que jo crec que és la gran història. Exacte, per tant, un documental molt interessant està funcionant aquí, que sempre arribarà a finals també, per tant, sempre us ho preguntem, com està funcionant de moment en la resta de les sales? T'he de dir que hi ha més dones que mai a la Sala, com era a l'espera. Jo crec que el major per a les sales hi ha un 80% de dones, com a mínim, i també està bé perquè està portant molta gent a veure un documental que potser no havia repitjat mai les sessions del loc del mes, i a veure si les aconseguim retenir aquestes dones. Jo crec que evidencia que hi ha una necessitat de parlar d'això, i això és molt important. Exacte, el documental es podrà veure aquest dijous, a les 8 del vespre, a la Teneu, són 80 minuts, i en tot cas, en versió en denès, exacte, aquest cop subtitulada en català... Sí, per cert, que ara mandem veies com està funcionant aquí, el que sí que puc dir, com hi ha dades certificades, és que això és bastant la dinamarca el més passat, i que només amb el més d'estrena que portava, havia fet més tequillatge que tots els documentals de nensos estrenats l'any anterior, i la marca ha sigut un superbum. De un i do? A veure si aquí també acaba sent tan bum. Perquè les directors són conegudes o no? O ha estat realment pel tema? Ara no és la seva primera obra, tot i que no són molt joves, per tant, probablement tampoc no tenen una carrera molt sòlida darrere, sí que és veritat que la pel·lícula ha passat per molts festivals, i que, a més a més, com a projecte, també ha passat per molts espais de desenvolupament de projectes. Vull dir que hi ha un xup-xup darrere, que no és una cosa fruit de la casualitat i prou, aquest documental sembla que volíem fer una valeu de ficció i ha sortit un superdocumental. Sí, però també hi ha un procés darrere de com explicar-ho, de com presentar-ho, etcètera. Doncs aquest documental que arriba aquest dijous a Sant Just, i a més a més t'ho ha plegat en una setmana, que imagino que esteu enfaïnats, no laia, perquè estem en plena, estem en mig, no justament ara del Barcelona, com estan en el primer cap de setmana. Bé, bueno, de fet aquest any és el primer any que el festival dura dues setmanes, sempre durava una setmana. Ara entrarem a la segona, que és la Forta, perquè també és quan s'acombolan totes les activitats professionals, a part del festival pel públic, també hi ha tota una sèrie de trobades i activitats per gent del sector documental, per a favoriques fàcils més documentals, etcètera. I just ara, de moment, estem vius, això és molt important, i el tret de sortida va ser inmillorable, va ser la inauguració en una pel·lícula que es diu Amazona, que espero que puguem portar el DOX que al més ben aviat, que va omplir la sala més gran de cine, que jo crec que queda Barcelona, que són 1.200 butacas. Molt bé, el tret divís i molt bé, ara volem anar veient les tases de mesura que arribin. Molt bé, doncs ho anirem seguint també, recordeu que aquest dijous també hi ha aquesta sessió, aquí a Sant Justa la teneu el DOX Barcelona del mes. Moltes gràcies, laia. Ens trobem al mes que ve, que vagi molt bé. Adéu, bon dia, igualment.