Entrevista a Eric Milà, aviador santjustenc

I aquesta del que fem és parlar d'esport, però d'una disciplina menys coneguda del futbol del que hem parlat avui a la segona hora, perquè parlem del vol acrobàtic, el Sánchez Tenc, Éric Milà és campió d'Espanya, en la categoria d'intermitge, avui el tenim al programa per parlar-ne, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Primer tot felicitats, doncs, per aquesta part. I ara entrem una mica, doncs, en saber com va anar també el fet de convertir-te en campió d'Espanya, però primer de tot parlem del vol acrobàtic, que és aquesta disciplina en què competeixes. Què és el vol acrobàtic? Parla dels uïns que s'estiguin sentint per situar-nos una mica. Bé, doncs, el vol acrobàtic, bàsicament del que es tracta és de... Els esportistes tenim unes taules amb una sèrie de... No et reivindiquem figures enllaçades una amb les altres, solen tenir unes... Cada programa que volem són unes 10 figures i el que es tracta és de volar tot el programa el millor possible. A baix, diguéssim, hi ha 3 jutges que també tenen el mateix programa i ells el que es dediquen és a puntuar-ho del 0 al 10. I al final es fa un compoc global i aquí s'extreuen les puntuacions, diguéssim, del teu vol. Per tant, depèn d'evidentment de com ho faràs, però hi ha tots aquests jutges que no t'escapes de la seva valoració. Tens 3 jutges que t'estan mirant constantment durant tot el teu vol. I la veritat és que els esportistes sempre diem que és un esport que lluites contra tu mateix, no tens un rival directe, perquè tu allà de l'estàs volant sol. Després s'enlaire un altre i ho fa el seu vol. Llavors, bàsicament, depèn de tu mateix. És com un gimnàs, no? Sí, de fet, hi ha un gran, el millor esportista d'aquí a l'Espanya, a nivell nacional i del món, un dels millors que es diu Castor Fantova, és campió d'Europa i lluita per ser campió del món aquest any. Jo li he sentit més d'una vegada o igual una mica la gimnàstica artística. És una mica similar. És una persona que està intentant fer el millor possible una taula, d'altres són maniobres, la gimnàstica són també figures. Com vas començar a iniciar-te en aquest món del vol acrobàtic? Va ser una mica precipitat, perquè jo ja era pilot privat i ho han dedicat a fer un avió i anar a fer una volta per Catalunya, veure el paisatge i tot plegat. El club On Estic, l'aeroclub de Sabadell, va llançar una promoció, perquè disposa dos avions acrobàtics, va llançar una promoció unes setmanes abans d'un campionat d'Espanya, i la me la vaig estar mirant i vaig aprovar-ho. I em vaig apuntar pràcticament una setmana a dos abans de la competició, em va enganxar, em va agradar molt i vaig començar així. Vaig començar la meva primera competició, va ser molt precipitada, però em va agradar. I va anar bé, no? Sí, va anar molt bé. La veritat és que vaig començar amb la categoria inferior, que és la categoria elemental, i la veritat és que em va anar molt bé i no m'ho esperava, perquè em vaig presentar a la competició, no tenia ni dues hores de vol acrobàtic, i em vaig defendre prou bé. Clar, de fet, ens la que portes 4 anys, més o menys... Sí, mira, el 17, el 19 del maig de fa 4 anys, vaig fer la primera competició, o sigui, ara farà 4 anys. I de fet, en aquests 4 anys, els guanyat uns quants tornejos, també vull dir, que en realitat està funcionant molt bé, no només al principi, sinó que continua. Sí, sí, la veritat és que no em queixo, perquè he aconseguit bons resultats, però també totes gràcies a que tenim un... Són un magnífic equip, els companys són extraordinaris, i tots ens ajudem, i tot això vols que no faci... progressar sigui més fàcil. Encara que sigui una mica individual, no, com deiem al principi, com que us entenc que us entreneu, o no sé si dieu entrenar, o com ho dieu junts. Sí, fem... organitzem uns entrenaments, tenim estipulats durant l'any una sèrie d'entrenaments, i en aquests entrenaments, quan comences a la creuàcia, no voles sol, voles amb un avió que és biplassa, amb un instructor al costat, que és el que et va ensenyant, i això l'idea em està, no suelto. Llavors sempre voles amb un pilot al costat. Quan ja passes a estar volant sol, el pas lògic és primer, passar a volar sol quan estàs amb l'avió biplassa, deixes de volar amb una persona al costat, aleshores ja comences a fer entrenaments, com una altra li diem, per dir-ho d'alguna manera, li diem entrenaments per sueltos. Llavors, l'entrenador està a terra amb una ràdio, mirant-te com si fos un jutge, i ell és el que es dedica en cosa de puntuar-te, d'alguna manera, en un full i després dir-te els resultats, és donar-te correccions al directe, per la ràdio correccions, o et dona consells, si veus que no has fet bé una cosa et diuen, però d'una altra manera, perquè crec que t'ha passat això, i aquí és on realment evolucionem amb aquest tipus d'entrenaments. Llavors, ens el grupem un grup de pilots, i allò és com una petita família, i entre tots ens ajudem, quan l'avió està a terra, que s'ha de canviar de pilot, tots venen a ajudar, a fer el canvi de pilot, a repostar... És com una petita família, que la veritat és que ajudar a evolucionar molt més ràpid. I, a l'hora de competir, llavors, competiu tots, depèn de la categoria, mireu en funció de cada esdeveniment. Hi ha, en un món acrobàtic, hi ha cinc categories, comences per la primera, que seria elemental, la segona és esportiu, després ve intermitx, avançat i limitat. Aquesta última, de limitat, és la categoria reina, i és la més professional de totes. Diguéssim que les altres quatre, serien les categories on pots arribar-hi i mantenir-t'hi dintre d'unes certes dificultats, però podries arribar-hi. La cinquena, ja necessites més uns patrocinadors a darrere, gent que t'apoll econòmicament, perquè necessites molt d'esforç, moltes hores, econòmicament, tot plegat. Aleshores, sí, diguéssim, comences per la elemental o esportiu, i a mesura que normalment es sol dir que fins que no obtens una puntuació superior a un 70, 75%, o sigui, un 7,5, un 7, no és aconsellable fer el sal a la segona categoria. Tu ara ets campió d'Espanya en la categoria d'intermitx, per això, no? Sí, jo soc campió d'Espanya en la categoria d'intermitx, i també vaig aconseguir, en l'últim campionat, obtenir la màxima puntuació independentment de la categoria de totes les 5. Això és un trufeu que es diu el trufeu pit es la pena, i jo no el vaig conèixer, era un grandíssim pilot, acrobàtic, va ser un grandíssim mestre, va ensenyar els millors d'Espanya, desafortunament va morir amb un accident, jo no el vaig conèixer, però és un gran honor rebre aquest tipus de trufeu, que és el trufeu a una màxima puntuació independentment de la teva categoria, i la veritat és que estic content d'haver-lo obtengut. La guanyar títols com aquest suposo que també t'ajuda o et motiva a continuar endavant? Sí, sí, la veritat és que sí, perquè ja estàveu enganxat, però el fet de guanyar encara t'hi enganxa una miqueta més. Quins són els teus propers reptes a anar a la categoria següent, ara? Sí, de fet, ara aquest any estic posant la mirada a la següent categoria, no sé si encara m'hi presentaré o faré un any més a la mateixa, perquè actualment estic traient el títol de pila comercial, i m'està traient molt de temps, però sí, la intenció és fer el salt, si no és aquest any serà l'any que ve. Què et dona a fer bola acrobàtic? Doncs el vol acrobàtic, un cop has provat el vol clàssic, el vol normal, el vol clàssic ja és una sensació de llibertat, perquè puges allà dalt, ho veus tot des d'una perspectiva diferent, pots moure't en una dimensió diferent a la que et mous amb un cotxe, però el vol acrobàtic encara et dona aquell extra de llibertat absoluta, perquè pots fer amb l'avió pràcticament el que tu vulguis, puja verticalment cap a dalt, verticalment cap a baix, pots ficar-lo d'al revés, és llibertat màxima, i quan estàs allà dalt són molts curs, perquè els avions estan preparats per fer molts curs amb uns hipòsits petits, però tens mitja hora d'una sensació, per mi, inevolable, és llibertat màxima. Suposo que molt adrenalínic, perquè m'imagino que, t'endia adrenalina o podem dir la sensació de perill, perquè d'alguna manera la gent que no m'ho ha practicat, suposo que des de fora el menys... Sembla molt perillós, però t'espanta, no? Sembla molt perillós, però també heig de dir que no fem res que no haguem entrenat prèviament a terra sense volar-ho, ho parlem, ho parlem amb l'entrenador, ho practiquem, ho interioritzem mentalment, i no fem res que no tinguem nosaltres preparats, no inventem res un cop estem allà dalt, perquè lògicament és perillós, la qual fa que aquesta disciplina sigui més segura del que realment la gent es pensa. Creus que és poc conegut, que li falta visibilitat al volacrobàtic, o que es va coneixent cada vegada més? Jo crec que la veritat és que és poc conegut, perquè té un nivell tècnic una mica massa elevat, és a dir, una persona que no està habituada en el món difícilment et diferenciarà entre una categoria de les més bàsiques a una categoria potser un avançat, sí que ho notaran diferent, però no et sabran diferenciar, a nivell tècnic, les dificultats que hi ha. Llavors això ho fa que sigui una mica difícil de perdecarar el públic en general que us segueixi, perquè ho veu tot més o menys igual. Llavors és l'única pega que li veig jo al volacrobàtic, però sí, a veure, s'està intentant fer que cada vegada sigui més vistós i que surti més mitjans i bueno, a veure si tots plegats ho aconseguim. Fora d'Espanya hi ha més reconeixement o és una qüestió bastant semblant? Fora d'Espanya en general la cultura aeronòutica és millor que aquí, sobretot a França, a França hi ha molta cultura aeronòutica, pràcticament hi ha aeroports, per dir alguna cosa, a cada cantonada, hi ha molts esportistes que es dediquen al volacrobàtic, el propi estat també hi té i fica subvencions, ho tenen millor i així com a França també, en certa manera a Inglaterra, Alemanya, Espanya estem una miqueta perradera de tots aquests països. I competicions a nivell internacional o tu planteges o es plantegeu amb... Compatidions a nivell internacional, la veritat és que un cop arribes avançat ja s'organitzen competicions a nivell internacional, europeus, internacionals, hi ha un europeu, hi ha un mundial que es fa anys i no, es fa tant en avançat com a il·limitat, m'ho plantejo a dia d'avui de moment, perquè tot just ara faré el sal a la següent categoria i no m'ho plantejo perquè per començar necessitaria una màquina millor per arribar a fer un bon paper en un campionat internacional. Algú que ens pugui escoltar i que digui, mira, m'ha interessat tot el tema del volacrobàtic, potser m'agradaria saber una mica més o descobrir-ho, com ho pot fer, perquè és el que deien, potser li falta visibilitat i no hi ha tants llocs suposo tampoc a Catalunya on es practiqui. No, de fet a Catalunya tenim l'aeroclub de Barcelona Sabadell, que està Sabadell, que disposa dos avions molt acrobàtics, un per iniciar-te i un per arribar a les categories prou avançades i fora d'aquí, fora d'aquest club, aquí a Catalunya no hi ha res més, a veure, és difícil... És un món petit. És un món molt petit. A mi m'agradaria que fos més gran i que la gent li agradés, però... Costa, no? Són exactes també. Suposo que a mesura que es vagi... Si es va coneixent també es pot fer una mica més gran, no poden haver-hi més seus, però és normal que ara, per ara, sigui també més limitat. Avui hem parlat amb el senyor Steng Éric Milà, que ha canviat d'Espanya en la categoria d'intermitge, amb vola acrobàtica. Hem après una mica més sobre aquesta disciplina esportiva. Moltes gràcies, Éric. De res, moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat molta sort. Moltes gràcies.