Entrevista a Mercè Gómez-Ceba, secretària general UGT Bages-Berguedà - 25/5/2017

Dos minuts i un quart de 12. Aquesta hora parlem de la xerrada que es farà aquest divendres a dos quarts de sis de la tarda, sobre l'estat actual i el futur de les nostres pensions. Em parlarà la Mercè Gómez Ceber, secretari General de l'UGT de la Unió Vatges Vergada, al Centre Social de Milenari. Ara en parlem amb ella, la tenim a l'altre canto del telèfon. Molt bon dia. A veure si podem connectar. Bon dia, Mercè. Bon dia. Ara en sentim. Hola, molt bon dia. Perfecte, bon dia. Per parlar, com diguem, una mica del que s'explicarà demà, de l'estat actual i el futur de les nostres pensions. Quines són? Quina és l'estat actual? A l'estat actual, digue. Sí, sí. Digues, digues. No, que dic que... Tinc problemes de connexió. No em sents bé? Bé, no estava... T'ho havia fet la pregunta de quina és l'estat actual, eh? Vull dir que no hi havia cap altre... No t'estava dient res més, eh? No sé si tens alguna... em sents massa lluny o alguna interferència? Sí, havia hagut interferències, però ara, en aquest moment, sí que et sento bé. Doncs... El estat actual de les pensions refereix a que estem patint una sèrie de reformes a la nostra sistema de pensions. Hem de recordar que el sistema de pensions al nostre país és un pilàfula mental de l'estat del Benestar. I no olvidem que, gràcies a les pensions, poden subsistir moltes famílies. Això es coneixem aquelles famílies en què totes les seves membres no tenen feina i que no reben cap altre ingrés per poder viure. És cert que el nostre sistema de pensions, en aquest moment, està patint una sèrie d'agressions fetes per als governants que tenim actualment, concretament al Partit Popular, però no olvidem que ha tingut evocats anteriors aquest govern que ha gaudit de bona salut. Amb aquest sistema de pensions hi havia evocats en què hi havien superàvits a la Seguretat Social. Fins i tot, a l'any 2000, es va crear un fons de reserva, l'anomenat Úche de les Pensions, i que es veien ingressos amb els diners que hi havien de superàvit a la Seguretat Social. La idea era anar ingressant diners als fons per garantir moments difícils que poguessin venir en un futur. I amb previsió de les jubilacions que poguessin venir de forma massiva, com passarà properament, les persones concretament que van néixer als anys 50 o 60. Gràcies a aquests fons, es van poder pagar les paraxestres dels jubilats dels fons dos anys. Però amb la crisi econòmica i financera va servir discurs al govern del PT per reformar les pensions que va introduir l'índez de revalorització, que no revaloriza res, més aviat al contrari, per exemple. Un pensionista a Catalunya que va cobrar una pensió mitjana al 2013 de 885 euros mensuals en tres anys va augmentar només un 6,67. Per què el govern, en realitat, fa mar que la venut molt bé i diu que les pensions apujaran anualment 0,25%. El que no diu és que no està lligada aquesta apujada de les pensions a l'IPC, és a dir, no té en compte la inflexió, la carencia de la vida. Si una inflexió puja en 3%, com és el cas, com està passant ara, el cas actual, el pensionista ha perdut un 2,75% de poder exquisitiu i així podem anar sumant tot els anys que pugui venir la inflexió. Per a altra banda, també tenim el factor famós de sostenibilitat, que no fa sostenible el sistema de pensions. Fa servir una fórmula complexa que té en compte l'esperança de vida i la situació econòmica del país, entre d'altres variables. Què pretén? Té un objectiu molt clar, que és que la quantia de la pensió baixi, sigui més petita, i que sigui més temps de cobrar-la. Totes aquestes reformes i d'altres que van lligades com la reforma laboral, estan creant incertes a la ciutadania sobre el futur de l'estanció. El govern de l'Estat està encomplint amb un mandat constitucional, perquè l'article 50 de la Constitució diu que l'Estat ha de garantir pensions dignes per a aquelles persones que ho necessiten. I no només no ho està fent, sinó que va modificar la normativa en la que es deia que no es podien treure diners del fons de reserva. El fons de reserva, com hem dit anteriorment, la butxa de les persones, no es podia treure més d'un 3%. I què va fer el Partit Popular? Doncs va canviar la llei i està treient cada vegada que vol els diners que li ve de gust. Amb la conseqüència, que aquest any està previst que estigui aixeurit els diners que hi ha al fons. La seguretat social sí que és veritat que té un definitor esdegut a la crisi econòmica i en les polítiques del Partit Popular. Per tant, i a més amb aquests pressupostos generats de l'estat d'aquest any, només he tingut en compte un 2% per poder aixear el defici de la seguretat social. Per tant, amb aquest increment, és impossible que pugui aixeurir aquest deute. No solamente... Perdó? No, que sí que clar, que és impossible arribar al tema del deute. Sí, sí. A més a més, l'heu corregut en altra cosa. En comptes de trasladar fons dels pressupostos cap a el que és la seguretat social, li vol donar, o bueno, li ha aconseguit entre cometes, un altre crèdit, o sigui, un altre crèdit de 10.000 euros per poder pagar les pensions, o sigui, les estan deudant encara daltament. O sigui, tot el que estàs fent és al contrari de la curia de fer. S'haurien d'aplicar unes altres mesures, que, bueno, que nosaltres, com a UGT, doncs consideren que són molt més apropiades, com per exemple, doncs, tenir unes persones que estiguin gaudint d'una ocupació estable, d'un salari d'inna, d'un salari en definitiva que li permeti aportar acutitacions més altes que la seguretat social, al qual pugui fer més sostenible, de veritat, el sistema de pensions, entre d'altres. Hi ha una sèrie de mesures. Per d'important, nosaltres considerem que les polítiques que s'estan portant a terme no són les adequades, i és normal que les persones, els ciutadans, vagin per allà les seves pensions. No és que sí, perdó? Digues, digues. No considero que siguin en perill. Això a la ciutadania ha de tenir una certa tranquil·litat, però sí que és veritat que si no fan res, a més, al final, el que s'arriba a cobrar com a pensió serà molt més petit, i moltes persones, doncs, a lo millor, no arriben a cobrar el que haurien de cobrar, realment, si tots ho hagués fet d'una forma més correcta. Vull aprofitar també per dir que avui s'està fent una manifestació a la plaça Sant Llama amb un col·lectiu de persones viudes per reivindicar el tema de les pensions signes. I s'està fent ara mateix. Exacte. Mira, en el moment que he de dir també, demà has parlat o plegat en aquesta xerrada, com dèiem, adreça, evidentment, pensionistes, el centre social milenari, organitzada per l'associació de gent gran de Sant Just, avui hem volgut parlar una mica també per fer un avançament del que es tractarem d'una forma secretaria general de l'UGT. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres per t'ensenyar. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Bon dia, adiós. La informació més propera al Just a la Fusta. Et poso llus, el tinc molt bo. Sí, posa-me en un ciutat per arreboçar i quart i meitat per llançar les escopraries. Cada any me'l baratem el 35% del peix que capturem. Mentre estan 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa. A mans unides recolzem projectes contra la cama a 60 països. Té compromets? Truca el 900 811 888. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, serà ajudat a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà quincentres milió que t'adrecis en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061 4 Saluts Respon. Generalitat de Catalunya. I abans de fer tertúlia, el que farem serà parlar del temps. Carles, bon dia. Caló espectacular, fora del que és normal, humitats baixes, possibilitats d'incendis, necessitats d'hidratació, estem al mes de maig i tenim una dada de calor bé. No és una cosa extraordinària, és una situació molt complicada. Tenim una situació molt càlida. Ens va sorprendre el termòmetre. Vam arribar a un valor que no ens esperàvem gens ni mica, arribar gairebé als 28 graus. És una notícia que el mes de maig choca una miqueta. És una temperatura que ara ja anem camida. Estàvem al voltant dels 27 graus. En aquests moments també els nostres dispositius s'han just un marca 28,2, que és el Walden, i l'altre marca 27,3, que són valors molt alt. Això ens porta a pensar que avui tornarem a poder... Ja l'hem superat. La màxima d'ahir que hi va ser de 27,8. Avui ja el Walden ha arribat als 28,2. Això vol dir que la situació continua pujant. És el que comentàvem ahir, i el fet que comentàvem que hi havia la possibilitat que baixessin una mica les temperatures, perquè eren extraordinàries. I vam comentar que ens assopteria que si avui arribem als 28, avui estiguessim una mica per sobre. 28,2 graus al Walden en aquests moments. Això vol dir que volem arribar als 29, o gairebé tocar als 30, perquè no estem en el seu màxim moment. I el que hi vam estar pràcticament des de les 11 del matí. Fins gairebé les 7 de la tarda, que es diu ràpid, que no baixàvem dels 27 graus. És una situació molt càlida, i avui, si la temperatura s'enfila fins als 29,30, bona part de tot el que és el migdia, tarda i vespre, estarà amb valors altíssims, de pràcticament, de mes d'agost. Un mes d'agost t'estàs amb 70% de l'estona de sol. Te la passes al voltant dels 30 graus, i és un dia d'agost. I estem a 25 de mes. És una situació que ens toca viure, i que continuarà no només avui dijous, sinó que també. No s'ha de durar, en principi? No, a menys així, a curte al mini. A curte al mini hi ha una baixadeta molt petita, però sempre seguirem persona del que toca, però ja no tocaríem 30, sinó que tocaríem 25. Ara hauríem d'estar entre 23 i 24. Fa un any, avui, teníem una màxima de 23 graus. Avui podem arribar als 30, perquè veieu la diferència. Després, les mínimes també estan de unidor. Hem baixat un palet per sota dels 20 graus, però pràcticament ni tropical. Hem estat a 19,8, una cosa així de mínima. I, a més, la mínima és a la 5 de la matinada, que encara és de nit, a la que surt el sol. Comença a haver-hi una mica de clarol, la temperatura es dispara. Mira, a tall d'exemple, a la 5 de matí arribàvem a aquesta mínima, i amb tan sols, doncs... 5, 6 hores ens hem plantat dels 20 graus als 28. Amb la pujada del sol i la seva plenitud, ens hem fet una pujada de 8 graus. També és cerca, la temperatura baixa molt ràpid. El vespre, entre les 8 i les 10 de la nit, pot arribar a baixar al voltant d'uns 5 graus. Demà tindrem una situació molt semblant. Avui ja no esperem que llegin tempestes ni llegir res, com va passar ahir, que va ser un dia molt serat i tranquil·la. Tot arreu. I demà esperem una situació molt semblant. Potser demà divendres a última hora, ens arriba un front. És un front molt descafeinat. Podria portar alguns núvols durant la nit. Això permetrà que la temperatura mínima tampoc no baixi massa, però vaja. A l'arribada d'aquest front, sí que el que pot provocar és que baixin una miqueta doncs la influència de vents del sud, fer baixar una mica la situació. Per demà divendres, la màxima l'esperem al voltant dels 26-27 graus. Tindrà tendència a baixar una miqueta. Tot i que demà farà un bon sol durant gran part del dia. Només a la nit es podria anar a augmentar una mica els núvols. Potser aquestes festius tindrem núvols prims. És aquell front que creu a durant la matinada de divendres a dissabte amb més pena que la glòria. No ens plarem precipitacions en lloc o si caurà algun en zones de muntanya, s'enjust res. I dissabte ens quedarà un dia intervolit fruit d'encara de les restes d'aquest front que ens creu i que ens portarà aquest petit canvi de passar dels 30 graus d'avui a potser 25 o 26 dissabte i diumenge. És una baixada. Avui estem molt per sobre. Avui estem a plestiu. Vam anar primaver a l'avançat. Tampoc no és un gran canvi perquè 25 o 26 graus al migdia seguirà fent calor, però no s'ha d'anar guaviant com la que vam viure ahir, la que viurem avui i que tindrem una miqueta demà que ella comença a flujar. Després hi ha un altre front que ho comentàvem a Yamigrafon Tancat, que hi havia un canvi que semblava entre dilluns i dimecres. És un canvi que aquest sí que té una mica més d'entitat. Dilluns el notaríem en un augment de núvols, una baixada de les temperatures. Tampoc no és molt exagerada. I entre dimarts i dimecres sobretot el front portaria precipitacions. I això pot provocar que entre dimecres i dijous o hem estat mirant, entre dimecres i dijous la màxima podria estar voltant dels 22-23 graus. O sigui que la baixada és important dimecres. Trenen comptes on venim. Però dimecres parlaríem... Espera't, que dimecres parlaríem d'un dia de primaveral de 22-23 graus, però dijous, divendres, dilluns al mes de juny tornaria amb altre cop de valor de 26, 27 i 28 graus coincidint amb el cap de setmana. I és un cap de setmana llar, que em sembla, no? Perquè el dia 5 és festiu. Doncs tornaria amb un altre cop després d'aquest frontet que faria baixar una mica les temperatures, tornaria a inflar-se tot. O sigui, sembla que... O ens influencia una miqueta d'aire fred amb un front atlàntic. I regula una mica la temperatura, però la que marxa aquest front no ens queda al darrere, res fresquet. I els mapes indiquen això, que sí que pot ploure. Fins i tot pot ploure, dir, mecres, és el dia que tenim més números de pluja senjús, però és que dijous tornarà a marcar 26-26 a la costa, o sigui, que és una temperatura anòmala, no és massa habitual. Però vaja, esperarem... Com a mínim ja ens queda només patir-ho avui i demà, al cap de setmana el seu d'or normalitzen les temperatures, encara estarà una mica per sobre, però ja seran valors prestigüents. I la setmana que ve la iniciarem amb un canvi, una refrescada, però vaja, que dura tres dies per després tornar a la calor i tornar a les temperatures altes. Exacte. Doncs aquells que llavors ja seran junts, seran una mica... T'hauria de ser més lògic que no ara, tot i que bé, principi de juny no seria el moment. No, és que el juny no hem de tenir 30 graus, que cap dia de juny, o sigui, a finals de juny de mitjana, haurien d'estar 26, i els 30 és més... A més es nota, físicament, la calor... Sí, la gent és tan una miqueta més tensa, aquestes castanyes de calor que el cos no està acostumat, després els relaxes, però aquests càrrecs els costos... En principi s'obten, exacte. Ens hem de prendre la vida en calma. En fi, Carles, doncs així ho farem, gràcies, moltes gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bon dia a tots quatre, què tal? Con l'interessa de... Hola, bon dia. Bon dia. Mira, aquí comentant la jugada una miqueta. Sí, s'ha de criticar el Pere. Dic, on és el Pere? Ja no està aquí. Res. M'he de tenir dues setmanes seguides, no? Bueno, tenia coses per comunicar, i ara no deu tenir... No deu tenir res important que dir-nos. Res important i ens ha abandonat. Gràcies, Carles, que digui millor que allà. Ja ho fa, ara. Gràcies. Sí, tinc la boca espesa, avui, jo. Sí, és que fa molta calor. Sí, és que fa molta calor. Aquesta nit ha sigut de altostànding. Sí, sí. La primera vegada que he tingut tot el coll remullat de... Aquest matí ja hem ventit desgraus, però si això és el matí és de l'estiu. Totalment de l'estiu. Un xicot que tenim, i tant. Si parla totes l'hora, no ho sento. No, sí. I els uvients tampoc... Això és pitjor. No, diu que ha sigut un matí potser pitjor que alguns dies de juny o juliol. D'esteu total. És el que deia amb el Carles, que realment són temperatures que no són gens ni mica de màig. Això que vol dir que té a veure amb tot aquest calentament de la Terra en aquest canvi climàtic. Perquè cada any es nota d'alguna manera o altra. Tot és màgina. Hi ha hagut anys que... Tu creus que no hi ha canvi climàtic? No, jo no ho diré pas. Perquè s'estan desfrenant els porus. Van augmentant les... Ens estan quedant sense platges. Però la Terra sempre es va llogar així. Perquè no és d'ara. Si tirem enradera, ja hi ha hagut aquestes temperatures altes. Segurament. Però no hi ha endades? No, esclar. Però segurament que hi ha hagut... Sí que hi ha endades, respecte, que no ha sigut un procés tan acelerat. En termes geològics, quan parlem en termes geològics, parlem de milers d'anys. Exacte. A l'edat mitja, a l'edat mitja va haver la petita galaxiació. Però que allà va durar 100, 200 anys, en concret. I no és una cosa tan brusca, com està passant ara. No és una cosa tan acelerada, tan brusca, que en els propis 20 anys podem veure d'ara més fortíssims. Per exemple, la inundació dels deltes, que és on viu la gent, van a l'edat, viuen, més de 100 milions de persones a tocar el mar, que és el delte, viuen de l'alors. Aquests, si sinunda, què fan? No tenen res. Ningú els acuia. Les xarxes en tiraran enrere. Aquest drama es tenim a sobre, i en parlem del ecologista de Theons, i Nicàs. Les platges aquí a l'occident és menys problema. Les platges ja estan desaparèixerats, si inventaran les plataformes que en el cantàvili ja són inventades, que són les de fusta, les altres, que la gent està allà, i això serà la platja, i baixaran en escales. Si ja està inventat, el fòrum va fracassar, va intentar fer una playa de formigó en baranes i resulta que es crea un mò, que es peguen una estrompada, posen passamans de metàl·li, i d'alumini i de tal, que diuen que costa més d'oxida, i dura un any. El mar és molt, molt més i és molt perillós, i sobre el formigós crea una costa verda, que no hi ha qui s'aguanta de peu. O sigui que és un fracàs tot allà, està allà, està allà. I s'han gastat, i s'han gastat. Sí, va ser com una espècie de prova de futur i és un fracàs. El que funciona és el que ja estava inventat, el nord, que són aquestes plataformes. Doncs totes les playes eren així, lamentablement, i la gent segueix en reclamant que estiu, torna a posar sorra. Que costa una sorra. I veu la primera llavantada i s'ho emporta. És el propi mar i els propis rius, que restableixen la sorra. És un moviment natural, però, esclar, ningú em fa cas. No, perquè la dinàmica s'ha trencat, per què s'ha trencat? Sí, perquè han posat... Han posat... Barreres ara no surten català, la paraula. Sí, han posat porcs, i aquest port, la dinàmica de la sorra ve aquí, és que d'aquí. Si tu has anat a Can Ginesta des Castellatels, veràs que ja va, que no entres al mar, mig quilòmetre i encara estàs a les pams, però s'ha acumulat la sorra. I si hi ha alguna altra banda, no n'hi ha. Sí, sí. A la pròpia natura es renova ella, per si mateixa, supervivència. Sí, i si li poses traves els porcs esportius, s'han carregat molta part de costa. I després, posar-li els passers marítims tan a prop del mar, resulta que no deixen que la sorra tira enrere també. Si puja el nivell del mar, la sorra tira enrere. I la playa continua bana, no? Li han portat unes barreres. Li han portat unes barreres allà, que el que fa és inundar-se la... Per això va armar-se la de Sant Quintin a la platja llarga de Tarragona. Que estan inundant tot. Volem fer tota la carretera, bordejant la costa, continuant, que ja venia, de lluny, i carregar-se aquesta platja. Tot això, sí, que té un quilòmetre pic. Sí, i de si ja és una cosa natural que podríem. I després té una pinera, que és una mesura natural, preciosa, un escal de petita... Si es posen, si es posen falta aquí, en primer lloc el mar mateix el carregarà. I després, que no, que és un tope per al mar. El mar no volíem fer des que la pell tira a la vall, a la vall... Sí, és clar, és que hi ha llocs que hi ha passetjos. Ja sé, el drama el tenen i el mar et met, perquè l'estiu té una gran economia en el tema de les playes, que és possible mantenir-les entre el tren, la carretera, tot. Ja s'està estapant fins al tren. Sí, sí, sí. És perillós allò. Amb la playa, no hi cap, tenen que tirar una cantilla de sorra enorm, cada any, i a la primera ja avantada ja està fora. Clar. Clar. Ja no té això i no té solució. I al cap i al poble reclamen que volen que l'estiu tinguin de turistes, i no té solució, és que no. Ja sé. Va, és complicat. No, està tan negre, tan negre, la cosa que no... No trobes la punt d'últimista. Avui estava abans de venir, estava envirant-me, tenia una persona, una aneta, a casa meva, i dic, què fas? Ja he dit que estic buscant dintre del viàrdia, a veure si trobo algun punt que ens tregui d'aquesta foscor que sembla que per aquí i per allà. Bueno, no, hi havia una cosa que era xula, que és amb el papa francès Baróx Jula, que és una dona negròtica, que li diu, si li diu el papa amb aquesta cosa que abans hem llegit, amb el Mr. Trump, i que li diu que se li regala una d'Olivera, perquè ell porti la pau, i a l'altre diu, sí, sí, dius, hi treus la pau. Però independentment d'això, és l'Obena aquesta, que és la seva dona i la filla, no sé què, li dice la senyora, que li ha dado picota, o no sé què, picota. Dius, clar, dius, moltes no ho han entès exactament. La bona pronunciació, ho dic millor malament, perquè no digui aquell llibre ni la paraula, però dius, no es tenia que dir, sí, es tenia que dir pisota o pitosa, no sé què, que és un postre esloveno. Diu, i ella sí que ho va entendre, li va dir, sí, sí, li gusta mucho. A nosaltres es van quedar inàlgis, perquè no sabien de què. Però d'aquí serà una i l'altra, que també fa una certa gràcia, és el del Montsó, que el Joaquim Montsó, que amb les colones a vegades és el càstig i tal, i aquesta està bé parlant de les actives.