Entrevista a Sergi Seguí, 1r tinent d'Alcaldia - 26/5/2017

En puna en corda 12, parlem del ple municipal, un ple que es va fer ahir dijous, anem parlant aquest matí a l'espai de les notícies, i ara en parlem amb el primer tinent d'alcalde, Sant Just, Sergi Seguir, bon dia. Un ple que es va allargar i tot plegat, que es va haver d'interrompre per fer l'assignatura del protocol, perquè el tramvia passarà a partir d'ara per la carretera, es va allargar pràcticament fins a 4 hores tot plegat. Sortíem de l'Ajuntament a les 11 de la nit. Sí, 4 hores des que comença a les 7, però sí que és cert, com ve deies, que el vam haver d'interrompre per l'assignatura del protocol, i això ens va dur 3 quarts d'hora, una hora, pràcticament. Però ho he dit moltes vegades quan vinc aquí i parlem del ple, que és això. No, es va durar molt, sí, però és que ens paguen per ser allà, l'estona que es faci falta només faltaria. És veritat que en aquest mandat s'estan notant més llargs els plans. Que més llarg no sempre vol dir més intens. No, no, tens tota la raó, més llarga no vol dir més intens, perquè de fet ahir es va allargar molt, però només hi havia dues emocions, quan hi ha emocions, perquè això genera debat, perquè intervenen tots els grups, els punts, per exemple, que són més tècnics o més administratius, com aquell que diu, no acostuma a intervenir tothom, pot pensar que serà un ple cor, però sí que és veritat que es va llargar per les raons que sigui, però vaja, insisteixo que ens paguen per ser allà, tota l'estona que es faci falta, em sap greu, per la gent del públic, perquè els preis i preguntes són l'últim punt de l'ordre del dia, llavors les persones de Sant Just, que volen preguntar alguna cosa, doncs s'han d'esperar fins al final, vaja. Exacte, ahir, a més a més, amb aquesta excepció, i en parlarem d'espistament, de la sanatura d'aquest protocol sobre el tram, però bé, en tot cas, alguns dels temes que es van tractar, alguns dels temes destacats, per exemple, són les bases del programa Pofis, aquest programa es coneix com a Pofi, si et diguem-lo per la gent que no l'hagi sentit mai, programa d'orientació, formació i inserció laboral, d'aturats en empreses de Sant Just, aquest programa que fa, doncs, subvencionar una part de la contractació de persones aturades, per part d'empreses, no?, o amb un 30% de la seva equitat del poble, encara que no estiguin del que tinguis a la des aquí, i que, en concret, es va subvencionar amb 1.800 euros en empreses ordinàries, i amb 2.000 per empreses, sense nens de lucre que contactem. Natura, ets un tema que es va aprovar per unanimitat. Per unanimitat, sí, i, de fet, ho has explicat molt bé. De fet, ahir es portaven dos punts sobre la promoció de l'ocupació, mira aquest, el programa aquest que acabes d'escriure perfectament, i l'altre era el 3-6. El 3-6, el que està dedicat a aquelles persones majors de 45 anys, que també estiguin en situació d'atur, i el que proposes són 3 mesos de formació, perquè pensem que la formació continuada és molt important, i que moltes vegades, aquestes persones de més de 45 anys, tenen aquesta necessitat de reciclar-se, de formar-se de manera contínua, doncs això és el que demanem a aquestes empreses, que, a més a més, són empreses de reinserció laboral, perquè són les que creiem que estan acostumades a treballar d'aquesta manera, i, per tant, són aquestes empreses que fan aquesta formació durant 3 mesos, i després, durant 6 mesos, treballen en qualsevol empresa que els vulgui contractar, és a dir, l'empresa de reinserció laboral que faig de mitjancera, i fa la formació amb aquestes persones, i després els introdueixen al mercat laboral durant 6 mesos. Com explicava, i molt bé, la regidora d'ocupació, de la carrera Soma de Serrano, per què repetim aquest projecte? Perquè en el mandat anterior, que no era 3 mesos, sinó que era 5 mesos, 4, vam veure que a les 10 persones que s'hi van acollir, més de la meitat, ara tornen a estar intrudents en el mercat laboral, i tornen a estar treballant. Per tant, ni que sigui per a 8 persones, que és el que podem assumir ara, en aquests moments, ni que sigui que aquestes 8 persones puguin fer aquesta formació, i després puguin inserir-se de nou en el mercat laboral, i serà tot un èxit. Sempre ho hem dit, aquí treballem per als més necessitats, i si ara mateix poden ser 8, i els donem una sortida de 8 persones, doncs endavant. Si podessin ser 12, millor, que millor. I si fos 6, treballarem igual, perquè fos 6. En aquell cas, són 8, perquè la partida versió és de 8. Sí, correcte, perquè fent els números ens ha sortit per 8 persones. Jo crec que aquest tipus de partida són d'aquelles que si el projecte és un èxit, i avança, i es veu que funciona, ampliem la partida tu. I ja està. En principis anual, la partida, i que d'aquí un any es pot mirar... Per això dic que hi ha coses que no cal discutir-les, i si el projecte funciona bé, doncs l'haig d'haver repeteix, i si posen diners, ell és tu. Amb això, en el govern, no ens discutirem. També per unanimitat, suposo que també són aquests punts i és agradable que hi hagi aquest consens. Sí, evidentment, també els partits de l'oposició, van votar i van votar fora, hi va haver unanimitat, però també és veritat que van aportar el seu punt de vista i van expressar matisos, cosa que està molt bé. Escolteu, això està molt bé, ens agrada, nosaltres ho faríem d'aquesta altra manera, però tot el suport hi endavant. Doncs perfecte, és que jo crec que hem d'anar cap aquí. Un altre dels temes que es va tractar és la proposta de modificació de crèdit per fer front a les inversions sostenibles. Recordem que ja hem parlat en l'últim pla, ja es va parlar del romanent de 2016. De fet, es va fer una emoció per demanar a l'Estat que aquest romanent no només fos per inversions sostenibles i per xocar deute, però evidentment de moment no s'ha resolt. Que flexibilitzés la normativa que regula l'aplicació del romanent? Tot i que si no m'equivoquen, senyor Caral, el que he de dir és que si l'Estat podies ser a temps del 2017 o del 2017, que tenim una mica de marge. Tenim una mica de marge. Tenim una mica de marge. Sí que és veritat que just al presentar l'emoció, ara no recordo si va ser dos dies més tard o dos dies abans, va sortir una notícia que deia que la Federació de municipios havia rebut el ministeri a haver parlat de la Federació de municipios per dir que sí que és veritat que aquesta norma que diu que s'han de tenir les obres licitades i acabades abans del 31 de desembre, home, que potser podien ser una mica més flexibles i que només tenien les necessitades i n'hi havia prou, o només tenien el projecte a nivell prou, que no calia que estiguessin acabades a 31 de desembre. Això ens deixa de respirar una mica més, però sí que és veritat que l'emoció no només demanàvem això. Demanàvem l'aplicació del romanent que no fos només per aquests conceptes de inversions financers i financers, i per a xugar deute. Per aprovar són les propostes concretes del que es pot fer amb aquest romanent de 2016. No les tire totes, perquè hi ha un munt d'activitats concretes, però encara que siguin entre cometes sostenibles, de vegades, quan pensem en sostenibles, pensem que només són qüestions que tenen a veure amb el medi ambient, però veig que no és només així. No és només això. No és només això. Tot això també és sostenible. Sí, per la definició que diu la llei, sí. Sí, sí, són inversions... Per tant, facilita una mica aquesta feina del govern de que no només fos invertit i fos d'inversions, no? És que diem inversions sostenibles i no és així. Són inversions financerament sostenibles. Val. Jo crec que aquest matís és important, perquè el que no et permeten, per exemple, és comprar vehicles. Encara que siguin elèctrics, perquè qualsevol podria menjar mal, però si és una inversió sostenible, sí, però financerament no és sostenible, perquè un cotxe s'ha de mantenir, el que et diu... Bàsicament, el que diu la llei és que no faci inversions en allò que després li suposa una despesa corrent. Per tant, no faci vostè un centre cívic, perquè no faci una biblioteca. Per què? Perquè després t'hi ha associada una despesa corrent que no la fa financerament sostenible. Per això la llei és complicada. No és que sigui complicada, però es fa estrany que diguis sostenibles, però no sigui tot relacionat amb el medi ambient i que veigis carrers, però el carrer no et demana que després hi hagi lligada una despesa corrent. Sí que ahir sortia el tema de la partida de 100.000 euros dels pressupostos participatius. Va sortir un parell de vegades. I jo el que voldria explicar és que amb l'oposició ja es van fer reunions, sí que és cert que fa temps, l'any passat, no podrien fer un pressupost participatiu. I les recomanacions que ens feien des de la diputació, des de la consultoria que ens va venir a fer la formació per ell de dies, era que anessin poc a poc. Sí que hi havia ajuntaments que feien uns pressupostos participatius en què la gent o les associacions enviaven projectes amb unes característiques concretes, que no passessin de tal pressupost, que es poguessin fer en un any concret, etc. I que això és l'ideal que ens agradaria tots. Però sí que és de que com que nosaltres estàvem amb quatre passos enrere, havíem d'anar fent pas a pas i no saltar directament a aquest punt. I per això el que ens van recomanar és que el més senzill i el que ens podria assegurar un èxit de participació més alt era establir una partida concreta, aquesta de 100.000 euros, i determinar si hi ha set projectes i posar-los a votació de la gent. No tenen això, sinó demanar a la gent que ens prioritzes un seguit de projectes. I a partir d'aquí, continuar fer un pas l'any següent. Aquest tipus de participació ho farem amb una aplicació de mòbil a través de la web i això ho podrem començar a fer en breu. De fet, la setmana que ve tenim reunió tècnica, per acabar de decidir dades, com ho fem, com ho publicitem, etc. Doncs també n'anirem parlant. A més, continuem avançant. I tant, perquè és un projecte maco i engrascador, que tot just fa el primer pas i que seria ideal arribar això que diem, que la gent pogués presentar els seus propis projectes. I amb aquesta idea concreta de fer 6 o 7 propostes, seria, per exemple, els presopostos de l'any que ve? Pels del 2018. Sí, de fet, aquesta reunió que tenim, que us deia, no és només per parlar de com ho fem aquest any, sinó per parlar de com ho fem. Doncs, com deien, n'estarem pendents també en aquest punt concret, des del partit demòcrata, van demanar que s'inclogués poder fer una escola a Bressol amb es Lluís. Esclar. També l'alcalde ja va respondre també el ple aquesta petició, perquè és un tema que ve de lluny, però és una qüestió que és el tema de l'escola Bressola Mas Lluís, que va sortint de tant en tant. Sí, jo crec que això és un dels diferents punts de vista. Primer, com us comentava amb els romanens, ara com ara, només es poden fer inversions financerament sostenibles. Això significa que han de ser inversions que no portin lligada una despesa corrent al darrere. Evidentment, una escola a Bressol porta lligada una despesa corrent al darrere, perquè tens una despesa de personal, tens una despesa de manteniment, tens una despesa de consums, etc. Per tant, aquest ja seria la primera raó per descartar que amb el romanen es pugui fer una escola a Bressol. No a Bressol, no a Mas Lluís, a on sigui. Segona raó per parlar-ne o discutir-ne, com a mínim. Jo no crec que a Mas Lluís faci falta una escola a Bressol. I visc, ja ho sabeu tots. Ni me'n comunada amb Sant Feliu? És que la tipologia de famílies que hi van anar a viure fa 6 anys, els nens i nenes que han nascut allà, estem parlant encara tenen 3, 4, 5 anys. Aquests nens ja no van a Bressol. La tipologia de persones que estem veient que aniran a viure les promocions que s'estan fent amb Mas Lluís són persones que poden tenir criatures, petites, però estem parlant que en poden tenir 6, 7, 8 anys. I que, a més a més, no hi anirem a viure demà. Les primeres promocions, per exemple, a Altamira, les claus es donaran aquest estiu i la següent demà no seran el desembre. No seran el desembre? No, encara serà jove, perquè la gent que hi vivim són molt joves, sobretot desperits. Però sí que és veritat que aquella necessitat que teníem fa 6 anys, que sí que era claríssimament d'una escola a Bressol, fa 6, 7 anys, o quan es van desenvolupar els habitatges, sí que és veritat que ara, potser una escola a Bressol, no. Això no vol dir que el majo i no necessiti un equipament potent. Quin tipus d'equipament? Aquesta és la discussió que hem de tenir. Aquesta és el debat que hem de tenir. Quin tipus d'equipament i per fer-hi què i quin tipus d'equivitat si podrem fer. Nosaltres pensem que aquesta és una discussió que tindrem o que estem tenint amb el pla d'equipaments, però... Hem parlat de moltes coses, però hem parlat d'una sala gran diàfana que per poder-la moldurar més, mergall o salvadors, per entendre'ns. Hem posat a sobre la taula totes les possibilitats i ara l'hem de debatre i discutir. Per tant, segona raó, perquè el PDeCAT deixi de fer aquesta demagògia senzilla d'anar al ple i dir que amb aquest 1.400 podríem fer una escola a Bressol amb els lluvis. Esclar, és que fa dos plens ens deien que l'escola a Bressol s'havia de privatitzar i que no calia portar els nens a l'escola a Bressol. Doncs aclarim-nos. Ells fan demagògia i també. Aclarim-nos. Si una setmana a l'escola a Bressol no serveix, no podem reclamar la setmana següent que se'n faci una altra. I, a més a més, escolta, si convenim que sí que s'ha de fer una escola a Bressol, parlem-ne del model. Perquè estic segur que els 3 partits de govern la voldrem de l'estil i que tenim amb reis i posarem el foc que els partits de l'oposició proposarien un model alternatiu. Bueno, doncs, parlem-ne. Tinguem el debat sobre això. Però, clar, sortir el ple a dir que s'ha de fer una escola a Bressol amb els lluvis amb el milió 400, el romanent... Què haureu de posiguer? Es van debatre també el ple dues motions, que em deies abans dels plens que va tenir més motions. Una d'aquestes motions la presentàveu als grups que formen part de l'equip de govern i era una emoció proposta del sindicat TGT contra les empreses multiserveis i demanant la derogació de la reforma laboral. Contra les empreses multiserveis, tampoc. El que demanàvem era, en un punt, efectivament es demanava la derogació de la llei, de la reforma laboral, perquè considerem que, si es va fer una reforma laboral en moments de crisi per facilitar la recuperació econòmica, etcètera, etcètera, i facilitar els acomiadaments, i, per tant, posar catifa vermella a les empreses que tinguessin més beneficis a costa dels treballadors. Aquesta és una discussió que també va sortir ahir, que el Partit Popular deia que les empreses tenen tot el dret del món a tenir beneficis. Sí, tant, però no a costa dels treballadors. No a costa de baratir l'acomiadament. Reprenc el fil. No el que demana és la derogació de la reforma laboral, perquè considerem que si estem en moments de recuperació econòmica, una llei que s'havia fet per arribar a la recuperació econòmica, no té sentit. Per tant, derogem-la i fem-ne una altra. Això per una banda. I l'altra és que aquestes empreses multi-serveis no ha fet la llei feta la trampa. Aquestes empreses multi-serveis no acollir-se als convenis col·lectius de treballadors. És a dir, una empresa de jardineria ha de fer servir el conveni de jardineria per força. Una empresa multi-serveis que tingui adjudicada el manteniment de la jardineria de Sant Just pot aplicar el conveni que a més li convengui a l'empresa, perquè doni diferents serveis. I amb aquesta trampa el que estan fent és precarietat laboral. I el que demanava l'emoció era això. Evidentment a nosaltres ens toca la feina de revisar totes aquestes adjudicacions que tenim, igual que vam fer amb l'emoció que demanava un salari mínim de 1.000 euros. Doncs vam fer el mateix i ens agrada també. De fet l'emoció es va aprovar finalment amb els vots a favor també del PDeCAT, el vot contrari de l'actiu popular i l'abstanció de Ciutadans. I l'abstanció de Ciutadans, sí, sí. L'altra música es va presentar a fer referència al bilingüisme dels signals de trànsit de Sant Just una música de la qual ja n'havíem sentit a parlar perquè fa poques setmanes es plugga on s'havia aprovat després es va tirar tant darrere finalment a aquest càmbit que es volia fer la senyalització del trànsit i bé, en tot cas, va comptar amb el suport del partit popular també, tot i que el mateix Enric Salvatari es va dir que tampoc no compartia l'emoció però com que la llei... d'alguna manera no, com que la llei s'endava legal o sigui que votava a favor però bé, la resta no veu donar suport a l'emoció. No, és que és una emoció que no té cap sentit. Absolutament cap sentit. Jo crec que en Just Fosalva ho va expressar molt bé. No hi ha hagut queixes, no? No hi ha hagut... Cap queixes ni cap instància a l'Ajuntament sobre aquest tema. Cap ni una. I és clar, l'argumentació que donava el portaveu de Ciutadans, dient que això era una cosa que la gent li preocupava molt doncs, jo no sé si ell es passeja gaire per sent just però vaja, jo no veig manifestacions de la gent demanant això, precisament. No tenia cap mena de sentit. Aquesta emoció no té cap sentit ni el tenies pluges ni el tenies en Just. Jo crec que el Santi Comos va imposar i tots els partits ja han votat en contra excepte Ciutadans i el Partit Popular. Per què? És que... És que ahir, quan el portaveu de Ciutadans llegia l'emoció, a mi m'entrava atac de riure i ara que hi penso, també ric perquè és que no li veig el sentit. No entenem a què ve aquesta emoció. Ells que es preocupen tant dels programes reals de la gent que presentessin aquesta emoció encara no entenem. És que no té cap mena de sentit perquè no hem tingut cap problema amb això, perquè no hem tingut cap queixa ni cap instància. I a més a més, ahir, en una de les seves argumentacions, el portaveu de Ciutadans demanava a la gent que no pagues les multes. Ells que són tan legalistes, tot era d'una bogeria que va arribar un nivell que ja no saps per on agafar-ho. Un partit que sempre té la llei a la mà i que s'ha de complir la llei i en les seves contraargumentacions demanava a la gent que no pagues les multes quan les multessin perquè la senyal no estava en castellà. Tot era dimensional. Finalment, com diem, es va debatre l'emoció però no es va provar. No tindria cap efecte aquí a Sant Just. I, com diem, abans acaba també el ple d'ahir que va estar interromput perquè compromís que es va signar entre Sant Just desplugues, Sant Joan d'Espi, la Generalitat, per unir les parades del tram baix a la carretera de l'Aurea Miró. Per tant, en línia recta, una petició que feia temps que se n'havia anat parlant i que, finalment, sembla que serà una realitat. Massa temps. Jo crec que massa temps. A ell, l'alcaldessa desplugues, la Pilar Díaz, et matia que veient l'efecte que ha tingut el tram-via a la carretera de Cornellà, a la venguda de Cornellà, que és clar, que ara entenia fer aquesta connexió, que en el moment en què es va fer, fa 10 anys el tram-via no acaben de veure clar, però que ara que han vist els efectes, doncs que m'està claríssim que aquest tram de 1 km i 100 metres doncs és clau per poder reduir en 5 minuts o 4,8, que ja hi ha el conseller i els tècnics, reduïen 5 minuts el temps de trajecte, que és moltíssim, és moltíssim. Fa molt de temps que això es perseguia per ajudar la mobilitat en Jordi Porta i treballa, i en Alcalde també treballa, ara n'hi ha metropolitana i de més, perquè és que aquella pel seu propi pes, és que és lògic que la gent de Sant Just pugui anar fins a esplugues, sense haver de fer tota la volta per l'hospital, per Sant Joan, per Cornellà, tornar a pujar. Per tant, el que hem fet és aplicar la lògica, aplicar lògica a la generalitat, ho veu igual, evidentment, l'autoritat del transport metropolità també. Per tant, ara iniciem els tràmits, tots els estudis, i la data que ens va donar al conseller després de la signatura era que la voluntat és que l'any 2019 poder començar a fer les obres. Per tant, sembla que queda molt lluny, però dos anys passa molt ràpid, i jo crec que amb això millonarem moltíssim la mobilitat de les persones, la connectivitat amb la resta de transport públic. I, a més a més, ens obliga també a fer un replantejament de la resta dels transports que arriben a Sant Just. Per millorar la comunitat o la freqüència de pas? Primer, per repensar les línies del tramví, és a dir, si aquest serà un remal de la T3, o si serà una T4, per entendre'ns, i només farà aquest viatge, o si allargarà fins a... Això ja els estudis i ens ho diran, i ja en parlarem. Però esclar, això també ens obliga a repensar la resta de línies d'autors, metro, tram, tot això, està posat a sort. A partir d'aquí, ens hem de començar a mirar. També com afectarà les obres al trànsit per la carretera. Perquè la voluntat és de poder construir una cosa agradable i de bolèvar i que la gent hi passegi. Per tant, si hem de reduir el pas de cotxes, per on fem passar aquests cotxes? Tot això, jo crec que és un debat superinteressant i que et dibuixi el Sant Just del Futur i això, jo crec que motiva molta gent a parlar-ne. Molt bé, doncs anirem parlant també a mesura que van ser tot plegat, com dèiem ahir, per això aquest primer pas o primer tampoc, perquè feia molt temps que s'hi estava treballant, però aquest pas... Digues-ne el pas definitiu. Exacte, sí, sí, m'ha estret de la boca. Avui anem parlant també, després de parlar del ple municipal que es va fer ahir, correspondent al mes de maig, amb el primer tenent d'alcalde, s'hagi sentit moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi bé, bon dia. Gràcies, bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe. I connectem tots aquí amb l'Institut de Sant Just per sentir el posem, li veu, nova edició de la secció que fan cara d'hi vendre als alumnes del taller de ràdio i l'Institut de Sant Just. Comencem. Buenos días. España y el mundo entero han sufrido de recientemente uno de los ciberataques más importantes por culpa de la Covid-19. Tambien os hablaremos de los virus más peligrosos que han existido y os explicaremos más sobre los creadores del famoso virus WannaCry. Empezamos con posem li veu. WannaCry es un virus del tipo ransomware del formato troiano con la capacidad de introducirse en nuestro equipo explotando una vulnerabilidad de software. Tiene como objetivo cifrar los archivos del equipo infectado para pedir un rescate vía bitcoins para que el proceso de infectación sea más rápido solo encriptar aquellos ficheros más críticos del usuario. DOG, JPG, PDF evitando encriptar archivos del sistema para mayor velocidad. La misión de WannaCry no es eliminar ni robar datos, sino encriptar tus datos personales y pedir un rescate si quieres recuperarlos. En este caso, WannaCry pide unos 300 dólares en bitcoins por cada ordenador infectado. El virus se hizo transmitente famoso simulando un email de correos y de endesa para infectar miles de ordenadores en España. Pero veamos cómo funciona. Empieza con la infección. A través de su correo es fan masivo a dirección de correo electrónico con un enlace de descarga. Cuando se descarga el archivo adjunto se infecta el equipo con WannaCry y termina con la propagación del ordenador infectado. ¿Por qué hay tantas empresas afectadas? Gran parte de las empresas afectadas por WannaCry ha sido debido a la falta de actualizaciones de los equipos. ¿Por qué empresas como Telefónica no tienen las últimas actualizaciones en Windows? Esto es debido a que muchas de las grandes empresas usan software desarrollado a medida y cada actualización o parche debe ser probada con anterioridad para asegurar su funcionamiento. El proceso de verificación y prueba de los parches no es tan rápido en empresas grandes dado el volumen de software a testear y de la sensibilidad para la continuidad del negocio. Un día después del comienzo del asalto por internet se contabilizaron casi 30.000 organizaciones afectadas por WannaCry en Asia. Entre ellas se encuentran universidades, hospitales i governs. D'acompanyada de Seguridad Informática a Badz Software, afirmó que WannaCry vol poco más fuerte