Entrevista a Laia Flotats, portaveu de PDeCAT - 29/5/2017

I aquesta hora parlem d'actualitat política amb la portaveu del partit demòcrata Sant Just, la ja flotats, bon dia. Hola, bon dia. Dijous passat i va bé ple municipal, i per tant, doncs, cada dilluns següent sempre fem aquesta entrevista per parlar del ple, d'altres qüestions també d'en actualitat Sant Just, però comencem per aquesta sessió ordinària, un ple que, de un i dos, va ser d'aquests... Potser més llarg que intents, no? I que no es van tractar, potser, els punts, o no es van debatre amb la mateixa intensitat que altres vegades, per déu n'hi do, en què es van estendre alguns debats, no? Potser no va ser tan extens en número de punts, com va ser, per exemple, el del mes d'abril, el que passa que a un cas va bé d'interrompre per fer la signatura del protocol d'altre. Exacte, això és el que també ho va allargar tot d'una mica. Sí, perquè vam estar en hora, ben bé, entre una cosa i l'altra, doncs, bé. Sí, en parlarem també després d'aquest protocol i d'aquest primer pas, doncs, en relació al trambaix. Comencem per l'empre del ple. Es van aprovar diferents qüestions per unanimitat, però amb alguns matisos, com sempre, no, en alguns punts del debat. Per exemple, un dels temes que es va aprovar es va tractar, en què es destinaran el milió i mig d'euros provenents del romanent del 2016, destinats a inversions sostenibles, unes quantes inversions, no les direm totes, algunes de les destacades serien l'organització dels carrers PON i Ateneu. Per exemple, també hi hauria asfaltat el carrer Ramón i Cajal, instal·lar plaques fotovoltaiques per a tu consum, a pisos de milenaris. Bé, en tot cas, hi havia una vintena d'accions que es van aprovar per unanimitat. En el vostre cas, des del partit demòcrata, veu que moltes d'elles ho semblaven bé. Tot i que ja apuntàveu, en aquest cas, que trobàveu a faltar, un escollabressola amb es Lluï, que és un de aquests temes que més o menys de tant en tant va sortir. El romanent és de 4,5 milions. Exacte, un milió i mig d'aquests 4 milions. Aleshores, suposo que ja ho deuen haver explicat altres companys del consistori, que no es pot fer ara tot el que es voldria amb aquests 4,5 milions. I després, en l'endèrior plen, es va aprovar amb un síe justament per demanar al govern espanyol que es modifiqués una mica aquesta... Les condicions en les quals es poden aplicar o fer la despesa, encara que això. Bé, aleshores, a l'equip de govern ens proposa 25 inversions i, a més a més, també ens proposen deixar una partida de 100.000 euros per pressupost participatiu. Aleshores, és el que va ramdint el ple. Nosaltres aplaudim aquest canvi d'actitud per part de l'equip de govern. Ens ha costat dos anys insistint, presentant emocions i, en algun cas, com va ser l'any passat, posant el crit al cel. Perquè això mateix l'any passat se'ns va presentar amb 3 dies i amb un ple extraordinari d'urgència. El ple d'inversions. El ple d'inversions que hi havia un romanent que es gastaríem amb... que la destinació eren 3 coses concretes. I això ens ho van dir amb 3 dies d'entelació, amb un ple extraordinari, urgent i demagatotis, no el van fer les 12 de la nit de Miracle. Però vull dir que, en aquest sentit, respecte l'any passat, és una gran millora. Algunes de les propostes que estan aquí recollides, ja les va ramdir en el ple anterior quan ja es va parlar d'aquí hi havia un romanent. Per exemple, l'escàs nomenat, però jo també vull especialment mencionar l'arrangement de la plaça d'estudis vells, que això és una reclamació dels veïns. Randa tota la proposta que es va fer de modificació del Pla General Metropolitana, aquella zona. La reunió que hi va haver amb els veïns, ells ho van reclamar. És una plaça que realment fa molts anys que està també molt abandonada. En aquest sentit, això, ho van dir fa un mes i està recollit aquí, per tant ens n'alegrem. El que passa és que el que és el pressupost participatiu, i això també ho va dir l'Ameri Barranco de l'Associació de Veïns de Sant Just. Un pressupost participatiu no és exactament això que ens presentaran aquí. És un paix perquè és un canvi de mentalitat i això ve o d'alguna manera ho hem d'aplaudir, perquè ja està bé que vagin assimiliant a aquesta cultura. El que passa és que el pressupost participatiu és que els veïns et fan les propostes directament. Tu pots analitzar quines són les que són viables i les que no. I a partir d'aquí, després s'escollis. Aquí ens trobem que l'equip de govern ens presenta 7 propostes, directament 7. Algunes jo no sé exactament on han sortit, perquè a mi no m'han parlat mai ningú, ningú veïn. Però bueno, vull dir, ens faran votar d'entre aquestes 7. Bé, a veure com va. I respecte al tema de l'escola Bressol, la distribució que es proposa ara queda un millor 850.000 euros disponibles, que estan pendents de veure com es podran gastar. En funció de si el govern de Madrid canvia aquestes condicions. I nosaltres el que diem és que tenim el barri de Mas Lluís, un barri de nova creació. De nova creació ja fa 9 o 10 anys. Fa 5 anys o així ja va començar a anar a viure gent. Per la crisi immobiliària allò va estar molt aturat. Ara, des de fa dos anys s'ha reactivat, en part, el romanet de Tasolaria ve d'aquí, llicències d'obres i de construccions que s'estan pagant de blocs que s'estan construint allà. Això vol dir que en un any, dos anys, bé, aquest any ja, el desembre, ja s'entreguen uns 300 pisos i la previsió és que en els propers anys i mig dos anys s'entreguin 500 pisos més. Les hores és un barri que té un déficit d'equipaments i de serveis públics. Les hores, clar, aquí a tot això s'ha d'atacar ja i s'ha de tenir una idea i un pla per poder començar a donar serveis en aquesta gent. A puntem cap a l'escola Bressol, perquè de les converses que hem tingut amb l'associació de veïns d'aquell barri ens comenta que això, que hi ha molts nens, hi ha moltes famílies joves, nens petits, nens que vindran i això és el que fa més falta. Què passa que en un moment l'escola Bressol no depèn només d'ajuntament, la competència no és directament de l'ajuntament, almenys el que va sortir el ple també. Es parlava del paper de la Generalitat. Jo ho vaig estar preguntant als meus companys de partit, en els que estan a la Generalitat, a la Diputació, a l'àrea metropolitana, d'altres municipis també i el que em diuen és que l'escola Bressol, construir-la, ha de construir l'ajuntament, no la construïc la Generalitat. I una altra cosa és després el règim de concert, per dir-lo d'una manera, que hi ha el projecte, el programa, que es fa al 30% les famílies, 30% l'ajuntament i 30% la Generalitat. En aquest cas, des de fa uns anys, no és la Generalitat, és la Diputació. Aleshores, bé, això, l'únic que dic, ja ho haurem dit l'anterior ple, no vull reobrir aquest debat, però una escola Bressol Pública, que la matrícula, que la quota mensual per la família són 385 euros, quan hi ha escoles bressoles senjurs privades que et costen 375, bé, jo crec que fer-se la víctima i dir que no es pot fer una escola Bressola més llui perquè la Generalitat no paga, crec que potser primer hem de fer els deures a casa nostra i veure per què una escola Bressol Pública costa més que una privada, la quota de la família. En aquest cas, és a dir, per entendre, és un altre debat, no d'alguna manera, vull dir que si es fa una altra escola de Bressola més llui... Però ells ho han fet agafar, han agafat aquest debat, si fan servir això, això com excusa per no fer l'equipament, o per dir que no es pot fer l'equipament, i això no és una excusa, això és un altre fallo, aquest equip de govern, que han d'analitzar. Però creieu llavors que s'hauria de fer l'equipament i reduir els preus de tots dos o com que creieu que s'hauria de tirar endavant. A respecte a les escoles Bressol, ja van dir també el ple del més passat i crec que també en algun article ja m'ho han dit. Les famílies, la portal, les teves criatures a l'escola Bressol, és una de les opcions. Hi ha moltes famílies que prefereixen un altre tipus de delegació, no sé com dir-ho, de delegació de la cura. Hi ha famílies que prefereixen tenir-los a casa. Aleshores, nosaltres pensem que com que hi ha altres maneres de veure el que és la criança dels fills dels 3 anys, entenem que potser des de l'Estat o des de l'administració el que s'ha de fer és donar cobertura a cada una de les persones que vulgui fer-ho com li sembla que ho hagi de fer. O sigui, amb seguretat, evidentment, amb garanties, amb qualitat, evidentment. Però per tant serien dependent d'una nova escola Bressol, el que vols dir. Nosaltres el que diem és, tenim un barri nou, no hi ha cap equipament en allà, i allà la gent estan reclamant, estan demandant, estan dient, escoltem, l'únic que hi ha ara mateix que està funcionant com equipament públic és l'espai habilitant per l'associació de veïns, el local que fan servients. I està a tope, saturat. I diuen, a qui ens fa falta alguna cosa més? Nosaltres, en el ple, van em dir una vers escola Bressol o un equipament tipus la vacuneta. Altra dia el divendres a la ràdio amb el Sergi Seguí, com a primer tenen d'alcalde, parlava justament, descartava, a priori, l'escola Bressol, em matia que algun tipus d'equipament en aquesta línia o com altres centres cívics que hi ha, els anjos hi hauria de ser. El ple van dir això. No ens van limitar només a l'escola Bressol, tot i que el debat se'n va cap aquí, sembla que és molt apassionant aquest tema. Perquè ha sortit altres vegades. Sí, és recorrent. Haurem de fer un dium monogràfic d'això. Nosaltres, en el ple, van em dir una escola Bressol o un equipament tipus la vacuneta, per posar un exemple. La vacuneta, per exemple, va costar un millor i mig d'euros, per construir-la, fa uns quants anys. També fa uns quants anys quan lligàvem els gossos amb llonganisses. Però bé, a coses es poden fer. És un problema de voluntat. Altres punts que es van aprovar també en aquest ple, més enllà d'aquest tema que estic comentada ara, són, per exemple, les bases dels programes Pofi i el programa Trismessis també, en relació al foment de l'ocupació. També són dos punts que es van aprovar per unanimitat, però bé, també es van comentar també algunes qüestions, en relació un i altra, amb aquest, el primer que deia, conegut com a programa Pofi, que és aquest programa d'orientació, formació i inserció laboral, com el veieu des del PDeCAT. Bé, tal i com ha estat, i tal com funciona. Sí, a veure qualsevol iniciativa o acció que sigui encaminada, que estigui encaminada a ajudar la gent que està a l'atur en especials dificultats. Bé, col·lectius en especials dificultats, joves, els que tenen més problemes per reinserir-se, és bona. L'hem de plaudir, o sigui, sempre. Perquè això s'ha d'anar a això, hem de sumar tots i s'ha de tirar endavant. I d'altra banda, hi ha aquest altre contracte, contracte, aquest programa, perdó, que és el programa Trismessis, que fomenta la contractació de persones més grans de 45 anys a l'inserciació laboral o especialitzat especial de treball. Per tant, amb aquest canvi, per tant, amb aquesta idea d'inserció, en aquest cas. Aquí el que vam rebut a favor també, evidentment, com abans, o sigui... Sí, i va ser un vot d'un ànima. Sí, hem d'anar a totes les accions i iniciatives que estiguin focalitzades a ajudar aquesta gent que et trobi feina, sempre s'ha de donar recolzament. L'únic és que aquí el que varen matitzar el nostre vot favorable en el sentit de que és un programa que va focalitzat cap a empreses d'inserció laboral o a empreses que són centres especials a treball. Són un tipus d'empreses que requereixen una sèrie de... de permisos, perquè tenen un segell de la generalitat, que això els hi permet, doncs, tenir una sèrie de... de subvencions... Bé, és un altre tipus d'empresa. Aleshores, al cap d'ara... No són totes, sí. No. Aleshores, al cap d'ara em dius que enteníem que això tindria sentit restringíssim només a aquest tipus d'empreses si els majors de 45 anys estiguessin parlant que són persones o bé amb discapacitat o bé que venen de circuits especials, dificultat en inserció sociolaboral. No és el cas, aquí és tots els majors de 45 anys. Vinguin d'on vinguin, tinguin el nivell formatiu que tinguin, o sigui, aleshores enteníem que si, en lloc de restringir-ho, aquest tipus d'empreses ho amplies a totes les empreses del municipi, hi ha més opcions. Tens més opcions, si més no, pots donar més cobertura a tota la gama de majors de 45 anys que puguis tenir en aquesta situació. Va rebut a favor, o sigui, que tiri endavant. I d'altra banda, també en relació al plés, van debatre només dues emocions en aquest cas, a diferència d'altres. També sol haver-hi més debat, justament, a les emocions. I bé, una de les dues no va tirar endavant, es va rebutjant, en tot cas, sí que voldria destacar-la, perquè és una mateixa emoció que es va debatre fa poc també. Es va aprovar, de fet, en aquest cas, l'Ajuntament d'Esplugues, després es va retirar. Però és aquesta música que presentava Ciutadans, una emoció sobre el bilingüisme a les senyals de trànsit, previsiblement es va rebutjar. Però bé, en tot cas, et va sorprendre que es presentés a Sant Justa aquesta emoció? No, perquè el Guillermo, el regidor de Ciutadans, és molt ràpid amb això. Està molt actualitzat dins del seu partit. Cada vegada que hi ha alguna novetat a Ciutadans, a quins la trobem de seguida? Aleshores, quan vàrem veure fa tres setmanes el que havia passat a l'Ajuntament d'Esplugues, ja ens ho vàrem imaginar. No va trigant ni dos dies, crec, a presentar l'emoció. I bé, en aquest sentit, és aquest odi viscerà el que té Ciutadans en contra de la immersió lingüística, perquè és una conseqüència d'això. I ja li vaig dir, escolta'm, el català ha sigut un vehicle de cohesió social a Sant Justa, ha sigut i és un vehicle de cohesió social a Sant Just, a Catalunya. I no veig per què hem d'estar continuament minant això, criticant això, i d'intentant destruir això. No ho entenc. I aquesta emoció va en aquest sentit. I l'altra música sí que es va aprovant. Aquest cas era proposta del sindicat UGT, la presentava al govern, i també vas aprovar els vots a favor de PDeCAT. Era contra les empreses multiserveis, contra, en tot cas, demanant la negoció de la reforma laboral, i en tot cas, en aquest cas sí que el Partit Popular va votar en contra i Ciutadans es va obstant-hi. És el que també vaig comentar en el ple, i més li vaig comentar a la legada que ja teníem en allà, de UGT. Nosaltres al fons de l'emoció la compartim, perquè això del que està passant és que hi ha determinats... És el que vaig dir, no? El que s'aprofiten de les cuines de llibertat que se'ns dona a tots. I van d'espavilats i de més listos que els altres. Aleshores fan un abús del que és la possibilitat que el conveni d'empresa estigui de la opció que va obrir la reforma laboral, que es poguessin fer convenis d'empresa amb més facilitat, i que aquests convenis d'empresa estaven equiparats al mateix nivell que el conveni sectorial. És a dir, si la teva empresa té un conveni d'empresa, no aplica el sectorial, aplica el d'empresa. I el d'empresa no té per què està subjecte el sectorial. Aleshores hi ha persones que s'han aprofitat d'això, i han creat uns convenis d'empresa amb unes condicions laborals molt... molt deplorables, per dir-ho d'alguna manera, molt deplorables, no voldria fer servir aquesta paraula, però amb unes condicions laborals molt dures i poc dignes per les persones que accedeixen a aquest llocs de treball, i aleshores hi ha hagut una sèrie de sentències del Tribunal Suprem que han tombat aquests convenis. I els han tombat, la raó per la qual els han tombat, és perquè quan es va negociar el conveni, i aquí s'està la trampeta, eren quatre treballadors, i l'empresa creix, i aquell conveni que van negociar quatre treballadors, ara l'aplicen a 2.000 treballadors, escampats per tot el territori. El que diu el Tribunal Suprem és, escolti'm, aquell conveni que vas negociar no és representatiu de tothom. Clar, perquè si hem de fer un conveni amb 2.000 persones, aleshores aquelles condicions laborals no les podrien posar. Aleshores nosaltres entenem que al fons de l'emoció el compartim, això no està bé, això no està bé. A més a més, per altra banda tens el 99% de les empreses que fan les coses bé, i 1% que les fa malament, i estàs destruint el 99% que les fa bé. Això no pot ser. Aleshores, el que passa és que també hi haurà un punt de l'emoció que no sé si serà tan fàcil d'aplicar, perquè l'he d'introduir a les clausules socials, en els plecs tècnics, en els plecs de les licitacions. No hi ha l'opció sempre. És una mica complicat, perquè et fiques en terrenys, si tu en un ple poses que les empreses licitadores t'hi fiques en els convenis que han de tenir o en les condicions salarials que han de tenir o en les condicions de jornada, perquè no només és salari, són condicions de jornada. Estàs anant en contra de la llibertat d'empresa, és complicat, però l'emoció, al fons, s'estén d'acord. És un posicionament, d'alguna manera, també. Sí, al final. Ens la varen presentar així. Són alguns dels temes que es van tractar en aquest ple del mes de maig, com dèiem també es va interrompre, durant una part del principi també, per signar aquest protocol en relació al trambaix, perquè pugui passar directament d'esplugues s'enjust per la carretera real. Feia temps que se'n parlava, de tot això, de fet, des de Sant Just i altres municipis ja s'havia demanat, esplugues va trigar una mica més en afegir-s'hi, però, bé, finalment, va signar aquest protocol amb la Generalitat, juntament també, i els diferents alcaldes, com m'ho veieu des del PDeCAT. Nosaltres, en el seu moment, vam parlar amb els regidors d'esplugues, ara fa uns mesos, per saber com estava aquest projecte, perquè sentia moltes coses, i el que ens van comentar és que l'Ajuntament d'Esplugues estaria a favor, o d'acord, amb que passés el tram per la carretera, sempre i quan es complissin unes condicions, que és el desviament de trànsit, perquè si no pot col·lapsar, i que es construïs el metro, aleshores, bé, finalment, sembla que aquestes condicions es mantenen, es donaran, el metro es construirà fins a la plaça Magdalena, davant de l'Ajuntament d'Esplugues, i el desviament del trànsit, entenem que es faran, no hem entrat en més detalls, però entenem que sí que es farà, i aleshores, per això, saben que el tram baix vagi per la carretera. Es critica que potser el guany de 5 minuts, 7 minuts, no és tan significatiu, jo sempre he dit que és un tema psicològic, és un tema psicològic, o sigui, que no és tan... que guanyi 7 minuts, que també és important. Com a segurament es nota, perquè és un trajecte de 20 minuts que potser és de 13, o de 25, si és de 18, si vas a la plaça Magdalena, són gairebé 35, entre 35 minuts, si fas 7 minuts menys, menys de mig hora. És algo significatiu. Tinc veïns que ja s'han posat en contacte veïns a la carretera, que estan molt preocupats, perquè veuen que potser passen el tram-via per allà, doncs pot tallar molt el que és la... tallar molt el poble, o col·lapsar el carrer. La idea que a nosaltres ens ha explicat, que demanarem més detalls, per cert, ja ho dic, que es vol fer un volabar i pacificar totalment la carretera de manera que sigui molt amable, molt més agradable, i que permeti que a tot el nostre sector de la carretera, que està una mica abandonat, guanyi més i tingui més vida, i més riquesa, en aquest sentit. Aleshores, això ens demanarem que ens expliqui més detall, perquè repeteixem veïns que se'ns han posat en contacte, i a veure que ens acabin d'explicar tot exactament com va, com anirà, o quina és la idea, i vinga, intentar col·laborar, bueno, col·laborar sempre, i participar, i donar totes les idees, perquè allò realment sigui al final del gust de tothom. Clar. Doncs ho anirem seguint també, perquè exacte, ha assassinat aquest protocol, però encara trigarem una mica a veure com ho comença a tocar. Ens van dir que fins al final del 2018 no comença això. Exacte, solicitars, etcètera. Potser ho veurem, però... Sí, el proper mandat. Exacte. I justament, ara ho comentes, ara estem al licuador d'aquest mandat. Ha fet dos anys de les últimes eleccions municipals, per tant, estem a la meitat de mandat. Quina valoració fas d'aquests dos anys, com a porter del principal partit de l'oposició? Bé, nosaltres, hem fet un bon exercici aquests dos anys, hem estat posant-nos el dia de tot. Crec que hem aconseguit un canvi de mentalitat en què és l'equip de govern. Al final, el partit socialista porta 30 anys al capdavant. El Josep Perpinyà a l'Ajuntament també porta gairebé 30 anys. No com Alcalde, però Regidor i Alcalde, i tenien unes maneres de fer molt antigues. La segueix tenint. El que passa és que a base d'anar insistint nosaltres en els plans, hem aconseguit que si més no. El seu entorn s'adonguin que les belles maneres ja no valen i ell es veu forçat a fer segons quin canvi prou pels seus companys, no per ell. El que passa, que també vull dir, vull aprofitar aquest moment per explicar que nosaltres ben aviat farem un acte, s'anunciarà ben aviat en què el partit demòcrata farà un acte obert de cara a la ciutadania en què explicarem els dos anys de mandat i farem públic una manera més exhaustiva tot el que creiem que s'ha fet bé aquests dos anys per part del partit demòcrata. Per tant, tu guardes, entenc? Una mica, sí. Sí, sí, m'ho parlareu. En el cas que comentes... Però estem oberts després amb posterioritat, fer qualsevol debat amb els portaveus. Sí, sí, sí. Ho fareu en aquest mes de juny? El mes de juny, sí. Sí, sí. Si organitzeu un debat de portaveus, estaré encantada, però haureu de limitar-lo de l'escola per sol, perquè si no ens podrem passar una hora discutint això. Volem, veurem si fem alguna cosa. Que cap problema tampoc, potser hauríem de fer un monogràfic d'això. Bueno, no us vull dir la programació que haureu de fer. Parlem amb direcció, exacte. Ho haurem de veure. Hi ha molts temes que estan aquí, que la gent té moltes coses a dir, i, fins i tot, potser... Però per això també ho pregunto. Amb l'entrevista. Si volies dir alguna cosa, de quins són els reptes dels dos anys que queden, què creus que s'hauria de tenir en compte per ser en just? Tant govern, evidentment, que és qui està menant, però des de l'oposició, des del vostre punt de vista, què creus que s'haurà de tenir en compte? Nosaltres, com a oposició, hem de seguir fent la nostra feina, que és anar fiscalitzant tota l'acció de govern, totes les propostes que se'ns posen sobre la taula. Nosaltres hem de seguir insistint i promovent que aquells projectes i propostes que t'emportàvem en el nostre programa s'intentin aplicar d'alguna manera. Alguns estan passant, com per exemple el de la Vila Florida, que ara ho som, perfecte. Nosaltres ho portàvem al programa. Ho som també de dit, teòricament, a la pràctica no massa, però bé, i el nostre objectiu dels propers dos anys és seguir estan al servei de la ciutadania, és seguir escoltant a tothom, portant aquelles reivindicacions veïnals que no s'estan atenent, doncs insistir, donar cobertura, i bé. Però a nivell de govern, quines creus que són les accions que s'haurien de fer? Si no t'estiguéssim governant, deixa'm també que m'ho reservi per aquest acte que volem fer en un que volem explicar a tothom. Que es t'ha convidat també a Radio Desveu. Entre el primer any i el segon, per això hi ha un canvi, creus, des del govern? Aquest canvi que has comentat al principi, de manera de governar, que hi ha hagut una mica de canvi, és en relació als últims mesos? Sí, potser sí. Però és un canvi... petit, eh? Justament el partit popular d'Enric Salvadori sí que deia que entre el primer i el segon any creia que hi havia hagut millor comunicació entre govern i oposició. Sí, però a base que nosaltres hem anat insistint, i hem anat forçant, perquè vam començar el mandat, i els regidors del Partit Demòcrata, els regidors de l'oposició, se'ns ignorava. Es considerava que nosaltres estàvem allà de visita, i de passeig, no estàvem a l'Ajuntament, perquè som ajuntament. I això, a base d'anar insistint, i anar posant exemples i anar-los fent veure situacions en les que s'estan equivocant, perquè no ens estan tenint en compte, i perquè l'Ajuntament no és l'equip de govern, l'Ajuntament som tots els regidors que se'ns ha votat, que els ciutadans ens han posat allà, o sigui, som tots. I les situacions en les que no se'ns tenien en compte, ja va ser d'anar insistint, ara se'ns va tenir una mica més en compte. Tot i així, estem anys llum del que passa a altres ajuntaments, que el problema és perquè no hi ha hagut una alternança en 30 anys, però la majoria dels ajuntaments hi ha hagut alternança, i es té una altra relació amb la oposició, si més no, un respecte mínim, que és per el fet aquest, perquè al final tots som carrexelectes, iguals. No s'ho diuen respectats? No, suficientment. Tampoc vull entrar en detall. Perquè a la gent li avorreix això, també, vull dir, és un debat inter. Vull dir, al final, el carrer els preocupa... El dia a dia. El dia a dia. Exacte. Sí, és normal, és normal. Quant serà aquest aspecte? Cap al juny, no ho puc concretar. Sí que serà cap a finals de juny, però no puc concretar la data, perquè ho estem acabant de lligar molts detalls. Molt bé, doncs avui n'hem volgut parlar del partit demòcrata Sant Just laia Flutats. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Adeu. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7... Ens veiem a la plaça. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit ha d'enviar-lo a l'adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. Estem escoltant Just a la Fusta. Passant 8 minuts de 2 quarts de 12, aquesta hora el que fem és tartúlia, amb la cara mamador i la palmera badell, que ja les tenim situant-se, a l'estudi principal d'aquí a la plaça. Per parlar de diferents qüestions, ens constiem a sobre la taula per debat. Molt bon dia, totes dues, què tal? Hola, molt bé. Tinc el lliçat de temes que heu preparat. Sí, aquesta vegada... M'heu passat de mi tot. I el primer, m'agrada perquè es diu el no. No, és que jo soc molt estricte escrivint. Està molt bé. A veure, aquest no que ja ens esperàvem, i ara també esperem la Simera... D'aquesta tarda, eh? D'aquesta tarda, a veure què passa. Estarem a l'espera, doncs. Què n'espereu vosaltres? Home, jo crec que és que... La cara ma poc, que em sembla. Ja començaran a dir, potser, quin dia... Quanta? Quin dia ens toca i tot plegat. Bé, no... No és que n'esperi res, i penso que sí, que ja va tocando tot això. Quina altra tema tenim? Quina altra tema tenim? No, jo encara no t'he dit que tens raó. Doncs digues, va, digues. No deies que no volies dir res. No, però que m'ho has posat... No, va, és que... No la voldria pensar, que millor us podem decepcionar tots una miqueta, perquè ens sembla que algú s'haurà de baixar... de compost. Això ho tenim que acceptar. Continua. Mira, per dir això, no sé si volia la pena. Sí, sí, que volia la pena. A veure, costa amb la llista nostra... Que no la veig. El bisbe de Zulsona, a veure. No és la primera vegada, no? No, és la primera vegada que diuen els agallades. Però és que aquesta... dius, a veure, se suposa que és una persona que ha arribat a bisbe de Zulsona no ha de ser tonto, ni cur de gambals. Ha de ser una persona amb intel·ligència. I que surti d'una persona intel·ligent una frase com aquesta, que els homosexuals és perquè no tenen... no han tingut la figura del pare, però quina figura de pare? A veure, quin pare d'aquell que seia els sillolles i el diari i que repartia hòsties i tenia l'última paraula és aquest pare el que creu que li ha fet falta en aquesta persona i tots aquests pederastes que hi ha dins del clero. No només. Ja ho sabem que n'hi ha per tot arreu. No, no, no. Surt en coses. Jo crec que... Calladet està més guapo, eh? Jo crec que tant en quant tenen que fer una rebufada d'aquestes perquè es parli. Sí, però no fan clientela així, eh? No, però sí. No crec, però tant en quant ja ho han fet alguna vegada. No és la primera vegada. També havia fet bastant més. Sí, i un de múrcia em penso que era, no ho sé... Sí, de tant en tant es fan sentir. Però és que... Si el que volen és... Jo he dit clientela, però... No sé com es diu això. Allò... Fidels, no? Fidels. Jo no sé si s'inferan, eh? És que és una de les coses que han canviat a nivell de... de... de fidelitats, amb creences, i tal, que escutrim les nostres i funcionem com... Sí, i com veus com funciona, segons quines religions, dius... Home. Per això deia que...