Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Marcos Camarzana, de la Fundació Vicki Bernadet - 30/5/2017
Xerrada sobre relacions abusives
Ara, passen 11 minuts de les 11. Aquesta hora, com diem, parlem de la xerrada que es farà avui, a les 8 del vespre, a l'escola Canigú, organitzada per l'Àmpa del Centre. És una xerrada sobre la prevenció de les relacions abusives que la invertirà en Marcos Camarzana, de la fundació Viqui Bernadet, una xerrada oberta a tothom. I avui en volem parlar aquí a la ràdio, per això tenim el Marcos, molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar, com diem, d'aquesta xerrada que es fa aquest vespre sobre les relacions abusives, per prevenir les relacions abusives, però abans, per l'enfora del microfons, deia que un dels objectius de la xerrada és explicar concretant què implica, què vol dir relacions abusives, en realitat, també. Exacte, des de la fundació, som una fundació especialitzada com a tal en la prevenció i sensabilització dels abusos sexuals infantils, però l'objecte de la xerrada serà majoritàriament això de les relacions abusives, un pla més genèric. En aquest sentit, sobretot, hem d'entendre que una relació abusiva o un abus és, en qualsevol cas, una relació de poder. Per tant, ens centrarem en les formes d'establir aquesta relació del poder, no únicament des de l'abastanta, el que em deia dels abusos sexuals infantils, sinó des de qualsevol tipus imena de... O sigui, en general, la idea d'una relació abusiva que ens pot passar en diferents àmbits més enllà de l'abús sexual infantil. Exacte. I tant, bueno, hi hauria una doble basant, en aquest sentit, tant la basant online com offline. Hem d'entendre que els nens, cada vegada, una edat més petita, tenen accés, òbviament, a tablets i qualsevol altre dispositiu mòbil, i aquesta és també una porta per on poden entrar relacions d'aquest tipus, relacions no sanes, relacions abusives. Clar, per tant, no és que sigui més perillós, sinó que és un accés directe a un món que pot ser real. Exacte. Sobretot, crec que cal treballar molt en el concepte de privacitat, què vol dir privacitat quan tenim un dispositiu mòbil a l'esman, o quan tenim accés a internet. Crec que és una reflexió social que hem de fer més enllà dels infants o dels adolescents, perquè molt sovint els adults també tenim una concepció de la privacitat a les xarxes massa relativa. Difosa, no? Exacte. Per tant, d'alguna manera, hi haurà aquesta barra més genèrica, més general, i després hi entraré, doncs, també en les relacions abusives infantils, els abusos sexuals. Exacte. I en aquest sentit sí que és molt important d'enfinir què és un abus sexual infantil. Hem d'entendre que, tal com deia un abus, és una relació de poder i, per tant, un abus sexual pot ser qualsevol activitat on s'utilitza un menor com a mitjà de gratificació o d'estimulació sexual. Això que implica que els abusos sexuals poden ser en contacte físic i sense contacte físic. I molt sovint, doncs, bueno, considerem que cal definir, cal atarrar la definició per començar per la detecció o abans, si més no de parlar de detenció i de detecció, perdó, i de prevenció de com prevenia aquests abusos. Clar, com seria sense contacte físic? Doncs, el bogerisme, per exemple, seria una forma de bussexual infantil sense contacte físic, dir-li al nen a la nena adolescent que mira aquí, que em midi allà, obligar una nena a una dona sempre, per exemple, a veure pornografia o presenciar una exena sexual, òbviament és una relació abusiva. Hem d'entendre que, en gran mesura, podem dir que no hi ha abusos greus ni lleus, i la gravetat de la busse en gran mesura depèn de l'efecte que aquella bus provoca a la víctima. I, òbviament, per un infant el fet d'obligar a un infant a presenciar una escena pornogràfica, doncs, òbviament, té un efecte. Per tant, aquest seria, ara ho estàvem concretant, doncs el que seria amb que no hi impliqués l'abús directe, no? I després, evidentment, doncs, ja quan hi ha una bussexual, que en aquest cas és difícil de detectar, deies, no? Exacte. És difícil de detectar, perquè els abusadors majoritàriament no deixen rastre físic del seu abús. I, per altra banda, perquè no hi ha un síndrome del nen abusat sexualment. Per tant, els indicadors de bussexual infantil són indicadors de bussexual o poden ser, si més no, indicadors d'altres coses. Però el fet és que els nens i les nenes i els adolescent sempre ens s'odiuen, el que passa és que no sempre, o molt sovint no ens s'odiuen en paraules. Per tant, com a pares, com a tutors, com a famílies, hem d'estar atents, doncs, a canvi de comportament, i oferir als nens, a les nenes, als adolescents, molta xarxa social i molts espais de confiança, on puguin explicar o puguin revelar aquest tipus... Bueno, si hi ha empatit o està empatit en aquest tipus d'abusos. Com es pot crear aquest espai de confiança? Suposo que tots els pares deuen dir que jo ho intento fer, però suposo que també s'ha de saber. Jo crec que hem de mirar els nens. No únicament hem de cuidar-los, obviament, si no hem de mirar-los. Hem de provar-hi els nens una mirada i empoderar-los. Si un nen se sent mirant... En si mateix l'estem fent més vulnerables. Hem d'educar també amb el no. És a dir, els nens tenen... i les nenes tenen dret a dir no. I hem d'assumir aquest no per tal de prevenir i de no convertir-los en persones vulnerables. També hem d'assumir que aquesta xarxa social no únicament s'ha de si ens conscriure a la família, sinó a de ser quan més sàmplia possible, per tal de que el nen tingui espais i persones i llocs de confiança on poder revelar, i poder explicar aquest tipus de problemàtica. De fet, un dels passos, segurament, és que la família siguin conscients que pot passar això, i que hi ha aquesta possibilitat. Per tant, xerrades, com la d'avui, una mica ajuden. Sí, en aquest sentit, des de la Fundació Viqui Bernadet, volem donar l'esgràcia Salampa Canigó i també a Radio Desbert per deixar-nos un espai per trencar el silenci. És a dir, el tema dels abusos sexuals, infantils, però especialment els abusos sexuals infantils, és un tema sovint molt lleig, és un gran tabú, és un problema social, el qual molt sovint no se li posa nom. Com no se li posa nom, sembla que no existeix, per tant, no està a l'agenda. Llavors, xerrades com aquestes, sense dubte, són una resposta a aquesta problemàtica social. Hem d'entendre que una de cada cinc persones a Catalunya ha patit o està patint o patirà abusos sexual infantil. Per tant, és una problemàtica prou greu per donar-li aquesta resposta. Sí, home, la xifra és l'armant, d'alguna manera. O preocupant, més que res, perquè és com... Ostres, sí, aquesta és la realitat, com ho podem combatre. Perquè, clar, aquest és l'altre tema, de dir... Val, si passa això, com es pot prevenir com es pot evitar, a banda de detectar-ho, com ja ha passat. La qüestió de la prevenció és fonamental. I hem d'entendre que els nens tenen drets. I hem de provarí i empoderar els nens i fer consciència i fer-se avallar els nens que tenen drets. I un dret molt important, molt bàsic, és partir de la consciència de l'accés al cos dels nens que tenen per part dels adult. Per exemple, treballem molt al tema dels petons. Hem d'entendre que l'amor mai, mai, mai ha de passar per la pell. Per tant, aquest acte social, que és donar un petó, estem enviant potser el nen o la nena un missatge que qualsevol pot tenir accés al seu cos. A més a més, la bussexual infantil molt sovint comença amb jocs, jugar a fer passigolles, per exemple, o jugar a fer petons. Els nens tenen dret, o tenen dret que no els s'agradin, no els vingui de gust fer petons. Però, sobretot, això, que l'amor mai passa per la pell. I que no fer un petó, hem d'entendre que no és una qüestió d'educació, saludar, òbviament sí. Però el petó potser no és necessari, per exemple. També treballem molt... Quan fem tallers de prevenció i de sensibilització amb nens, primària, secundària... Però, fonamentalment, a primària, també treballem molt als secrets, els que ens dediquem a la prevenció de bussos, el concepte secret no ens agrada gaire, perquè darrere del secret pot haver un abús. Per tant, per exemple, a fer diferenciar els nens, els secrets bons o els secrets dolents, que és un secret dolent, és aquest secret que el fet de saber-ho, de conèixer el que ens passi, en fa mal. Llavors, quan sabem un secret dolent, l'hem d'explicar. I, en aquest sentit, hauríem de mitjançar en aquesta xarxa, fer-se bé el nen a qui li podrien... li podrien explicar, per exemple. Exacte, tot això és el que permetràs, i hi ha una situació que es pugui demanar ajuda, que, en el fons, és el més necessari, en un cas així. Exacte. A més a més, què passa majoritàriament? Les revelacions es produeixen a la data adulta. I és un fet que, com a societat, molt possiblement no ens podem permetre, perquè... Les revelacions majoritàriament... És a dir, quan la gent explica que ha patit abusos sexuals infantils i decideix a menjar ajuda, majoritàriament és a l'altra antena. Per tant, aquelles víctimes, doncs, han patit durant molts anys, no únicament l'abus sexual com a tal, sinó les revectimitzacions que això suposa. Hi ha més consciència, ara, tot aquest tema de les abusos infantils? Jo crec que ara ja està començant a posar nom. Òbviament, a real del cas Maristes, doncs va ser una certa aclució del tema, però sí que és cert que tot i que hi ha consciència i està a l'agenda, i el fet que, amb ampes com l'ampa de l'escola Canigó, facin aquesta demanda d'una xerrada de prevenció de relacions abusives, és un símptoma, sense dubte, però hem d'entendre que, per exemple, si parlem d'abus sexual infantil, la majoria d'aquests abusos es produeixen dins de la família o dins del cercle més proper del nen. I aquests casos, que malauradament els majoritaris sí que no són els que surten a l'aprens i, per tant, aquest abus social continua sobre ells. S'ha avançat, sí, amb els últims anys ja no hi ha inmediats. Un, dos, tres anys, si no... Mira que amb perspectiva s'ha avançat, s'ha millorat, hi ha menys casos o es manté? Realment no sabem si hi ha més o menys casos. És difícil de contabilitzar. El que sí que em vius és que hi ha més denúncies. Actualment, la fundació no només es dedica a la prevenció i a la sensibilització del tema dels abusos sexuals, que tenim un centre terapèutic, i actualment hi ha 360 persones en tractament. L'any passat van haver, crec, recordat 1.090 expedients. Per tant, bueno, se li està posant nom, s'està trencant el silenci, però, bueno, s'ha de fer aquesta feina de formigat, sense dubte. On falten? Què caldria que millores o que s'avancés, que si això millores, segurament avançaríem tots? Moltes coses. Jo crec que ha de ser un programa, una concepció comunitària, respecte als abusos i respecte d'altres coses. Sobretot treballar amb l'empoderament, perdó, dels nens, treballar a l'empatia. I fer conscients a les famílies, als educadors, a les institucions educatives, que això passa i, malauradament, passa massa sovint. Jo crec que el fet de posar això amb l'agenda i plantejar-ho com una possibilitat davant, per exemple, de no ser una conducta disruptiva d'un nen soptada o d'un adolescent, el fet de posar-ho a l'agenda és molt, molt important. I tindria molta feina feta. Charades, com la d'avui, evidentment, ajuden a tot això, una mica de llum, i, per tant, avui, a les 8 del vi es fa anar a xerrada, oberta a tothom, i que es farà, com deia, a l'escola Canigo, organitzava per l'Àmpa del Centre, i que hi impartirà Marcos Camarzana de la Fundació Viqui Berlandet sobre la prevenció de les relacions abusives. Avui n'hem volgut parlar també d'aquí a la ràdio. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. I fins aviat, bon dia. Molt bon dia.