Entrevista a Bernat Macià, membre de la SEAS - 1/6/2017

I aquesta del que fem és parlar del quart cicle de visuals de muntanya de la CES, que es tanca avui dijous, en parlem aquesta amb el Bernat Macià, coordinador del cicle, molt bon dia, Bernat, què tal? Hola, bon dia. Per parlar, com diem, d'aquest cicle, quarta edició hi ha d'aquest cicle, que es tanca avui amb l'última de les sessions, amb els documentals guanyadors del Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Turelló, no? Sí, des del primer any, cada any hem tingut dues pel·lícules guanyables del Festival de Cinema de Muntanya de Turelló i aquest any repetim. Perfecte. En aquest cas, veurem Freedom Underloot i la List. Quines històries expliquen? Això són molt diferents. La primera és sobre unes aventures a les muntanyes del Tatra i són una gent que es dedicava a fer de portadors, que carregaven material per pujar en els refugis, des de molt abans que poguéssim carregar amb helicòpters, i s'ha masclicat la tradició aquesta allà, llavors, clar, carreguen motires de 80-100 kg per portar tot el material i es va explicar la seva història. I la segona és la de la List, que és una pel·lícula sobre escrit extrem en els alts. Un esquiador que decideix una llista d'una sèrie de muntanyes que li agradaria baixar escrit. Llavors, és una barreja d'alpinisme amb escrit extrem. Déu n'hi do. Per tant, sí, són històries diferents, realment, d'avui, i ara varietat. Sí, és molt variada, avui. Molt bé, i en total, quan està previscadur-hi? Perquè si són dos documentals... Sí, doncs la primera pel·lícula de Frida Menderlou són una hora i l'altra són tres quarts. Bé, doncs una bona clóenda, també, no? Sí, comencem a l'esgobit. Ja avui és a la sala dels 50 nàrids, ho teniu. Per tant, una mica més gran, no? Sí, bàsicament, per temes de visibilitat, és més llarga que les altres sessions, i sempre és una escòmola. Clar, perfecte. És l'última sèrie d'aquesta quarta edició, i que va arrancar el març amb el documental, amb els diferents segons dels que s'han pogut veure. El març, si no m'equivoco, era el que hi havia anat a més en Justencs, oi? Sí, cada any intentem posar un dels documentals que sigui d'algú de les seves, i en aquest cas, sí que hi ha un grup de Justencs, on després hi havia, evidentment, socis de les seves, que van a l'Himalaya, l'any passat, i em van presentar l'alga visual a la primera sèrie del cicle d'aquest any. Exacte. Com ha anat aquest cicle? A veure, evidentment, encara no s'ha acabat, què té l'esècie d'avui, però aquestes altres tres sessions, quina resposta heu tingut? Una molt bona resposta de gent, i han estat molt variades, i el primer era això, a l'Himalaya, el segon va ser l'Àngel a Sibèria, i l'últim va ser una expedició al Pulsut, en uns llocs molt diferents, i aquests anem cap a Europa, en les dos pel·lícules d'una Europa. Hi havia una mica, també, i ja fa quin temps hem vingut una mica de veritat en les eleccions. Clar, i també, no sé si teniu un públic fidel o va canviant en funció del tema. I ara tot. Hi havia una part del públic fidel, i després hi ha gent que l'interessa a un tema en particular, o bé, perquè coneix la gent que veia el projecte, o perquè l'interessa a un tema del qual es parla. Sí, com sigui, sí que és veritat que hi ha un públic interessat a Sant Just, els documentals de muntanya, on la dius, el de muntanya? Sí, sí, sí, a veure, al final tampoc és una gran multitud, però sí que és suficient per poder mantenir aquest sigla amb prou intel·leg. Per tant, entenc que continuareu, no suposo, de cara d'any que ve? No ens ho hem plantejat, però la idea és que sí. Són quatre acions, com dèiem, avui l'última, que és aquesta projecció, doble projecció, de les pel·lícules guanyadores o documentals guanyadors del Festival Internacional de Cinema de Muntanya, de Torelló. En els altres anys, com anava la sessió de dedicar a aquests documentals? Aquesta sessió sempre és molt diferent. Sempre són dues pel·lícules, d'un a un, fer una mica més llarga, que pot durar sobre una hora o una d'un quart de la pel·lícula, i l'altra més curta, el Quintet Benfer. La feina són dues pel·lícules que ens ofereix el festival, dius. El Quintet Benfer és, des del festival, és com si haguéssim muntat una projecció igual que el de Torelló, en l'hora i mitja, o entre l'hora i mitja i dues hores. Com si anéssim al cinema a veure una pel·lícula normal, però aquí serien dues pel·lícules, perquè les pel·lícules del Muntanya no són tan llarga com voldria fer un nou pel·lícula comercial. I sol venir força gent, també? Sí, el que passa, clar, obviament, estem en una de tres quarts i hem de fer altres coses, i hem de veure la primera pel·lícula o no veig la segona. Bueno, i a l'opció, no? Sí, aquí. Hi ha una mica d'explicació per part del festival o ho expliqueu vosaltres, com ho fem? Ens acompanya el Joan Salaric, que és el director del festival, i al començament ens explica una mica les pel·lícules que veurem i després hi ha la projecció bé. Perfecte. Tenen una hora i tres quarts, tampoc és llargar-ho. Ja, ja, això és veritat. Doncs és el que es farà avui, a les 8 del vespre, a la sala 50 Nari de la Teneu, aquest quart cicle d'audiovisuals de muntanya, organizat per les seves, que en principi és el que deies abans, encara no sabeu si hi haurà una segona edició, però d'un i dos, quatre edicions no està gens malament, és a dir, que suposo que no sé si quan veu començar ara fa tres o quatre anys us imaginàveu que podrien a funcionar d'aquesta manera o us ho plantejàveu com un sol cicle, només d'un any? No, teníem... Aquest muntava era un cicle d'un any i a veure com funcionava. Sí, no va bé, va ser que amb intància de continuar, i va, ja portem quatre edicions. Exacte. Bé, és això. Potser no és el que el públic molt de Teneu ens diu, però sí que és veritat que s'ha enjust aquest esperit de muntanya, això sí que hi és, i suposo que activitats com aquestes fan que la gent es pugui trobar, d'alguna manera també serveix per ser un punt de trobada. Sí, tant. Doncs Bernat Macia, moltes gràcies. Que vagi molt bé avui. L'última sessió també d'aquest cicle i fins aviat, bon dia. Bon dia. Just a la fusta. Cada tarda de 5 a 7 ens veiem a la plaça. Bé, aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi escoltem els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi escoltem els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us serveu a Babilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. i el matí hi ha algun petit error, perquè a l'hora de precisar quan ens ha de ploure i la quantitat, doncs els mapes continuen parlant-nos d'aquest període. Entre el migdia de diumenge i el matí de dilluns, és quan els mapes indiquen més precipitació, més inestabilitat, i després la cosa ja comença a fuixar una miqueta a partir de la matinada i sembla que el dilluns seria un dia que començaria encara amb restes de núvols però s'arreglaria molt ràpid. Saps d'aquests que comença el dia força tapat, els terres molls de la pluja de la nit i dius, ostres, un altre dia d'aquest així, amb pipadors, no. Ràpidament, a les 9 o 10 del matí, sobiran moltes clarianes, i canviarà fins i tot el que respirem, perquè ara ens venen tant avui com demà uns dies molt càlids, on la xafogós tirarà sobre, on farà molta calor. El cap de setmana, com deia, mentre dissabte diumenge amb el pas d'aquests fronts o amb aquestes tempestes de mitja tarda, no acabarem de fer net i seguirem amb aquesta calitja. Les temperatures tenen tendència baixant una mica més de juny, cada dia amb valors per superiors als 28 graus, però bé, seguirem patint una miqueta d'acord. Potser el dia que notarem, diumamida, refrescat, escolta, me'n vaig a buscar el diari i vaig a comprar el pa, que és fàstiu, diumamina, me'n vaig a buscar el diari o el pa, i em puc posar una jaqueteta, doncs això serà diumamina perquè haurà refrescat, entrarà una miqueta d'anor i el diumamina serà un dia molt maco. O sigui, que anem reduint aquesta intensitat de la pluja, sí que les tardes d'aquest cap de setmana llarg doncs seran una mica més animades, i aquí m'estem salvant els matins, sobretot el de dilluns, el de dilluns serà esplet dit, però el matí de dissabte, el matí de diumenge serà variable, ja no estem parlant d'un diumenge completament tapat, sinó que el matí tindrem sol i potser a la tarda creix alguna tardesta. Com que això està evolucionant, ens esperem a demà per acabar de confirmar una miqueta aquesta previsió del diumenge que pot anar canviant, o sigui, ja veiem que mira que es va apropant aquest front està perdent pistonada, no pel que fa les tempestes de mitja tarda i per la inestabilitat que pugui portar de mitja tarda, amb aquest diumenge que plantejàvem a principis de setmana plujós, crisi i eix. Molt bé, doncs a veure si no canvia gaire, de aquí a demà. La previsió. A veure si els matins tenim una miqueta de solet. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Tinc molt bo. Et poso llus, el tinc molt bo. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitàri, t'oferirà ajudes a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà quin centre és millor que t'adrecis en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061-4-Respon. Generalitat de Catalunya. El lluny està en els contenidors. Dius que no tens temps per reciclar, però la veritat és que ja no ens queda temps per no reciclar. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan? Redueix, reutilitja, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de CoMVC a CoVidrio, Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Informatiucomercal.com Passa un minut de dos quarts de 12. Aquesta hora fem d'Artúlia. Com cada dijous tenim a la Montserrer, a la Joan Algarra, a la Lina Santa Bàrbara. Molt bon dia. I també tenim, servem, a l'Arbre Gulló. Això ho haurem d'explicar. Ho haurem d'explicar. Per començar, sempre ja sabeu que aquí tenim també en Jordi Agulló. I avui a Jordi, de fet dic Jordi, però és l'últim cop que ho dic, perquè a partir d'ara he d'oficialment també a Arbre. Explica'ns. Has fet un canvi? Sí, ja fa 3, 4 anys que ja ho poso entre parènteses. I he anat al jutjat, estic de març, i resulta que les lleis són tan recargolades que tu has de demostrar que aquell nom s'utilitza. I aquest és de fet el canvi de nom, que s'utilitza, dic que ja estic utilitzant. Aquí estem en llibre, en el llibre que fa 3 anys que tenim de l'avai o per a l'entreparènteses. Això no ha de prendre 8 documents, cartes o carnets, o no sé què, com que s'utilitza. Però no pot ser que la setmana que veu tingui. Ja l'he canviat en el milenari, ja l'he canviat en la biblioteca, ara en falta. Però que teniu una antigatària, perquè això em va passar molt. El director d'aquí de la ràbia, i la causa de dèfon. La causa de dèfon em sembla que algú l'ha d'avivir d'aquí, en el meu poble del Coi, el Jordi Sant Jordi, li diuen Sant Jordi Matamoros. Ahí, por Dios. I el fet és demostrable que segueix passant, i no s'hi adonen, és que un de cada 30 monuments que fan els morts són un senyor davant d'un cavall matant morts. I els morts estan abans. Els morts estan abans, en el barret, i les fleixes estacades i i tal. Això em colpeja molt. I ja no me sent. Un s'ha d'anar fent en la vida, i en això ja t'ho suggerir, que si volia dir que hi ha un poema, que recull la filosofia de fons que he vist tota la vida que continua vivint. Davant d'un paper en blanc, una serumà influenciable al món, cultura dominant, carinyo necessari i condicionant, xita a l'Iran, catòlic en la península, nacionalista rus, imperialista nord-americà, defensor de tradicions alienants, lliure a pensador, tortuós camí, enreveçat, contraitori, cal guanyar moltes batalles. Molt bé. Doncs amb aquesta idea, a partir d'ara, com dèiem, saludarem l'Arbre Agulló, en aquesta tardoria. Arbre, no li has de dir Jordi. Perdona, Arbre, pot justificar que fa 8 o 10 anys tens documents que tu et diguessis arbre? Sí, en el llibre de fa 3 anys heu posat raó. Fa 3 anys? Sí, perquè demanaran molts documents, perquè inclús per canviar el nom. Se'n demanen 8, per canviar-te el nom, perquè és el teu denaixement, com per exemple el meu fill, que era Patrick, quan fa temps de fa. Quan tens fa això? Fa temps, el Patrick. És que ha canviat la legislació, ha canviat, i ara tornarà a canviar. Va tenir que presentar tota la documentació de l'escola, de la ESO, de la Batxillerat, de tots els documents li van demanar perquè justifiqués que ells de Patrick amb K. No, Patrick, sí. Ara és un dret. És un dret, que jo se preguntava, però això és un dret, i ells de la Batxillerat, sí. Sí, però tu has de portar, perquè ells tenen un paper allà, que tenen 8 cartes, que m'han escrit, que posa tal, qualsevol cosa d'aquesta por. I que tu estiguis inscrit d'aquesta manera? Sí, que estiguis inscrit. No, això és impossible. Si tu tens un carnet, el carnet és el carnet. Si vas a canviar, per què vas a canviar? Per tant, és la contagiació que tenen. Si tinguis els documents inscrit, fa temps, amb aquest nom, que tu ho vols canviar. Això està fet. El meu fill també va sortir a canviar. A canviar. El dia següent mateix, en lloc de Javier, van a posar l'Ignaíx. Xavié. El dia següent diu, i per què? Diu, si són molt boniques en castellà. No, però jo vull. Clar, és que jo en tinc dos, en aquest problema. Ja, el Patrick, és Patrick amb CK, que té diversos casos. No, el que passa és que ara ja... Els drets civils s'han d'apretar. S'han de moure, no? S'han de moure perquè funcionen o no funcionen. Ja, d'acord. És un dret. El jutjat, jo es diria, però és un dret, sí, és un dret. Però, vale, vosaltres voleu 8 papers, 8 documents, que poden ser còpies d'una carta que jo he rebut. Cartes que jo he rebut a una empresa, i carnets d'associacions, carnets de l'antintret, de carnets d'associacions, del milenari, ja tinc la biblioteca, i els altres, que són oficials, és impossible, perquè van en el demà en el carnet, d'entidad. I les cartes ja estan entramit, també. Sembla que heu d'utilitzar tot. Bueno, que no. Jo penso que això, no ho sé, però penso que potser el motiu és que, esclar, tots coneixem un registre, un registre de naixença. Aquest registre sigui del govern, sigui de civil, és un registre. És clar, si en un moment... No, però si en un moment determinat, i sobretot quan ja té uns anys, canvia de nom, també podria ser una altra persona. I aleshores, que ja tenen que anar... Tiran que per darrere, que per darrere, tots els teus papers que tu has tingut amb aquest nom primer. Jo penso, vull dir. Això s'entén. Això s'entén i que cobressin una petita tasa per la molèstia, perquè tu veus que hi ha la nom. Això és a part. Perquè el dret, el dret d'una persona, perquè una persona en una aigua està ensenyat. Es va construint. I tant de bo es costrueixi l'últim dia de la seva vida. I per tant, a mi en el procés és té per m'agafen 68 anys i vull. Només sent, i en colpesa. Per tant, et tinc dret, i com ja se m'ho haurem, els de civils no n'hi ha problema. Ja ho faré. Jo us ho dic això perquè el meu pare, quan va néixer, era el cinquè de la família i el meu avi es veu que sí, jo no he conegut. Però molt, molt, molt, i tot el que quan va néixer el xiquet, li va dir ves, ves, i es diu Antonio. El amic va anar i li va posar el que va voler. I qualsevol demà, per el servició militar, que de les hores es feia, era bienvenido. Aquell no li va agradar Antonio, li va posar bienvenido. La feina que va venir va ser a la cèdola. No sé si hi havia carrer d'identitat. No, perquè no. Hi havia la cèdola. Hi havia algun document, hi hauria que després li van donar, però potser el no ho va necessitar fins que el van cridar. I la feina, i les hores va quedar, benvenida a Antonio. Moltes vegades, persones que han necessitat una documentació i l'anar a buscar, i en el registre no estaven inscrites i en el registre m'ho posaven a Juan. Bienvenido. El meu tiet, el germà de la meva iaia, encara ho té més complicat, perquè com ells estava amb un cortijo a la muntanya, va anar al... Ni estava. No, sí que estava. Però resulta que va ser el sogre, que el va anar a inscriure, i li va posar el nom d'ella. El nom que li va donar la gana, i li va donar més els noms de la mare. O sigui que aquella... Tu saps els follons? Sí, però tot això els follons. Que es parla ara, que diuen que el matrimoni si no estan d'acord amb posar-li el nom primer. Sí, sí. I que després, el oficial que estigui al càrrec del registre... Serà el responsable. Serà el responsable de canviar el nom. Però serà a parlar el pabet? Jo crec que és una manera de simplificar-ho, em dic que serà però el pabet. Jo no en trobo malament. No, jo no en trobo malament que tu vulguis posar el teu fill, el teu nom. Que estic d'acord amb el primer. Estic d'acord que puguis triar i que el teu home estigui d'acord amb que pugueu triar. Però si vosaltres no trigueu, o no els poseu d'acord... Que s'estableixi i que això ho tingui, que està en el registre. Em sembla una miqueta fora de lloc. No, el que es pot decidir és això, que no hi hagi com una regla que sigui la regla del pabet. Jo ja he sigut un càrrec. Això es fa perquè a la parella no vagin en problemes d'ahir. No en muntem problemes. Si en muntem problemes que la solsió sigui fàcil. I no li cal fer el cap a la... Sí, com una vegada, a la paròquia, a la paròquia entraven amb un bebé de dies. Una parella molt maca, però és que d'especte molt maci. I ja vas veure per l'especte que sortien enfadadíssims. Estaven enfadats. I darrere, mossèn Anton, encara, estava mossèn Anton, i va sortir molt enfadat. Ells volien batgesar la criatura. I llavors surt ell, i diu, quan us vulgueu posar d'acord, amb els noms que heu de posar al vostre fill, veniu, que teniu el lloc per batgesar-lo. Però, mentre tant, avarellar-se a casa vostra. Sí, sí, oi? I no l'hi visc mai enfadat per les vegades. Però aquell dia estaven enfadadíssims. Sí, sí, clar, això és... Tremoni decideixi entre els dos i el de la mare en comptes.