Entrevista a Víctor Murillo, president de l'AF Sant Just - 2/6/2017

Aquesta no parlem de fotografia perquè a Iloespre es va inaugurar l'exposició 40 anys de càrrecs, als jardins de Can Ginasta, una mostra de fotos de l'Agrupació Futuràfica Sant Just, que recull les millors imatges de l'última cursa de càrrecs de coiximets, la Quarentena, que es va fer el novembre. Ara parlem amb dos dels membres de l'Agrupació Futuràfica Sant Just, en Victor Morillo i en Josep Lluís Arrebo. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Hola, bon dia. Per parlar, primer d'aquesta exposició, que es va inaugurar, com deia a Iloespre, ja es pot veure qui hagi passat aquest matí, doncs ja la pot veure també, i serà fins el 6 d'agost. Com va anar-hi l'inauguració? Bé, anar molt bé. Només si podem fer-te una peta correcció. Sí, sí, sempre i tant. Les fotografies no són les fotografies de l'última cursa de càrrecs, sinó que són nosaltres el dia de Sant Just al carrer, muntem un estant a la plaça Verdaguer, un emplator fotogràfic, ahir vam muntar un car, que és el car més antic de l'Associació de Cars de Cuginets, i tothom que passava per aquest estant, seia la foto amb aquest car. I el que hem fet és allà les persones hi ha el car i canviar el fondus. Vale, perfecte. Home, sí, sí, és diferent, doncs, és diferent. Per tant, ahir es va presentar una mica tot plegat, ara suposo que també és aquesta exposició, crec que és agraïda, perquè, clar, hi ha gent que pot saber que no hi hi és i te la trobes, per tant, suposo que això també n'anirà generant diferents reaccions. Bueno, aquestes anuals que fem cada any de Can Ginestar, que el maco és que la gent que les visita, oi, mira, la Marta, oi, mira, no, oi, aquí ha quedat el Jordi, oi, el Jordi, oi, tal. O sigui, la gent es cobreix, amic, sou veïns, soc una butx, de lo millor fa temps que no es veu i se'ls troba allà amb una foto pensada a Can Ginestar. És com una... té una bena de socialització, les posicions que fem anualment a Can Ginestar. Bueno, jo recordo ara, si no una que era de germans, que me'n recordo un dia passant per l'apollició, havíem hagut d'altres dones grans que discutíem de qui era aquest net. Aquest és el net de fulano. No, no, no t'equivoques, que és el demà. I ja és l'ambient que genera, no?, de trobar-se. I la primera, així que me'n recordo, que era cinc, quatre mires, que inclús com a exercici, no, tu anaves mirant la foto del primer nen, que era un any, i tu deies, no el conec, no el conec, no el conec. I quan arribes al voltant de la teva edat, digui-me'n, aquest sí, aquest sí, aquest sí, i de cop i volta 20 fotos més endavant dius, aquest ja no. Aquella, t'acaba ubicant just a la teva generació. Clar, clar, clar. Per tant, exacte, en aquest cas serà diferent, perquè l'etàl·lit que és diferent, però segurament no hi passarà ancora similars, no? Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, similars, perquè d'ahir et trobes que són sempre fotografies intranjables, intentem que sigui simpàtics. I clar, et trobes el pare, el nen, el nen amb el martell, fotent-li un cop el pare o la mare o el cotxe... Bé, no són fotos impàtiques amb el barret de bruixa, bé, intentem que sigui una cosa intranjable que li ens trobi identificada, i bueno, aquí els passin bé, bàsicament. El dia que fem la foto s'ho passin bé i el dia que vingui a mirar la foto s'ho passin bé. Exacte. Com dèiem s'ho podrà veure fins al 6 d'agost. I bé, d'alguna manera aquesta és l'exclusió que es va estrenar ahir, i tot i això el estem, a més de juny, per tant això vol dir també juny fotogràfic, ja hem parlat ara fa unes setmanes amb el Víctor, que hi havia canvi d'aquest any, que era una mica més petit, tot plegat, però sí que igualment hi ha coses, que es fan coses. Per exemple, ja es pot veure... No, encara no, la setmana que ve, a partir del dimarts, es podrà veure l'exposició de fotografies de persones... No, per les de les escoles. Sí. Les escoles, ja està. Ja es pot veure. Tot comença el dia 1, que té una data més tancada per temes d'agenda, totes les demés estan obertes del dia 1. El dia 8 fem una segona inauguració, pot ser més familiar, és oberta, quan vol que vulgui venir, pot venir tranquil·lament a les escoles, però bé, des del primer dia em diuen, doncs fem la inauguració oficial, que és el dia 1 de Càgine Està, i després fem un altre, coincidirem amb un dia de setmana, habitualment és el dia junts, que és el dia que fem les tartúries, anotes en reunint tots els dilluns a la vacuneta. El dia en el dillun fotòfic, el primer dilluns, ho dediquem a fer una perill de inauguració, mirar les fotos del company, perquè hi ha molt tant de sent fotos, i una cosa així. Però està oberta a qualsevol persona. El dia 8 la que és inaugurar-la era el celler. Exacte. Aquesta sí, eh? Aquesta és dedicada al patrimoni vinícola, no? Sí, patrimoni vinícola. Jo crec que va sortir una mica de retruc, aquestes... Bueno, perdó, el patrimoni vinícola està treballant, des de patrimoni d'aquí d'Ajuntament, Jordi Migo, la Patrícia, estan treballant molt del tema, però va sortir, al voltant d'un projecte europeu, de patrimoni, de massies, i, bueno, ja que hi vas a les massies, s'aprofita i fotografia les premses. I la veritat que hem estat 15 dies una mica boxos, perquè hem de contactar amb els propietaris, donar-hi entrada, fer les fotos i treballar-les. Avui les recullo, això vol dir que hem anat molt ràpid, no? Però m'ha estat divertit, i jo crec que val la pena saber una mica la història vinícola d'aquest municipi, no? Jo crec que molts habitants de Sant Just, ni sabíem que moltes massies, no sé, Campadrossa o Can Gerabert, es dedicaven a ple pulmó, al dit. Jo, que a mi, el celler és d'alguna massia, m'he quedat una mica... Ostres, està bornet, no? Veus que Sant Just vivia d'això. Potser ara és molt complicat recuperar-ho, però la fiòxida va fer molt de mal a la seva època, no? Però està interessant saber d'on venim. Exacte, és una manera, doncs, de fer també història, a través de la fotografia. Sí, jo us volia dir també que aquesta exposició de Can Gerabert, no és col·lectiva de l'associació, és un treball personal del Víctor. Bueno, i es presenta sempre, van representació de l'associació, però podria ser un fotògraf particular, i va a fer una exposició en un puig de determinat. Doncs aquesta del celler, que s'inheu de veure el celler, està fet així. I pel que tinc, jo no l'he vist. No l'he vist perquè encara estàs revalant les fotos, però la miqueta que he vist, us sembla que valdrà la pena recomanar-la, perquè estarà molt bé. A més, és això, que són pocs dies important, del 8 al 18 de juny, es pot veure l'exposició, i el dia 8 es farà aquesta inauguració, com la prepares, doncs, Víctor. Què faràs? No, no, no, no, no. No som de grandes alaracas, intentarem que vinguin el màxim personal possible, de l'agrupació, com gent del municipi. Aquí tenim un costum molt raro, a l'agrupació. És quan se vol cosa agafem, l'acabem amb una copa d'acaba, i, com dic jo, amb una mica del piste, que veig els quicos i... Bueno, per picar. És un costum que em va agafar el primer dia, i és el que fem. Fem quatre paraulotes, que dic jo, una saluda. Desitjo que... No sé, jo estic una mica neguitosa, però a les fotos, a l'ordinador es veu molt bé, però després, quan es passen a paper, a vegades et sorprenen. I, clar, s'ha muntat molt ràpid, i volien donar-li un efecte una mica potent, i treure el detall de... Tinc en compte que el celler de les macies, hi ha molt, bueno, estan molt envellits, i, ostres, el que volíem era treure aquest detall de la pols, de les taranyines, dels pliegues de la fusta. I, bueno, passa que això ho fa temps, i dedica uns quants dies a cada fotografia, i treus un resultat molt ràpid, veig molt bo. Per tant, en aquest cas, ha anat tot molt ràpid, i està pensat que en vuit dies s'han fet les fotos, s'han fotografiat les fotos. He anat a les nou masies que tenien llistat, i després s'han treballat. Clar, confio en que hi hagi sortit bé. Bueno, jo crec que estarà bé, molt de la pena. I la gent, i els personatges han just... Com els pot interessar. Si ho veuen bé, seran benevolents convicc. Home, segur que sí. Com dèiem, aquestes solucions podrà veure a la part de la setmana que ve, el Cinegora d'Ijous, i fins al dia vuit, al celler de Can Ginestar, hem parlat d'altres mostres que es poden veure, alguna altra cosa que em deixi de fotografia, és això, és tot. Dic per què no em deixi res. Estem en un període de reflexió, entre l'ajuntament, i nosaltres estem mirant quin camí volem agafar, i que anàveu en canvi. Tampoc volíem, encara que hem trobat algunes diferències, no volíem matar això. Jo crec que és una idea que està bé, que és una cosa que s'està aconseguint, és la setena edició, i tampoc volem deixar un any en blanc. És un període de reflexió. Però l'idea és que es pugui mantenir, encara que sigui un altre format, o no se veu encara? La idea nostra encara que tenen discussions. Dins de l'agrupació, eh? Sí, però jo crec que la idea és... No sé, potser durant un altre any, d'un altre format, però sí, jo crec que el llum fotogràfic és una cosa, és un evento que està... Si no, consolidat, mig consolidat, són set anys, no? Quan arribes a partir del cinquè, tu dius, això ja funciona, no? Abans el primer tens dubte, el segon ple, però quan arribes a cinc anys, això ja està, no? I no volem eliminar ni... La intenció, crec, és que continui. Tenen que canviar coses, però... adaptar-ho una mica, no? Pensa que estem mantenint el concurs internacional, que són... També és... Un país gros, dins de l'activitat que fem nosaltres, i això no ho han deixat ni aquest any ni cap any, i segurament això continuarà. El concurs internacional... Pensa que són mils de fotos... Home, 3 mil fotos, no? No hagin anat. Que es reben de tot el món, i que tens que escollir, que no m'han anant jurat, i que cal clasificar i donar els premis. I això dona un prestigi, un prestigi a Sant Just, per ells, no? Per exemple, en comptes que, com diu ell, no s'han arribat 3.200 fotos de 46 països. Però quan tu mires el mapa del món, si en treu a la web del concurs de l'agrupació, veieu que hi ha una pastanya que surt al mapa del món. I, clicant a sobre... Pots veure els dispensables, eh? T'hi diuen d'aquest país quanta gent ha participat. Hi ha països que diuen com aquesta gent s'ha avantat, que s'han just desvert, que estem... I com ha passat, llavors? Hi ha com funciona, realment, en el món de la fotografia? El bocaurella, hi ha investimentos, hi ha la FIA, la PCA, que tenen les seves webs... I si em preguntes com ha passat, a mi m'agrada que m'ho pregunten, perquè hi ha concursos que ha sortit abans i després el nostre, i no estan xotant-ho, com és xotant el nostre. Com ho heu fet? No ho sé. Potser som seriosos, quan algú de la Xina m'envia un mail dient que no sé què és la foto, aquest tamaix que no entén el format, li contestem de seguida, si tens problemes, m'envies la foto i la penjo jo. Bé, ajudem d'aquest tamaix. Són molt ràpids. Això sí, veritat. Hi ha concursos que sí, que envies una pregunta, i trien 10 dies, 15 dies... I caia bé totes les consultes, que arriben unes quantes, ni dèiem resposta gaire bé el dia. I això, moltes vegades, els participants sorprenen, i moltes gràcies per la ràpida. Clar, sí que exacte. Potser no és que sigui això, però potser una de les causes... Influeix, potser que et sents com que hi ha una resposta ràpida. Però pregunten moltes vegades i... No ho sé, igual... No ho sap el secret. Va sortir bé, va ser l'any correcte, no ho sabem. Perquè té a portar 7 edicions, no? Si el concurs, sí. Aquesta etat l'avui tenen. Sí, un any abans del Junts Fotogràfics. Sí, és que el concurs international neix abans que l'entitat. Exacte, va ser arrenar el concurs que es crea una mica l'entitat. Sí, sí. I les fotografies, això, a més a més, amb una mica la idea que sigui diferent, la d'aquest any, la fotografia guanyadora, què és? Què és el que és? El concurs és una mica complicat perquè no està al món de la fotografia. El concurs té un guanyador que no és una fotografia, és a dir, cada fotògraf poden dir que són tres seccions, una és blanc i negre, un altre color, i un tercer... Una temàtica, no? Aquest any la temàtica era camins, carreteres i camins. És obligatori que en aquesta fotografia ha de sortir un camí a una carretera i més coses hi volen, però, com a mínim, una carretera o un camí. Cada fotògraf poden enviar 12 fotos, 4 per secció. O sigui, el guanyador del saló, que diem, és el pink blau, és la persona que hi posarem un pink, que et dona la fià, és el fotògraf del món que ha col·locat més fotos per sobre de la nota de tall. Per exemple, si la nota de tall és un set i mig, doncs el fotògraf que tingui més fotos col·locades per sobre d'aquí, la suma dels totos els jurats, i dividit per tres, que són tres jurats, i en aquest any ha guanyat l'Ids Van Kerek, que és un garró que, de 12, ha col·locat 11. Clar, llavors... Hem tingut una mica de discussió, perquè hem tingut dos fotògrafs que han col·locat la fotografia... 11 fotografies, sí. Per tant, s'ha hagut de triar entre un i altra. Bueno, el que passa és que després juga la diferència de punts. L'Ids Van ha tret 93 punts, i el segon, que és un italià, ha tret 98 picos. Clar. Però això vol dir que hi ha molta qualitat. I després, dins de cada una de les categories, tenim medallador, targent, i de bronça. I, a més a més, tenim 6 menjons norífiques. Això m'ha multiplicat per 4 feixacions. Clar, per tant, d'aquestes zones del guanyador, exacte. Quin tipus de fotografia és com un global, en realitat, no? Sí, sí, el guanyador... S'ha de veure, no? Sí, sí. Quants altres persones que entri a la web, afsangius... perdón, concurs.afsangius.com, o ve entre afsangius.com i ho faran en el futur. Podrà trobar una pastanya que li posa premis. Li he trobat tots els premis, qui és el guanyador, qui li he adonat. El més important és el Pimblau. La persona, el futur de l'Elon, que ha col·locat les fotos. Exacte. Doncs això, pel que fa aquest concurs d'internacion d'apturació, n'hem volut parlar també d'aquest juny fotogràfic que és diferent proexistix i per tant, doncs està bé comentar-ho. Deu veure aquesta exposició al jardins de Can Genestat, també a les escoles aquesta altra mostra, i a partir de la setmana que ve el dia 8 i fins al dia 8. El celler de Can Genestat, Patrimoni i Vinícola, les belles premses de vi de Sant Just també en fotografia. I, bueno, s'agradaria que seguís venint gent... A l'agrupació. A l'agrupació, perquè, bueno, l'ambient... El tema de fotografia, doncs, no sols a mena, a nivell local. És que ja veus, a nivell internacional... A l'alça, no? Sí, és una disciplina que interconnecta la gent de tot el món. Sí, sí, és una altra manera, una altra llenguatge, d'alguna manera. Sí. Així com la literatura té, doncs, el seu món, la fotografia també té el seu, i, com escoltàvem, serveia de dir que la gent s'animi a participar en coses que donen una satisfacció personal, no? Sí, em permets. Només dir el que trobarà la gent quan hi vagi a les escoles. Cania Està, ja ho sabem, són els 40 anys de càrrega, a les escoles trobaran una exposició col·lectiva, són 15 socis que cada un de ell la porta a quatre fotos, i, a més, trobaran tres exposicions individuals de tres socis, que és el Toni Vigo, que és el vicepresident de l'entitat, el secretari, que és el Joan Elias, i un soci, que és el Lluís Remola. Són fotos que també val la pena mirar-les. I també voldria agrair a tots els propietaris, els cuidadors de les macies de Sant Just, la mobilitat que han tingut en reputat l'associació, hem entrat amb la càmera, ens han ensenyat coses que habitualment no ensenyen, i, bueno, el nostre agraïment. Jo m'ho he passat molt bé, així que el meu agraïment per ell. Doncs queda dir també. Moltes gràcies a tots dos. El Victor i el Josep Lluís ens trobem aviat, i que vagi molt bé aquest Joan fotògrafi. Perfecte. Moltes gràcies. Adéu, adéu. Dos minuts i dos quarts de 12. De seguida el que farem serà connectar amb l'Institut de Sant Just avui, un programa que em prepara una mica diferent. És directament una entrevista en el marc del posem-li. Jo crec que sentirem d'aquí a poca estona. En entrevista a Francisco Villacampa, que és expert en terrorisme, han decidit entrevistar-lo d'en Jarrán dels últims. Ha tentat serà tot plegat després de la publicitat. Tornem de seguida. De dilluns edivendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau, 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns edivendres i de 4 a 5 de la tarda, smooth jazz club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7... Ens veiem a la plaça. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. No et quedes fora de joc. No et quedes fora de joc. No et quedes fora de joc. No et quedes fora de joc. No et quedes fora de joc. No et quedes fora de joc. No et quedes fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Vits. Molt més que nits d'electrònica. Vits, ara divendres, dissabtes i domenyes a 10 a 11 de la nit. Fem una mica amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Just a la fusta, el Magasín del Matí. Ràdio d'Esvern. Just a la fusta, el Magasín del Matí. Ràdio d'Esvern. Hola, muy buenos días. ¿Por qué decidiste especializarte en terrorismo internacional? ¿Qué tipos de terrorismo había en aquel tiempo? Bueno, pues empecé a interesar por el tema del terrorismo, porque soy una persona que antes de ese presor trabajaba en una empresa que viajaba mucho por todo el mundo. Y en el tema de la red me gustaban mucho las relaciones internacionales y todo lo relacionado con los conflictos internacionales, y me empecé a interesar ya cuando estoy a derecho cuando en España había el terrorismo de Tarra, que era un terrorismo que durante 40 años actuó en nuestro país, y bueno, pues eso ya me hizo interesarme por temas de terrorismo. ¿Cómo afecta la guerra de Siria en la radicalización? ¿Y cuál es tu postura ante este conflicto? La guerra de Siria afecta mucho al tema del terrorismo, porque al ser un país donde hay... donde está el conflicto, pues es un país perfecto para los que los terroristas se entrenen, se radicalicen, se autrinen, y ello perjudica a la serie internacional, porque al poder en Siria actuar, pues ellos les permiten entrenarse y luego volver a sus países de origen esos combatientes y cometer atentados en Europa. Y mi postura sobre la guerra de Siria, pues que es un conflicto que debería haberse acabado hace mucho tiempo, y al no acabarse pues está afectando a la seguridad internacional, y si las potencias internacionales quisieran acabar con el conflicto, yo creo que se podría haber acabado. ¿Cuál crees que es la solución contra los problemas del yihadismo y los problemas secundarios que conlleva como los refugiados, etc. Pues para acabar con el yihadismo es muy difícil, porque es un tema que confleen una serie de aspectos que son temas emocionales, temas ideológicos, temas religiosos, etc. Es un conflicto que va a durar todavía mucho tiempo, porque para acabar con el yihadismo no es sólo a través del ejército ni de la policía, sino es también acabar con el origen ideológico de los terroristas, y eso va a ser muy complicado. ¿Y en general, qué opinas de todo esto relacionado con la forma de pensar religiosamente? Pues los terroristas se nutren de una ideología muy radical que se basa en una concepción muy rigorista del islán, eso sí que significa, que ellos piensan que para volver otra vez a tener ese esplendor que tuvo el islán durante muchos siglos, la única manera es volver al islán primigenio, que es el islán que fue revelado por la maoma, por parte de Allah, y es el momento más álgido de la tradición islámica. Entonces, para ellos, la manera de volver a tener ese esplendor es volver a ese islán primigenio, que significa que hacer una aplicación muy rigurosa del islán, una aplicación de la saría, del corán y de la suna, que es volver a aplicar un islán muy radical. ¿Y cómo dirías que...? ¿Por qué crees que son tan radicales las ideas que tienen sobre...? Pues por lo que te comentaban anteriormente, porque ellos piensan que para volver a tener ese esplendor la única manera es aplicar ese islán que se aplicaba hace 700 años, y ellos piensan que sólo aplicando ese islán van a volver a recuperar ese esplendor. Y para ellos, para aplicarlo, hay que matar a un niño, hay que matar, a cometer un atentado en un campo de fútbol. Eso se hace, no lo hacen ellos porque sí, sino porque ellos piensan que Allah dice que se ha cometer ese atentado para volver a recuperar ese esplendor que tenían anteriormente. Ellos no piensan en qué matan a personas, ellos piensan que están aplicando el verdadero islán, porque para ellos el islán que se está aplicando actualmente por parte de los propios gobernantes musulmanes no es un islán verdadero, es un islán, digamos, en palabras de ellos, el islán que aplica los apóstatas, que para ellos son infieles, y ellos quieren que se aplica el verdadero islán, y si eso significa que tienen que cometer, 100 atentados cada día, los van a cometer. Para ellos lo importante es que se aplique ese islán, no les importa el paso del tiempo, ellos tienen mucho tiempo. Para ellos llevan muchos sigos esperando que vuelva a tener el esplendor islán, y les dan lo mismo cometer atentados continuamente, que es lo que vemos continuamente en cualquier parte del mundo. Vemos atentados en Manchester, en Niza, en París, pero cada día se cometen atentados en cualquier país musulmán, es donde más atentados se producen, no es en occidentes, sino en los propios países musulmanes, que son los que más sufren la propia concepción rigorista de ese islán. ¿Qué efectos está atentando en la Unión Europea? Pues los efectos son muy importantes, porque desde que se está la amenaza yihadista que hay actual, está implicando que toda la vegetación que mana de la Unión Europea en temas de seguridad y de justicia va casi todo enfocado a luchar contra el terrorismo yihadista. Como sabemos, la Unión Europea es muy importante para luchar contra el terrorismo, porque de la Unión Europea emanan las leyes que luego se aplican en los diferentes países europeos. Y la Unión Europea está muy preocupada con lo que supone el terrorismo yihadista, y por ello se están haciendo continuamente leyes para que se apliquen en los países miembros para luchar contra el terrorismo yihadista. Finalmente, sobre todo, la aplicación de leyes se enfoca sobre todo a la prevención de la radicalización y luego para controlar a los combatientes extranjeros que vuelven de luchar de Siria, de Irak, etc. Esa es la principal preocupación de la Unión Europea, el retorno de los combatientes extranjeros. ¿Y sobre el tema de los refugiados? El refugiados es muy importante para que la gente no haga una simplificación de decir que los refugiados van a Europa y van a cometer atentados, porque la relación de atentados producidos por parte del refugiados es mínima, por no decir insignificante, y por lo tanto los refugiados no sean de menoscabar la imagen que tenemos de los refugiados, sino que hemos de ser conscientes de que esos refugiados van a Europa porque están en una zona de conflicto y huyen para no perder su vida. Entonces, lo que no se ha de hacer es que intentar achacar a los refugiados las posibles futuros atentados, porque, como sabéis, la mayoría de atentados que se producen a Europa son por parte de terroristas que son nacidos en Europa, no son autóctonos, los que se denominan Hongrong, son crecidos en Europa, son de segunda a tercera generación. Por tanto, el peligro, aparte de que pueden fluir las guerras que hay fuera de Europa, el peligro es la radicalización de los propios europeos. ¿Y por otra parte, de qué temas tratas tú con tus alumnos sobre todo este tema? Los alumnos, los temas que tratamos, son sobre todo del terrorismo dijadista, que es el terrorismo que se está sufriendo actualmente en todo el mundo occidental. Les hago una explicación sobre cuáles son los origens del terrorismo, las fuentes ideológicas de las que se muten los terroristas, cómo hay de evolucionando el terrorismo dijadista, desde Al-Qaeda hasta Daesh, el peligro que suponen los conflictos que hay en Siria, en Irak, en el Mali, Yemen, Somalia, etc. que se repercute en la Segura Internacional y les digo que el terrorismo dijadista ataca a ofiente sobre todo por lo que somos, no por lo que hacemos. Ellos intentan cambiar la distribución del orden internacional para aplicar un nuevo mundo basado en los fundamentos ideológicos y fundamentalistas. Les digo que intenten interpretar ese terrorismo porque la clave de luchar contra terrorismo es saber interpretar las causas de las que subyacen el terrorismo. Hay muchos musulmanes ahora viviendo en nuestro país y en las noticias y en los periódicos, en toda esta rama, hay mucha información sobre guerras y sobre terrorismo que se producen y esto da una imagen de los musulmanes no muy buena y hay mucha gente española o de otros sitios que no ve a los musulmanes como algo bueno aunque hay muchos musulmanes que no hacen nada, que son personas normales que no tienen en mente causar todos estos conflictos que están causando los radicalistas. Una de las claves para la prevención de las radicalizaciones es intentar que los musulmanes no se radicalicen y para que no se radicalicen es que su imagen no quede distorsionada. En la opinión pública la gente en general tiene que saber que los principales perjudicados por los atentados yihadistas son los propios musulmanes sino accedemos a datos estadísticos desde el año 2000 hasta el 2014 el 87% de los atentados cometidos por salafistas yihadistas han sido musulmanes. Debe quedar claro que los yihadistas atacan al mundo central y también a los musulmanes.