Entrevista a Eugeni Casanova, escriptor - 6/6/2017

Tres minuts i un quart de 12, que estarà parlant de la presentació del llibre que es farà de Massa en Just, és el llibre amb masies i vida rural de Collserola d'Eugèniques de Nova, que avui tenim l'altre cantor del telèfon, molt bon dia, Eugeni. Bon dia. Un llibre, com dèiem, que forma part d'aquesta presentació, anem parlant de la primera hora de les setenes jornades de la Vina i el vi a Collserola, que organitza aquest acte de Sant Just també al centre dels tres Sant Just Tengs i les Seas en col·laboració amb l'editorial de Miradol, s'hi ha de Can Mata, i que el llibre té i ara avui en volem parlar una mica, fer un petit avançament del que es farà demà en aquesta presentació, perquè és un llibre que es fixa en la vida tradicional de Collserola, no? És a la vida tradicional de les masies concretament, però justament el que ens interessa en el llibre és veure què hi passa dins de les masies. Ens interessa secundàriament les parets, l'arquitectura, les finestres gòtiques, que també són importants, però sobretot hem recollit masies que encara tenen una vida poderosa dintre, en molts sentits, en un sentit moltes vegades ancestral, aquí a Sant Just hi ha una masia que en Carbonell, que la família propietària, que es diu també Carbonell, fa 800 anys que hi són. Com podeu imaginar una família que fa 800 anys que és en una gran casa, doncs és una tradició simateixa, no? I això a tres hores, molts aspectes diferents, tradicions dins la mateixa casa, un arxiu que parla de fets de Sant Just de fa 500 o 600 anys o 800 anys, una vida intensa de vinculada a l'agricultura, vinculada a Sant Just en aquest cas. En fi, una vida pairal, la bella pairalia de la magia catalana, que ha desaparegut ja tot arreu al pla, diguéssim, i just pugem una mica a Collserola, uns pocs metres en la corba de nivell, en reapareix en tota la seva esplendor, i aquestes masies conserven una part important de la nostra història. Una manera de viure que, com comenta, s'està a punt de desaparèixer, gairebé, no? Doncs sí, ha desaparegut el pla, tot el que és al voltant de la Serra de Collserola ha desaparegut, el vaig llobrejat, lògicament com el Barcelona, com a la part del Vallès, a la plana, però just puges una mica, en aquest cas parlem de Can Carbonell, que es puja molt poc per sobre de la Vila de Sant Just, a la Vallès de Sant Just, doncs ja trobem aquest bell sistema pairal català, que en molts casos es conserva. Evidentment, les masies, la vida, no l'edifici, però la vida del Mas ha desaparegut pràcticament arreu, però es conserva, doncs, aquí, diguéssim, el que és la Regió de Barcelona, doncs, a Collserola, es conserva encara força en molts punts, que tenien en compte que a Collserola hi ha 160 masies, i moltes d'elles, o algunes d'elles, encara rosseguen els noms de la casa, les famílies que hi viuen, els vell, els Carbonell, els Castellví, i, per tant, conserven records de coses que hi passaven, de sals de bandolers, de la vida del llop, de la camp Carbonell, doncs, papers de la casa, de l'arxiu, ens conten el segle XVIII, que encara el Comú convocava l'agenda de Sant Just, els homes de Sant Just que sortissin armats per anar a empaitar llops que apareixien pel terme. Per tant, les cases aquestes, com deien, són una institució en si mateixa, i conserven bona part de la història, bona part de la tradició del país. Clar, per tant, d'alguna manera, el llibre és un homenatge, no?, a aquesta tradició? Més que un homenatge és una constatació. Evidentment, si el volem prendre com a homenatge, té tot el sentit prendre-li. Però el que ens ha preocupat, diguéssim, o el que ens ha motivat, o el que ens ha mogut, bàsicament és recollir aquestes històries que potser són la darrera generació que les podem recollir. Perquè, distorterament, doncs és un sistema de vida que s'acaba, però encara, ara, a principis del segle XVIII, podem trobar aquestes tradicions en aquestes cases de pagès que s'han mantingut pràcticament durant segles, i, com veiem, pràcticament durant un milenio. I per tant, són històries de persones, no? Sí, bàsicament aquest és un llibre que es fixa en les persones que han viscut a les masies. No pas amb les pedres, que també les descrivim, però el que ens interessa és la història viva, el que ens compta la gent que durant molts anys i molts segles han viscut en aquestes masies i encara formen part d'aquesta vella herència. Clar, per tant, una mica, quins tipus de personatges apareixen en el llibre? Què ens podem trobar? Doncs ens apareix tant el propietari de la masia, si parlem de Sant Just, doncs hi apareix en Joaquim Carbonell, que la seva família hi és, des d'un arnau Carbonell i un ermessent de Carbonell que hi apareixen al segle XIII, doncs la Nissaga ha continuat i s'ha perpetuat fins a l'actual Joaquim Carbonell, que ha fet vida de màs i ens compta les històries que li comptaven el seu pare, el seu avi, etcètera, això. Per exemple, aquestes són els personatges que hi podem trobar, però hi podem trobar també, no únicament els propietaris i aquestes velles Nissagues, sinó hi podem trobar els masovers. Ha vist la Joana, per exemple, la Vallvidrera, doncs qui ens compta la tradició, doncs és la masovera, perquè fa ni més ni menys que quatre generacions de masovers que hi són, és a dir, que han perpetuat, en aquest cas, la Nissaga, no únicament els amos, sinó els masovers, i la masovera actual de Vila Joana, la Dolors Jofré, ens compta com el seu, la seva desàvia, li pujava una taceta de caldo a Mohsen Cinto, quan estava al seu llit d'agonia, al seu llit de mort, perquè els metges li tenien molt restringir de la dieta, li tenien un regi més tric de... i es veu que el pobre Mohsen Cinto es delia pel brau que li preparava la masovera, la masovera de Vila Joana, que era la desàvia de la masovera actual. És a dir, que són moltes històries, històries personals, històries entrenyables, històries avegades ferotges de bandules d'un clàssic a Collserola, o històries de monges que fugin, com el cas de Vall d'Unsella, en aquests moments al municipi de Barcelona, però tradicionalment a San Feliu, històries de monges, històries de raptes, històries de les garres napoleòniques, històries de les garres carlines, que s'han perpetuat dins d'aquesta institució, que és la masia tradicional catalana de Collserola. És una institució realment... Certament, tota una institució patriarcal, tota una institució popular, tota una institució tradicional, que de la qual ara en podem recollir els darrers vestigis. Per això, una mica el motiu del llibre. Quant de temps més durarà tota aquesta vida tradicional a Collserola? No ho sabem, però si mirem el nostre voltant, veiem que tristament segurament s'acabarà de aquí, no gaire. El llibre ja s'ha publicat a mi de llibres, i ja s'ha fet alguna presentació, no? Sí, s'han fet diverses, sempre, en el nostre món, en el nostre univers, que és la Serra de Collserola. Exacte. És ampli l'univers, perquè en el fons hi ha molts municipis que tenim els vincles. I com estan en la repuda de moment, de llibre? Prankament, és un llibre senzill, perquè no tenia pretensions, però pràcticament estem preparant la segona edició, perquè per sorpresa nostra ha tingut una rebuda fantàstica. Imaginem que és perquè es fixa justament no amb les pedres, no en la descripció de les coses, sinó amb la vida, amb l'escalf, amb el que hi passa i ha passat durant anys a dins de les magies, que era una perspectiva que fins ara no s'havia abordat. Tots els llibres que hi havia sobre magies, o que hi ha sobre monuments, es parlen del seu estil, de les pedres, de si té un argòtic, de quina any es va fundar a la casa, però no recollia la vida que hi va atregar dintre, que és essencialment el que ens ha motivat a nosaltres a fer llibre. Clar, i que de fet segurament també és un d'aquests elements que pot atreure més gent, perquè de vegades penses magies de Collserola i és el que deia abans. I també és la part dels edificis entre cometes, o del paisatge, de l'entorn. El que hi ha dintre, de vegades, ens és molt desconegut, tot i que ho tinguem a prop. Va d'aquí, va d'aquí. Justament és el que ens han fixat en aquestes magies, per la vida que hi havia dintre, i l'èxit d'aquell llibre ens estan reclamant un segon llibre, perquè, com hem dit, a Collserola hi ha més de 160 magies, en aquell llibre en parlem de 10, i aquest llibre, doncs, el fet és molt interessant. A continuació, més gent es發 l'alarma de les de Val d'Uns easy, que va passar les 11 ans, va consultants d'�heus, amb més dones de sería, más. I tem eyesight, que va esas faire un pelce de galera. Amb la família que venia sempre amb les famolies, i aρεleva't el mercat del dia 1. El billions t cultivatem? aquest camp carbonell de Sant Just, que hem esmentat, per tant, tota una vida de segles i segles, que té moltes coses a comptar. Doncs aquest dimecres demà es farà aquesta presentació, com dèiem, en el marc de les Jornades de la Dinya i el Vi, el Coll Serola serà a partir de dos quarts d'avui del vespre. Com serà la presentació de l'acte, com anirà tot plegat? Doncs ens agrada molt qui participi a la gent, i bé la gent de Sant Just, segurament ens preguntaran sobre les masies de Sant Just, i el que els demanarem és que aportin també la seva visió, el seu coneixement. Nosaltres, tant que en fem el llibre com que en fem les presentacions, el que fem és parlar amb la gent del territori, la gent que sap el que ha passat, la gent que ho ha viscut, i demanem que s'expressin. Per tant, convidàrirem a la gent de Sant Just que vinguin i parlin sobre les seves experiències, els seus coneixements, que han com han conegut les masies, com hi han viscut, etc. A més, després també, Just, a continuació, es farà d'entàs de vins, per tant, tot quedarà lligat, eh, la vinya i la vida Collserola. La vinya era el conreu tradicional de Collserola, fins que va arribar la filuxera, cap a 1887, és a dir, que tot Collserola era una gran vinya, per tant, res millor que acompanyar les masies i retornar-les al seu camp tradicional, que és la vinya, la vella rebassa. Això ha desaparegut de Collserola, però no fa tants anys que a Collserola era un paisatge absolutament de vinyes. Per tant, exacte, i això no ens ho imaginem, eh, tampoc. Avui en diem serà difícil. Sempre hi ha hagut bosc, i no, el bosc va començar a entrar a partir de la fi del segle XIX, quan la filuxera va matar totes les vinyes del país i, lògicament, totes les de Collserola. I això va ser justament el que va arruinar moltes de les grans cases peirals de Collserola, perquè havien viscut tradicionalment de la vinya i, de cop i volta, es van trobar, doncs, dels poseïts del que, durant segles i segles, havia sigut el seu mòde tradicional de vida, i el seu mòde tradicional de viure i de vendre, lògicament. Doncs aquesta proposta, que ens acostaran una mica a tot plegat, aquesta altra cara de Collserola i de les masies i la vida rural de Collserola, aquest és el llibre que es presenta demà, a dos quarts d'avui, a la sala Isidro Cónsol de Can Genestar, amb Eugèn i Casanova, amb qui hem pogut parlar aquest matí. He estat un plaer. Moltes gràcies. No es mereixen. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins aviat. Bon dia. A rebeure. V farewell. Just a la fusta, el Magasín del Matí. 5 minuts i arribem a les 4 de 12, el que fem després de parlar de la proposta per demà sobre les masies de Colserola serà fet a Artulia amb en Jaume Campesius, en Pep Quintana i en Jordi Ferraz, i ens anem, però primer, a la publicitat. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7... Ens veiem a la plaça. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Si sents 10, 7, 7, 0, 15. Ràdio d'Esvern, cada dia, més a prop teu. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible, on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'industria sense númer. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. Ah, m'adé, metròpolis Barcelona. Et poso llus, el tinc molt bo. Sí, posa-me en un ciutat per arreglar i quart i meitat per llançar les escopraries. Cada any me'l baratem el 35% del peix que capturem, mentre tant 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa. Amants unides, recolzem projectes contra la cama a 60 països. Té compromets? Truca el 911 a 888. Per una salut millor, 061.4.Respon. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta. Senjús en directe. Passa un minut de 2.4.12, que estarà fent tertúlia, jo he morit que el feina només m'estan onets, perquè sou es examiningar els rationals. Aquí ensenya les cames i per què les temes? S'han de posar moren. Jo crec que ja abans d'ahir va baixar la temperatura, però amb picat, a 19 graus, quan estàvem a 29 i 30 els altres dies, va baixar 19 com a mínim. Però la casa ja ens va avisar. Ja sabíem que era un cop de setmana primaveral, més que d'estiu, que ho havíem tingut els últims, potser. Però encara queden 15 dies per real estiu. Sí, sí, sí. Però bé, la setmana sí que... Aquest sí que serà... Això ens ha dit abans. Avui ja fa una mica de calor. En fi, s'ha agraït, exacte. Sí, s'ha tancat a aspirar. El deixat de pujar per fer res, però també pot ser molt bo. Sí, sí, molt bé. Doncs veig que el Jaume està ja amb el boli. Prennotes, ja. Té una referència més del temps o camí de temps? Jaume s'ho apunta tot. Després el port de casa ho va ser net. Exacte. El resum de la tertúlia. Aquesta setmana, en principi, hem de saber de ta i pregunta del referèndum. Això és el que estava apuntant, és que avui he llegit des d'aquí. No, no he estat apuntant això. Però, com diuen els problemes seriosos, a micro tancat, parlament d'aquest tema. Així, el micro tancat, sí, perquè també tenim micros tancats. No ho sé, vull dir, anunciant, no sé, avui a la cuina de referèndum, demà s'anunciarà i a veure què passa. Aquesta setmana és més curta, més bé. Exactament. Tenim això. A veure, la setmana és igual, són 100 dies. La setmana laborable d'activitzar. No és veritat, perquè és veritat que fora de la casirona per exemple era un dia normal. No, era un dia normal, no, va ser una debacle de celebració. Però, vull dir, com es diu això, unes setmanes són de 7 dies, l'altre és el tema laboral. Exacte, sí. Que nosaltres ja, això ja ens passa una mica per al... Per al... Clar, sí, sí. No, bueno, ara una setmana interessant per això, vull dir, què passarà, què anunciaran, ara... Perquè és com una partida dels cats. Ara, a veure què... Abans, el que volia... El que volia... El que va ser que sembla que a l'altre contingent s'ha enrocat fa molt de temps i no surt d'allà. De la partida té el rei, el reia enrocat a un cantor i no el treu de cap manera. Intenta fer-ho possible per protegir. I quan dic el rei, no vull dir el rei, sinó el govern. Sí, ja s'ho he dit també. Però és com que són tots. Però veus, també hi ha la qüestió aquesta, i es fa una votació. Perquè, doncs, clavin una part de cara com el Ibarretge, una cosa per molestir... No, però és que sempre, aquí, un par de moltes vegades, qui és el sobirais o nosaltres? A partir d'aquí? Ja hi som. Ja hi som. Perquè ara, si he vellat, i resulta que tots els que són... una part del que ve de Catalunya som ja més sis, que no? Per tant, vull dir que, per tant, el Catalunya dic que sí. Allà. Allà. Una altra cosa és... El difícil és que... No, el difícil és que... Que de sis no crec que n'hi hagin gaires d'allà. Però és que, a més a més, ara, ahir és el diari, que els de... Podemos, ja fan pressió al Podempa, que digui que no. Perquè no s'acontia el Carlos Unilateral. Vull dir... Tots d'aquests... Són per la boca molt, però de la veritat... Sí, és que s'escapa l'aigua. S'escapa, vull dir. Jo crec que és una cosa molt difícil i difícil de comprendre. Bueno, comprendre no, però me'n refreixo que tots els partits aquests, estatals, anar a dir que Catalunya vol independència, per ells és un pal, perquè, si no, perden molts vots per a les altres bandes de l'estat d'Espanya. Sí, home. I t'ha pensat molt, i per molt que vulguis, que el PSOE, el PSC, que al final també s'ha ajuntat amb el Rajoy, que et posa el seu favor. Tots aquests... I molt vulguem, molt vulguem, també, faran el mateix. Vull dir, perquè per desgràcia nostra, són els partits que els interessa més, que és l'estat espanyol. Tots aquests, a partir d'aquella frase que es deia la República, entre roja que rota. Sí, bueno. És a tu que rota, ara seria la Mercè. No, no, que ara està. Es va en té, perquè fa quatre dies, però d'alguna manera que aquestes frases sortien d'alguns dirigents bastant destacats, entre roja que rota. Vull dir, que per tant... Jo, que hi heu partit d'aquí, i això, una batalla d'escat, a veure qui fa els moviments, i tot l'únic que és, que el PSOE és molt... recte, el que he de fer, i té un fill... Sí, sí, un guió. Un guió de ruta, un fill de ruta, i el va seguir... No, no, no, és una persona que ha demostrat, almenys, fins ara. I després... Que té aquest... El que es va aprovar, amb el seu moment. Sí, sí, sí. I després té, entenc, el feina, que sempre que eren coses de dos, era del Mas, del Pujol, de quatre xalabrats... Exacte. Però, a mi, que a mi, es van trobant... Només amb el Mavilla es va demostrar, i ell va demostrar... Jo era un parell de xalabrats, ni molt menys, eh? No, clar. No, no, no, no.