Entrevista a Berta Font, metgessa i educadora en alimentació - 9/6/2017

Un minut i un quart de 12 a aquesta hora parlem de la xerrada que es farà aquest dimarts a la set, a la sala Isidore Consulta, que en Ginasta és un monoràfic sobre salut i banasta, i el títol de la xerrada estic fart de dieta. Serà amb la Berta Font, metgesa i educadora en alimentació. Aquí tenim ara l'altra canta del telèfon. Molt bon dia, Berta. Hola, molt bon dia. Per parlar una mica del que s'explicarà, explicaràs més a fons aquest dimarts, una xerrada que té aquest títol que crida l'atenció, aquest estic fart de dietes, i que, per tant, d'alguna manera, tota una vegada, o molta gent alguna vegada o altra, ha intentat fer una dieta a la seva vida, i en general no és un concepte que tingui gaireis amics, no? Això mateix. Bueno, crec que és una època en què qui més, qui menys es planteja posar-se dieta, amb aquesta història de cara bé vistiu, i volem... Ho pareixi bikini, no? Però arribo a un punt que és possible que, després d'haver-ho intentat diverses vegades, arribem a aquesta sensació d'estic fart de dietes, i no me n'en surto o no aconsegueixo que els resultats es mantinguin, perquè sí que és veritat que fer dieta durant un període pot obtenir un resultat, però justament el parella està amb aquest concepte de dieta com a mesura extraordinària, que faré un esforç durant un temps, no és sostenible, i al final la vida passa en coses que ens en sortim d'aquella dieta estricta i no aconseguim el nostre objectiu de forma durable. Era una mica parlar amb aquesta gent que pot estar a far de dietes i donar-li arguments per fer les coses amb una miqueta més de manteniment i amb una miqueta més de seny. Per tant, exacte. La idea seria que es pot perdre pes, però que per fer-ho no implica fer un canvi radical en principi amb la nostra manera d'alimentar-nos. Exacte. O sí? Sí, mengem fatal, sí, clar. Potser que hi hagi un canvi d'hàbits, però bé. Sí. Bé, m'has presentat la meva versió professional. Tinc aquesta visió de respecte i de consideració de tot el cos. I educadora, que és una paraula que m'agrada molt, perquè jo el que pretén és ensenyar a la gent que tingui criteri. No és tant imposar-li unes normes de què tenen que fer i què està prohibit i què és el que es pot fer, sinó ensenyar. I en la xerrada presentaré conceptes didàctics que jo crec que poden ser útils des del mateix dia de la xerrada. Aquesta visió molt més engrescadora de aconseguir tenir criteri per saber què menjar, quin aliment m'aporta beneficis, si em cal abusar d'aquest producte o, en canvi, em fa falta idees per substituir coses que segurament m'estan engreixant i no aconsegueixo aquell pes ideal. I fer-ho d'una forma responsable. Aquest concepte de responsable és aquesta idea de tenir cura del cos. El cos és una cosa fantàstica, però això deia que, com a metgesa, tinc una duració absoluta a la perfecció del cos, i la idea és que la gent tingui eines i recursos per sapigar-nos curar amb el sentit positiu de tenir cura del cos, només per solventar un problema. I a la xerrada és això, donar motivacions, perquè si realment estàs fart de dietes i ja n'has fet moltes, i aquesta idea d'un mes estricte seguint una norma ens avorreix, tinguem una visió molt més motivadora. És molt més anar a buscar la millor manera de relacionar-nos amb els aliments, que no pas la prohibició o la restricció, que al final sempre tots ens acabem cansant i abandonant. Quina és algun dels consells clau? Si alguna cosa que podríem incorporar tots i que potser no fem algun hàbit, quin seria? És una pregunta molt clàssica, però és cert, els menjats s'han de repartir bé allars al dia, i idealment haurien d'haver-hi cinc àpats al dia ben repartits. Això no vol dir menjar més, això vol dir repartir-ho millor. Aquest consell que molta gent em pregunta, però és veritat que he de fer cinc àpats al dia. El que és veritat és que els has de repartir bé. El que no em val és ser un gran àpat al migdia i un gran àpat al sopar, i el resto de les hores mantenir el cos en una situació de desequilibri. Dos grans aports al dia representen grans ingestes i després grans absències que em desequilibren al meu organisme. La idea, quan repartim bé els àpats al llarg del dia, és que tinguem el metabolismo, l'organisme molt més equilibrat. Jo faig la comparativa i ara aprofito amb l'economia familiar, que volem grans ingressos de diners molts pocs cops al mes, o petits ingressos regulars, que ja sabem i que podem comptar amb ells i sabem quines despeses podem fer front. El cos es porta igual. Si dicem ingressos i regulars, ara són abusius i ara no sóc poc perquè he dinat massa, desorganitzem l'organisme, no sap què pot gastar i entrem en format de metabolismo de reserva i així t'endim a l'engreix. En canvi, si l'acostumem a tenir aports regulars i repartir bé, segurament sortirà d'aquest metabolismo de reserva i entrarà amb un metabolismo amb més activitat i no ens permetrà engreixar-nos tant. És un consell molt, molt simple. Exacte, tots ens hi podríem posar. Després també hi ha alguns tòpics, que suposo que això moltes vegades també depèn de com s'hi cadascú. La idea és que la fruita algun cop he sentit que millor per postres no, que és millor entrar a àpats o just abans de dinar o de sopar. És veritat que depèn de cadascú o no? O si que hi ha algunes normes bàsiques en aquest cas, per exemple? Jo crec que a dins d'aquesta visió que tinc respectuosa, l'organisme no poden haver-hi dogmes que serveixin per tothom. No tots veiem les coses de la mateixa manera, hi ha gent que té un trànsit intestinal molt ràpid i que una poma li pot fer una malestar, perquè li augmenta fins i tot la velocitat del trànsit intestinal i li fa soroll i li dona disconfort i li dona fins i tot més gana. En altres persones en camí, que tenen un trànsit molt lent, que mengen un plat de rosa i triguen 3 o 4 dies a fer-se el plat de rosa, ja només amb això les persones són diferents. Respecte a mites, el de la fruita que em comentaves, no és tant que la fruita no s'hagi de menjar de postres, sinó que a vegades no ens cal, perquè ja hem dinat bé, i podem traspassar aquesta fruita mitja tarda. És allò que et deia, ho puc repartir diferent, i aquesta fruita la puc traspassar. I cada persona és diferent. Un altre any de mateix hi ha gent que li senta molt bé i hi ha gent que no la paeix bé, que li dona malestar, això s'ha de tenir en compte. Jo no puc donar els mateixos consells de tothom, a vegades hem d'entendre aquesta personalitat i valorar les pocualitats a cadascú. De vegades també hi ha qui comença a fer una dieta i el que vol és perdre pes molt de pressa, i hem vist alguna vegada com uns líquids estrans o sobres especials, tot això suposo que és el que justament vols desaconsellar al tot. Sí, desaconsello aquests sistemes d'alimentar-nos amb coses estranyes, ja t'he dit que tinc una barteria bastant didàctica i em fa gràcia, perquè són aliments estrans. Al final, quan no reconeixem el que estem menjant, parar-se un moment i preguntar però què m'estic prenent que surt d'un sobre, jo crec que val la pena, anar en compte, i sobretot perquè és una cosa que difícilment aconseguirem mantenir durant molt de temps. Alimentar-nos a vegades productes, sobretot d'aquests que són líquids, que no em permeten mastegar i no em permeten relacionar-me, que això és molt important. El menjar no només és el que ens aporta, el menjar a la nostra societat també és un medi de comunicació, de sortir amb els amics, quan ens passem dies menjant líquids que no permetem sortir a sopar amb els companys, això a la llarga és realment difícil. La resposta sí que t'aprimes, perquè estàs fent una autèntica agressió de no alimentar-te amb els aliments que el teu cos necessita, per la qual la resposta evidentment és que perds pes. Qui estigui fer de dietes ja ho sap. Aquest pes que es perd es recupera molt fàcil quan després tornes a menjar de la mateixa manera, per la qual mèdicament crec que és una actitud molt poc respectuosa, molt poc responsable, i que sovint, quan algú decideix fer aquest tipus de dietes, no calcula les conseqüències i no s'acaba de creure que recuperarà el pes. Aquesta gent és potser difícil de convèncer, quan se'n dona compte que sí, que recuperen el pes i que no se n'han sortit, aleshores és quan crec que t'he sentit aquesta conferència de anem a veure una situació diferent i no tornem a caure en el parany de tornar a aquest estiu a fer una altra dieta que ja sabem que acaba, com sempre, recuperant el pes. Per tant, lligat amb això, entenc que si algú decideix avui o la setmana que ve començar a fer dieta o a començar a intentar perdre pes, ja menja millor, és evident que el pes no el perderà tampoc amb dues setmanes, tot el pes que voldria, també costa ser conscient d'això, potser, de vegades. Exacte. Si aquesta és la intenció, realment, sóc conscient que he de perdre pes mèdicament, a més a més, els metges m'han dit que he de perdre pes, no només és la voluntat estètica, sinó que realment no estem parlant d'un kilo, un kilo no és un problema, sinó que he de perdre pes. Aquest pes, segurament, i és una de les reflexions inicials que faig, no l'has acumulat amb una setmana ni amb un mes. Potser hi ha gent que l'ha acumulat amb els últims 10 anys. T'he sentit intentar perdre l'acumul de 10 anys en un mes. Voleu dir que això és respectuós? Doncs aquí és un ànim i un... com et deia, ho faria aïna i ensenyar en aquesta persona que necessita perdre aquests quilos acumulats, a fer-ho de forma sostenible, que en un mes tindrà resultats, però no els definitius, sinó que és un camí que val la pena en prendre'l, en criteri i en aprenentatge per poder-lo seguir practicant. La intenció d'aprendre a menjar millor és que ho puguis aplicar sempre, no només durant un mes, sinó que realment tinguis criteri durant un any, dos anys, 10 anys i que vagis perdent aquest pes. Si l'has guanyat amb 10 anys, no t'has dit que el tinguis que perdre amb 10 anys, però sí que t'has dit que no és just que el vulguis perdre en un mes. Hi ha una autèntica agressió, una miqueta curosa amb aquestes coses. Està clar. De tot plegat se'n parlaran per arrasar aquest dimarts, amb aquest estic fart de dietes. Serà una xerrada en què no sé si també és això. Donaràs algunes pautes, vull que també tenim la idea... Donaré algunes pautes, donaré arguments perquè tenim raó d'estar fart de dietes, perquè això realment no s'aguanta, algunes pautes i deixaré un espai que sempre és molt profitós perquè la gent pugui preguntar i puguem, per això que et deia que no tots som iguals, segurament, que ha d'escuter la seva inquietud i la seva necessitat i que hi hagi un espai també perquè la gent pugui fer-me preguntes i puguem donar-li la resposta una mica més personalitzada. Exacte. Doncs a partir de la set de la tarda, la selecció del consul, aquest estic fart de dietes, tothom que alguna vegada li hagi passat això pel cap, pot ser una bona manera i també qui justament no les hagi intentat, però que tingui ganes de saber com, no només per repè, sinó com cuidar el cos millor, el que deies abans també, Bertha. També pot ser útil per a algú que no hagi fet dietes mai, però que tingui aquesta inquietud. Exacte. I aprendre. I tenir ganes de prendre i de fer les coses més fetes. És una cosa que ens garanteix una millor salut allà que termini. No només durant la propera setmana, sinó aprendre a fer-la les coses bé, crec que té sentit de cara també al nostre futur. Totalment. A conèixer una miqueta millor com funcionen. Doncs Bertha Font, metgesa i educadora d'una alimentació, dimarts que ve a la seta selecció del consul de Can Ginestar. Moltes gràcies. Moltes gràcies i fins dimarts. Que vagi molt bé, fins dimarts. Bon dia. Fins ara. Just a la fusta. El Magasín del Matí. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Fins ara. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, que és un espai de consulta personal i intransferible. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. Fins ara. Fins ara. Un temps que avui ens ha despistat aquest matí, perquè ens hem llevat amb pluja. Ara ja ha sortit del sol, ja fa calor. Però bé, en parlem ara amb el Carles. Carles, bon dia. Bona tarda. La calor la tenim ahir. Avui no vam arribar als 25. És una calor que és suportable i és la normal per l'època. Ara ens ve un pic de calor bastant important i destacat. Però bé, és el que passa. Jo comentava al principi d'aquesta setmana que havíem tingut un cap de setmana plenament primaveral, que és el cap de l'estiu, que són les coses que passen a la primavera, quan estan les seves a cavalles, que li queda poquet, i que cada cop estem més a prop de l'estiu. I ara començarem amb aquells tòpics, i qui no recorda que ells s'enjuan plomen a vots i barreals. En aquestes èpoques, quan et fot una bona descarregada, la temperatura cau. Avui, per exemple, hem pogut comprovar com anaven mantenint una mínima de 19 graus, i en el moment de la precipitació ha baixat un grau. La temperatura ha caigut una miqueta i tenies més sensació de fresca, entre les 8 i les 10 del matí. La temperatura ja, ara que ha enverxat aquesta petita inestabilitat, i que continuarem tot el dia amb aquesta situació, és no només desabuixi, sinó que també demà dissabte, tots els mapes indiquen que la nubulositat serà present. No és una nubulositat completament compacta, com la que podíem tenir el diumenge passat, que és un fron que és una miqueta actiu, podria deixar alguna boteta encara aquesta tarda, però estem parlant de dècimes de litra. En el moment que plovies quan m'estava desplaçant per Sant Justi, tampoc no arreda l'altre món. En el desplaçament pots mullar una miqueta, però és mínim, tampoc no n'afecta massa. L'únic que afectarà és el fet que les temperatures van tirant amunt, la humitat ens puja fins al 90%. La sensació d'aixafogor és molt marcada. Una dada, per exemple, a les 8 del matí estàvem a un 90% d'humitat, i ara estem a un 60%. L'ha deixat un 30% de l'humitat entre les 9 i les 2.4 de 12, que és ara. Tinc canvi. Tinc canvi radical en funció de si tens humitat i t'està precipitant o no. És normal, però aquesta sensació d'aixafogor, en el moment que la temperatura dels 18°C ha remuntat fins a aquests 23, que tenim en aquests moments de Sant Justi, que és una temperatura més o menys semblant a la d'ahir, i estàvem a 23 i mig d'aquesta hora. I avui això no avançarà molt més. I ho dic perquè és que avui vaig dir que avui podíem pujar les temperatures. El procés, el canvi, la pujada de temperatures, serà una mica més radical, perquè avui no hi ha aquesta progressió, i demà tindrem la petacada. És un parameter, és clar. Demà és probable que arribem als 27-28. Diumenge entre els 29 i els 30, i entre junts i dimarts podríem superar tranquil·lament els 30, 31, 32, ja veurem com va la cosa, però realment ve una fibrada de calor bastant important. I pel que fa a l'estat del cel, que comentàvem que hem tingut aquests núvols al matí, ara més estones de sol, després es tornarà a carregar de núvolets, algun d'aquests podria ser despistat, però els mapes no parlen de pluja. I de cara a demà doncs, una situació molt semblant, matí amb alguns núvols, migdia amb més sol, tarda que es carregueu una miqueta més, o on pot ploure tot el que és a la zona de l'alt Pirineu. O sigui, ja no parla ni de Pre-Pirineu. Hi ha en aquestes zones, tan dissabte com a dimenge, podrien haver precipitacions. I diumenge que els núvolets de dissabte desapareixen, i tindrem més sol. Clar, si tenim influència dins del sud, ja no tenim el petit refrescament que pugui portar un núvol al cel, i a sobre el sol domina, doncs és evident que el diumenge, ja, si dissabte les temperatures són molt altes, diumenge encara pujarà una mica més. I l'estabilitat continuaria la setmana vinent, entre dilluns, dimarts, vam veure aquells dos dies, seguirem parlant d'estabilitat, temperatures altes, amb bien, completament estiuen, i nits que ja comencen a ser una mica empipadores. Ara baixem dels 20 graus, ja estem parlant de nits tropicals, són nits molt càlides, 20 graus senjurs, 21-22 Barcelona, clar, són valors que tot el que és la influència de l'àrea metropolitana comença a ser una mica emprenyador, a la que tan vas cap a l'interior o surts una miqueta de la zona més contaminada o més urbanitzada, doncs ja les temperatures són més suaus i es pot conciliar més bé el son. Però ja et dic que a partir de dissabte la nit, diumenge la nit, dilluns a la nit, no s'ha d'anar cap a l'interior, perquè realment apretarà una miqueta a la calor, penseu que dies enrere potser fa un parell de dies que els teníem valors de voltant dels 16, 15, 16 i 17, posar-te amb 20, 21 i empipar la miqueta, perquè això vol dir que les 12 o l'1 a la matinada encara estàs amb valors per sobre dels 20 graus i això tampoc no ve massa de gust. Doncs Carles, guanirem seguint tot plegat, aquest cap de setmana el notarem i per tant dilluns ho haurem d'explicar. Molt bé. A refrescar-nos, no? I de tard, no? Bon cap de setmana. Que vagi, bon cap de setmana. I ara sí, el que fem tot seguit és connectar amb el Sant Just, el Ísid de Sant Just, el posem, li veu, ara sí, és l'última secció d'aquesta temporada, per tant, doncs, tancaran temporada dels alumnes de l'Ísid de Sant Just que han fet el taller de ràdio durant aquests últims mesos. Us donem pas, perquè tanquin doncs aquesta temporada i amb ells ens seguim avançant camí de les 12. Aquesta entrevista, sembla-me, en Marco i la de Xerraras que estan trenxant, trenxant, ajudant-nos a fer-se això sobre l'activització de la tradició com més enllà d'un turisme. Bon dia a tothom, gràcies per convidar-me. Sí que volia començar després de la segutació, dient que no sóc pas un esperte en tema raó i josos. M'he ofert a tractar la raó i jo com un tema més, i per tant, em sembla molt bé que vosaltres, dintre del currículum de l'Institut, tracteu també temes més personals d'aquest caire. Sobre la pregunta que fas de quins fets van passar, l'època que jo estava com el cal de Sant Josep Bern, en aquell moment s'acaba de recuperar la democràcia dels ajuntaments, tant sols 4 anys que hi havia hi havia hagut eleccions municipals. Per tant, un objectiu va ser posar l'administració de Nicarol Díaz. L'altre objectiu va ser que Sant Josep Bern estava infradutat amb equipaments. Llavors van poder construir per Sant Josep Bern la piscina municipal, urbanisme com la plaça Maragall, el mercat municipal, que corria el risc de desaparèixer Sant Josep Bern que no pogués comprar de proximitat, doncs va ser salvat si no recuperat. I una qüestió molt important, potser una de les cabals d'aquells vuit anys de bandat va ser, diguem-ne, també el salvament d'Euwaldin. Euwaldin tenia un problema construir-ho molt important, que aquella a la pell, aquella a les rejoles exteriors, això provocava un conflicte jurídic, una amistat entre els ocupants, els compradors i l'empresa que va promoure Euwaldin, bé, doncs, aquest invent que ara ha fet el banc de Santander, de comprar per un euro el banc popular, això ja es va fer Sant Just. Abans, 1985, 1986, l'Ajuntament va comprar per un euro ser extresri. L'empresa que era propietària titular de l'Euwaldin Novenut, ha canviat també d'un compromís posterior, que era rehabilitable. És a dir, que no va després, no era simplement d'un euro, sinó era de tot un conjunt d'operacions que econòmicament van sortir bé, però que en aquell moment eren riscoses. Bé, vosaltres ho plantegeu i em sembla correcte, perquè és més crida fer-ho així, des d'una vista dels conflictes religiosos que pugui anar bé. L'entrevista i potser la xerrada posterior amb alumnes d'aquell institut obrirà més com a convivència de religions. La religió no és un problema, sinó és una possibilitat de millorar, etcètera. Ara, demaneu una cosa concreta. Com es vivia el fet religiós o si el fet religiós va influir en la guerra civil durant aquests 3 anys del 36 al 39? Avui hem d'haver una mica més de memòria i anar els anys anteriors al conflicte civil, oït civil, s'hauria de dir. A les èpoques que hi ha hagut dictadures, per exemple, de l'estat espanyol, de l'opinio d'arribera, de la festora de Franco, la religió tenia un pes molt important. I l'església estructuralment tenia una importància que val. Llavors va venir la República i va representar no un abandonament de la religió, però sí una més gran llibertat religiosa. Va tornar una etapa de dictadura començant amb la guerra, més després tot el franquisme, i l'església va tornar a postures més conservadores, més dretanes. Atenint a la promesa, que es mostrarà sexis, perquè va guanyar la guerra en Franco i eufagisme, de que, amb la victòria de les dites troupes nationals o troupes fascistes, doncs l'església tornaria a tenir la importància social i civil que havia tingut en èpoques anteriors. Llavors, aquí s'enjust durant la guerra s'haureu que va quedar una nova banda republicana, banda republicana, per tant, banda, diguem-ne, no proclio a la religió. Llavors, s'ha enjust va haver-hi sí, conflictes, va haver-hi l'incendi de l'església barroquial, el 21 de juliol de 1936, va veure, van veure, van veure les campanes i van veure, doncs, la fugida per cames del rector d'abans, mossèn Antoni Tenes i Alibés. Això, tot i que s'ha enjust, era un poble en què la convivència, llavors, i sobretot ara, s'ha mantingut en uns nivells més altes, però va haver-hi aquesta qüestió. S'explica, i és veritat, que van estar promogudes aquests fets, promoguts aquests fets fora del poble, fora del poble, en connexió amb gent del poble. Gent de la CNT, anarquistes, de partitaris, d'estremismes, però sí, va haver-hi aquesta qüestió. Passada la guerra, va tornar el rector i va tornar una certa pau, diguem-ne, que es va tornar a poder celebrar l'eucaristia, la missa, etc. I, van, des del punt de vista social, va haver-hi més tranquil·litat. Aquí hi haurà una pregunta més personal. ¿Com creus que es podrien haver solucionat aquests conflictes? Es podrien haver solucionat si la gent hagués entengut i entengués-hi, ara, que la religió és una part, és un component de l'home, des del punt de vista interior, espiritual, de creença, de pràctica, que no fa mal a ningú. Llavors, els conflictes venen per temes socials, per temes polítics, per temes, fins i tot, doncs, de possibilitat de treballar, de passar una, passar gana, d'educar una, educar... O, més bé o més malament, els filis. Els temes religiosos solucionen, si és que hi ha conflictes, si és que hi ha conflictes,