Entrevista a Soledat Sans, directora Carrau Blau - 12/6/2017

Gràcies. 3 minuts i un quart de 12, saludem la Soledad Sants. Bon dia. La tenim a la ràdio per parlar del carrer blau que exposa aquesta setmana els treballs dels seus alumnes. Ja sabiu que estem en setmanes de finals de curs. Tothom està tancant una mica les temporades. Descordes 5 a 5, i ara aquesta obertura de portes per mostrar aquests treballs que s'han fet durant el curs. Molt bé. Si vols, us ho expliquem una mica. I tant. En primer lloc, com que és un final de curs, també s'ha de complert tots els objectius generals que volíem aconseguir. Hi ha uns de genals i uns específics, tots dos han complert. Les propostes han sigut amb temàtiques lúdiques, relaxants, perquè els nens, a més de venir al carrer, s'ho passin bé, però que també puguem posar-hi nosaltres els recursos necessaris per fer satisfactoriamente els objectius que ens proposem. Llavors, s'han avançat amb l'expressió, amb l'expressió plàstica, també amb la informació que els hem donat sobre pintors, que no us explicarem quins són, i també amb la participació en el municipi. La participació, com cada any, ha sigut per festes de tardor i per festes de Sant Jordi, però també, amb moltes altres experiències, com es va fer una part lúdica amb un treball als parcs i jardins, que es van fer propostes de fer uns gravats a partir de dibuixar-ho de les plantes que hi havia. Després, amb les xarxes aerocits, també s'han fet aquí, al part de l'Antoni Malaret, uns treballs també plàstics. Després, per Sant Jordi i per festes de tardor, s'ha procurat que, més a més del treball que els nens es posaven, tots els viennans que passaven per allà poguessin realitzar una petita obra ells per emportar-se a casa. Això de les coses que ha sigut una cosa nova, que m'he intentat que ressorgís de les festes, i s'ha portat molt bé perquè en el Sant Jordi sembla que van ser uns 70, 80 participants que van fer obres. Molt bé, home de midó, doncs. Sí, sí, sí. I si vols, ara t'explico el que vulguis. Les portes obertes, no? Les portes obertes és una miqueta a l'últim trimestre, les realitzacions que han fet, perquè tothom, els altres nens, ja s'ho havien endut. Per Nadal se'n van endur els seus treballs de fang, de serà una mica popular. Després, al segon trimestre, s'han endut uns geros amb paper maixer, a partir de monotips de mimoses, que portem la mimosa florida al taller, i hem fet uns geros amb paper. I després, ara, finalment, se'n donen la carpeta amb tots els treballs de dibuix i pintura. A part d'això, hem esposat, en la mateixa recinta, uns titelles molt bonics de material reciclat. Molt bé. Saps que tenim el magatzem de reciclatge, que també està oberta al municipi perquè vulgui venir a recollir coses. I amb aquests materials han realitzat uns titelles molt simpàtics, i després els han dibuixat, i han explicat una mica qui són, i això està esposat en el carrer. A més, a damunt de la taula, també hi ha uns llibrets sobre animals i gravaig, que són els que vam portar per Sant Jordi, i que tot el municipi em va poder fer. I ara estan els originals fets pels nens, que es podreu gaudir i mirar les pàgines, i veure com ells han interpretat un animal engrabat. I, finalment, a la sala que hi ha contigo a la nostra, que ha estat junta a la nostra, que és de la rampa de la vegoneta, a la paret estan esposades les caixes màgiques del Joan Pons. Això, si vols, t'ho explico, perquè si potser no sabreu de què parlem. El Joan Pons és un pintor del Davolset, de l'època del Tàpies, de l'època que hi va haver-hi molta naixença de la part més de Catalunya, de la part més artística moderna, com si diguéssim, i es va crear el Davolset. I el Joan Pons, específicament, és un pintor molt imaginatiu, molt expressiu, i que pels infants, clar, és difícil que cobsin la seva essència, però sí que han cobsat potser tres coses importants. La imaginació, la creativitat, portada a formació d'objectes, de personatges d'animals, per exemple, formant o posant un animal mig persona, mig animal, i la creativitat en quant també material. Molt d'una realització molt acurada, amb què s'han pintat i han fet com una capseta amb reciclatge de diorames, i pintats molt minuciosament, amb materials, inclús amb esmal d'ungles, o sigui, molt treballat. No és una cosa molt expressiva de primera intenció, sinó més elaborada. Aquestes caixes estan exposades a la rampa, i tot estiguin en una llumeta que es va canviant de colors, que és una cosa bonica de veure, però sempre tenim en convenienes del carrau que això només pot ser un o dos dies, perquè després els nens s'enduen, i no fem altes exposicions. Jo, aquí, demanaria que es millores la manera de posar-se, no sé mai, perquè és una caixa petita, però tinc que fer que els arts plàstiques, que és una cosa municipal, tinguin cada any una exposició a Can Genestar, i nosaltres la tinguem mai. Aquestes caixes són una meravella per poder-les tenir a l'abast de molta gent. Només elaborar en mitja hora, doncs dos dies. Això te n'anava a preguntar. Perquè només es podran veure. Ja són dues nens a dijous, perquè l'altra setmana ja... I no hi ha hagut manera de poder intentar posar un altre espai o que es pogués veure en més dies, no? Això és el que jo us volia demanar públicament des d'aquí. Jo no hi he aconseguit mai. Ho heu demanat per això? No hi ha ni esdemana, perquè ja se sabem que no pot ser. És així, de clar. I el mateix carrau, per tant, és només aquesta mitja hora. Sí, perquè tota la tarda, si venen els pares, podran portar els nens al taller, els pares estan oberts a estar-se tota l'estona que vulguin. Però era per la gent que no són els familiars. Perquè no interfereixin tant a l'hora de classe, perquè la Cinc comença a treballar. Que sí, que estàs tan oberta, no? Doncs això. La Maid i Mícara és de dos quarts de Cinc a la Cinc, i amb aquest detall que ens explicava a la Soledadet Sant, val la pena poder-hi fer un cop d'ull. De fet, d'alguna manera, cada any, cada curs, sempre es busca la realitat, perquè sempre hi ha aquesta experiència. Però sempre són coses noves, i llavors, esclar, potser aquesta no l'havien fet mai, i l'any passat vam fer una... Ai, per favor. No ho sé pagar, no ho sé pagar. No passa res. Sempre són els nostres telèfons, de vegades, en els moments més inesperats, ja està. Ja està, ja. Si vols, t'explico alguna cosa més. Perdó, que ha anat el curs, jo crec que molt bé, que hem comprat totes les propostes didàctiques que es van voler portar a terme. Una cosa important, també, han sigut les col·laboracions amb les escoles. Això tenim dues parts. I a la part que venen l'escola Montseny, periódicament, a fer el carrer Obert, en el carrer Oblau. Després, a l'escola Montserrat, aquest any, ens van demanar que féssim un tema sobre les matemàtiques, que és un tema difícil, que vam portar a terme durant un mes i mig, i es va fer una exposició en el recinte mateix de l'escola Montserrat. Molt maco, sobre la matemàtica i l'art, amb conceptes geomètrics, saps? I amb figures i amb escultures, amb geometria. Tot amb l'enquí negre, que va quedar estèticament molt bonic. I després, ara, aquesta setmana, també vindran l'escola Montserrat, uns 100 i picodenents, amb diferents horaris, que venen al dematí, a fer una visita al segon recinte del carrer. O sigui, hi ha dues sales, la primera serà l'exposició, i l'altra, d'acuada, amb llum blava, en què tot és fluorescent, i els nens pinten samarretes i pinten, també, sobre pintura fluorescent i s'enduen. I és com un espai màgic que també es pot visitar junts amb l'exposició que vosaltres tindreu dret a entrar. I, a més, venen, ells, en horaris escolar, no entenc? Sí, ells venen en horaris escolar al dematí, i això serà la tarda. Sí, que seguiu fent col·laboracions amb les escoles, abans d'oferir-se... A part de tot el que és l'activitat escolar de l'escola Montserrat, també hi ha l'escola Montserrat, que som nosaltres, el professorat que van allà i fan el curs. També és una manera, segons com, de traure, no? Segurament els alumnes a apuntar-se, potser l'han caver. I, si no, també és al revés. O sigui, també som nosaltres, que l'imaginaria, com si diguéssim, de Marca Carraulao, entra a l'escola, que jo crec que és important. Exacte. De moure's. També afegeixo per donar una mica de publicitat en els nostres llibres de tota la col·lecció de fragments, que també està a la base de tothom, perquè ho pugui comprar i perquè ho pugui mirar. També farem uns cursos resensats a l'estiu, a dintre de l'escola d'estiu. Aquí, al Carraublau, eh? Al Carraublau anirà a l'escola d'estiu. Es faran des de Carraublau, però es faran a l'escola d'estiu. Un curs d'unes sintemàtiques diferents. I ha adreçat part de la professora? Ha adreçat a professorat, aquest. El de l'escola Montserrat no era un treball. Altres alumnes que van participar, una cosa important, era acabar tota l'escola. Totes les edats, eh? Fent el mateix projecte? Fent el mateix projecte, però adequat a cada edat, evidentment. Però també és interessant que sigui una cosa col·lectiva, que englogui les diferents generacions. A part del dia a dia, la història del Carraublau és participativa, tant dintre el municipi, com tot el servei municipal d'escoles. Mm-hm, clar. Molt bé, doncs això és el que és un final de curs intens, també del Carraublau. Està intens. Està contents per això de com anar tot de com dintre el proper curs? El proper curs encara no ho sabem, però jo suposo que ara farem també una reunió i farem també una programació pel curs minent. I com que els nens hi són i les ganes de fer-ho també, doncs jo crec que serà tan bo com aquest. Molt bé. Doncs avui hem parlat d'aquesta mostra de treball. Hi ha una dimarts dimecres de dos quarts de cinc a cinc de la tarda, el Carraublau cobrirà portes per mostrar aquests treballaritzats durant aquest curs que ara s'acaba. Val molt la pena. Ens explicava la soledat en detall d'aquestes propostes, sempre originals i creatives, per tant, doncs val la pena fer-li un cop d'ull d'anar en aquest horari i dimecres. També tindrem, encara m'he despullat, a Fullator del pròxim curs. Ah, mira, perfecte. Doncs una bona oportunitat per anar-hi pensant. Moltes gràcies. Vosaltres farem recordar-vos. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia. D'adivendres de 4-5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, hi ha de 4-5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cada tarda, de 5 a 7. Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Moltes gràcies. Una audició que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns, de 9 a 10 del vespre, teniu una cita amb Rambo Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Gràcies, Rambo Vineu. El antic és millor i més divertit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Gràcies. Gràcies. Dos minuts i dos quarts a 12 hores de fer tertúlia. La Palmi de Badia i la Carme Amador. Bon dia. Bona nit a tothom. Per fer tertúlia. Parlar de diferents qüestions. Avui tenim el guió sobre la taula. No sé si se'n pot dir guió. Bé, si per què no. És un guió que ja parlarem d'on l'hem vist, però és que aquest matí ja... Jo he lligat la calor a Montjuïc. Ja ho veig, per això. Pràcticament abans de parlar de Montjuïc, podíem parlar de la calor que està fent. Avui anàvem a les 9 de matinada amb la moto. I quan estava al semàfor que et venia tot el sol de cara, ens va passar les 9. I ara, com que volien a la platja, saps gairebé, del que venia. És veritat. I, a més, ara també fa una estona. He sentit el Carlos, que també ho deia, que s'està planosticant. Que afloixaria, que baixaria la temperatura, que professaria de molta calor a calor. Exacte, clar. No farà fresca. No farà fresca. Déu n'hi do. Jo recordo alguns estius que potser sí que s'avançava, però... el mes de juny. Tants dies seguits, clar. O potser un dia sol, però... I aquesta calor, a tanta temperatura alta, no ho recordo. Crema molt son. Jo no sé en la gent com pot estar gaire com que em passava a platja. No he fet mai. El Mireu lligava amb el que es va fer ahir. A veure, jo justament no em vaig atreviar anar-hi. Per la calor? Perquè jo tinc una edat i m'haig de cuidar. I si vull veure la independència, m'haig de cuidar. I des de la tele es veia molt bé. Ho vaig veure molt bé, molt motiu. Es van desmayar una vintera de persones. Sí, sí. M'ho havia sentit, això? Sí, sí. És bastant, una vintera. El meu fill em va dir que ni a costar-m'hi. Jo sóc de l'horari per anar davant del Palau d'Ojustícia. Però avui tampoc no he anat perquè tenia una urgència. Tinc el cotxe que em fa un soroll estrany. I he anat a portar. Però d'una idò la gent que hi havia encara aquest matí, eh? Sí, no ho he vist. Em pensava que anant-hi un de sol només... Però sí, d'una idò. Que, per cert, es fa córrer que allà només es veuen cabells blancs. I què vol dir? Que la gent gran. Sí, evident. La gent jove ha d'anar a treballar. Clar, aquestes hores, no? I si no és una cosa així que et ve molt, molt de prop, la gent ha d'anar a treballar. Clar, un dia de cada dia... Un dia de cada dia, ja hi anem nosaltres. La gent jove, ahir al migdia, està bé. Que hi n'és i n'hi ha. I ve molt de gent gran. Sí, també, també. També hi ha de joves al matí. Perquè hi ha gent que fa torns, hi ha gent que fa horari. No ho he vist. Però majoritàriament hi ha gent gran. I en canvi, ahir, en Montjuïc, es veia molta més gent jove. Quan d'una per TV3 és que està a la ràdio. El 4. Jo dic que la 4 és la que tinc a la 4. El 34. El 34. Perquè ho deia i ho van donar el 34 a TV3, no? El 34. Jo vaig dir que és raro. Li vaig enviar un mensatge al meu fill i dius que no ho està donant per la tele. I al cap d'un moment... Ja vas trobar-la, no? Doncs el Noet ha sortit de seguida. I diu que li han fet unes quatre preguntes i ja està. Em penso que això era... Sí, 20 minuts. Perquè la resposta només és del seu advocat. Sí. Bé, ja està. S'està embolicant. A veure, és que ell mateix es va prestar a fer-ho, eh? Sí, sí, exacte. Perquè era tan incongruent el que van fer amb ell. Que va dir, no, escolti, que jo també hi era. Em sembla molt noble, eh? Per part d'ell. Ah, no ho sé. Jo heu d'anar amb mistia fiscal, això o què? Sí, a veure. És una altra cosa que em té esborronada, també. Home, primera, gent que parla tant de... de la legalitat, sembla ser que ells no van complir amb la legalitat el fent la mistia fiscal. Un mistia fiscal és afavorir la gent que té molts diners i que no ha complert amb el seu deute, eh? I a nosaltres... A nosaltres ens enganxen de seguida. A mi no m'han enganxat mai. A mi tampoc, però pago un baston. Bueno, jo, per pagar, ja preferiria pagar, eh? No, a un baston, si m'entens. Sí. Que no hauria de... No, perquè... Què tens de patrimoni? El pis, ja està, és el que tinc jo. Molt bé. Però sembla ser que s'han perdut molts calés, molts calés, amb això d'aquesta mistia, perquè pagaven només el 10% van pagar. Sí, sí. Aviam qui no s'hi agafa. Potser ens hi agafaríem tots, eh? Sí, però, clar, a nosaltres no tenim la millonada que té. Em sembla que també s'hi ha acollit un fill dels pitjor. Tot el que tu vulguis. I un, tots, s'hi deuen haver acollit. No ho sé, noia, de veritat. Clar, clar, és per altres esferes, no? Sí, exacte. Les coses que la gent... que trepitja mal carrer, a mi se'n fa un... se'n creuen els cables. Cosa que el meu fill sempre n'hi ha moltíssim. Per què? Perquè se'n creuen els cables? O per què ho dius? Perquè no entenc res, que m'atabalen. No. Sí, dona, que ho entenc. No és que no... El que passa és que és inacceptable, això. Diria jo, vaja, que és inacceptable, que se'ls perdoni a una gent que no han pagat una millonada de calés, perquè no els hi donen la gana. Però perquè no hi ha una revolta... no sé, de la gent que estan pagant, de dir que ja no paguem res més. Això ho hauríem de fer. Perquè si no pagues res més et vindrà una multa, que et farà pagar el triple del que no tens. De vegades, no? És complicat. Bueno... Veure-hi els presidents. El president i el vice-president. Jo reconec que poca estona, no vaig veure la... He vist més resums de com ha acabat oplegant. Sí, jo sí, que vaig estar... Què us va semblar? El format també era diferent? A veure. Tots 3. Abans que se'n passi. Tota la bombardejada que li estan pagant a Guardiola, avui amb les ràdios. Sí. Em sembla que hi ha una cosa que ja ho sabia, que es fotia amb aquella merdera. Ja ho va dir ell. I tant, ja s'ha bon jugat, també. Sí. Llavors s'ha centrat tot amb el Guardiola. Més que fer una criva... Però això era un menjar. D'on va ser l'alta? No, l'alta de... No, però l'altra, l'entrevista d'ahir. Ah, no, no, jo he dit que... No, no, clar, no. Però l'entrevista que va veure el vespre, amb Junqueras i Puigdemont. Ah, bueno, va estar bé el director del TV3. Tots 3. Crec que va estar bé. Tots 3 són bons oradors. Tots 3 saben d'això, però hi va haver alguna pregunta que el Sant Xis no se'n va sortir, perquè els altres no la concretaven. Però va haver de dir paro i torno a fer la pregunta. Sí, sí, però tot i així... Ells diuen que... Ja ho aniran explicant, ja ho aniran explicant. Home, jo espero que ho vagin explicant. Ja, ja, ja. El que sí que hi va haver... una demostració d'unitat. Perquè es veien el president i el vicepresident... És el que volien jugar. Molt d'acord, i em penso que això és perlo que no... que ja m'està bé a veure, que ja m'està bé que quan sento que... a veure. Tampoc no em preocupa massa, perquè sé que dins dels mateixos partits sempre hi ha rèfis i rafes. Seria impossible, no? Exacte. Seria, llavors, que ningú es plantejaria res. Exacte. Malament, rei, quan es posen... Si passa amb un dinar familiar, no vols que passi... Clar, i que això passa a totes les cases que hi ha desacords i que, a vegades, uns més que altres, però és que entre els partits també n'hi ha. Per tant, imagina't dos partits que, a més a més, van en direccions bastant diferents. És lògic que encara que vagin pel mateix, que ells ho diuen d'acord. Però hi va haver una qüestió que el Puigdemont em va fer gràcia perquè va defensar el Junqueras dient... El Junqueras, ara que les enquestes li surten favorables, podria retirar-se. El Junqueras és el que ha predicat més sempre per la independència. Sí, que podria aprofitar, de dir... Vaig un pas al costat, no? Les enquestes ja sabem com són, també. Que no sempre són fiables, tant. Però sí, que va ser agradable, perquè l'entorn el van presentar... Sí, els franges, no? Tot de nit. Va ser com diferent, no va ser en un estudi. Ni sense tensions. No. Per mi, sí, que són tres persones intel·ligents. Quan hi ha tensions és quan hi ha debat en els diferents partits, i llavors hi ha tensions, però no. Això... Aquestes coses estan preparades. I no es fan mal. Havia millor la Carme, que ha estat alguna vegada amb un mitjà de comunicació més gran. Una vegada. Aleshores, nosaltres ens pensem que les entrevistes són... Aquí té pilló, aquí té mat. No, no. Hi ha les preguntes que els hi faran, i de quina manera... No estic d'acord, eh? D'acord. Aquest cas, almenys del que jo he vist, mai ho he vist així. Jo crec que quan es tracta de presidents i tot això... I tant. Jo crec que no hauria de ser així. Entenc que hi hagi les pressions per part dels polítics, però ara que justament a mitjà no ha de jugar això. El problema que hi ha avui en dia amb els mitjans de comunicació, i d'aprens escrita i tal, que depèn... Vam tenir l'altre dia el president dels periodistes, que és un habitual del nostre programa de televisió, que avui en dia és fer de periodista realment, és ser un... Aviam, com ho diria, defensant-los, eh? No sé, no voldria dir-ho una paraula, és ser un... Un lluitador, perquè és que depèn del que escriguis, i al mitjà que estiguis, tothom. No hi ha una llibertat especial. Tenim la sensació... Sí, és que ara volia dir la paraula, però no... Que estan molt acutats, molt presionats, molt dirigits. Tenim aquesta sensació. Que se surt de... se surt de contest... Ja no els veus més. Si en una entrevista en un mitjà públic et passen les preguntes malament, perquè llavors no tindria... Si és això el que va passar ahir, em senaria bastant trist. No, no, però vull dir que hi ha una... Amb nena, no ens enganyem, hi ha una... com una espècie de pacte de no... de no... amb matanza. Jo sempre recordo que... Jo crec que si anessin a Telefinco a televisió espanyola, potser sí que n'hi diuen... Però sigui com sigui. Jo crec que igualment un paridista de TV3 o doncs sigui, ha de preguntar el que vulgui i ha de poder fer preguntes incòmodes. Això seria ideal. Jo treballava amb una persona que quan li feia una entrevista... a la ràdio i a la televisió, que va ser en el seu moment una persona... Bé, ens enviaven el dia abans... Mediàtica. El tema. El lleia... Això sí i això no. Que després la paraula a la conversa es podia revertir, però dintre... de... deu que era la pregunta, però d'osificar-la per un cantó a l'altre. No ha matxacat. Que si no hi anaven... Que si no hi anaven... S'insultarien directament a... Crec que té a veure un protocol, no? Sí, no sé si hi ha d'haver. O hauria de ser més natural, més fresc. Tu que dius, té a veure un protocol o no? En quin tipus de protocol? Quan la fa una entrevista, una persona que no pensa com tu, ni és el... Un protocol, no? Un periodista ha de poder tenir prou criteri, com per decidir una cosa a altra. Tu saps molt bé que al migdia... no tu, la gent, en general, perquè ara ja està endavant sobre aquest tema. Els periodistes tampoc poden mullar-se el 100% amb alguna cosa, perquè, si no, es queden sense feina. Jo crec que... Tenim una trucada, eh? Ui, l'Ameri. Què dius? Hola. Hola, com esteu? Com que esteu aquí a les tres i venim a fer un quartet. Vinga. No, jo respecte l'entrevista d'Aialarit, que m'agrada molt. Lo que no vaig trobar molt justificat... Heu saltat de la violindustria a l'aigua de l'Albert?