Entrevista al Pare Manel - 13/6/2017

Un minut i un quart de 12 parlem de la xerrada que es farà aquest divendres, una xerrada col·loqui a la Teneu, organitzada per la Vall d'Avers, que serà sobre el Parla Manel i la seva fundació. I serà el mateix Parla Manel, aquí ara tenim l'altre cantor del telèfon, molt bon dia. Bon dia. Per parlar una mica, fer un abansament del que es parlarà també aquest divendres. Com deien, una xerrada que serà per parlar també de la fundació Parla Manel, d'aquesta institució que està sortida de relar dels barris de Badrum i Roquetes, de Barcelona. Sí, sí, exacte. Una història de barri amb molta sort que hem tingut i hem pogut atendre doncs a gran part de infants i joves. Per què molta sort? Perquè... perquè influeix molt la sort. De poder fer feina si no tens ajudes, no tens col·laboració de veïns. No... És... és molt... És molt limitat, a més, a nosaltres, és clar, vull dir. I, esclar, que hi ha una infraestructura de gent contractada, però tot és a base de voluntaris i dels veïns que et tenen els diferents projectes, no? Que van des de l'esport, dels reforços, dels estius, sobretot, i fora d'horari d'escolar, doncs procurem que tots els infants tinguin una atenció. I heu comptat amb els veïns, també, aquest cop. Sí, sí. És una història, tu diria, més la majoria de responsables. Diríem, són... Hi ha nois i noies que, de petits, han estat el nostre centre, el nostre espleic, que deien, no? Jo, amb alguns, encara, visito companys seus de col·legi de les presons, vull dir. Uns han anat per un costat i els altres, una per una altra, vull dir. És una sort, és una història de barri, no? No, és una història d'una colorització, de gent de fora que venen a dir-hi que està bé, però... Es fa, directament, des d'aquí, no?, per entendre'ns. I, de fet, està cada dia tan eu, no?, a més de 100 anys i joves. Es procura que fora d'horari escolar, doncs, tinguin, doncs, ja t'ho dic, reforços, esport, tallers, música, teatre... Els joves ja tenen cada... A mesura que es fan gran, a partir de 16 o 18, s'han d'agrupar amb altres projectes de reinserció, per exemple, hi ha un projecte molt interessant, que agafen aquells joves que han fercaçat, que fa anys que no van a l'escola i llavors els fan estudiar l'éssols, preparen per a algunes feines i s'adrecen de presa, sí. Sí, que tinguin un espai tant els més petits com els que hi haurien, són més grans, i buscarien uns altres interessos, no? Sí, els més grans per mi sempre és la signature pendent, no? És més difícil, costa més, no tens personal, no tens pressupost, però, bueno, és Déu n'hi do, el que es va intentant fer, saps? Suposo que també el fet de veure l'evolució, abans de que alguns formen part de l'associació d'altres, d'altres també els visita a la presó, en aquest cas són evolucions diferents, però d'alguna manera fa que es pugui veure tot un recorregut del joves que passen per aquí. Sí, sí, sí, ja t'ho dic, n'hi ha molts que ja són els... Els que ho gestionen, no? Sí, ja han estudiat, això. Suposo que això també és una sort, que deiem al principi, que puguin continuar els mateixos amb això. Perquè jo, sí, no és del pare Manel ni la mare fundadora, és una història d'ells, de tot, i clar que porta un nom per a una sèrie de circumstàncies, però... Mm-hm. S'ho han fet seu, també, no? Sí, sí, exacte. I és dur, suposo, llavors, veure que han pogut anar a parar la presó? Sí, però hem d'estar per la realitat, no? Per el que ens agradaria que fos. Mm-hm, clar. Nosaltres seguirem fent esforços, malgrat... Tinguem fracassos, clar, que n'hi ha de fracassos. Què és el més difícil, o el més que costa més, des de la fundació? Jo diria que avui en dia el que... l'enmuina on s'encoxa molt és la manca de feina amb el jovent. Mm-hm. Clar, vull dir, molts d'ells no estan gaire preparats, sí que s'intenten, no només vosaltres, aquí, als barris, hi ha iniciatives com Trini Jove, com vàries associacions que donen feina i preparen la gent per trobar feina. Però jo diria que és el que més ens encoxa, la manca de feina. Clar, és el que després permet tenir un futur, no, segurament? Clar, i feina, sí. Mm-hm, clar. Ha canviat molt la feina que es fa ara, amb la que es feia fa, potser, 20 o 30 anys, des de la fundació? Sí. Sí, bueno, evoluciona com evoluciona la vida, els costums, la formació, la influència de la droga, que, ah, quan vaig arribar jo als barris, eh... jo anava amb uns lavaderos públicors que els nois, les noies, anaven a punxar-se allà, vull dir. Jo hi anava i els hi... sense menjar el cocó, però algun no el vaig... vam lograr portar-lo a la centre de recuperació, però la majoria ja estan tots al cel, vull dir. Perquè si és una noia, una noia comença a punxar-se als 13 o 14 anys, o 15, com veia jo, això és un procés irreversible, de fer un... una... un procés terapeutic molt dur, molt bèstia, i que no sempre es donaven condicions per poder-lo fer. I ha canviat una mica més, al tot el temps de la droga? Sí, la droga, per sort, o per desgràcia, amb l'alcohol, socialitza... Què vol dir, això, que... Bueno, sí, que la gent suposo que té més cura, més preparació. Clar, jo i nosaltres tenim... una experiència d'aquestes coses que no són científiques, és a dir, no són universals, per aplicar-les d'una manera generalitzada. Però són pràctiques, segurament, no? Una visió més pragmàtica, clar. Estem al carrer, vull dir, no? Però, clar, a vegades és allò de l'abra que no deixa veure el bosc. Això també ho hem de tenir en compte, els que estem en aquest tipus de... de tu a tu, de carrer, no? Clar. No podem generalitzar ni teoritzar, no? Clar. De cara al futur, en general, també, doncs, per la mateixa fundació, els mateixos infants i joves, és optimista... o no? Sí. Sí, bueno, jo he procurat sempre, i gràcies a la sort que he tingut de tenir el privilegi de l'estatut de ser cap allà i de poder fer recés i teràpia psiquonolítica, doncs... ha set la realitat. La realitat, a vegades, per mi, no pot tenir un pessimisme ni un optimisme, sinó a donar resposta al que pots fer realment. Clar. Però, bueno, hem de seguir batallant. Hi ha moments que potser no estàs tan animat, però hi ha altres moments que sí, que veus que la gent se'n surt i que molts o alguns tiren endavant. Què és el més important per la gent que esteu a la fundació? L'educació, el fet d'acompanyar els joves, quina és la clau? Ho has dit tu molt bé, l'acompanyament, eh? El fet d'acompanyar els joves, el fet d'acompanyar els joves, que vol dir educar-los, no dir-los del que han de fer, sinó poder-ho descobrir junts. Acompanyar-te al costat, sí. I vosaltres us trobeu acompanyats, també, per institucions o per la societat en general? Sí, home, jo et dic que hem tingut sort. Una de la sort és el que em fa venir aquí, que som amics, que et coneixem, vaig estar al seu casament i diu que jo el vaig casar, però cap allà no cases casar la gent. Però ho he dit des de allà, a les hores que som amics, i mira, ara ve un fill seu de fora i també anir al seu casament. Sí, amb Sant Just, doncs, sí, he tingut bastanta relació. Per tant, suposo que l'acte de divendres fa il·lusió, una mica? Sí, compartir, a vegades la gent es pensa que ho sap més que els altres. Jo he encantat de compartir, però de la vida... i de l'estimació, tothom podem parlar-ne. Vull dir, a la saga, descostem en un lloc. Exacte, la realitat són diferents, però hi ha algunes coses universals, una mica. Sí, sí. Jo he encantat de compartir, m'ho van dir, jo no em faig el... el mudèstic. Clar. Expliques el que fas i el que sents. Una mica la idea, suposo que serà aquesta. Explica una mica el paper de la fundació, i després entenc que hi haurà també la gent podrà preguntar. Sí, exactament, per descontar-te. I sobretot animant-se a tot el que hem de fer el que puguem. No hi ha... no hi ha la bondat i la generositat, no és l'exclusiva de ningú ni d'endem, ni d'estatus, ni de ningú credo. Per mi és la vocació del ser human. M'agrad que tinguem guerres i fam. Mm-hm, clar. Cada context treu unes coses diferents en aquest sentit, no? Sí, exacte, sí. Doncs aquest divendres, a l'esbuit del vespre, la Sala Piquet de la Taneu, organitzat per la Vall d'Avers, aquesta xerrada col·loqui, el Paramenel i la seva fundació, avui hem pogut parlar amb el Paramenel. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. I fins i vendres. Adéu, bon dia. Doncs fins aquí l'endrevista amb el Paramenel. El que farem ara, falten 5 minuts, per dos quartadots, és de seguida fer tertúlia. En Van Pep Quintana, en Jordi Ferreras i en Jaume Campreciós. Just a la fusta, el Magasin del Matí. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cada tarda, de 5 a 7. Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. Cada tarda, de 5 a 7. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut. M'agradaria que tinguéssim l'esgut.