Entrevista a Carles Martínez, del Club Atletisme Sant Just - 15/6/2017

A la fusta. Passen tres minuts d'un quart de 12. Aquesta, el que fem és parlar d'atletisme. El club de l'atletisme s'han just afrontat el seu final de temporada. Amb uns resultats notables, els últims caps de setmana, el club ha participat en els campionats de Catalunya en diverses categories, obtenint bones posicions dels seus atletes. I ara en parlem amb el president del club, Carles Martínez. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal? Bé, una petita rectificació. Ara soc coordinador, no president. Perdó, és veritat, coordinador del club queda matisat. Com deia, amb uns caps de setmana que han vingut amb resultats positius, i ara queda la recta final, també, no podeu afluixar, tampoc. Sí, sí, ara hem tingut els campionats de Catalunya de Benjamins a l'Evinci Infantil, i també hem tingut els junyors promeses i juvenils, i ara falten els cadets de Catalunya, i d'Espanya encara queden els juvenils, cadets i junyors i promeses. Encara queda, encara queda. Encara queda. De fet, l'últim cap de setmana, lloret, es van participar i seteletes del club Alatisme Sant Just, i van anar molt bé, no? Sí, hem aconseguit que, tant el lloret com el castellà, que estaven els petits, vam aconseguir que arribessin molts a la final. Van arribar a un Benjamins, 5 a l'Evinci, 8 infantils, i de junyors i promeses i juvenils, van arribar 7. I amb un total al final hem aconseguit ramadalles amb els peques i dos amb els grans. Déu-n'hi-do, home, està bé, no? No sé si és el que esperava, o ja, si confiava, que no us aniria bé. L'últimament, de res, sempre guanyem madalles. Al principi costava molt, ja aconseguim que teniu unes quantes madalles i uns quants el podium. També vam aconseguir una madalla al campionat de combinades, que combinades és fer un conjunt de proves, només un nen o una nena, i puntuar en cada prova la puntació màxima. Clar, exacte, una mica de fet. Treballeu per anar cap aquí, no? Com? Que treballeu una mica amb aquests objectius, d'alguna manera, també? Sí, amb el primer treballem amb la idea de fer esport i que s'ho passin bé, i tractada que el seu futur continuï fent esport. Però després, si aconseguim madalles, doncs molt millor. I ara, doncs això, ara anirem al telèfon al cadet, que tenim ja 6 nens, 5 nenes i un nen, i després el d'Espanya, que tenim dos juvenils, un al cadet i, possiblement, un altre cadet i un altre juny. Molt bé. Al viatge d'Espanya, bueno, hem d'anar a Getafe, hem d'anar a Múrcia, vam anar a Fabó Caballabalit, amb un infantil, a vegades a Sater d'Espanya, i també vam anar a Antequera, a l'Iran. Sí, sí, exacte, m'haurà bastant. No són ciutats que estiguin aquí al costat, per entendre'ns. Com? No són ciutats que les tinguem aquí al costat, és un viatge, un desplaçament, tot això també... Suposo que també potser s'hi haureix per fer equip, una mica. Sí, també. Van els casques, les fiquen només, davant són poquets, i davant s'enjunten amb altres clubs, per anar a sols i anar al mateix hotel, i fan una mica de pinya, el que deies tu. De fet, l'alatisme potser no és un dels esports amb més visibilitat, però sí que cada cop té més adeptes. No sé si també en el món... Ho esteu notant, des d'aquí s'enjusta, amb els nens, amb el món infantil. Sí, hi ha més adeptes, perquè molta gent, molts pares, ara fan running, fan carreres, curses d'aquestes populars, i els agrada que els fills també facin el latisme, diguem. Està creixent. El més immediat del que ens has comentat és el que de setmana aquest no, la setmana que ve, el 24 i 25, que és el campionat d'Espanya. Sí, anem a Getafe amb una noia que s'aclacifica del 4.000 stancas, i una noia que s'ha clasificat a marxa. Molt bé. Per tant, en principis, s'entén que, si és campionat d'Espanya, possiblement sigui més difícil. No sé si... Sí, home, clar, diguem que... És la següent fase, a Catalunya han quedat bé, segona i tercera, segona la 4.000 stancas, i tercera a Catalunya a marxa. I ara, doncs, hem tocat viatjar cap allà. Que els viatges els paguem a l'Espanya, a si paga el club, el tel, el viatge. Molt bé. Perquè també tenim l'ajuda de l'Ajuntament que ha donat su mansió, i d'aventors, que és una empresa de fangius que també ens patrocina, i, gràcies a això, podem viatjar i pagar més el viatge, i la s'escriva i el transport. Si no, quan el que s'ha clasificat a l'Espanya, és una despesa més. Doncs... no, no, està clar, exacte. Suposo que és el que deiem abans, que, a més, són d'explicaments que impliquen temps, que impliquen costos, i que, per tant, doncs és normal. I després, llavors, l'1 i el 2 de juliol amb Múrcia, també es forma part d'aquest mateix campionat. Sí, és el final, no? És dels cadets. És el que em documentaves al principi. Sí, que tenim una nena clasificada, que va fer la mínima de la setmana passada, i, possiblement, igual tenim una altra nena, que també encara li queda una oportunitat per fer la mínima i poder anar cap allà. Molt bé. Llavors, a partir d'aquí, després d'un cop s'acabi aquest campionat d'Espanya, Carles, tanqueu temporada, llavors, o queda alguna cosa més per l'estiu, també? No, queda alguna cosa. Perquè tenim algun nen, d'alguna nena, que té possibilitat de anar als campionats de Catalunya absoluts, perquè encara que siguin de cactuaries imperiors, tenen nivell, pràcticament, absolut. Sí. Inclus, alguna nena, ni igual si tenim so, aniria al campionat d'Espanya absolut, fins al final de juliol. Però, bueno, això està per veure-ho. Que tenen un bon nivell per competir a nivell nacional i absolut. Exacte. Després feu campos d'estiu, també, del latisme? O llavors, pareu fins al setembre? Parem, perquè és que les pistes de Sant Palí on estem, i es fa molta calor, és impossible. Home, ara ja deu ser d'oara, que aquest any que ha vingut... Ja és d'oara, ahir van passar molta calor, ahir. Els nens estan molt deshidratats, no paraven de veure aigua, estava a l'ombra, i m'imagina l'estiu. És molt complicat. Doncs, Carles Martínez, molta sort, amb aquest final de temporada, n'estarem pendents, i cal que també ja et tornarem a parlar, però volíem parlar ara que això, tenen com tal, bon moment que esteu passant pel club, també, i aquesta directe final. Que vagi molt bé amb aquest final. Moltes gràcies, i quan vulgueu ens truqueu, perquè, bueno, ja em dic que estem creixent molt, estem tenint més de 150 nens, i ara mateix ens han trucat de res. A mesos i dies, quan han de quedar la meva enlla, han trucat 20 o 30 persones més. Molt bé. Perfecte. Doncs tornar a parlar aviat. Gràcies, Carles, que vagi molt bé, i fins aviat. Bon dia. Hem parlat amb Carles Martínez, que és com dèiem coordinador del club de latisme Sant Jus. Just a la fusta. En Jus en directe. 4 minuts i 2 quarts de 12. El que farem de seguida és per la... Una mica de tot farem d'Artúlia, com cada dijous, amb la Montse i la Réa, també amb la Joan Algarra, la Lina Santabarbara i l'Arbra Agulló, però abans una pausa per la publicitat. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurfs i jazz club. Qui esperem? Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Babilònia. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. A MDA, metròpolis Barcelona. Et poso llus, el tinc molt bo. Sí, posa-me en un ciutat per arrebossar i quart i meitat per llançar les escopraries. Cada any me'l baratem el 35% del peix que capturem. Mentre estan 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar. No necessita més gent compromesa. A mans unides recolzem projectes contra la Cama 60 Països. Té compromets? Truca el 911-888. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajudes a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà a 503 milió catedressis en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061, 4 Saluts Respon. Generalitat de Catalunya. Un minut i dos quarts de 12, aquesta hora a Tartúlia. Amb la Montse Larré, la Joan Algarra, la Lina Santabarbara i l'Arbre Collols tenim ja a punt aquí, a l'estuvi principal de la ràdio. Bon dia, què tal? Bon dia. Per fer Tartúlia, com dèiem, com cada dia i jo us parlem una mica de tot. Tenim avui una calor intensa. Avui i tota la setmana, vull dir que Déu n'hi do. Sí, em sembla que a ell també va ser una mica calorós. Sí, ara ja hem parlat amb el Carles Fanestona. Tenim un avançament de l'estiu instal·lat. Potser el dia de l'estiu no farà tanta calor com ara. Potser no pot ser que un estiu calent. Clar, és el que té a veure amb tot el tema de l'escalfament global. Ens hem d'anar acostumant, mica en mica. A veure si algú se n'adona. Jo encara que se n'adoni. Si hi ha algú que se s'anen llocs, en veig de condicionat i tot. Jo li volia preguntar si hi permeteu amb l'Arbre, que si hi va venir la presentació de unes ministralàniers del Centro d'Estudis. No em vaig assabentar el centre. No, només que res, no. Una cosa que tindrà satisfet un dels temes que es tractava, era intentar la recuperació aquesta de la Riera i de tota la cosa que s'ha fet i tal. Jo em va fer molta gràcia. Aleshores, l'alcalde que després també va dir unes paraules i parlant sobre aquest tema va dir que sí, que estava en projecte, que no sé què, que no sé quantos, bla, bla, bla. Jo pensava, mira, tot això li la devia. El migdia, les dues, després d'altres canvis de darrere, de dia i d'hora, que les 12 m'ho van fer a les dues, tot cansat en tota la solana, vas pujar al món. Té el dinar preparat, en la taula, i vas tenir l'entrevista en el regidor d'urbanisme i el de Mèdia Ambient. Jo vaig dir, no m'ho molesta molt, anem ràpid, anem al gra, i vas explicada que anava el tema, i un 70% és això que tu dius, estan d'acord. La idea concreta que les vas dir ja, que posen com a immediat un plafó d'explicació. La gent va a ITV i no s'imagina que a la part esquerra de la hiera poden haver-hi valors que hi n'hi ha. Les massies, el riuet d'aigua... Mira si és curiós a la net dota. Tenien queixes d'un senyal que deia que hi ha un estancament d'aigua. I no s'havia d'anar a compte que això és un valor ecològic enorme. Hi ha caugrossos, hi ha granotes... Jo pensava que això era perillós, o puc dir que no, si és aigua neta. Hi ha caugrossos, n'hi ha granotes. És un tor de riuet que fa 150 metres, normalment, perquè tornen a... I a la zona que fa el pontet fa dos pams. Hi ha una mica de to i dos pams. Hi ha ple de vida. I és ja sí mà la falta de cultura, que jo és un element viu. No, però va, gràcies. Diu que hi ha vegades algú aprofita per anar a portar el gos. Diu que hi ha algú a la centra, i és clar... Va dir emprenya. Perdoni la paraula diu emprenya a les granotes que n'hi ha. Diu que jo no he vist mai la cara d'una granota, quan està fagada. Va ser molt admirable. I després va dir que, en una època de saquera, a vegades també pot quedar més reduïc, però que a vegades flueix o ve per les capes feràtiques, o per el que sigui, torna a fer una mica. Que molt gran, molt gran, no saben si podrà ser, però de moment hi ha un petit microcosmo que poden estar. Sí, sí, són les 50 metres d'un alt valor i s'ha de preservar. Jo la Clèdia és que s'anuncia que la potència, que el consell comarcal, perquè serveix molt per a... Tot això que a vegades ara es recomana, com a principal medicina, caminar. Això serveix per a tota la gent gran, típic. Per a la gent gran, sobretot, perquè no és una excursió. No, no, és anar a caminar. Va plaer i pot arribar-se als almejers i tornar per la banda dels almejers a la font de la beca, i és molt suau. És molt suau. No parlàvem, perdó, de fer plantació de bers. De bers. De bers. De bers requereixen molta humedat, eh? Diu, però el millor sí que podria florir. Vero florir. D'allò diu, perquè l'aigua de l'aigua... Xuclaria l'aigua en certes sones. Jo penso que aquí al poble n'hi ha molta aigua per sota. Al poble hi ha molta aigua. No, i us diré per què. A casa meva hi ha el que diuen xops. Tenia 5, però de seguida es fan molt bé. Són altíssims. Sí, i ara tenia 5 i queden 4. I això que és un lloc petit. Pensem que si n'hi ha a veure, els arbres xuclen a l'aigua, i l'aigua no va per fora, si l'ha xuclat els arbres. Però vull dir que jo no. Però tu vinc a dir per què hi ha aigua de bebé, perquè jo el riu poc aquella part d'arredera. És com un pati. I el veus que sense regar... Està. Està. Encara, per exemple, el que passa per allà vinc a veure aquells dos arbres que creixen. Són altíssims. I és un trossi, és un bolsinet, de part i d'arredera de casa meva. Pensem que el Molí fariner és molt via a l'aigua. Vol dir que en èpoques anteriors tota la riera porta força a l'aigua. I aquí a la banda baixen hi ha un altre que van descobrir que està a punt de ensorrar-se del tot. Queden uns 4 pedres. I aquí a la part de mig de l'ITU. On està el riuet? Exactament, una mica a la dreta. Que ja està el camí asfaltat, també. Hi ha un altre trossi d'altre Molí que van traure, que està a punt de derrumbar-se del tot. Perquè està al marge. Vol dir que en una època funcionava... Però què vols dir? Que hi ha menys aigua o és que l'aixuclen? Tot. Hi ha menys aigua i després els arbres aixucen. Pensem que ara hi ha molta més vegetació que hem posat anteriors. Si tu veus la foto del Pau, eren tots seps. Això, talment, t'ho penya el mort, tot té de ben seps. Que no regaven. Que no regaven. Que la filocera s'ho va carregant. Que va carregat. Ara hi ha més bosc, i el bosc és xocolat. De ara, el riuet està format per a aigua que abans abastia les mines. Però hi ha gent que diu... Jo no ho sé, no puc enformar. Que les mines s'estan jugant. Tant se cansa. Perquè si l'aigua cau en el túnel, que són 11 quilòmetres, i ve a parar d'aquí, no va un altre lloc. Un element, si l'amés s'estigui, un. No n'hi ha dos. Si l'aigua té una quantitat, i ara... Bueno, no es perd. No es perd, ve aquí. Però les mines no van. Una de les fons no és a Sant Just, però gairebé. A la plaça Mireia. Una de les fons que anava moltíssima gent, però... Buscava a buscar-les a la face. A la face està seca. Està seca del tot. Diga una de baix també, la del camí. El camí no ho sé, perquè aquella re del baixant d'aquella muntanya. L'altra també. No n'havia despillat la Déu, i escolta... És que el Manià, en la vegades, anava, si anava a caminar, amplia la colla i totes, o una garrafa. No, no, diu, és que hi havia un senyor allà. Diu, llevo tres hores per allanar-ho. Perquè cau gota a gota. I ja, escolta, m'era un molt molt. Si jo me'n recordo d'aquesta font. Sí, sí, jo no sé què passa. Bueno, també plou menys, neve menys... I gastem molt, molt de més. I la desvien en l'origen per segons quines classes. També, també. Hi ha arbres que xuclen. També, també. A l'hora que protegeixen la terra i tal, també xuclen la... Clar, però diu que una massa verda atreu també la humitat de l'atmosfera. Feria ploure més per això que ploure el costa. Fa els dos efectes. Està el dia que, a un dia que el millor passa que de cent anys, que ve un d'aquell lúdic, que es veuríem... I col·locar-li si és possible. Això mateix. Sí, molt bé, gràcies per la palabra. Doncs, escolta, i ho arrastre tot. Jo a vegades penso, a vegades aquells edificis que estan just, al mig de la riera, que després ve l'institut, a vegades penso, mare de... Com aquella vegada que va passar allà, en l'Orotava. En l'Orotava, recordeu? Sí, sí. Això és a part, però vull dir, a Rubí, que jo vaig anar allà vacunat, tu. A Rubí, quan va veure el 62... 800 morts. En l'any 62 jo estava... Perquè havíem construït dins de la riera. Sí, sí. Quan el meu marit anava amb la sabadella a casa dels tiets, i passaven per aquella carretera, i tenia una caseta, que no era una caseta, era una torre. I tenia una piscina... Quan vam passar després de tota l'enremeta, que ens vam atrevir a passar una altra cop per la carretera, s'havien d'una piscina, s'havien d'un mitjà a casa... Sí, sí. I el Camping, com se l'ocorre a autoritzar campings en una zona inundable. I tant. És que el si diguéssim que autoritza un camping a la bonaïla, que per cert, ahir hem deia el regidor d'Urbanisme, que el que no es pot posar a la hiera a l'esterior, perquè l'Àcal, l'agència catalana de l'Àigua, diuen que s'ha de fer un col·lector encara més gran que el que n'hi ha, des de la bòbila. Jo dic, per ballar, que la destrossa el camí. Ni fer-ho com a punt. Com a punt, almenys. Diuen, home, no, però serà un ningú de brossa. Si és un part públic s'ha de netejar, eh? Que com qualsevol part públic s'ha de netejar cada dia. Digues una cosa a les que jo ja demani, com el camí aquell, que el proposta camí ja funciona, que s'integre com a ordinari en el servei netejar del poble. Perquè ja està. Com a immediat, això, i com a immediat que posen un plafó. Sí, sembla que ho van acceptar. A veure si ho fan. Però clar, el problema sí que va vindre l'Àcal, i van dir que no, que en el macroprojecte ho va xecar en tot, que la bona aigua, sí, sí, ho va xecar en tot, va fer el col·lector des de la bòbila. Per donar-la, aquí. No, no, per atregar-la les avengudes. Per què no, perquè si ve una de llavors... Perquè diu que la zona perillosa és la que fa el meandre, el meandre que dona exactament contra ell. Clar, i si li arriben dos, dos. Conta el poliesportiu, que dona contra el poliesportiu. És que, ara, a l'any 83, els nanos els van fer tornar a tota casa. Ja s'ho vaig explicar. Que ells són joves, els dos, amb un fort, i a l'altre, que relateuen joves per a nosaltres, no? Però en els 40, no conegin això. Dic, mira, i este any, oi, que bé, per estadística toca la gota freda aquí. Sí. I han passat a 30 anys, en 83, 93, 2003, i han passat... I han passat. Dic que hi ha que toca. Dic que l'altre freda ho arrossega tot. Dic, torna a tapar tot el que vols que feu, perquè tot vindrà al material i anirà a perdar-la. Dic, sí, claro que se inunda, però si va per sota, per sobre, és més fàcil que no, que faci un tapó. Perquè no saps abans la desgràcia que pot rebentar. Escolta'm, que el mur aquell del carrer que fa cantonada, els van provar que passessin per aquella vorera, perquè es va començar a reinflar tota la terra de dintre del jardí. Sí, sí. I escolta'm, els nanos... A casa meva es va inundar d'una manera tan horrible, perquè van fer un obra al terrat, i van deixar dos foradets com una moneda d'aquelles de 50 passetes. Sí. Tu diràs, l'aigua va anar pujant, pujant... Escoltem, era l'avió de Mat, va venir la senyora Mat, i diu, en la meva vida hi porto un munt d'anys. Amb un d'anys administrant finques, amb un terrat d'un tercer pis, s'ha pogut produir aquesta inundació. O sigui, el pis destrossat. Una piscina d'ales. Però una piscina que va avui de pals pels sostres...