Entrevista a David Panxa Fàbregas, escriptor - 16/6/17

1 minut i 3 quarts de 12, aquesta hora parlem del Sant Justenc David Fàbregas, que presenta avui a l'Esbui del Vespre, aquell llibre té el seu llibre entre 3 setmanes i 2 anys, basat en la seva experiència de viatge a Pàrlet i en Amèrica, on recull històries curioses, aventures, també fotografies de viatges, una presentació que, com dèiem, es farà avui a l'Esbui i que farà acompanyat de la periodista Faire Membrador. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquesta presentació, una presentació a casa, Sant Just, suposo que fa il·lusió, no? Fa molta il·lusió, fa molta il·lusió, realment. Doncs, ja que estem a Sant Just, hi ha poquetes d'activitats culturals, però cada cop hi ha més, poder estar a casa amb els amics i amb la família, doncs, esclar que sí, és el millor que podem fer. Serà una presentació, com dèiem, a l'Esbui del Vespre, i a més a més la faràs acompanyat de la periodista Faire Membrador. Com la plantejos, doncs, aquesta presentació? Com ho has preparat? Doncs mira, aquesta presentació, jo crec que més que una presentació és una xerrada, no?, és una xerrada sol de llibre. I fa molta il·lusió que em pugui acompanyar, doncs, la meva amiga. I a part d'amiga, és la persona que ha fet el projecte de llibre. I quan va fer el projecte de llibre, ja li vaig començar a escoltar la idea. Em pots fer un projecte? Sí, estic esperant, estic aterrant, estava fril·lant, i, finalment, ara podem estar tots aquí, i podem xerrar una mica de llibre. Per tant, exacte, és com suposo que això també té aquest valor afegit, fer aquesta trobada en directe, no?, en persona. Clar, en directe, en persona, i a part és una persona molt propera, que em coneix molt, i tal com hem plantejat la xerrada, tenions que ser més com una conversa entre amics, al final. Val, perfecte. Per tant, per fer-ho, que la gent no es esperi les típiques presentacions, sinó que sigui una conversa entre amics d'aquest llibre, i, per tant, de viatges, no? Clar, clar, i tant. Aquí hi ha dos temes, un dels temes és el que diu la xerrada entre amics, jo li vaig dir que no vull que em passis ni una pregunta, i vull que no tinguis piatats. No em mullis tu, si jo m'he de quedar en blanc, i jo em quedaré en blanc, però prefereixo que... Que em sorprenguis, no? Que sigui una mica més informal, i aquí és això. Per tant, exacte, sigui que una mica també vas... a veure què et trobes, d'alguna manera. Totalment, totalment. Ella és una persona que viatja moltíssim, és una persona que és un col·limpiet, és una persona que sempre... a la que pot intentar veure-ho, veure-ho escletxes i portes, que sobretot arreu, i creiem que pot ser interessant, a més ara que estem al final, a principis, dir-ho pràcticament, tocar diferents llocs, on potser algú que diu, ostres, aquest estiu potser n'hi ha cap allà, però no ho conec gaire, perquè que avui a la tarda tinc un espai on... Doncs... A més, aquest país, no? Sobretot parlarem de Llatinoamèrica, evidentment, però, bé, no som viatgers. Exacte, és el que t'anava comentant, que en realitat, això, parlant també del llibre, que és aquest entre 3 setmanes i 2 anys, basat en aquesta experiència teva d'aquest viatge per Llatinoamèrica, que vas començar per Nicaragua, no? Correcte, sí, vaig començar a Nicaragua amb una ONG. La idea era tenir un punt de partida, tenia bastant clar que en manià d'agost, descobrir una miqueta... El món en vivim, sobretot, i la gent que l'habita, perquè és molt gran aquest món, i moltes vegades tenim... doncs això de 3, 4 setmanes a l'estiu, i se'ns queda a curt, i tenia ganes de ser un wreck, de ser un peron, i de decidir, doncs, vaig cap allà, i no em poso dades, aniré fent, i sobremarja, sobremarja, sobretot, la improvisació. Exacte, sí, aquest és una mica el secret, també, no? Totalment. La idea de la improvisació, no tenir-ho tot planificat, no? No, no teníem res planificat. No teníem... O sigui, no hi havia res planificat, fins al punt de que jo vaig anar allà, i si tenia una cosa clara, és que en manià d'agost una sol, i després de cap d'un temps em vaig sorprendre, perquè vaig conèixer l'Emma, que és la meva actual parella, i se'ns em van a les mans, com dèiem, tots dos, no?, perquè ens ho vam enganxar, i no vam poder separar-nos, i, a la veritat, vam seguir viatjant, tots dos, com dèiem, en aquell moment, doncs, cap on anem, cap avall. Clar. També formar part del viatge, no?, perquè tampoc estava planificat, que us trobaríeu. No, no, no, no estava, gent que era planificat, era... Era una cosa que va arribar quan... Això del tòpic, aquests que diuen, quan menys t'ho esperes, t'arriben les coses, no?, doncs, efectivament, en aquell moment tenia ganes de... de viatjar sol, i... com que et deixes sorprendre, i com que et deixes atrapar el moment en el que estàs vivint, dius, és que per què de viatge sol, si estic tan bé amb aquesta persona, no? Clar. Per tant, exacte, és un viatge que van ser aquestes... en total van ser dos anys, llavors? Van ser gaire bé, dos anys, van ser 18 mesos. Van ser 18 mesos. Sí. Tu podries resumir que van haver-hi com unes 3 etapes. Primer va ser Nicaragua, mitjana treballant a l'ONG. Després la Guardiola va baixar bastant, i vam anar... vaig anar a buscar feina, a aprovar sort a Costa Rica, i em vaig demanar molta raó, em vaig trobar. Vaig estar una temporada treballant a Costa Rica. I després, l'última etapa, és la que ja fem un altre cop, seguim viatjant, i ja anem tota la part del que és Sud-Amèrica, fins i tot arribar a Bolivia. Molt bé, per tant, Déu n'hi do, tot el recorregut. Déu n'hi do, no ens podem queixar. Hi ha algun país que et impactés més que un altre, especialment? Aquesta és una pregunta... jo crec que és de les pitjors preguntes que et poden fer, no? Perquè quan has vist tants de països, i has estat a tants llocs, a cada lloc trobes algo que t'agrada, i algo que no t'agrada, no? Jo sé que et puc dir que per mi ni que ara l'aigua va ser el primer, va ser el lloc més gran, va ser com un viatge al passat, i va ser l'inici de, no ho sé, d'aquesta experiència. Però jo, si m'he de quedar amb alguna cosa, de tot aquest recorregut, és amb la gent que em va trobar al llarg del camí. Perquè moltes vegades, són, tenen molts més recursos que nosaltres, i gent que en teoria haurien de tenir, no sé, un moda de vida més complicat que el nostre, però a vegades nosaltres, ha fet de tenir més, sempre volem més. I allà, molts cops, el viure amb zones més rurals, els fa tenir menys problemes. Exacte, és que és una altra manera d'entendre el món, la viure i t'entendre el món, segurament. Totalment diferent, totalment diferent. I això és una cosa que, jo crec que, sense que no ho vius, no pots entendre, perquè tenim la sensació que està d'acabar i pogrets, que tenen poc. És que potser, si vinguessin més, s'havien menys feliços, no sé si m'explico. Clar, clar, clar. Per tant, és una cosa que s'ha pres, fent aquest viatge. És una cosa molt bonica que m'ha pres. La idea de fer el llibre et va venir en mig del viatge i vas dir, mira, doncs això que escrigui, ho utilitzaré, va ser la tornada que tenies al món de notes i no sabies què fer-ne, com vas decidir materialitzar-ho en un llibre? Jo crec que el llibre ha de ser una necessitat, una necessitat de transmetre el que m'havia passat. Sí que a mi sempre m'ha agradat escriure, jo no sóc escritor, però tenia un diari i anava apuntant moltes cosetes, moltes conecdotes, moltes històries, anava apuntant pels llocs on passàvem, la gent que coneixia, i durant el viatge sí que en algun moment vaig pensar, ostres, com que guapo seria fer un llibre, no? Però tampoc no... Però és una idea d'aquestes que et queden allà amb un new-new. El tornar va ser quan crec que em va ser el xoc aquest de dir, ostres, i per què no? I per què no ho intentem? Tinc tantes coses que he viscut i que crec que poden ser interessants per a altres persones. Doncs per què no compartir-ho? Perquè no intentar transmetre una manera de viatjar que potser no és la més normal, però és la que a algú potser li funciona, no? Jo recordo que tenia moltes vegades, quan era petit, recordo que tenia un mapa munt i a l'habitació durant un temps, i jo me'n recordo que els repassava, no? I mirava, ostres, com ho farien per aquí i per allà i tal. Però una cosa és imaginar-ho i una altra cosa és fer-ho. I jo crec que en aquest llibre, precisament, el que explico és que no hi ha tanta distància, que si un realment vol fer una cosa, doncs que ho provi, que somies gratis, però és que si el somni no costa diners, o no costa molt diners, doncs per trobar-ho no perdem res. Per tant, doncs exacte. Una altra de les experiències, lligat amb el que dèiem abans, que a banda del que veus, de manera que potser et canvia el teu dia a dia, fins i tot, no canvia radicals, però sí d'entendre el món. Són canvis que van poc a poc, perquè si et canvis molt radicals, de cop i volta, després de qui ho pots passar molt malament. A tu et va costar, et va costar la tornada, en aquest sentit? No, no em va costar, principalment perquè tenia ganes de tornar. Vaig entendre que el que sí que em va costar era un cop estallar, a entendre que havia de posar un punt final, a entendre que tenia una necessitat d'estar amb la meva família, d'estar amb els meus amics, d'estar a casa, de tenir el meu lavabo i el meu llit, sisplau. I va arribar un punt que em vaig veure que estava com desinflat, que no tenia ganes de seguir coneixent llocs, de seguir viatjant. I per mi això va ser el més difícil, de tenir el que sí que em va costar. Vaig entendre que posar un punt final amb una etapa que havia sigut espectacular. Quan vaig entendre que això no havia de ser un punt final, perquè precisament el que estic dintre és que m'ha pres de t'escoltar i ser coherem. I fins i tot mateix, si el meu cos em demanava tornar, perquè no tornava. I si el meu cos em demanava que potser d'aquí un temps tenia ganes de tornar a viatjar, és molt feliç i molt content. Exacte. Ara suposo que també esteu pensant en fer algun altre viatge. De fet, ara estem tornats. Tornats d'un altre, eh? Sí, sí, estem tornats d'un altre viatge. Andem enganxat, viatge enganxa. I ara estem recent tornats d'un altre viatge. Aleshores, ara, a la temporada, a l'edistiu has presentat carnos aquí, estan una miqueta... Estables, recuperar-se econòmicament, perquè, evidentment, també hi ha un cost. I buscar futurs projectes. Crec que sí, tenim una llista molt llarga de... Per l'Umpural, perquè sempre aquests plans els faig amb l'Emma, que és la meva petella, que em deia abans. I ara, per ara, no tenim data, però sí que tenim diferents llocs que ens agradaria en algun moment o altre poder conèixer-nos. Exacte. Avui es farà aquesta xerrada, més que presentar-s'hi, com deies, d'entre 3 setmanes i 2 anys. Aquest llibre va ser tant la teva experiència, on la vostra experiència ja ha parlat i no Amèrica. A més, no hem dit, però també, l'ha afegit també de les fotografies, de les imatges. Sí, sí, sí. Jo hem de dir com un de la veu visual. I per mi, un llibre sense imatges era impensable. Aleshores, hi ha aquestes dues parts, d'aventures i de reflexions, jo crec, però després tot això, a l'interior del llibre, s'acompanyen amb unes quantes fotografies, que per mi són el que et veia, no? Però, a part, a mi em recordo un cop que em preguntaven què és allò que sempre te'n portes a la motxilla. Jo, si hi ha una cosa que no s'han passat al cap, és no emportar-me la meva càmera. No puc més lloc. Això no falta, eh? Per tant, exacte. No falta, no falta. Forma part, també, d'aquest equipatge de viatge. Doncs avui a les 8 del vespre, aquest llibre té, com dèiem, es parlarà d'entre 3 setmanes i dos anys, es parlarà de viatges i de tot plegat. Avui anem parlant amb el Sant Justemc David Fàbregas. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I fins aviat, bon dia.