Entrevisa a l'Anna Casassas, traductora - 20/6/2017

Passa un minut d'un quart de 12 que parlem de la rebella literària que organitza que el llibre té per aquest dijous amb la traductora Anna Casases, és la convidada de la llibreria de Sant Just per parlar de les seves nombroses traduccions en literatura catalana i ara la tenim a l'altre cantó del telèfon, molt bon dia. A veure si podem... bon dia Anna Casases. Ara sí, ara sí que et sentim. Sí, sí, perfectament. Com deia, es traduït obres d'autors, com Jordà Nograno s'han exoperit, Claudio Magri, Balzac, una pila i a més a més, ben diferents, no? Bueno, sí, una cosa sí. Dijosa de Sant Just per tant per parlar una mica del paper dels traductors, també, del teu paper com a traductora però de vegades és aquest paper molt important, no?, en el món de la literatura i sovint potser ens passa una mica de més desapercebut. Sí, i la veritat és que a vegades la gent no s'hi fixa. Fins el dia que s'hi fixa una vegada després ja s'adonen, perquè realment canvia molt la tradució des que et fa costar el llibre, no?, parlarem de la tradució, però parlarem sobretot de la tradució dels llibres concrets que són molt especials i jo crec que un cop t'expliques per què i com si la gent ho entén més i aprecien la feina que hi ha. A quins llibres? Amb quins llibres s'entrareu, doncs, Anna? Doncs volem parlar de dos llibres de dos autors italians, un del nord-west completament que es diu Virgílio Jotti, que és molt poc conegut fins i tot a Itàlia, perquè és un home molt delicat, era molt discret i va ser poc conegut tot i feia una obra molt bona, i un altre al revés, el extrem sudest, el revés sudest que és Sicília, que és Joan Iberga, amb les narracions sicilianes. Són dos llibres molt diferents per a tots dos magnífics de cada uno del seu estil, però molt intensos. Per tant, seran una mica els protagonistes d'aquesta necessitat i jo, abans de parlar d'altres qüestions, però sí que seran una mica el fil conductor. Sí, tenim ganes de parlar especialment d'aquests dos llibres, perquè val la pena conèixer-los, i a través d'aquests dos llibres parles de traducció. Deies abans que, de vegades, quan un dia t'hi fixes, llavors ja te'n recordes, i ja busquem de vegades dir, mira, aquest l'ha traduït en casasses o algun altre traductor, i ja m'hi fixaré o ja és una mica una marca. Doncs jo crec que sí, per el que sento, per les gent de vegades que no s'hi han fixat, els n'hi parles, i llavors, ah, ostres, doncs això no ho havia vist, s'hi fixa, i després, al cap d'un temps, els veus, dius, és que ara ja no puc llegir cap llibre, que no pensi, fixa't això com ho han traduït, fixa't en el que d'inficia, o fixa't aquí que bé, i que després és com tantes coses, que quan les ignores no les veus, i quan les saps, aprens de veure-la, i apreciar-la, i trobes les gràcies, com una mica enfocar bé la mirada. Exacte, és una altra, i forma part també d'una altra de les gràcies de la literatura, aquest paper de la llengua i la importància, per tant, d'una bona tradució en realitat. Per vi, és fonamental, evidentment, perquè els llibres, originalment, doncs, són bons o no són bons, diguéssim així, ningú s'hi pot ficar, però, si el llibre és bo, doncs, quan el tradueixes, quan la tradució no ha de ser explicant només el llibre, sinó també trobar tot en llenguatge, la manera com aquell senyor s'ha pogut explicar, tot aquests subtilitats, que són la gràcia de la manera de trobar-les, com pots reproduir realment l'original, i donar tot el plaer en la persona que ho llegeix. Clar, perquè ja he fet una tradució, una mala tradució, o una tradució, no, perquè sigui mala, però podria espatllar un llibre, o espatllar-les anar a l'essència, no? Una mala tradució pot esgarrar el llibre, això és evident, perquè si t'introdueixen així només, diguéssim, en l'argument per nins d'una manera, doncs els arguments moltes vegades són molt similars entre autors. La gràcia és com tu expliquen com t'hi fan arribar, el que t'emocionen és la història, és com te l'expliquen. Per tant, la tradució ha de saber captar aquesta manera de fer-ho. Tu veixes del francès i de l'italià, no? De fet, ja us en parlareu més d'aquests llibres. Tots els italians. Tots els italians, exacte. I, en tot cas, totes dues literatures són potents, no? Són prolífiques, i són d'aquestes que tenen un univers molt important al darrere. Sí, sí, sí. Hi ha una quantitat d'autors... No tot no te'ls acabaries, però després sempre n'hi ha que són més pròxims a tu o no, que t'arriba més a prop. I, a mi, aquests dos, que són molt diferents entre ells, Virgilio J i Giovanni Berga, doncs no sé per què, perquè, si et dic, són molt diferents entre ells, però tots dos m'estimo molt especialment, i arriben molt, i per l'experiència dels selectors que l'hem llegit, veig que arriben realment molt gent, per això tinc moltes ganes de parlar-ne. Per què són tan diferents entre sí? Per què són tan diferents? Perdona. A part de les èpoques, o així, oxoh procés ha regalat tot això. O el que queden què dius. La res They by Damien VaillHam parla第一 d'aquest any. waren verga era un home de la manera que escriu, molt difícil d'なくopar sparaus, però en tot cas, sónrerracions molts colors, amb molta expressió, no té res a veure, però com si el personatge estia posant una pança. amb por, plucre, amb frases curtes i molt senzilles, amb carregadíssimes intencions i emoció, però molt senzilles. S'endugues més els càmeres, pràcticament ho posaves. Exacte. I cadascuna, suposo que amb el seu repte és també l'hora de traduir, llavors, no? Sí, molt, molt diferent, molt, absolutament diferent. Suposo que a l'hora de fer qualsevol tipus de traducció, m'imagino que captar aquesta essència que deies abans, la manera com cada llibre està escrit, és la base d'una bona traducció. És la base i és la gràcia, perquè si no seria una feina molt avorrida, si només haguessis d'anar traduint paraules... Molt mecànic, tampoc t'endria... I la gràcia, justament, és cada vegada trobar la sensibilitat de la persona intentar mullar-te completament la manera d'expressar-se d'aquella persona, el tipus d'ocular i caligrada, la manera de fer les primes, la sintàxia de cadascun... Deven-se, diguéssim, la tendència d'escriure que sempre com un mateix faria i anar-te adaptant a la manera de l'autor. Aquesta és absolutament tota la gràcia i aquesta manera de gimnàstica cada vegada. Els llibres que tractareu aquest dijous són dels que més estan marcats, tu com a traductora o com a lectora? Home, que més m'han marcat de tot. Evidentment, el que més m'han marcat de tots és ànima de Wajdi Mawad, que és un llibre, jo no sé si l'heu llegit o no, però si no l'heu llegit feu, perquè marca la traductora, marca els lectors, marca tothom, davant d'aquest, diguéssim, com a marca, no hi ha cap comparació, però sí que són dos dels que m'han agradat més, que m'agraden més com a lectora. Clar, de fet exacte. És d'aquests que també tenen l'ànima que té aquesta força i que és el que també se li demana, un llibre. Que tingui força. Sí, el que passa és que hi ha forces d'estils molt diferents. Llavors, com a repte de traducció, i marcar-me com ànima cap, diguéssim, no, perquè és un llibre molt fort, però en canvi, divertir-me, perquè per l'exercici que em va demanar, aquests de les narracions del Giovanni Berga, d'Isiliana, doncs, m'hi he divertit moltíssim, m'hi he treballat molt de gust, perquè molt dius, que deia, buscant expressions, buscant frases fetes que, si no existeixen, doncs els ha d'inventar amb aquest parlar molt popular de la gent del poble, que és molt divertit. I l'altre, molt divertit, la feina, llibre, no. Tots els divertits i tots els no. I aquest del nord, al revés, aquest en Virgilio J, a punts inútil, doncs no divertit de no, perquè és un llibre una mica dur, crist, és un dolor concentrat, però molt elegant. Llavors, no és un llibre que et diverteixis i que et marquis, però fas tot l'estona amb una espècie de respecte tremendo, perquè és una cosa com de vidre, no ho sé, això pura, pura és la paraula, d'una elegància, d'una noblesa tremenda. Per tant, cada un és un món diferent. És com tradueixes, quan llegeixes també, evidentment, el pas de Catalunya és com molt més intens, no? Però és això, que cada llibre et porta un món absolutament diferent. De fet, suposo que la teva faceta de traductura, a l'hora de llegir, també marca, no?, tant llegir originals com llegir traduits. Sí, no sé si t'entens bé, perdona. Dic que la teva faceta de traductura també deu marcar, no?, l'hora de llegir, deu condicionar, segurament. Sí i no, eh? Sí i no, perquè sí, llegeixo un llibre per llegir-lo per gust, m'ho tinc bon cap, eh?, el de traduir. Val, o sigui, pots diferenciar-ho, eh? Sí, sí, sí, perquè... Pots apartar-ho. Sí, sí, sí. I quan llegeixes com a elector, doncs estàs absolutament com tothom, no?, que m'hi mers amb la història i amb l'emoció de la història i no em fixo amb els problemes de traducció. Això va passar fins i tot, doncs, un llibre que m'ha agradat molt proposar-lo per traduir-lo, i dir-ho, que és boníssim, va, traduim-lo. I quan m'han dit que sí, m'he agradat traduir-ho, però amb quin embolic t'has posat? Sí, sí, és difícilíssim de traduir això, però no me n'havia donat connolegia. Clar, clar, clar. Exacte, no?, perquè hi ha una altra... És una altra visió. Doncs aquest dijous em parla una mica de tot plegat, a més a més serà una sessió en què hi haurà també coca de Sant Joan i l'Imonchelo, per acabar-ho de gaudir amb el tema italià. No sé si en altres actes has tingut un acompanyament d'aquest estil. De la coca, no, amb coca no l'hem fet mai, no. I amb l'Imonchelo? No, no, no, tampoc. A veure, veure com anirà. Mentre ens el paguem abans, t'anirà bé. Exacte, serà, com deiem, aquest dijous de les 8 del vespre, aquesta rebel·la literària, amb la traductor Anna Casases, per l'Ambella, moltes gràcies, Anna. A vosaltres. Que vagi molt bé i fins i jous, bon dia. Gràcies. Tres minuts i dos quarts de 12 després de parlar de llibres, de seguida fem tertúlia. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible, on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Fem salut per tu. Fem salut per tu. Fem salut per tu. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador, el dispositiu MOV. www.informatiucomercal.com www.informatiucomercal.com www.informatiucomercal.com Un minut i dos quarts de 12 fem tertúlia. Aquesta hora, amb en Pep Quintana, en Jaume Campraciós i també amb en Jordi Faràs, tenim ja situança a l'estudi principal de la ràdio per fer, com dèiem, tertúlia, com que dimarts, parlem d'actualitat, parlem de Sant Just, una mica de tot, ja sabeu què és el món de les tertúlies, i per tant també en aquesta tampoc pot fallar. Ens en aquí, ja els tenim més o menys. Japón, molt bon dia, què tal? Hola, bon dia. Hola, bon dia. Molta calor, xafó. Molta calor, així, eh? Molt bon dia. I això que encara no ha arribat l'estiu, en principi? No, només he sentit el Carles. En quart de set del matí. Sí. El nova mes. Diu que pot ser que ploui una mica aquesta llipla. Sí, però que no ens emocionem massa. Exacte. De l'escalfó que puja, que torna a baixar. D'una idea, és veritat, que hi anem per la setmana passada, i no m'ha equivocat de calor, però és que... Per començar una tertúlia tan optimista, em vaig a la casa. Déu. No, però dèiem que aquí ens hi podíem quedar el l'estiu, perquè allà era un xafó. Exacte, això és veritat, sí. L'únic que fa això, que val les biblioteques, bueno, això... Ara ho farem igual. Però aquí... A veure, no tots anàvem a la biblioteca, però perquè aquí més de Julià està tancada, doncs estaríem de buscar una alternativa. Estem pensant en la ràdio. Sí, però s'ajuda a quedar a pràcticament res, eh? El restaurant estan que no ha marcat tanca. Tot tanca, eh? Com ho farem? On anirem? Que més tanca. A veure, fa molts anys... Fa molts anys, sí, que era... Que quedem. Era més greu, ara, no? Era més greu? Era molt més greu. No, perquè era més greu. Que sí. Que hi ha... Que hi ha... Hi ha moltes grans superfícies, i molts joves que la tancen a prop de casa. Ah, per superfícies? No, gràcies. Estem parlant de coses que estan a supermercars, que la tancen tot l'any. D'acord, d'acord, d'acord. Vull dir, és veritat. Fa molts anys, s'han quedat a marcat, i se'n solava el poble. Ara. Ara no. I els fons de pa. Ara no, ara... Vull dir, que ha canviat tot. Els bancs no. Els bancs han tancat tots, a Sant Just, perquè si us mireu que arribarà a vista, que era que arribarà als bancs, i mira la situació actual... Tots, eh? Molt buit. Molt buit. Molt buit. Això és una pega pels llocs... Bueno, de cara als propietaris, que tenien un banc, i es creix, això és una garantia... Sècola, sècola. Sí. Però és que hi ha molts locals que els van comprar als bancs, i ja estan allà, que els tenen allà per llogar. Però comprats. A veure, no, a veure... Els bancs els van comprar. No, a veure, jo diria que els bancs van comprar locals, però, si no, recordeu, fa... 4, 5 anys... Els van vendre tots els locals. A fons immobiliaris, a fons de voltons, i això, i si no, un dels casos de la família Pujol, és la compra del banc de Santander, crec, de les agències de Santander. Per tant, vull dir, això el va passar... Vèiem vint de la crisi, i venen d'algú. No ho sé, però la veritat és que molta gent, moltes empreses, van comprar fons. Locals que ara es tenen això... A joc. A joc, els vend. Bé, potser sí. Total, que s'enjust quedarà alguna cosa oberta? Suposo que una cosa o altra. Fem polèmica, una mica. Jo crec que antigament, sí, antigament, recordo que els fons de pas posaven tots d'acord, com tant que ara no, ara... Ara com que hi ha els paquís. Bueno, i els supermercats, no? I botigues de proximitat. De proximitat, es diuen. Que venen, què? Penes de tot, ja. Si el meu dia no hi ha problemes, abans, que els fons sí que es havien posat d'acord, que es havien aconseguit que els fons cadascú fes vacances, que no tanquessin, fa molt de temps, i el reconeixo que, com el botigues, en un moment que si estàs tot l'any treballant, o tens personal, perquè et surti una conta per obrir, o si no... Quan et toca i t'encanta, no et toca. Una alternació de vacances dògica... Sí, sí, sí, és que s'han justifiat, hi ha hagut temporades que s'han just pràcticament a l'estiu, passar la festa majoria, no queda ningú. I encara, i ara, sobre... És d'aquell discursió que sempre hem fet, com a persones que queden senyors. Però es pot aparcar, es veu... Però es veu menys gent. Es veu molt menys gent. A veure, és com persona. No són menys o menys de persones de persona, però al mes d'agost potser perquè segons quins barris és el que problema. No vagis a Gràcia... O mai era que sí que es nota que molta gent segueixen vacances a l'agost. Potser no tot el mes, però quins a dies del mig es nota. Ara els 15 dies, fins a la festa major, es veu que se passeia moviment. Ara no sé les estadístiques de Sant Just. Ja me'n recordo, però fa molts anys, un dia me les van passar l'agent de Sant Just, que tenia setmanes de residències, i era bastant important, jo et diria que més d'un 50%. De mitjans de Sant Just? De famílies que tenien setmanes de residències. Sí, sí, era una quantitat esfeïdora. Molt bé, molt bé. Jo t'ho dic perquè jo me'n recordo que a la botiga al mes de juliol, al mes de juli, pràcticament, i això que la meva no és de primera necessitat, però sí que al mes de juli quan veies que les escoles tancaven, automàticament ja veies que tota la gent aquella ja no venia més fins al setembre. O sigui, això veus que se n'anaven a les residències que tenien, i pràcticament això ha sigut molts anys, eh? I que la gent se'n va, surt, i que ja heu de fer marat. Ja, és veritat que hi va haver uns anys, i tu anem a aquest tema, que em parla moltes vegades de festa major, que per festa major s'enjusta abans d'un desert. Sí, molt clar. Vull dir, a veure, una festa major situada a l'Àrpida de Bonans, de començant de les vacances. El mes d'agost, aquí va desaparèixer, fins que no quedava ningú. És veritat que hi va haver un moment que es va recuperar, i es va anar pujant, i es va haver la gran cert del format actual, que després va tornar a recuperar la gent. Hi ha molta gent jove que espera marxar vacances, després de la festa major. També, cert, que això també va lligat a un laboral. Sí, tenen els pares fora, en setmanes després. No, però també... Sí, però també hi ha aquell món laboral, que hi ha dos enxut, tots han participat, que les vacances eren obligades a fer-les el mes d'agost. Sí, entre el juliol i l'agost era un gran. A veure, el que podia avançar... Abans de l'exhivern... Vingement, la indústia era el mes d'agost. Tancaven el dia 1 d'agost o que estigués, i t'obrigaven a fer-les. Ara no és el que dius tu, ja que estan repartides. En la qual cosa, la gent es pot quedar més bé si està major, o pot fer altres coses, pot sortir després. I també la crisi econòmica te l'he fet molt, perquè els joves no poden sortir, perquè la crisi és important, i tenen altres èpoques de l'any per poder sortir i disfrutar. Molt bé, doncs... Hi ha molt de cosa, o sigui, que ha canviat, i no és com abans. O sigui, per això dic que el mes d'agost hi ha coses que estan obertes, comerços que tancaran, i alguns que dinen obert, però jo crec que hi ha facilitats, hi ha moltes facilitats. Ara, per acabar-ho d'adobar, a mi que digue, molt bé que la gent se'n va, que aquests oberts eren les grans superfícies. Però, per molta gent, si no tens un vehicle, no te'n vas a la gran superfície. Ja, però jo, perdó, que en tinc grans superfícies, no deia moltes grans superfícies, però al costat del mercat hi ha una musulmaca que no t'ha tancat l'any. No t'encara el contes? No t'encara. M'entens? No t'encara el contes.