Entrevista a Lluís Segura, participant a la Flama del Canigó - 22/6/2017

I aquesta del que fem és parlar de la Flamma del Canigo, que et divendres, com cada 23 de juny, a les 9 del vespre, es farà aquest recorregut de la Flamma del Canigo pels carrers del municipi. Tot plegat s'acabarà al part del Canigo, on es farà la lector del manifest, ens centra també la Foguera, i ara en parlem de tot plegat amb en Lluís Segura. Bon dia. Bon dia, que dorm. Un dels organitzadors d'aquesta... d'aquesta... d'aquesta... d'aquesta... d'aquí Sanjús, de com es veu tot el tema de la Flamma, des de fa, perquè més a més anem parlant cada any, però m'oblido cada any. Quants anys fa que estàs preparant la Flamma? Bé, col·laboro amb la portada de la Flamma Sanjús, des de mig anys a la dècada del 70. Imagina't, imagina't. Per tant, 40 anys, ja. Exacte. No sé si el tens l'aniversari preparat. L'aniversari és posar-ne un mes l'any següent. Exacte. Jo. Doncs aquesta Flamma del Canígueu, que han dit que arriba Sanjús, te les no del vespre, però per tant, per arribar-hi, s'ha d'anar a buscar, és a dir, que tot plegat comença una mica abans, no? Sí. Hi ha un grup de letes, al qual pot participar-hi tothom, de trobament, que es troba el paradó a les 6 de la tarda, per anar a entrar per públic fins a la plaça de Sanjuma. En els anys remots, anàvem a buscar la Flamma a la carretera reial, perquè la gent desplugues tenia allà un punt de... de Flamma. De fet, des de Sant Feliu, per exemple, i Sant Vicent, em sembla, que es va esplugues, només, a corrents, que és una mica més fàcil el recorregut. Llavors, nosaltres vam anar a aprendre de la gent desplugues, que, apropament, ens avesseguia, però també volíem tenir un caig a més particular, vam ens traurà el 1976, el primer any, que es va anar a buscar la Flamma a la plaça de Sanjuma. A partir d'aquells moments, ja es puja la Flamma, no en relleus, perquè és tot el grup que corre, però sí, doncs, fent una cursa elèctrica, fins a Sant Just. Exacte. Déu n'hi do, és un bon recorregut, i tenint en compte les temperatures que estem tenint, serà difícil, s'ha de ser prudents, s'ha d'anar aparant, s'ha d'anar fent uns stops a les fonts del recorregut, i, penes-ho en calma, certament no ens en pengui ningú, sinó simplement marcar de lluny l'horari blau. Clar, quantes te n'atricieu, més o menys? Estriga una hora i poc des de Sant Jaume, fins a l'inguda del doctor Ribalta, aquí Sant Just. Llavors, un cop s'arriba aquí a Sant Just, es fa aquest recorregut des de doctor Ribalta que un comentava ara, mitja oretta, encara, corrent, també, eh? Bé, fa un quart d'hora corrent, fins a la plaça de l'Antonim Auret, allà una receptió per part de les entitats, i a partir del moment la gent que s'hi fageix pot anar caminant o corrent. Si va caminant es va tot tant, és a dir, marxa l'ètica, però amb l'entitud, i si es va caminant a pas lleuger, també es pot seguir tota aquesta marxa fins a dalt que ningú. Suposo que la gent que correu des de plaça de Sant Jaume no és un grup molt numerós, des d'aquí Sant Just? No, costumem a ser mitja dutzena màxim vuit persones. Clar, suposo que el fet que sigui una mica més lluny, imagino que la gent li tiri enrere, perquè imagino que sou sempre els mateixos, o es va facent va caminar en algo cada any, també? Sant Just és un poble que hi ha molta gent que fa latisme, que fa futi, que fa que corre, etcètera. Però tenir aquesta gent concentrada al dia de la rebel·la per fer una marxa a les 6 de la tarda, això costa una mica més. Per tant, sí que hi ha un gruix de gent d'aquest 6 o 8, imagina't, que són sempre els mateixos, efectivament. Que vaja, ja he dit al començar que tothom sí que m'ho afegia. Exacte, si algú ens està escoltant, que sàpiga que pot anar a divendres en el punt de trobar de la 6 de la tarda el paradó, i apuntar-se a aquest grup de corredors. Un cop s'ha arribat a Barcelona, a la raó de la Flama, hi ha més gent, no? Se l'ha d'haver-hi més gent? Sí, hi ha més gent, tant al Pla de Barret com al Canigó, perquè ho heu fet de fer-ho sempre amb un mateix espai, com és el Parc Canigó, i ha creat un cert hàbit al poble de Sant Just. I allà hi ha un esplaià amb un tirà a Patars, i, naturalment, on donar la recepció a la Flama, aquesta cabida del Canigó, no? I, per tant, aquesta Flama que ve del Canigó, parlem-ne una mica, perquè, de vegades, aquests dies, ens hem de parlar de la Flama del Canigó, però l'origen de tot plegat... D'on ve, Lluís, explica'ns-ho una mica. L'origen de tot plegat és una cosa que es manté actualment. És a dir, hi ha un grup de gent de la Catalunya Nort, que, el dia abans, és a dir, el dia 22, puja al Canigó i fa a N'Italya d'Avo. Puja al Canigó amb feixos de llenya, perquè el paisatge del Canigó, és el que m'he parlat i ja no se'n trobaria, no? Dorma allà, i l'endemà, m'ha agraït que hi ha una tradició, que és una mica una llegenda, de que, amb miralls parabòlics, se'n sent el foc, no és veritat, el foc ja s'ha portat a N'Itabans, en Faneuets, des del castellet de Perpinyà, que és on hi ha la Flama de la Canavegat, 365 dies d'àmbit. Llavors, l'endemà, ben d'hora al matí, el dia 23, se'n sent els feixos de llenya del Faneuet. I aquests feixos de llenya, en forma de torxa, baixen cap a Perpinyà i d'allà, ràpidament, en tots els mitjans, cotxes, però també... Corrent, també? Avions i corrents. Ah, també corrent, per tant, eh? Des d'un avió fins a Corre. Es disminueixen per tots els països que té abans. Per tant... A Mallorca, també, resultat a la Can, etc. I a Catalunya, a Orca, ja està allà. És a dir, aquesta Flama que arriba aquí s'ha enjust, ve d'aquesta Flama del Canigó, directament. No és que es digui del Canigó i prou. No, ve del Canigó, i allà d'ara, tot el dia, ha anat avançant per tota la guerra nostra. I què representa? Representa l'estiu, l'esperit dels països catalans... Representa l'esperit, esclar. El suc-sici d'estiu és la festa nacional dels països catalans. Ens uneixen moltes coses, la llengua, per exemple, la història, etc. Però també ens uneix el cultofoc. I aquesta salutació de l'estiu amb les fogueres era una tradició que, amb els pobles de Catalunya, encara es manté, de saludar l'arribada de l'estiu, l'arribada del temps de llargues nits fresquetes, que no és el cas actual. Exacte. Aquest any ens coincidirà amb dies bastant calorosos. Aquesta arriba de Flamal Canigó, per tant... Ho atirem. I dretar-se molt i aquestes coses. I per això es llegeix un manifest, un cop s'arriba a la plaça, aquí s'enjust, i a totes les places d'arreu. I és un manifest comú, entenc, no? Sí. Hi ha una colla de gent arredosa de l'Homniocultural, que es diuen Fox i Sant Joan, que prepara, a través d'un poeta o d'un escritor dels països catalans, un manifest, en carrega de fer un manifest. Llavors, aquest manifest es llegeix a tots els llocs que volen fer les seves fogueres, dintre l'Organització General de Flamal Canigó o Fox i Sant Joan. Aquí s'enjust, l'actor o l'actora es manté encara en secret, no vull desvellar-lo. Va canviar cada any, doncs? Va canviar cada any i sempre s'agafa alguna persona d'alguna entitat que faci alguna celebració d'una adversari, o d'alguna persona que hagi contribuït decisivament a la pautada de la flama d'altres anys, o de grups que estan a favor de la cultura catalana i d'aquestes manifestacions culturals i folclòriques. Per tant, penseu en qui fa anys, aquest any, no?, i tinguis a veure amb el que he dit ara, Lluís, per encertar-te qui serà. Jo crec que s'haurà de venir, s'haurà de pujar al Canigó, per salvar-se'n directament. No és de Sant Just, no a la muntanya. Serà, com dèiem, això. Quan es veu del vespre, quan es llegirà aquest manifest, la recomanable per això és poder fer una mica aquest recorregut pels carrers de Sant Just. Sí, sí, sí. No venir just al moment dels quarts de 10, perquè podríem fer salat, és a dir, arribar tard. Exacte. Merida en temps, veure... I, a més a més, hi ha també l'especte una mica... folclòric, però espectacle, de la foguira. És veritat, sí, sí. A més, no estem acostumats a veure, enllà de fogueres. Amb la torxa que ha vingut de Barcelona, s'encent la foguera. I això ho encent la primera autoritat municipal, o, de vegades generosament, ho sedeix a un col·lectiu de joves, amadens, etcètera. Però, vaja, la foguera està perfectament señalitzada i... també ens han trobat la gent que deia... però podem aportar coses, la foguera, podem cremar... Com diu la tradició, no?, una mica. I com diu la cançó d'encerrat. Sí. Demontrosa fusta per cremar, o la vendreu a enci, com ahir, diu Joan Manuel. Bé, aquí trobem que... les èpoques que s'havia fet per aportacions populars, hi havia... productes que s'incendiaven i que no eren recomanables. Clar. Feien fum, contaminaven, etcètera. Per tant, això, l'Ajuntament ha sortit el pas, ha tancat l'espai, on es fa la foguera, i s'encarrega a la brigada municipal que, del seu pròxim exemple, aporti fusta, però que no tingui cap contaminant. Per tant, no es poden votar mòples vells de cada casa, sinó que s'encarrega a l'Ajuntament a través de la brigada, de preparar la foguera. Doncs això serà, com dèiem, aquest divendres, el principi del solstís, l'inici de l'estiu, aquesta tradició dels països catalans de la flama del Canigo, que arribarà també a Sant Justa, les sis, si us hi voleu animar per anar a buscar-la, i si no, a partir de les meus, des de la vinguda del doctor Rivalta, fins al part del Canigo, on arribarà les flames, llegirà el manifesta, i se'n centrarà la foguera. I una cosa important, també a la casa gran, es marca coca i vivó per tot allò que arribi al Canigo. Un bon final, per tant. Els corredors, només. Em pensava que deies la gent que arribi, i no sé, era una recompensa. Els corredors tenim un apartat per rei. Era per animar la gent a venir a córrer a les 6 de la tarda. També està bé. Moltes gràcies, l'hi assegura, que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural de dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Babilònia. Et poso llus, el tinc molt bo. Sí, posa-me en un silenci per arreglar, per llançar les escopraries. Cada any me'l baratem el 35% del peix que capturem. Mentrestant, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa. A Manz Unides recolzem projectes contra la Cama a 60 països. Té compromets? No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitàri, t'oferirà ajud a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació. I t'indicarà a 503 milió que t'adrecis en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061 cat salut respon. Generalitat de Catalunya. La recicla, oi? T'ha anat costa? El lluny està en els contenidors? Dius que no tens temps per reciclar. Però la veritat és que ja no ens queda temps per no reciclar. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coemves i a Covidrio. Generalitat de Catalunya. Vigila amb aquestes bèsties. Per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya. El bosc, qualsevol descuit, pot ser el pitjor depredador. En cas d'incendi, truca el 112. Diputació de Barcelona. Generalitat de Catalunya. 012, la Generalitat, al teu costat. Un estiu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats. Centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. No prengueu agudes alcohòlics. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeugeira que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol. I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Zero, 12. La Generalitat, al teu costat. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el gilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Cada tarda, de 5 a 7. Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Zero, 12. La Generalitat, al teu costat. Ja ha arribat l'estiu i, a més, la calor, però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures? Vaveu molt aigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret, i mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats. Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o subnolència, aneu al metge o truqueu al 061. I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Els zero, 12 i has encaponcat. Zero, 12. La Generalitat, al teu costat. Quan arriba el bon temps, és important prendre les bestes... Just a la costa. Se'n just en directe. Passeu un minut de dos quarts de 12. Aquesta ara fem tertúlia, com cada dijous, amb l'arbre guanyó de la Lina Santa Barbara, la Montse Larré, la Jona Santa, la Jona Algarra, molt bon dia. Vaig a la Jona Santa. Vaig a la Jona Santa. Vaig a la Jona Santa. Bon dia. Què tal, com va? Va, va. Perquè nosaltres som gent gran i més enfermetat. I patim, quasi d'hermatge, però diran, casa i bom. M'he d'agafar i pujant-me en el terrat, amagar-me darrere d'un pilar. Però tu t'afecta més. Hi ha un umbral en què els 32 graus d'aquell estiu que de fa 3 o 4 anys, qui estava horrible. A mi a la tarda no podia estar a casa, perquè em donen el sol així. Toc el sol? Tot tancat, tot tancat, i no podia estar. A mi no me'l tenim al terrat en el guàldem. M'amago darrere d'un aixó. Un lloc que hi hagi umbra. Sí, hi ha les torres i tothom hagués darrere de l'umbra, i la mica de brixa de cor... Perquè ja has de notar una mica l'aire. Sí, és com estàs d'un cim i a l'ombra. No poses el sol. Ah, jo les cremes. Has de buscar un lloc que estiguis més còmode. Sí, sí. No ets amant de l'aire condicionat? No, no sóc molt amant, no. Bueno, no sé, fa falta... Però un estoneta, si el pots molt, et agafa una carretera, una cosa... Sí, no és unes coses. T'has de portar aquesta mocadora, a vegades... És una condicció. És una condicció. Volíem estar a l'estiu com si estiguessin a l'hivern. No és això, a l'estiu amb la calor. Però amb aquesta calor... Tampoc podem tenir l'aire condicionat. Molt estona, perquè tampoc és bo. No, no és bo, resseca. Resseca molt. Descoxes ara ser molt bo. I quan surts de casa teva, notes la bufetada que et dona. A casa meva només que surts de la cuina cap al menjador. La bufetada... Sí, fort. No, de totes maneres, com el meu marit no li convé tampoc. No l'aguanta molt. El posa 25 o 26 graus. Però això no és aire. Sí, sí, no, per ella està bé. És que allà dona molt el sol. Ja. I al donar el sol de ple migdia t'ho diràs allòs més fort. I a partir de les dues i mitja, que tomba el sol, tomba cap allà al cantó de la bosta. És una caldera, que és a mi. Sí, sí, posa això. És una caldera. El grau passa d'aquí i ja no el puc avançar. Ah, el bo del cas és que a l'hivern, la calafacció no es posa en marxa. Com està el terremostat? Avui... He vist venir a la línia i dic-ho. L'hi està agafant un cop de calor. Cada groga estava pàlia. Ara ja està vermella. Estava groga, pàlia i de dibuix. Això és de calor. I això que venies sota de la dutxa, eh? Sí, sí. És la reacció del cos. Avui res. No, mira... Jo, com a mi dutxat, que eren les quarts d'avui i tot així, llavors, encara, si podia transitar. És el millor moment, no? Sí, sí, molt bé. Sou de ravella de Sant Joan, o què? Què fareu? Nassupar. Em vaig ballar, em tiràvem petardos i una sèrie de coses. Ara no. Nassupar i arreando, o què és que l'on diu? Sí. No crec jo que se'n faci sopar. Perquè tota la colla s'ha... S'ha digregat una nit. Unes per l'edat, unes per la família. Nosaltres encara, i això els inconvenients, perquè té un inconvenient i fort, però vindran cadira de rodes, o sigui que... Ah, bueno. Encara teniu un esprit de comunitat. L'any passat, si el sigui, encara va venir una cadira de rodes, els Ramons, a Iguader. Ah, sí? Sí. Aquest any, no sé si vindrà la Conchito, se'n anirà amb la seva família, i no, no, o sigui que... Mentre és el Corp Aguante. Ja, no, ho fa, sobre el que... Mira, no es tracta de sopar més bon i més dolent. No. No, es tracta d'una estoneta. A la nostra vida, que gairebé ens reuníem cada setmana. Ja. Amb totes les circumstàncies, unes que estaven embarassades, les altres que tenien crios petits. L'han passat molts anys. I tot canvia. Bueno, per necessitat. Lina, que no sé, va ser, Lina. Tu, què? No ho sé. No ho saps. Jo ho vas dirant. No ho sé, no ho sé. Jo no ho sé, perquè... Perdó, eh, perquè va dir que la Mònica diu... Bueno, jo l'únic que vull és una mica de coca de llardons. Perquè, a més, les coques no vols ser grà de massa. Quan estava el meu marit i els crios eren adolescent, sí que hi havia la gran cuerga, perquè el que més disfrutaven eren tirant... Tirant petards. Però ja després, no. I, a mi, aquesta barbena, bueno, vale, títus. Però, avui dit, a poc no em dona la impressió de ser una cosa que s'ha de fer. Vull dir, entén-me, que no... No m'acrida, particularment, l'atenció de dir... Ostres, és que la barbena no ho he fet. No, no, no, vale, doncs molt bé. O sigui, i els de casa, que ara n'hi ha quatre joves... Hi ha joves. Doncs l'any passat, per exemple, vam fer en casa d'un fill, li van venir els quatre joves meus, els nois, les dues netes, ja veva a ser més divertit. Perquè anaven tots. Però aquest any, no ho sé, perquè... Tens guaparlat, ningú diu res. No s'ha dit gaire cosa, i tot el que... Ja potser tenen... comencen a tenir una edat que d'obeja com s'ho pareja, no? Sí, no sé, sí, clar, ja tenen amics. Sí, que a vegades els fa gràcia. Clar. A vegades es queden un rato i després se'n van, i, bueno, pues faci el que vulguin. És normal, eh? Avui, per exemple, no és que jo estigui, ja sabeu que sempre sóc positiva, avui no és que estigui negativa, però avui és que estigui com un altre planeta. Vull dir, quan sent Joan, Sant Joan, Sant Pere, La Verge, i després... Són altres, rei Antonia. Sant Mateu i el que vulguis tu. Celebràvem Sant Joan, Sant Pere. La mare de Déu del Carme, perquè hi havia un parell o tres de Mariners, i també Sant Jaume, també. Escolta'm, celebràvem tot. Ara, aquí, no... Tot, tot. Fes-te'm, és jo. Tot, tot. Ja no celebreu, doncs, eh? Bueno, d'una altra manera. D'una altra manera, sí. Perquè anirem a sopar, anirem patrenir-me la dota, i ja està. Sí, n'hi ha una cosa que... Com si veu una petita reunió, ja està bé. Per cada una de les persones, jo m'imagino que per cada una de les persones, es pot aplicar allò de... cada cosa a su tiempo y los navos por aviento. Doncs hi ha un temps que, per exemple, doncs sí, que aquest temps doncs era una no, tens una sèrie d'activitats, una sèrie de coses, una sèrie de... de... de... de... esplai, un... etcètera, etcètera. Però n'hi ha un altre temps que... que val, eh? Titos, pues bueno, lo que surti, surti, lo que no no surti. Vull dir que... A mi no em molesten ni els quets, ni els sorolls, ni... que la gent es queja... Si hi ha gent que truca, eh, de seguida... Hombre... T'emportem dos o tres nits, que a partir de la... Això ens diu la policia a local, sí, sí. No sé qui queda, o ens celebrarà, que fumen uns espatecs per allà al meu guàrdia. Ja, però si posava... és una barbena, i cada un... Un dia és un dia. Home, aquest temps de... que hi ha hagut aquesta depressió, que no es gastava tant cèntims, que la... la... la... la... No, perquè això era molt tristona. És un pressupost, eh? Oh, i tant, i tant, no, si ens entens que valien... les tires de... de rascar la paret. No les fan ara, oi? No ho sé, no ho sé, ja hi he perdut. Hi havia un problema amb això, de les tires de rascar la paret. Hi havia un problema en tot. Perquè no hi havia unes pedres fogueres que tiraven a terra. Jo no sé si m'estic confonent, però no hi havia una... una pira, una... un foc. Sí, clar. Aquí, encara, esclar. Ah, sí, que la... No sé... Ara han estat parlant, però no he captat dins d'elles. Ara tot ha estat regulat, perquè abans, eh, la gent posava en la pira... Mòbles. Mòbles, mòbles... Que tenien pintures contaminants, que tenien recines, pintures contaminants... I això era terriblement dolent per a la pals que respiren. Sí, però la gent no, no, no. I per a les plantes, també, i per al terra. Escolta'm, el meu... Ara es vigila que sigui fusta de veritat. Sí, al meu barri. Estaven tot l'any recollint i feien... Imaginat el carrer Passatge Nogués, que és un carrestre... Sí, amb la travessia anterior a Sardènia, a Gràcia. I a cada cantonada hi havia una foguera. No va passar mai res, res de res. I ara últimament, on feien la foguera, primer feien un llit... Ara també, ara també. Ara també, oi? Aleshores no es feia això, eh? A la foguera i el punto... Que va, no, no. Tot es posava tot sense consciència de que s'estaven toxicant les criatures, les persones, tot. Les plantes que creien, perquè això no desapareix, eh? Quan tu cremes, no desapareix. I cauen les cendres i una altra. A l'altre dia jo vaig veure a Barcelona, que deia una... És que a Barcelona dic que a mi m'encanta persones precioses, però jo és a just, a teus records. Vull dir que... Va, això puntualment, que m'agrada, eh? A Barcelona és una primera i una societat fabulosa. A mi m'ha dit de la seva estructura, és aquella que una vegada es veig dir, si te'n vas a la TV d'avui, des de dalt de TV d'avui, obres els braços, la pots abraçar. La pots abraçar, perquè la pots agafar, eh? Vull dir que no fa broma, la agafes. De muntanya a muntanya. I això és una cosa poètica i bonica de la ciutat. I això és una cosa poètica i bonica de la ciutat.