Entrevista a Helga Simón, poeta santjustenca - 26/6/2017

Passant dos minuts de 3 quarts de 12, aquesta hora el canvi en de tema hem parlat de política i ara parlem de poesia. És habitual de fet que al programa parlem de literatura, de presentacions i poetes, ara en dels actes que es fan a Sant Just, sobretot a aquell llibre té, però avui parlem d'una poeta Sant Justenca, l'Elga Simón, que acaba de guanyar el premi de Poesia amb Adeu Uller, molt bon dia. Hola, bon dia. I enhorabona. Gràcies. Ara que hem passat uns dies, com estàs? Com ho veus? M'he només reposat, perquè milions passats va ser un dia molt de moltes coses i ara ja, mica en mica, digerint. Tu esperaves? No, no, no, jo feia dies que ho sabia, passa que sabia de mantenir el secret, fins al dia de l'acte, i feia gairebé un mes i mig així que ho sabia, i clar, abans de dies de molta tensió, però no, abans de la trucada del mes de maig, no en tenia ni idea, que m'ho esperava gens, no, no. Vaig presentar una proposta, però exacte, és un dels premis que té més pastigi, no, també, per joves poetes. És de Adeu Uller. Sí, és un dels premis que fa... De fet, és el més antic que es convoca ininterrompudament per poetes i nèdits, i també feia una mica de respecte presentar-me un premi així, però vaig a... Va, ho provem. Ho provo. Mira. Per tant, com ha rebut? Què representa a rebre aquest premis per tu? Home, primer, molta il·lusió de dir, uau, està sent veritat, que és una mica el que començo a processar aquests dies. I després, quan ja n'ets una mica conscient, doncs mires la gent que l'ha guanyat anteriorment i veus que són noms que això no vol dir que hagi de ser el meu cas, però que han pogut fer un recorregut, així que, si més no, és una oportunitat molt gran per intentar tirar per aquest camí. No sé si sortirà bé o no, però intentarem. Exacte, perquè tu, de fet, fa molt que es posi, no? Sí, des dels 11, però així, sèrio, sèrio? No tant. O sigui, vas aturar-te, llavors, durant l'època ells, t'hi vas tornar a posar, o com...? No, sempre era d'escrivint bastant. El que passa és que sí que, mentre em presentava el concurs d'aquí Sant Just, que va ser quan va començar tot, sí que tenia molt com el... no el ritual, però com la tradició, d'anar escrivint allò cada any, almenys tenia unes quantes coses per decidir quina presentava. I quan em vaig deixar de presentar aquí, era una cosa més esporàdica, quan em sortia escrivia i quan no, no. I llavors, sí que fa com 3 o 4 anys que ja em vaig posar a escriure molt més, i una mica amb la idea que ha d'intentar tenir un recull amb carai ulls, més o menys. I ara, doncs, has presentat aquest poemari, que és A la Bora, que té el títol. Quins poemes, quins tipus de posgui trobem, quina temàtica? No hi ha una temàtica en comú, que, de fet, és una de les coses que van dir del premi, perquè altres cuenyadors del premi sí que veus que són llibres amb una temàtica molt comú en tots els poemes. El que passa és que sí que hi ha molta platja, molt de... crec que jo he volgut parlar molt dels límits, dels límits personals, de fins on ens deixem arribar i fins on no. Una mica són temàtiques recurrents, però no és que hi hagi un fil conductor de tots els poemes. I A la Bora, aquest títol, és a dir, que hi ha molt de mar, no sé si va per aquí, si va per una altra... Hi ha com una a la Bora molt física, que és la platja, la Bora entre l'aigua i la sorra, que és una mica el que també es veu a la portada, i després també hi ha a la Bora, en el sentit que tot això neix com d'una experiència que havia començat aquí a Sant Jordi, justament, de compartir la poesia amb la gent, i, per tant, una mica això, a la Bora de poder, com a primera oportunitat de difondre els poemes, i també a la Bora de... O sigui, per mi van ser, també surt molt en el llibre, a la Bora de la Roba, també com una metàfora dels límits del cos, és com les tres excepcions del títol. De fet, exacte, a Sant Just, vam poder veure amb un espectacle amb la Clara Aguilar, i no sé si volies dir aquest, si havia començat a Sant Just, que l'heu fet per altres llocs, també. Sí, vam començar el gener del 2015 aquí, a l'espai de lliure creació de la Carme Valeret, i, arrel d'allò, va funcionar, i d'altres llocs ens van demanar que sí, volíem anar i vam anar, i jo crec que va ser, la no ho puc dir, perquè com que ja ho he fet, ara tot el que ha vingut, és conseqüència del que ha passat, però jo crec que sense allò no m'hagués atrevit, a dir, faig un recull i el presento, va ser com molt veure la resposta de la gent, també t'anima a difondre una mica més. Per tant, exacte, un impuls, d'aquí ve aquest impuls, ara guanyes aquest premi, i que també, per tant, dones el present de un impuls, perquè, a més, el premi és pública, el poemari és pública. Sí, sí, sí, el poemari existeix una cosa molt, molt xula, que jo, de fet, no sabia que es fes en el premi, és que la majoria de premis et donen el premi, després, al cap d'uns mesos, apareix el llibre, i aquí no, aquí galerada, que és qui ha dit el llibre, el que fa és l'acte de presentació del guanyador, que va ser el dilluns passat, ja tenen el llibre físic, llavors, clar, és com una festa del llibre, perquè ja existeix, el pots tocar, i és com... Ja, tant exacte, ja el pots trobar, si algunes t'escolten i vol tenir-lo, ja el pots comprar. Sí, sí, exacte. I, per tant, llavors, ja comences amb presentacions, o com ho fas? Sí, bueno, això és... Això és com la vida aquesta nova, que jo no sé encara gaire com la gestionaré. Però sí, sí, en principi volem fer una presentació aquí, a aquell llibre té, que ja estem parlant amb la Neu i la Silvana, a veure quan podrà ser, i perquè, clar, em feia il·lusió, això és un premi de Barcelona de Sant, però, bueno, jo em feia il·lusió presentar-lo aquí, a Sant Just. I llavors, sí, en diferents altres llocs, l'editorial s'encarrega de veure una mica on es pot presentar, on hi pot haver públic interessat, i, bueno, mirarem què es pot fer. Exacte. A veure, tant aquí, Sant Just, ja ens ho explicareu, però no sé si ho planteges ja abans de l'estiu, per atacar el setembre. No sé gaire quant serà, depèn una mica de la seva agenda i de la nostra agenda i també de l'editorial, una mica de quan vagi bé quadrar agendes. Sí que no estem descartant que sigui abans de l'estiu, però és complicat també, perquè comences a mirar les setmanes i tu te'n té coses i no. Exacte, tu escrius posia, però abans d'això, tu estudies alguna altra cosa, treballes en algun altre àmbit, no? Sí, sí, sí, jo estic fent el doctorat de vellbitge, o sigui que no és el meu dia a dia això. Per això dic que ara una mica és com d'intentar encabir, ho encabia, però ho encabia a les estones que m'anaven bé, i clar, és diferent ara bé de quadrar la agenda, de dir, va, quan trobo el forat per anar aquí o per allà, però fa molta il·lusió, per altres coses no ho estaria. Exacte. Per tant, potser cada dia no, però sí que escrius sovint, encara ara, no? Sí, sí, la major part de coses que escric és jo que sé si hi ha pel carrer alguna cosa que em suggeriré, un poema, no ho faig el poema, faig, escric quatre coses i després quan tinc temps, m'hi poso i ho desenvolupo. I ho fas així amb lloreta, tu apuntes el mòbil, com... Depèn del que tingui, sí que intento sempre portar una llibreta, però quan m'enganxa que no en tinc el mòbil, si hi ha les notes aquestes, això va molt bé. I també llegeixes poesia? Sí, em passa que en general llegir, tinc bastant poc temps de llegir, però sí, poesia de fet és de últimament el que més llegeixo, també pel tema aquest, que és bastant més ràpid, et pots agafar i llegir 3 o 4 poemes, i ja està, sí que sí, sí. I què t'agrada llegir? Voliu quin referents tens? Legeixo molta poesia catalana, arreu de la meva companyia de pis, que també escriu, m'he començat a llegir poesia més estrangera, però bàsicament catalana i molta poesia d'autor jove, la Mireia Calafell, per exemple, molt, la Sònia Moll, i d'autor així més gran, el Margarit, molt, Miquel Martipol, però molt, molt catalana, la veritat. He de... falta per explotar la para estrangeria, m'ho han dit. Va, ara els deures. Exacte, anar més enllà, no? Sí, sí, sí. No, però també aquí, de fet, hi ha força tradició també, doncs, tan més clàssica, com ara comentaves jo en Madrid o en Miquel Martipol, com també, doncs, tota aquesta fornada de més poetes més joves, no? O d'una altra generació, per entendre, tan joves com tu, però... Sí, sí, com la nova revolució. I de fet, hi ha gent, fins i tot, encara més jove, que ja té llibres, i vull dir que també va molt bé, perquè a mi el que m'agrada molt és narracitals, i llavors, a vegades, encara que no tinguis el llibre d'aquella persona, és una mica com si estiguessis llegint poesia, perquè clavàs i fas com una mena d'actualització poètica de tot el que es coma, vull dir que va molt bé també, perquè també surten moltes idees de recitals, de coses que t'inspiren. És veritat, que també la poesia s'ha entès donant molt de temps, una cosa molt interior o molt intimista, i que justament que ho és. Però suposo que aquesta idea dels recitals permet compartir-ho, també. Sí, sí, sí, sí. De fet, quan vaig escoltar poemes dels altres, és una mica al revés, perquè clar, tu arriba, si no has llegit aquell autor abans, t'arriba una cosa i després, a vegades, quan ho llegeixes, dius, ah, m'havia perdut això, i això, i això, però amb la teva, jo que vaig tenir la sort de poder fer aquest recital amb la Clara Aguilar, va ser al revés de que per mi molts poemes tenien un ritme o volien dir una cosa, i després, al dir-los de la gent, dius, ostres, és que no me n'havia donat que també hi ha aquestes sensacions, que només les aconsegueixes quan ho comparteixes. És una part molt... Agafa una altra dimensió, també segurament. És veritat que això és gràcies a la feina de molta gent que estan posant esforç aquí, l'Arnau i la Silvana, i a Barcelona molta gent que estan apostant per això, perquè no era fàcil, tampoc. A vegades, vas a un llocs, dius, mira si t'apuesies, com? Com? I en què et dic exacte, també, de vegades, és donar-li al públic i que el públic ho descobreixi, que a vegades sembla de no, perquè això no li interessa a ningú, i en canvi s'ha demostrat, en aquests casos, que es fan recitals de presentacions i que la gent hi va igualment. Aquí s'enjust falta una mica d'implicació jove, jo crec, molts cops, quan anem al recit d'als que organitza aquest llibre té, falta, falta. Jo confio que a veure si, amb això, fem el... Exacte, no? Impulsem una mica allò als amics, vinga. Sí, perquè en altres llocs, a Barcelona, hi ha molt de moviment de poetes joves, de public joves, no només els mateixos poetes sinó que el públic... Exacte. Doncs també té això, no és tot públic, que ja fa més temps que allà deixo poesia, no? No, no, así que a Barcelona potser hi ha més, pots trobar més gent jove, aquí costa una mica, però també els números totals de població no són els mateixos, llavors tenim excusa. I a l'hora de recitar, com ho portes? T'agrades la part que et costa més que com ho vius? No, m'agrada molt, de fet, és de les parts... O sigui, a part d'escriure, m'agrada molt, clar, tampoc havia tingut mai l'experiència que la gent tingués els poemes sense que jo els digués. Tampoc sé molt bé com anirà això ara, però no, m'agrada molt, m'agrada molt, fa vergonya i passes nervis, però és molt xulo, perquè tens molt de fitback, no sé, les cares de la gent és l'esgònic. A la vora es pot comprar, no sé si es pot comprar ja, si hem d'esperar encara una setmana, perquè és a dir que ja està, ja el tenim, ja l'has tingut a les mans, ja l'hi he tingut, detectes pràctics com ho tenim. El que passa és que no sé gaire si hi ha arribar ja les llibreries. En principi, que l'editorial té una xarxa de distribució i estarà a llibreries de Barcelona, però no sé quines, i aquest llibre té i serà segur, passa que desconeixi ja, si no, és que no sé, com que soc el lloc primer d'iça, en aquest món. Segur que es pot anar a encarregar això segur, per tant si algun sent ja ho vol ja, que vagi a encarregar-lo i que arribarà. Que no pateixi, que tothom en pot tenir un. Exacte, de fet, i després això, quan facis la presentació, ja en parlarem. Avui, com que fa això, una setmana abans, tots just que hem sabut que ets la guanyadora de la Premi, amb Adeu Ullé, ho hem volgut parlar també aquí, el programa, moltes gràcies, el Gasimón. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i molta sort amb aquesta nova etapa. Merci. Adeu, bon dia. Música Miig minut i arribem a les 12 en punt del migdia. Serà un moment de connectar amb el bullet informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Xos Notícies. I tornarem després. La tercera hora parlarem del temps, amb el Carleser Enredirrius, d'aquest temps que sembla que ara sí que pot ser que comenci a canviar i també tindrem alguns dels millors moments d'aquesta temporada de 2016-2017 del Justa de la Fusta. Tot plegat després de les notícies. I arribem tot seguit.