Entrevista a Jaume Pons Alorda - 28/6/2017

I a aquesta hora, quan són 3 quarts d'11, parlem de literatura perquè diu jous demà que el llibre té un organitzat un debat per inaugurar la segona edició de l'Universitat Sant Justent Cadastiu amb un debat sobre l'art de la ficció amb els escriptors Eduard Márquez i Jaume Ponsalorda, un debat que parteix del llibre l'art de la ficció de James Altra amb projecte Eduard Márquez i per saber com era tot plegat fer una mica un testet d'aquest acte ara saludem el Jaume Ponsalorda, molt bon dia. Aquí ja hem enregistrat algunes vegades, perquè de fet ja ets un gairebé habitual d'alguns actes d'aquí Sant Just, d'aquests actes literaris. Absolutament, jo crec que m'haureu de fer fill adoptiu de Sant Just, cada vegada que ve m'ho pas molt bé i vos m'ho passarà molt bé. Exacte, per tant suposo que dir-vos també seran aquesta línia, perquè bé, l'acte promet molt, eh? Moltíssim, la veritat és que per mi és un absoluto no, poden s'espartener la persona que activi el gran mestre literari Eduard Márquez per que pugui parlar d'aquest seu meravellós prole que ha fet l'art de la ficció de James Altra, però també de totes les seves obres narratives, dels seus processos creatius, de la seva passió incommensurable per a l'escriptura, però sobretot per a la vida. Això serà una mica el que faran demà per inaugurar aquesta Universitat Sant Just, que distiu a Calgi Bretet. I, efectivament, convidem-me a tothom que vulgui parlar, compartir entusiasme, euforia i celebració, ha de venir perquè sé cert que el direu com que més. De fet, em parlaves fa poc en una entrevista amb Eduard Márquez en la ci digital, una entrevista també magnífica, i que transmetieu també tots dos aquest entusiasme per la literatura, sobretot, i suposo que lligat amb el que dius, aquest entusiasme per la vida, que és el que porta a tenir aquesta passió per a la literatura també. Absolutament. A més a més, tots dos compartim un cert estrenyament. Un estrenyament de veure les seves coses com s'estan muntant ara avui mateix, al voltant de la literatura catalana, però també amb temes de la literatura universal. No me m'amagaré. Jo, per exemple, he estat un d'aquests autors que està molt indignat amb esvererita que se va a fer l'altre dia d'esprèmig de 6.000.000 a la veu de l'any, i el jurat va trobar que no n'hi havia cap de bona, que la van haver de donar a un premi, a una novel·la autoritada, El Cudo del Mundo. Jo crec que això és escandalós, és escandalós. I tal com va dir en Borja Beguñà, que és escodiretor de l'escola Blum, i és un escritor fantàstic, la sensació que tenia, i era esconsia i egés, 5 vegans discutint quina era el millor dissec de l'any. Doncs això és una mica el que me passa. Me dones la sensació que la literatura catalana l'entenda com un dissec, com si la literatura universal, que és com un gran entrecord, no? Doncs resulta que les persones que estan en espoda, en espoda, són. O bé vegetariana, les vegades són veganes, no entenen ni punyetridè, no ho volen aprendre, no ho volen veure, no ho volen entendre. Per tant, esquimosa grans els bistecs, patim una mica. I en aquest sentit, com ho han de fer per contra el restat d'aquesta situació, tanta desgana, tanta mala llei, que s'hi han de fer malament? Amb passió, passió pura i dura, amb la fabricació d'una obra, amb exaltació i contactes com es que faran demà. Si la gent diu que tot és una merda, no, mos nega amb enrroda. La situació és molt més bona en la literatura catalana, fer molta gent vol veure i demà ho demostrarem. De fet, és veritat que un exemple també és justament la reacció que hi ha hagut, arran del veredicte d'aquest premi creixils, que fins i tot, perquè no estem tan ficats que potser no sabem... Ara ho hem anat llegint, però hem pogut entendre per què hi havia aquesta indignació de bona part del món literari que es veu explicar una mica el que has dit ara, també. Per tant, sí que la sensació és que hi ha com un run-run, tota una gent que sí que existeix també com a entre cometes contrapoder, contra aquest gran poder que deies. No sé si ho veus així, si creus que ha existit sempre i ara hi ha més altaveu, o si és que realment s'està creixent també la literatura catalana en aquest sentit? T'ho diré molt clarament. Jo estic absolutament convençut que tota aquesta gent que s'aqueixa tant és final del que s'aqueix és d'una cosa, que és que han deixat de tenir el control. En els anys 70, quan se va morir en Franco, i la literatura catalana va començar a despegar, hi va haver una sèrie de persones que se van convertir en el mandarins de la literatura catalana, en mandarins que fins a tal punt van impedir que segons quins poetes puguin publicar, guanyar premis o fer qualsevol cosa. Si cal que no li cares per fluïdre, no podies fer-les. Jo no he viscut aquesta situació, però persones com en Francesc Garriga, un gran poet d'aquí en guany s'ha publicat, sobre poeta i com poeta, l'Abreu, que és cosmonauta, ell sí que ho va patir. I ho va patir perquè no que bé a segons quines persones que estaven al poder, per tant, ell va haver de fer-se la seva obra xinoxano, xinoxano. Què passa? Aquestes persones que avui en dia volien es mandarins i dominar, i per això fan aquestes animalades vergonyoses que no tenen cap sentit, veuen que han perdut la seva capacitat de control. I ara no poden impedir que segons que surti, que segons qui publici, o que segons quina persona guanyi un premi. I això és el que fa que estiguin desesperats. Ara mateix, amb la xarxa socials, amb la feina que estan fent les editorials independentes, amb els grans autors que tenim que estan escrivint, és impossible que sigui aturable. Vull dir, això no s'ha pot invar de cap de les maneres. I això és la desesperació que tenen, i després fan aquestes voltades i fan aquests atacs terroristes que no fan cap altra cosa que el fotre't a pedres damunt de la seva pròpia cel·lada. Clar, de fet exacte. D'alguna manera també suposo que tampoc esperaven que ha sortit que hi hagués la resposta que hi ha hagut, per tant suposo que tot això també és senyal de canvi, que estan canviant coses. Estan canviant coses. Naduart Marques està fent que canvien les coses. Naduart Marques és un d'aquests d'autors que han de celebrar, per exemple. No sé si és possible que hagi pogut venir altres vegades a Sant Just, que demà torni, que pugui jo tornar amb ell. I són una sèrie de persones que de Pedro Picada, que han estat treballant, que estan dedicant-se amb vida i en obra en la seva feina, i això és una cosa molt ideologiesa. Vivim en un món en què sembla que hi ha aquests grans focus i aquestes grans fotos, i totes aquestes coses que tenen, diguéssim, molta cor porina. Però el que de vegades comta no és això, ni és esglamor, ni és l'oquis, ni tota aquesta generació per segons quines figures. El que importa és la feina ben feta. I Naduart Marques és una d'aquestes persones que fa 20 anys, 30 anys, que està fent una feina ben feta i demà la celebrarem, perquè dintre de la literatura catalana hi ha moltes coses que han de celebrar. Aquestes literials que té d'aquests d'autors com Naduart Marques, llibraries independents com cal llibreter que surten en els pitjors moments després d'una crisi econòmica rolladora, i sembla-se caldritat. Per què? Perquè tenen passió, cal llibreter, la noia Giu, la llibreria caldret, la temerària, l'impossible, la dòria. Vull dir, han canviat els panorames. I aquestes són les mostres de literatura catalana que han de defensar, que han de celebrar. Demà serà una fusió de totes aquestes coses que t'explicien. Exacte, jo ara que prometo justament per això, perquè també aquí altres vegades hem parlat amb la Sigrana o amb l'Arnau de Naduart Marques i la sensació és que l'acte de demà pot ser molt interessant, justament també el prolec que ha escrit d'aquell llibre de la de la ficció, n'hem parlat també aquí a la ràdio, un prolec que tu també en aquesta entrevista en parlaves i destacaves fins i tot que valia la pena o que t'havia arribat més que el llibre sense, fins i tot? Sí, jo crec que sincerament és prou de Naduart Marques, és molt millor que el que fa en James Halter, amb tota respecte, en James Halter. Però el que fa en Naduart és resumir, si és que s'ho pot resumir, en xijant a pàgines, la situació actual de la literatura catalana, fer un recompte de lo que ha significat parell fins ara escriure durant tots aquests anys i projectar-se de cara a lo que construiran els futurs. Ha aconseguit tot això en un únic text, és una passada. La llibre es demostra ser reïnada cap a tot, les lectures d'aigües i aigües i reaigües insistint a favor de les caixes d'aïnes literàries i de com escriure bé i de com fer-ho cada vegada en milió. Això, o al sobre el persona a qui li agrada llegir, però sobretot a qualsevol persona a qui li agrada escriure, és absolutament imprescindible que se li faci arribar a que llibre, que se li agraixi i que se la prengui no mòria, que el cos que fini tot falta tu. Et trobes a faltar que hi hagi més persones a casa nostra que subscriguin aquesta manera d'entendre la literatura? No, no menyori, t'hi seré molt sincer, perquè ja me pensava que estàvem sols, però crec que cada vegada som més. Simplement mos en de connectar, mos en de trobar i ho en de fer. Jo, per exemple, en guanyo una de les coses més al·legres que he tingut ha estat la crecessora d'Escola Plum. I a l'Escola Plum han coincidit una sèrie de professors i una sèrie de persones i una sèrie d'alumnes que tenim aquesta mateixa passió. Jo no crec que ets apassionat, ets eufori, ets incontinent, ets celebrador, ets entusiasta, ets digue'm tot sols. Jo crec que no estàim organitzats. Per tant, no cal fer-ho, a poc a poc, organitzar-nos. Demà mos hem organitzat per fer una autèntica conxorxa de bellesa aquí a Sant Just, i la gent ho podrà comprovar. Més conxorxa et sortiran, més coses bones et sortiran i estic absolutament convençut que això és indaturable. La única cosa que passa és que mos hem de gestionar una mica millor i cada vegada que se facin vergonya, injustícies i comteries, com s'escavaren bores l'altre dia, que això s'acogui combatre des de la passió. De fet, també, a banda del que comentaves ara d'aquest premi que es va trucar la setmana passada, també ens passa que vivim també en un món no només literàriament, però que de vegades manen molt les novetats, en el cas de la literatura també ens deixem portar de vegades el món periodístic per les llistes dels més venuts. Suposo que pels que ho viviu des de dintre, des de la literatura, no sé si ho viviu amb tristesa, això, si és difícil combatre-ho, o si també veus que és possible, que són molts diferents. Jo ho veig en tristesa, però és una tristesa que se veu compensada per la feina. Per exemple, que mitjans no parlen de llibres o els hi costa parlar de llibres. Fixa, jo ara estic molt content perquè, ara, a Catalunya Ràdio, finalment s'ha estenat aquest programa que fa en David Guzmán, que sigui la ciutat maragda, després de molt de temps, un programa de llibres, ara, el tenim, i és molt bo. I en David Guzmán és molt bo, i està fent una molt bona feina. No li hauríem de donar unes hores, que li hauríem de donar una ràdio sense reparell, mateixa, 24 hores, parlar de llibres de la manera que ho fa, professional, excel·lent i apassionada. Repetirem aquesta paraula perquè és important, la passió és important. Però jo, per exemple, veient que mitjans no en parlen, existeixen digitals, feixats socials i tal, jo, durant tot l'any 2007, per exemple, tot l'any passat de dia o de gener, fins a dia 30 de desembre, emprenyat en mitjans, perquè no parlàvem de llibres, jo penjaré cada dia un llibre i ho comentaré. Durant 366 dies vaig penjar un llibre. Vaig fer que persones que no coneixin segons quinze autors allarribessin. Vaig fer que tota una sèrie de lectors descobrissin coses noves. Cada escur pot fer la seva aportació. No fa així o és un ignorant o una mala persona. I amb aquí acabo. Demà, com deiem, es farà aquesta inauguració, més a més, també, perquè és com un tret de sortida d'aquesta universitat s'enjusta en cadastriu, que està trobada amb els escriptors Eduard Marca i Jaume Ponsalorda, on es parlava, com deia, el Jaume de literatura i sobretot de passió, segurament. Moltes gràcies, Jaume. Moltes gràcies. Si no vols, vas-te a venir a m'escoltar amb mi. Venir escoltant Eduard Marca. Venir cal llibre té. A mi també tindrem vi. O sigui, que si vol, ho veurem vi. Trenca closques rosats. Per tant, vos convictes-me en gau i vos dones gràcies a voltes per deixar-me provar una esponeta d'aquesta passió nostra. Què ha dit, també, amb aquest toc del vi, que no falti, també, en els actes d'aquest llibre té, demà dijous a les 8 del vespre. Moltes gràcies i que vagi molt i molt bé, molta sort. Moltíssima gràcies i endavant. Moltes gràcies.