Entrevista a Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid - 5/7/2017

I aquesta, el que fem és parlar de la xerrada que ha organitzat l'NC per la setmana que ve, per dilluns que ve, serà en Ferran Mascarell, ex conseller i delegat a Madrid de la Generalitat, en un acte a la set de la tarda la serà cinquantenari de la Teneu. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Per parlar una mica d'aquest acte que s'ha titulat la independència vista des de la capital d'Espanya, dona una perspectiva diferent viure tot aquest procés des de Madrid? Bé, diferent. Sí, sempre hi han matitzos, certament. A mi m'ha servit, bàsicament, perquè aquelles coses que ja creia sobre el parquet, aquest conflicte i així d'aquest problema fijat podríem dir una històrica entre Catalunya i l'Estat, doncs existeix i les raons, per les que jo creia que això existeix, posa aquí les ratífiques, les veus en detall, entens més bé el parquet i finalment et dona més arguments i en altra banda més convicció. O sigui que en el seu cas l'ha convençut encara més. Sí, certament. Ho explica també el llibre que acaba de publicar, el va presentar, de fet, Dilluns, aquí a Barcelona. Dos estats, Espanya i Catalunya, que té com a subtítol, perquè dos estats democràtics, eficients i col·laboratius eren major que un. És a dir, que defensa que la independència de Catalunya també millorarà Espanya, no? Certament, perquè bé, el llibre també poso en relleu que cal diferenciar entre el que és l'Estat i el que és la societat. La societat espanyola no la podem identificar tot allà, ni molt menys, amb el que és el problema de fons, que és un determinat tipus d'estat, un estat en mans d'una elit, que el controla una elit que, com deia la Tanya, està atampada al damunt de l'Estat i que l'instrumentalitza, i que, aleshores, doncs sí, certament, a través de les seves polítiques, qüestiona perjudica permanentment a qüestió aària, perjudicat constantment la societat caravana. Però esclar, la societat espanyola no és exactament el mateix, sinó que sí, en el llibre, la proposta i la reflexió van a línia de creure, i jo crec, tal com ho explico, que Catalunya milloraria molt amb un estat propi, i també crec que, com a conseqüència a Espanya, la societat espanyola milloraria molt amb un estat que es dediqués no tant a garantir la unitat com a garantir el benestar dels espanyols, que crec que és una societat, és una realitat que podria tenir unes millors condicions de vida, en tots els sentits, si l'Estat fes bé la seva reina. Fa aquesta diferenciada entre l'Estat i la societat. Nosaltres ens arriben sovint, no?, anem sentint aquests dies la reacció de la classe política, etc. Hi ha diferència entre el que ens arriba i com percep tota aquesta independència a la societat espanyola? Tenim en compte que parlem de Madrid, Madrid és una petita il·lia, és el punt de vista polític, té la percepció de tenir la propietat del conjunt de la península, i en aquesta petita il·lia la mirada és molt unilateral, és molt vela que coneixem, aquesta mirada sempre autoritària, tot això és el que ja coneixem. Ara és cert que la societat no és exactament el mateix, el món acadèmic, el món de les bases d'alguns partits polítics, et trobes a les teves federalistes de la Lleca, es posca et parla d'una manera diferent, de com et parla el no cuido del PSOE o el no cuido del PP, i el món de la universitat igual, i en el món del periodisme el que veiem habitualment són aquests mitjans que fan aquestes fotografies tan pensades justament per fer mal i totes aquestes coses, i aquests comentaris tan despectius, al costat d'això, són els mitjans així, aquesta nova generació de mitjans de comunicació a través de les xarxes digitals, doncs on hi ha marges, i on es pot parlar, i on es poden dir coses que semblen impensables. Ara, és cert que algun lloc de la societat en Madrid, la presència dels mitjans tradicionals és permanent i és molt, molt, molt, molt unilateral certament. No tant sí que hi ha, però hi ha més gent de la que potser de primeres pensaríem que sí que entén aquest procés. Sí, jo crec que ens ho veurem molta en el moment en què tota aquesta situació es desbloqueixi i pugui la gent començar a entendre que és el que nosaltres desitgem fer. Jo els explico molt sovint que l'únic nacionalisme radical i fort i de més està aquí a Madrid, encara que aquells em diuen permanentment que tot això que passa a Catalunya és el nacionalisme antic, el nacionalisme particularista, el nacionalisme poc solidari i totes aquestes coses. Quan jo els explico el tipus del que hi ha al darrere de la voluntat d'independència, la idea de societat que en tenim, el que molts defensem i el que volem construir a Catalunya, molta de la mateixa gent que t'escolta diuen, si ho feu això jo també ho voldria venir o també ho voldria això pel meu país. Per tant, hi ha molt de marge i el que hem de fer és aconseguir sortir d'aquest bloqueig intel·lectual o d'idees en el que estem i que els mitjans, alguns mitjans però els més importants, doncs tan i contigueixen. Hi ha molt de marge de millora el que podríem dir, això que no hi lliure ni dic, aquest projecte de fraternitat o d'encontre, doncs que el meu entendre és una possibilitat bona per tothom. Ara fa aproximadament un any que és delegat de la Generalitat a Madrid. És un carreg que toca en un moment difícil, crec que és el moment més difícil en què l'he volgut tocar o té un punt de repte que també ho fa interessant? Aquestes coses venen quan venen i tampoc no t'ho planteja gaire, però certament aquest moment està especialment interessant, perquè veig molta gent, parlo molt de gent, parlo molt diplomàtic, molt periodístic, el món acadèmic i en tots aquests mons hi han armetits i des del que era la primera inversió de fa 15 o 16 mesos tothom em simplificava la prioritat a Catalunya fins a uns extrems brutals gairebé incomprensibles. Tot ho atribuïa en un període 3 de dirigents polítics que havien empujit i que estaven fent empujir els catalans, que són una gent que no tenia criteri, que era la idea més excesa des d'aquesta realitat d'ara on la gent comença a dir que potser està passant alguna cosa important, i a més a més els hi reitero en tots els que parlo que Catalunya s'ha produït una revolta social de classes mitjanes que ja s'han sigut identificats i que llibre explica una mica de detall. Tot això fa que la mirada comença a tenir una mica més de matitzos que hi era ara. A ells va presentar justament la llei per votar aquest referèndum de l'1 d'octubre, com ha vist aquest procés d'explicació que va tenir lloc ahir? Jo crec que des d'aquest punt de vista el govern està fent molt bé la seva feina, és una feina molt complicada, perquè això no hi ha llibre, no hi ha cap guia que digui com s'han de fer les coses, però jo crec que el govern està fent realhora el disseny del procés i la concreció del procés, i això té molt de mèrit, jo crec que el que hem de fer tots els que creiem que això té sentit, i que sabem per què ho fem amb la línia del que abans deien de construir un país que paga la pena, i ho hem de fer per fer-hi costat, i animar que el procés segueixi amb la línia que està seguint, jo crec que ho estan donant, les passes s'han de donar, el moment que s'han de donar, i jo crec que ho estan fent molt bé de veritat. A partir d'aquesta setmana s'ha assassat, el president Puigdemont va assassar a Villuns, el conseller Jordi Bejet, després d'haver expressat dubtes en relació al referèndum. Com ha viscut aquesta decisió? L'entenc o comparteix? Jo crec que aquesta qüestió, tal com la planteja, no té resposta. Aviam jo que tinc una enorme consideració personal per al conseller Bejet, perquè vaig treballar amb ell mentre estava fent de conseller, i per tant crec que és una persona que és el personal que mereix dels respectes. Ara, la altra banda també és veritat que quan hi ha una situació com la que tenim, i amb un repte com el que tenim, cal fer costat al president, cal fer costat al govern, i estar-hi sempre a matin a donar-li suport. Jo crec que això és el que ens convé a tots. Figuem en compte que visc des de Madrid, encara creix un concepte que em sembla que de vegades dintre de Catalunya ens en oblidem, i això ho dic visc des de Madrid. La unitat és imprescindible per guanyar. La unitat, la reconstrucció d'una majoria sòlida, el disseny d'una idea de país que sigui potent, la internacionalització passa molt per això, perquè la gent entengui que a la Ràdio Societa de Catalunya hi ha claritat d'idees sobre allò que es vol. Totes aquestes coses són fonamentals, i jo crec que de moltes vegades nosaltres ens parlem amb els petits. Us cosa que està bé, perquè implica pluralitat i diversitat, i aquestes coses que finalment són un fonament de la vida democràtica, però en determinats moments els pobles han de saber posar l'accent a allò que és prioritat, i ara crec que el que és prioritat és fer costat al govern, fer costat al nostre Parlament, fer costat a la gent que té clar quina és la solució política per poder fer un país on la gent tingui clar que tot allò que tenim a les mans es pot desenvolupar, es pot desplegar. Per això està en els estats, per això reivindico un estat en la lliure, perquè un estat és una eina, és un instrument al servei de la societat, i necessitem una bona eina i un bon instrument per fer una realitat que no és senzilla, que és enormement complexa i que ho farà més en els propers anys. De retruc tot plegat també ha acabat afectant d'alguna manera la conselleria de Cultura, que vostè va ser també conseller de Cultura durant un temps. Perdó, és que quasi no ho sé. No em sent, dic que justament abans de ser delegat del govern en l'anterior mandat també va ser conseller de Cultura, Lluís Puig el coneix, que és qui serà ara el nou conseller, com el veu. Jo conec, va entrar l'any 2011 a treballar amb mi, i és aquest punt de vista d'haver-li proposat que vingués a treballar al departament, sí, va ser a les hores quan va començar a buscar un director general de Cultura Popular, i després de parlar amb diverses persones vaig parlar amb ell i vaig tenir clar que ell era un magnífic candidat, i va acceptar i a partir d'aquí hi ha anat treballant durant tots aquests anys, serà un molt bon conseller. Tornant cap a l'acte de Dilluns, un acte que es farà, com deia, mala teneu de Sant Just a la set de la tarda, i no hem dit al principi que Ferran Mascarell és Sant Just Teng, per tant suposo que també té un acte així, també té un doble sentit, l'acte en sí, i després la part de tornar a casa. Sempre m'agrada, sempre m'agrada bé, jo tinc la família Sant Just, la meva mare encara hi viu, el carrer la creu, o sigui que, per tant, que és el joc d'altre banda on jo vaig néixer, o sigui que, per tant, Sant Just és entrenyable per mi, i per tant, sempre un pare especial d'incusió venir aquí, saludar amics i coneguts, i compartir amb ells les inquietudes del moment que estem vivint, que són moltes, però extraordinàriament apassionants, en crescadures. Exacte, de fet, ens esperen, segurament, encara els propers dos, tres mesos, o més, poden ser igual d'intenses, no? Sí, bé, sí, hi ha moments en la història que es concentren intensitats, jo crec que Catalunya està vivint a l'iscut, una mutació política enorme, a l'iscut una revolta social contra unes estructures estatals que la condicionen, la cohibeixen, bé, totes aquestes coses han precipitat en els últims anys, i hi ha un moment en el que tot això es concentre, fins a aquell moment en el que ha hagut, doncs, fraca l'aigua relació al dot, i per tant, certament, bé, que estem vivint en aquests moments de gran intensitat, i jo crec que per tots ha de ser un privilegi, i crec que serà més o més uns moments d'una enorme esperança. Doncs, dilluns a la CET, aquest acte, com dèiem, a la sala del cinquantenari de la Taneu, amb Ferran Mascarell, organitzat per la sèrie local de la INC, avui n'hem volgut parlar aquí al Justa de la Fusta, moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, i fins aviat bon dia. Doncs, creu-ne, salutació a tots els sant Justanis i sant Justanis. Perfecte. Vigila amb aquestes bèsties. Per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya. El bosc o el savol desqüit pot ser el pitjor depredador. En què és d'incendi, truca el 112. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Llavors et posa un kilo de pomes? Sí, mig kilo per menjar i mig per llançar. Cada any me'l baratem el 45% de la fruita que produïm, mentre tant, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. Amants unides, recullgem projectes contra la fam a 60 països. Té compromets? Truca el 911-888. Els bars i restaurants no poden cobrar serveis no solicitats expressament pel consumidor. Entrants, platet d'olives... Trobareu més informació a Consum.cat o ve truqueu el 012, Agencia Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Llavors et posa un kilo de pomes? Sí, mig kilo per menjar i mig per llançar. Cada any me'l baratem el 45% de la fruita que produïm. Estem escoltant just a la fusta. És moment, aquesta hora, per parlar del temps amb el Carles Hernández Rios. Carles, bon dia. Per parlar d'aquest temps, avui amb cel blau. Temperatures com ahir, una mica? Sí, potser les mínimes han pujat una miqueta, però estem més o menys tenint el que anem tenint aquests dies. Temperatures agradables al migdia. Potser cada dia estan pujant un palet més, cada dia anem una miqueta més a una i es va arribar a una màxima de pràcticament 28, gairebé 27,7. Sí, gairebé cada dia han anat pujant un grauet, si fa o no fa. I ara ja estem amb 27 graus, pràcticament a dos quarts de 12. Avui podem arribar a superar els 28, i estar en aquesta franja dintre 28 i 29, que ens mantindrem durant uns quants dies. I ara, en petits els i baixos, ens mantindrem durant uns quants dies. Una previsió que està una mica boja, i ho hem de dir perquè van canviant els mapes, en funció que van avançant els dies, i són mapes a 48 hores, doncs podem fiar massa de la previsió, perquè tot apunta a que tindrem algunes sorpreses, tant sigui per bo com per dolent. Però, vaja, sembla que, de gar els propers dies, potser fem previsions que no s'acaben complint, és una miqueta el que volem dir. De moment, aquest sol es petaran, aquest dia tanclat en bonic, té tendència a anar canviant una mica. I és que, a partir d'aquest vespre, ens arriben més possibilitats derruixats, les tempestes creixeran amb més facilitat a l'interior i en zones de muntanya. Tindrem alguns no volets més tan bé, que afectaran s'enjuus. Tot això anirà una mica combinat d'uns dies, una mica més lletxots. Però, vaja, que tampoc no és res de l'altre món, i tot allò que comentàvem ahir, de precipitacions aquesta nit, precipitacions la nit de dijous o divendres, el divendres un dia gris... Ha canviat una mica ja. Ha canviat una mica i s'ha mogut una mica també. Tot aquesta inestabilitat o variabilitat en el temps, se'n va més cap al dissabte que no pas cap al divendres. Ho expliquem. Avui, el que tindrem és sol a dojo, el que deien en temperatura que superarà els 28, però no arribarà als 29, un migdia molt agradable. Les nits continuaran per sota dels 20 graus, i això és molt d'agrair després d'aquestes nits tan càlides, que vam tenir durant el mes de juny, que algunes nits s'arribava a 23 i 24 graus. Avui hem tornat a caure en aquesta temperatura dins dels 18 i 19, una mínima que no està gens malament. I de cara a aquesta propèdida tarda, tindrem alguns núvolets al gel a nit, tindrem alguns núvols prims, que aniran fent durant la nit, i això permetrà que el termòmetre no pugui baixar massa. Però tampoc no ens ve cap onada d'aire càlid, sinó que les mínimes a la nit, si la nit no s'arena, tenen tendència a quedar una mica més altes, i és el que passarà aquesta nit. Avui dimecres és un dia bastant tranquil, i l'únic que passaràs això, tindrem alguns núvolets més a la nit, i les temperatures mínimes quedaran una mica més altra fruit de la nit. Demà dijous serà un dia una mica més variable. Un dijous amb sol, però també amb molts núvols, amb temperatures que no canvien massa, o sigui, si no fa la seva feina al sol vol dir que les temperatures s'enfilen una miqueta, perquè si no tens tan de sol i tens núvols, les temperatures no varien, potser vull fer una miqueta de vent del sud, i això provocarà que aquests núvols siguin presents durant tot el dia, aniran combinant amb estones de sol, no és un dia gris, sinó que quedaran una mica, podríem dir, per sobre del que tenim aquests últims dies, o sigui, el portant dels 19, 20 graus, per la presència dels núvols. Ara que ja ens anem a 48 hores vista, ja és una mica science ficció, perquè cada dia està canviat, i vendre és que era un dia bastant variable. Sembla i podria haver la possibilitat de caure alguna gota la primera oríssima hora del matí de divendres, o sigui, entre les 6 del matí i les 12 del migdia, algun interval de núvol de gota molt feble, assenjós. Aquestes precipitacions són bastant més provables de divendres, de cara al delte, el ebre, comarques terragonines, del sud de Lleida i del sud de Barcelona, que no pas cap a la meitat nord de Catalunya, on allà sembla ser que podria dominar una miqueta més del sol que no pas aquí. De cara al migdia es trencarà molt aquests núvols del matí, el sol farà la seva feina, tornarà a pujar un valor una miqueta més baix, potser al voltant dels 27 graus, dijous potser la mantenim, però divendres podria baixar una mica, i de cara a la nit tornarem a parlar d'una certa valuabilitat amb núvols que guanyarien terreny, divendres a la nit que tornarien a ser presents i podria ser un dissabte variable, amb sol, núvols i precipitacions. És un dia que podríem tenir una miqueta de tot, del dissabte, i diumenge seria un dia més serà amb temperatures que recuperarien. O sigui, el que fa les temperatures, avui, més o menys estables, pràcticament seran iguals, divendres baixen una mica més clarament, fruit d'aquestes possibles precipitacions de nit i matinada, divendres ja serà un dia on les temperatures creuen una miqueta més curtetes, dissabtes mantindrà aquests valors de 27 graus que realment són molt agradables amb una nit que tornaria a quedar serena, la del dissabte, el diumenge, i diumenge recuperaríem una miqueta els valors. O sigui, hi ha molt poca variabilitat, petita pujada fins avui demà, baixen divendres dissabte, tornen a pujar diumenge, i d'aquí a l'estabilitat, a l'espera del que pugui caure, de cara al divendres el matí, que demà aniríem confirmant una miqueta, perquè cada dia ens canvia la previsió, i aquest dissabte variable, més inestable, amb estones de sol, estones de núvols, això ho hem d'anar seguint perquè demà podria canviar. Pot canviar, clar. Doncs ho anirem seguint, tot plegat. Carles, gràcies, que vagi bé, i seguim parlant d'una altra cosa, però no marxis gaire lluny que parlarem. A vosaltres tornem al programa. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, Just a la fusta. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. RadioDesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram... i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radio Desvern. Cada dia, més aprofiteu. Passant 6 minuts de dos quarts de 12, ens portàvem amb l'Emilius Casuquio. Bon dia, Emiliu, què tal? Hola, bon dia. I també amb el Carles Hernández i Rius, que aquí estàvem parlant fa uns moments. Bon dia. Més i renovat. Això ho diuen. Era una notícia que estava cantada. Estava al caure, no? Sí, encara no ho ha fet. Suposo que encara deu estar resaca del seu casament. Està de viatge de novis, encara. Està de viatge. Vaig a casa i vaig anar cap al Can Barça a assignar aquesta renovació. Potser és la única cosa positiva que farà aquesta directiva, perquè amb el plan que porta i la festa que porta a sobre, últimament podrà posar... Què va fer el Bertumeu? Renovar al Messi mentre es va ser president. És la única cosa positiva. A la Junta de l'Interessa, renomar al Messi per... Sí, però això no ho taparà tot. Tapa tot el tema de seguir en lliure. Renovar al Messi no taparà res, però és una feina espectacular que hagi fet la... Si el jugador diu que no, ja poden... Sí, ja es poden posar fulles. El que ha fet és mantenir una cosa que ja ha de precis bo quedar. Quan una directiva s'ocurra, seria la directiva del PSG amb el Berrati. Per exemple, no, s'ha quedat el PSG. Directiva que s'ha currat, han parlat amb el tio, han fotut més paça sobre la taula, s'ha quedat. Però aquests no s'han currat res amb el Messi. És un tio que deia... I ara quan s'ha avantat de Cristiano Ronaldo és més lladre aquell, doncs s'ha dit, doncs quedo, perquè hi ha lladres més importants que jo. Bé, és una notícia que tots esperàvem que Messi es quedés perquè és un dels pilars del futbol club Barcelona, tant pel bo com pel dolent, i bé, doncs mira, si firmava el 2020, ho pràcticament podríem dir, que tancarà la seva tapa esportiva. Sí, l'ha de tenir de 34 anys, ja. I amb 34 farà una mica de panxetes, anirà a fer alguns partidets per a ell. Perquè acabi com el Maradona, però el Messi serà un jugador que encara podrà tirar fins als 40 anys jugant en països. Bé, un te vulgui ell. Podrà fer el que vulgui fins gran, però com a mínim el Barça s'assegura uns quants anys més d'aquesta figura mundial, que és molt bona notícia. Ja està. Jo crec, eh? Sí, després això, l'altra notícia al principi d'estar cada d'aquests dies és el que ha esclatat amb tot el tema del seu lliure. Ja. És que ara comencem amb la part negativa d'aquesta directiva. Jo crec que tampoc no hi ha ningú a darrere que digui que vingui algú altre, no? Però és que no hi ha ningú altre, jo crec. Ara es pot fer la conya aquella, no? El Florentino va estar una etapa amb el Madrid i va ser un desastre. És quan va tornar a fer-ho bé. I encara li queden uns quants anys de fer-ho molt bé, perquè tal com van les coses, tenim un any de Madrid bastant potent. Per què no fem un truc al Gaspar? O a fer fatal? Sí, igual ho fa bé. Encara és bé? No ho sé, si és ho sé. No hi ha costumorà, aquest hotel. No se'n prop de casa. Ara hi ha una de les cagades d'aquesta directiva, que és un no parar. I són coses que dius amb el seient lliure és una manera fàcil de fotre calés. Refreda... Tampoc no sé si refreda massa el Camp Nou, perquè el Camp Nou amb el soci del Barça és un tio bastant tranquil, no viu en els partits de futbol. Tampoc no és un camp que hagi estat així amb una festa espectacular continuament. Això de la grada jove porta calés i la gent qüestiona aquest fet. Si tens una manera de fer calés amb patrocinadors i amb altres històries, no cal que vagis allò remenant calorons o aquestes animalades que he llegit, que hi ha personatges que arriben a pagar fins a 1.500 euros. 1.500 euros? No ho entenc. No entenc gens. Per moltes enxòs que et donguin el prepartit i tenir les alineacions 5 minuts abans que comenci el partit és que jo no ho entenc. De veritat. Ni entenc dins de les coses que han dit com des de la sala VIP que està al costat del palco, està sota el palco, després els enviaven el gol nord, que és caminar a mig camp. No està al costat. És que jo... Suposo que si estés aquí l'Enric parlaria del xulo que és i de lo bé que es viu en un partit en directe en un camp de futbol. És diferent, no? És diferent. Cada un pot veure des del seu punt de vista. És diferent. Ho gaudeixo. Jo he hagut un cop anat al camp si s'oblidés una mica el futbol. Depèn d'on estàs. Però, estratègicament, veus molt més bé el partit. És la diferència que no et dona la televisió. Tu veus com es posa un jugador, pots fixar-te en un jugador que està fent. Tens més facilitat per veure què està funcionant o què no està funcionant. Perquè la càmera, en definitiva, la tele va darrere d'on tastar la pilota. Si veus el partit que veu el realitzador. Sí, s'entén més des del camp. Després tens la comoditat. I la recordo. Derrerement hi ha anat dues vegades al Camp Nou, una amb el Gàmper. De fàbula, perquè estava a Tribuna, al costat del Pálco. I gratis. I gratis, i convidat. Amb el càtering davant, després i després. Això s'ha avisa, cui? I des d'allà es veu bé. Però la segona que vaig anar al gol nord. Vaig tenir la sort de que va guanyar el Barça 6-0, 6-1. I va marcar 3 goals a una porteria, 3 goals a l'altre. Va quedar repartida. Doncs 3 goals els vaig veure molt bé. Perquè estaven allà mateix. Però els primers 3, que estaven a l'altra banda. No vaig veure res. Com vas arribar a casa? I aquell comentari, de... Ara que tinc amics que s'han tornat aficionant al Camp, i quan arriben era falta jo, era fora de joc aquella jugada. Ara que...