Entrevista a Lluïsa Julià, assagista - 6/7/2017

Dos minuts i un quart d'una del migdia. Aquesta ara parlem de la segona edició de la Universitat Sant Justenca d'Estiu d'Aquall Lliberté, que ja està a marxa. I avui la convidada serà la sagista Lluísa Julià, que parlarà de la vida i les lluites de Maria Mercè, Marçal, en un acte a les 8 del vespre, i ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar-nos d'aquesta relació que es farà avui, com ho has preparat? Què és el que es trobarà la gent que vingui a Aquall Lliberté? Per una banda, trobarem, evidentment, parlar de com s'ha fet la biografia, d'explicar una mica, o... Després es poden fer preguntes, però fer una primera punta de la personalitat de la Maria Mercè, Marçal, d'explicar com els moments de vida passen a la poesia, i com hi ha, diguéssim, un diàleg constant entre vida i poesia, això és el que començarem explicant, i després, la biografia fa com un recorregut pels diferents punts centrals en què allà va estar lligada. Pensa que la Maria Mercè va néixer l'any 52, però tant va viure en ple franquisme, i va viure la lluita final del franquisme, el final de l'any 60, i començaments del 70, etcètera, no? I, per tant, això va significar que ella treballés i s'inscrivís, diguéssim, en totes les lluites del moment. Feminista, política, de partit, vull dir, malsan, literària, i, evidentment, també es parla de la seva... dels seus aspectes més personals, ja que és una poeta fanterada, se'ns dubten la passió amb l'amor i el desamor. De fet, a més, el llibre són moltes pàgines, la biografia, vull dir, que s'acosta amb moltes facetes, també, de Maria Mercè Mercè. Exacte, per això és una biografia llarga, però que no vol espantar la gent del lector perquè té la voluntat que es pugui, que sigui molt llegidora, que sigui àgil, que tingui un relat, diguéssim, que agafi fins i tot alguna tècnica del relat, una mica, diguéssim, de cinematogràfic, i que enganxi, aquesta és la idea. Per tant, és un relat, evidentment, que agafa moltes facetes, que qui vulgui anar més a fons, a redeira trobarà les notes i podrà fins i tot anar a llegir, que és el que interessa, l'obra de la Maria Mercè, amb molta més informació, amb molts més elements, per entendre-la molt millor, o qui vulgui simplement pot llegir-la com una vida d'una persona. Doncs d'això, un poeta nascuda l'any 52 i mort als 45 anys, l'any 98. És a dir, aquí hi ha diferents possibilitats. Clar, exacte. De fet, hi ha diferents en la seva... més enllà de la poesia, la part del feminisme i la política, perquè és molt important. Exacte, és el que deia que a partir de l'any 76 ella entra al Sant i de seguida tindrà un càrrec en el comitè executiu, no? Però al mateix temps fa una feina importantíssima dins del feminisme. A més, Marçal té un aspecte que poca gent té, que és que és capaç de fer seva i de convertir-hi paraules al pensament de tota una època, no? Que això sobretot es veu alguns poemes de cau de llunes i de bruixa de dol, que va ser realment un berserre, que va ser l'any 79, pensa que amb 3 anys i mig se'n van fer 4 edicions, per tant, era exactament això, no? Allò que la gent estava vivint al carrer, que sobretot les dones vivien al carrer, ella el converteix en poemes, però després fa una evolució importantíssima en què deixa la política d'aigua sent de partit, però la seva obra és, evidentment, una obra que sempre va acupçar els elements més profuns de l'imaginari i de la col·lectivitat, dels problemes que té l'individu i sobretot la dona en els diferents estadis de la seva vida i fins al final amb la mort, no? Per tant, la maternitat, l'embaràs, la maternitat sent mare sola, després intentar fer unes noves... d'establir unes noves relacions familiars, després situant-se públicament com a lesbiana, en un moment que això ha vist com una cosa bastant amagada, és a dir, que és una persona avançada i una persona molt valenta, que és capaç de defensar les seves idees allà on sigui. Clar, de fet, a més a més, Maria Marçal, mare fa 19 anys, de fet, ahir va fer 19 anys, que va morir, es creus que està prou reivindicada, perquè en realitat no fa tant, però ja fa gairebé 20 anys que va morir, per tant, doncs és una de les figures importants de les lletres catalanes. Clar, va morir als 45 anys, molt jove, però a veure, hi ha dues o tres formes que les autores i els autors s'estiguin reivindicats, d'una banda que es faci una parell crítica al voltant d'ell, d'ella o d'ell, no? Per tant, la biografia també contribueix a això, que la personalitat diguéssim poderosa, que ha dit que té, de la qual, evidentment, la poesia i la novel·la és el dissaber més important, la punta d'aquest dissaber d'una personalitat, com dic, molt, molt poderosa, es fa a través, evidentment, de llibre sobre el personatge, no? Això fa que l'acadèmia, per entendre'ns, s'enfà si es ressoca, entri a les aules, que surti com a llibre de text, això és indubtable. Però el mateix temps, i en el seu cas això s'ha donat, és que els poetes que l'han seguida de les noves generacions també la facin seva, no? I aquest cas s'ha donat, també. Hi ha bastants poetes, tant nois com noies, que l'estan, diguéssim, descobrint i utilitzant-la en la pròpia obra. Clar, que era més important que passi això, no?, fins i tot que no, que vingui donat més de la part més institucional. Sí, les dues coses jo crec que són importants. Han d'anar lligades, no? La biografia la vas publicar a fa uns mesos, com ha estenent la resposta, les presentacions? La resposta, en el terreny, diguéssim, publicitari, en el terreny de... de... de... de... de Rassol mediàtic, ha sigut boníssima, jo diria. Va sortir abans de Sant Jordi i de seguida tota la... la pensa cultural. Ui, et perdem a veure, Lluísa? Guardi, s'han fet un sol ara, s'han fet ressò l'avui, s'han fet ressò el núvol, eh?, que ha anat per a gent, però, potser, evidentment, s'han fet ressò com a notícia, o la notícia que més era una notícia esperada, no cal dir s'han fet ressò, el fegre, la lleida, i aquella era de llibert d'urgell. I, a més a més d'això, s'estic fent quantitat d'actes, no?, tant en llibreries com actes, diguéssim, doncs el voltant d'una taula rodona, d'alguna... d'alguna femèrida, per entendre'ns, que fa que se'n parli. Per tant, en aquest sentit, puc dir que, amb aquests dos mesos i mig llars que portem, que des que ha sortit, que es veu que és una persona estimada, coneguda, i que, d'alguna manera, la biografia posa memfes i que... que era necessari parlar-ne, no?, que és el que fa la biografia, parlar-ne, i explicar-me molts aspectes que potser ja han passat com desapercebuts, perquè ha passat tants anys, no?, dels 20 de la seva mort, sinó de moltes altres coses, dels anys 70 i 80, que ja ens queden lluny, no?, això és indudable. Deixem dir-te que una de les raons, també, de fer la biografia, era justament de deixar parlar i de tenir notícia de aquelles persones que van ser copartíceps, coprotagonistes en vella de la història, no?, en aquests moments d'aquesta generació estan al voltant dels 65 anys, per dir-ho d'una manera fàcil, i, per tant, estan en plena activitat i les puc entrevistar i empadar en la seva opinió, cosa que han fet a la majoria dels casos, és plèndidament i que cal agrair-ho i molt, no?, en canvi, d'aquí uns 20 anys, doncs, fàcilment, molta d'aquesta gent s'ha deixat, i el fet ja m'ha passat a més de dues i tres ocasions de persones entrevistades, que, a llarg del temps que he fet la biografia, ja han desaparegut, no? Clar, per tant, és el moment, no?, una mica de poder-ho recuperar, encara. Jo crec que sí, tant des d'aquesta perspectiva de memòria, memòria històrica, perquè els anys 70, 80 i 90 ja ens comencen a quedar lluny, com pel fet d'explicar la història recent, l'història nostra, posar-la en relació amb el que està passant ara, perquè també és un text que vol interpel·lar d'on venim, que estem fent. Exacte. Doncs avui se'n parlarà de tu, plegat, en aquest acte, a les 8 del vespre, en el marc de la Universitat, senyors tenc a d'estiu d'aquest llibre, serà amb l'assegista Lluísa Julián, que hem pogut parlar aquest matí també, per acostar-nos una mica més o fer una mica de prèvia del que serà aquest vespre, per acostar-se a la vida i les lluites de Maria Marce Marçal. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi. Espero que vingueu. Molt bé. Molt bé. Que vagi molt bé i fins molt aviat. Bon dia. Moltes gràcies.