Entrevista a Isabel García Trócoli, escriptora i arqueòloga - 12/7/2017

Un minut i un quart de 12. Aquesta ara parlem de la Universitat Sant Justèncar d'Estiu, que continua aquesta setmana dijous. I ara hi haurà nova sessió a que el llibre té que comptarà amb la presència de l'escriptura i arqueòloga Isabel García Trocoli i el llibre romans i híbers, el delta del llobre gat i vals circundants. Ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. El llibre no es diu així, el llibre es diu Rubricatus, és una novel·la històrica. Perfecte, d'acord, doncs... important, el detall, perquè és una mica diferent. Gràcies per aclarir-ho i disculpa, doncs, aquestes raons. Sí, és la xerrada, la farem sobre el tema de llibre, que és precisament això, la presència romans i híbers a la zona, però és extractar una novel·la històrica, que és sobre la fundació de la barquino romana. Justament, com que també hem dit que és escriptura i arqueòloga, et volia preguntar per aquest paper, el fet de combinar l'abassant de l'arqueòloga amb el paper de l'escriptura, és difícil o, justament, com que són fets també, que et queden llunyants i donen de si permeten jugar una mica a nivell de fer novel·la? Doncs a mi no m'ha estat difícil. Jo, la veritat, és que des que vaig començar a treballar, després d'acabar la carrera, m'he dedicat a la divulgació històrica. He treballat com a guia de les excavacions de la Barcelona romana i també al museu d'arquil·logia de Barcelona. I, durant aquest seny, jo m'adonava que la millor manera d'arribar al públic, més que a través d'un llibre d'història que és més faixuc i costa més de llegir, és a través d'activitats de divulgació, i una d'aquestes activitats és l'escriptura creativa, la novel·la històrica. Jo crec que una novel·la històrica pot fer molt més per la història, si està ben escrita, clar, si està ben escrita i té una bona trama i té una comentada. Pot fer molt més per la història que qualsevol llibre científic, tot és important, evidentment, perquè sense recerca científica després no es pot fer divulgació. Però, si volem arribar a la gent, jo crec que una novel·la històrica ben ambientada i ben escrita és el millor que podem fer. És veritat, de vegades ens s'avantem de la història no només nostre, sinó d'altres països, justament això, perquè hem llegit un bon llibre i ens ha atrapat la història, i potser a partir d'aquí ja hi endaquem més, en altres llibres més desatges. He conegut, clar, amb la promoció de la novel·la, he conegut molta gent que em deia, mira, jo la història a l'institut és que era informable, no m'agradava, l'audiava, però he començat a llegir novel·la històrica i ara hi ha uns temes que m'atrapen, i ara l'estic com obsessionat buscant, a internet, recarcant, i llegint més informació sobre els temes que t'interessen. Per això dic que jo crec que la novel·la històrica és una bona manera de fer història, també d'apropar la història a la gent. Jo la veritat és que, clar, era arqueòloga, i sí que se'm donava bé escriure des de jove, m'agradava molt escriure, però clar, d'aquí escriu una novel·la, i hi ha un pas important, per això vaig fer els cursos de l'escola d'escriptura de la Teneu Barcelona, i que recomano a tothom que vulgui, que tingui ganes d'escriure... Per saber com explicar aquest material, no? I tant, i tant, i llavors allà et donen els instruments per poder, per saber, escriure, ficció. I és això el que vaig fer, i rubricatus és el resultat d'això. Exacte, per tant, doncs, que surgeix una mica d'aquest curs, que vas fer també la Teneu, eh? Sí, sí. I allà parles del que hi ha, dels romans i els híberts, a la nostra vora, una mica, d'alguna manera. Sí, mira, jo la veritat és que he escrit la novel·la que feia anys que volia llegir, i que ningú escrivia. Perfecte, per tant. I al final la vaig escriure jo, que quan treballava jo al Museu de Història, molta gent em deia, escolta, però no hi ha cap llibre que podrem llegir sobre totes aquestes coses que ens expliques. És a dir, l'arribada dels romans, el Pla de Barcelona, la Fundació de Vàrquino, i els l'híberts que vivien aquí, els l'híberts que ningú parla. I jo deia, doncs, no hi ha cap llibre així, que es pugui llegir, i jo sempre pensava, aquest llibre l'escriuré jo. Però clar, no m'imaginava que jo acabaria escrivint la novel·la històrica, que jo sempre somiava a llegir. És una llàstima que altres països, per exemple, aquí al costat de França, tothom des de nens més petits saben qui són els gals, i com vivien, i qui eren, però aquí els l'híberts... Fins i tot nosaltres, perquè a l'híberts l'hem llegit tots, no?, i tenim moltes més coses al cap, és veritat, aquest referèndum. Sí, aquí els l'híberts ningú sap res, és que fins i tot a les escoles no s'explica massa sobre els l'híberts, quan en realitat és la gent nativa d'aquí, és la gent que vivia aquí, són els nostres. I volia, jo tenia moltes ganes d'apropar a la gent els l'híberts laia tants, que eren els l'híberts que vivien a les comarques, que ara són el Barcelona, el Baixobregat, els Dos Ballesos i el Marésma. I, a més a més, què passa amb aquesta gent quan arriben els romans, al Pla de Barcelona, a Funden, barquino? I se'ns diu que sí, que hi ha l'agonia d'aquesta cultura, però què vol dir exactament que ha una cultura agonitzada? Perquè la gent que hi és, com s'integra aquesta gent, entre les estructures d'una altra cultura superior? Doncs és això el que he volgut explicar o imaginar en aquesta novel·la. I la sessió d'aquest dijous la prepara sobretot basant en la novel·la? Com ho has preparat? Mira, una mica de cada. Una mica de cada, perquè, clar, tinc la sort de veure el tema des de les dues basants, des de la basant de l'arquilogia, i, a més a més, puc dir, amb molta orgull, que jo vaig escavar algunes campanyes a la Penya del Moro, aquí, a la Penya del Moro. No ho pots dir de tovament, eh? Sí, sí, i, clar, doncs em fa moltíssima il·lusió anar a la Penya del Moro, perquè jo els 18 anys ja estava excavant aquí, a la Penya del Moro, i precisament va ser aquí, a la Penya, on jo vaig començar a saber qui eren els veïatants. És a dir, que aquí, a la Penya del Moro, es van plantar les primeres llavors, dins del moviment, d'aquesta novel·la que, 25 anys després, jo escriuria. I per això em fa especialment il·lusió anar a Sant Just. Doncs, clar, farem una mica de cada, parlarem una mica de la història i com ho he reflectit jo en la novel·la. Clar, és veritat que a vegades a l'hora de pensar en història, abans ens comentaves l'exemple de França, que els nens tots saben qui són els gals, etcètera, i d'alguna manera, no sé per què, quan parlem d'Iver's, diem, ui, això ens queda massa lluny, i fa com més mandra, no sé, perquè si és una cosa que va lligada també el que deies abans, aquesta banca de cultura o d'aquests referents... Fa més mandra perquè ens costa més d'imaginar com vivien. Clar, és això, és el moment. Els romans la sentim molt probés, perquè els romans s'assemblen molt a nosaltres. Tenen moltes coses que ens sentim reconeguts en els romans. Però els hiverns sí que costa més d'imaginar com era la seva vida, i com vivien, doncs sí que fa una mica més de mandra. Però, per exemple, el Museu d'Història... Perdó, el Museu Arquilògic té unes rutes fantàstiques, la ruta dels hiverns, que un diumenge al matí ens pot portar, conèixer, poblats que estan al voltant nostre, i que potser els veiem cada dia que sortim de casa dalt d'un cim, i no sabem que allà hi ha un poble tibèric. I és una bona manera de fer una excursioneta, pujar fins al cim i veure qui era en aquests idècats, com vivien i conèixer una mica més sobre el tema. Clar, no, exacte, és una mica la manera i també deies això. No t'ho trobaves a faltar, que hi hagués un llibre així, ara hi és, no? Podrem descobrir també aquest dijous. Estàs treballant també en alguna altra novel·la, ara, després d'aquesta? Doncs la veritat és que sí, després de veure d'haver escrit aquesta, ja el verí de l'escriptura ja estic inoculada. I ara ja m'agrada molt pensar amb altres projectes i amb altres temes. Sí, estic ara mateix donant-li voltes a la trama d'una segona novel·la, però aquesta estarà una mica més lluny en el temps i en l'espai, i tractarà de temes femenins. Molt bé, és a dir, que és una altra història, eh? És una mica del tema dels llibres, per això. Sí, m'allunyo una miqueta, però tornaré, perquè tinc altres històries al cap i altres temes d'aquí de molt a prop. Molta gent a les promocions amb llibres cultius, perquè no escrius en novel·la. Només de l'època àgida dels hiberts, de l'esplendor dels hiberts. Ostres, m'agradaria molt, la veritat és que m'agradaria molt. I altres temes, també, sobre l'arribada del cristianisme a aquestes terres, també és un tema que m'atreu molt. Però ara estic treballant una mica més lluny. Clar, per tant, exacte, ja hi tornaràs, no? Ja hi tornaré, sí, segur. Per tant, la passió de l'arquil·logia la mantens també, almenys per com parles, la mantens intacta. I tant, és que sense passió i sense entusiasme, llavors, què és la vida? Sí, sí, jo sempre... L'arquil·logia ha estat la meva passió des de ben petites. Pensa que jo ja quan tenia, potser, 10 o 11 anys, jo sabia que era el que volia fer, el que m'agradava, però no sabia com es deia. I llavors, recordo, he agafat un diccionari i he començat a mirar les definicions de coses que jo pensava que s'apropaven allò que m'agradava. I vaig mirar, què vol dir paleontologia? Què vol dir antropologia? Què vol dir arquil·logia? I llavors, això, això és el que a mi m'agrada, l'arquil·logia. I ja t'estigui dient que tenia potser 11 o 12 anys. Imagina't. O sigui, que sí, aquesta passió la conservo i que duri, i que duri. Exacte. De seguida, per tant, et va aparèixer i ja has pogut traduir, no d'alguna manera, també amb la part de l'escriptura, que també suposo que és una altra passió. Això és el millor, a poder transmetre l'entusiasme que tu sents per una idea o per una cosa, a poder transmetre-ho al famers, això és el més maco que pots fer. Què li diries, algú, que digui? M'agrada molt llegir, però... No em ve de gust llegir això, sobre romans i etcètera. Com a començaries? Doncs li diria que... No s'esperi la típica novel·la de romans. Perquè potser molta gent em viu a mirar una altra novel·la de romans. No és típica novel·la de romans, rubricat. O sigui, entenem per una novel·la de romans, una novel·la que està, sobretot, basada en el tema militar, l'estratègia militar, en el tema masculí, dels legions, dels gladiadors... No. És una novel·la més completa, diria jo, perquè tant els temes masculins com els temes femenins estan molt equilibrats. És una novel·la, per exemple, on surten personatges femenins molt ben dibuixats, molt, molt, molt potents. Perquè una cosa que jo trobava faltant les novel·les de romans era personatges femenins creïbles, que no fossin els mateixos estereotips de sempre, com la metrona romana, intachable, al costat del seu marit, fins l'amor, o bé la prostituta que està per les nits amb els gladiadors. Jo volia sortir una mica d'això, i fer les coses una mica més creïbles, uns personatges femenins més... que participessin de l'acció narrativa amb força, igual que els personatges masculins. Per tant, sí que hi ha... parts on hi ha legions, de fet, el protagonista, el protagonista és la Gionari, i de fet, una altra cosa que ets a dir, és que gran part de les coses que surten a la novel·la, no gran part, però una bona part, estan documentades arqueològicament. Per exemple, el pare del protagonista, que té també un paper important a la novel·la, en Gai Seli, té un carrer a Barcelona, perquè és el primer magistrat romà que coneixem, a la Barcelona romana, i té una làpida al museu arquí, que ens indica que ell va ser qui va construir les portes, les muralles de bàrquino i les torres. També, a la novel·la surt, gent que està enterrada a la necròpolis romana de la plaça de la Villa de Madrid, al costat del carrer Canuda, la primera dona de la qual coneixem la professió, que era on a Nútrix, és a dir, la vida, que allatava a Fàbia Tèrtula, que era la vida de la filla de la filla, que era la vida de la filla de la filla de la filla. Aquesta gent que jo sempre durant anys havia vist els seus noms, escrites a les làpides, sense vida, és el que he volgut fer, donar-li vida, crear personatges amb el nom i els cognoms d'aquella gent que coneixem, però que no sabem res sobre ells. Per tant, això és una cosa interessant, que no estarà llegint ficció, només ficció, sinó que, a més a més, la gent que vivia al voltant d'aquesta ciutat, hi ha un comenciat de vins que viu a Sant Boi, i que el coneixem molt bé per les sàmfores, perquè va deixar el seu nom estampillat a les sàmfores, hi ha l'Aietans, que vivien a l'Apenya del Moro, hi ha l'Aietans, que vivien al Turo de la Rubira, on hi havia un altre poblat, és a dir, que no és una típica novel·la de romans, o en tot cas és la nostra novel·la de romans i l'Aietans. Aprendrem coses sobre el nostre passat. Doncs exacte, tu plegat serà aquest dijous, en aquesta nova sessió a l'esbuit del vespre, aquell lliure té la segona edició de l'Universitat San Justemca d'Estiu, que ha programat aquests actes per aquest més de juliol, dijous serà amb Isabel García Trocoli, escriptora i arqueòloga, que jo crec que siguis comuníquers en la mateixa passió, amb qui ens has explicat avui, segur que els convenceràs a tots, aquests altres procus que duguem també, doncs que no creiem l'escriptor de la història. A tu, a tu. Molt bé. Bon dia. Gràcies, bon dia. Just a l'Estiu. Et posa un quilo de pomes? Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar. Cada any me'l baratem el 45% de la fruita que produïm, mentre tant 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. Amants unides, repulsem projectes contra la fama 60 països. Tinc compromets? Truca el 900 811 888. ¿Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitaritats d'adreçar en cas que cargui. Per una salut millor, 061 cat salut respon. Generalitat de Catalunya. Dius que et preocupa el meu futur, que vols el millor per mi, però no et dona la gana reciclar. Passes de separar les teves deixalles. És més fàcil posar-ho tot a la mateixa bossa. El meu futur també va a aquesta bossa. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generen. Fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coenvesia Covidrio. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu. Compte. Vigila amb aquestes bèsties. Per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya. El bosc, qualsevol desqüit, pot ser el pitjor d'aprenedor. En què és d'incendi, truca el 112. Diputació de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Zero, 12. La Generalitat, al teu costat. Un esteu ben fresc, consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Esqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcohòlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeugeira que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Visileu-nos trajectes amb cotxe durant les hores de més sol. I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, poseu-vos els consells. Ja ha arribat l'estiu i, amb ell, la calor. Però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures? Vaveu molta aigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret. I mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats. Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o subnolència, aneu al metge o truqueu el 061. I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Gràcies. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio Desvern, 98.0, de la FMA. Ens agrades tant tu! Passa en 5 minuts de dos quarts de 12. De seguida farem tertúlies portives, però abans fem una altra qüestió. Hem parlat a primera hora. I ara en podem parlar amb el regidor de mobilitat de Sant Jordi Porta. Tenim altra cantó del telèfon. Molt bon dia. Per parlar d'aquesta notícia que hem llegit aquest matí en diferents mitjans, que explica que Sant Jordi es restringirà l'ús dels vehicles més contaminants dins del núcleo urbà a partir del 2020. Això és el que passarà en principi, però hem llegit que restringiria l'accés dels vehicles que no fossin matriculats a Sant Jordi. Explica'ns. Aquesta notícia és una notícia que ha tingut bastant rebombori, perquè no restringirem el trànsit de moment. No és la voluntat d'aquestes notícies. No es clarifiquen bé el que es fa. Estem redactant una nota de premsa clarificant aquesta notícia, que a part t'ha tingut bastant rebombori. Aquesta notícia és una notícia que ha tingut bastant rebombori, però no és la voluntat d'aquestes notícies. Clarificar que no restringirem el trànsit de moment no és la voluntat d'aquestes notícies. No es pretén restringir el trànsit del núcleo urbà. El que sí que fem és una cosa que ja teníem consensual. Volíem agafar el arreu per fer el metge, disturbance i altres pares per dir els grans estab satellites. Des d'ara, ens tenrem cas amb els utilitzadors dels ciutadans i Cao. El cas era ser extre iconitzat per fer les Bettens clíf GRÜNENes. A partir d'això, quan estigui les obres acabades, ja es va parlar i es va arribar a una proposta de consens on el matí es deixaria accedir per fer les càrregues i descàrregues dels comerços i del mercat, però a partir d'una hora en concret ja estaria restringit, només podrien accedir aquells veïns que tenen gualt o que volen entrar per acabar de descarregar o recullir persones erents o per fer alguna gestió. La resta de cotxes han de fer el que haurien de fer avui en dia, que és anar pels carrers per imatral, buscar per camí i accedir a la zona centre caminant. Llavors, el tema de l'Ade Metropolitana, el que està fent amb les zones urbanes que vostè ha proposat, ens va proposar que gestionéssim aquesta zona centre dintre d'aquest, com si diguéssim, d'aquests criteris de SWAP, que es diu, la zona urbana, aquesta zona serà protegida. Així l'àrea ens facilitava material com les càmeres, ens facilitava el tema de la gestió i també el tema de la comunicació de tot plegat. Nosaltres ens va semblar bona idea, ja que per una banda rebem una subvenció de l'àrea per fer una cosa que endavant va fer igualment, també perquè el formar part d'aquestes SWAP també ens dona més eines, perquè si en un futur, per exemple, en aquesta zona restringida, volem deixar passar els vehicles elèctrics forts, per exemple, doncs podrem fer-ho, o els vehicles eco, doncs podrem fer-ho, això, independentment dels veïns, que ells tindran accés, perquè ells ja tindrem les meticules registrades i podran passar per les càmeres sense problema. I també creiem que és interessant participar en l'àrea amb aquest tema, doncs perquè, per començar a estanderir de les zones de trànsit restringit de l'anema metropolitana, que el veí que circuli un cotxe i vagi canviant de poble, no es vegi amb sanyalitzacions diferents i que costen, al final, costen d'entendre i no sap si pots passar una cosa. No hi va haver un altre, no? Estan d'anaritzar-ho, no? Nosaltres ens va semblar bona idea participar amb l'àrea en aquesta direcció. El que no esperàvem és la difusió mediàtica que el RASO ha tingut, perquè en el fons s'enjusen particular, no estem restringint més del que ja està restringit avui en dia. Sí, de fet, això s'explica... El general de les notícies que he llegit ho expliquen després, que s'han cubat i s'han just, ja hi han delimitades algunes zones. El que passa és que també el que crida més l'atenció, segurament, és aquest detall dels cotxes nomatriculats al municipi, no? Sí. I és el que, d'alguna manera, ens posa la gent a n'ha estat d'alerta. Sí, però en el fons, el que estem restringint nosaltres, a la zona centre, és molt més que això. Estem restringint del tot, excepte els veïns, no? I estem en una restricció més enllà, però d'una zona molt concreta que ja està consensuada i que ja està parlada amb veïns i comerciants. És una cosa que els cotxes no volin passar per tots, s'enjusen. Això no vol dir que als propers anys, o a la reina, com evolucionin tot això, i en els diferents municipis, anem ampliant aquesta zona suave i anem ampliant les zones de restricció, no és la voluntat d'ara mateix, de l'Ajuntament, ni de la regidoria. També dir-vos que les eines que creiem, creiem que per migrar la contaminació i l'atmòsfera i el tema d'arribat d'això, no? Creiem que hi ha més eines a part de restringir el cotxe i fomentar els elèctrics, i hi ha moltes més eines que també estem treballant, que també m'agrada fer una mica de ressò, que això és costa més que se'n faci. Però que estem apostant per millorar els itineraris a peu, fer-los més segurs, més directes, també estem apostant per millorar els itineraris amb bici... I per donar tot global, no? Ah, això mateix. També volem millorar el transport públic, l'hem millorat, com ja sabeu, i treballant per millorar-lo, i potenciar-ho. És tot un conjunt, si no és només restringir uns, si no és donar unes alternatives, i al final evolucionar, eh? Evolucionar cap a un poble, doncs, més a, i menys contaminat, i en el fons fos el final, pues preparar-lo pels anys que venen. Sí, és a dir, que d'alguna manera... Podria ser que aquest titular que ara ens escandalitza, d'aquí 3 anys no ens escandalitzi tant. Pot ser que ara aquí 3 anys no ens escandalitzi, i inclús la gent ho demani, eh? Això ja no... Jo no ho sabem, jo estic convençut, però això ja és una opinió personal, que les ciutats, tots i els pobles, t'endiran cap a l'elacrificació dels vehicles, i que no ens escandalitzi tant, i que no ens escandalitzi tant.