Entrevista a Lluís Monfort, portaveu Movem Sant Just - 13/7/2017

I aquesta hora el que fem és parlar d'actualitat s'enjusten que em va portar a veu de Movem a Sant Just Lisman For, molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions vinculades amb el municipi, ara fa pràcticament 15 dies que hi va haver ple municipal, un ple, potser més cul, però d'un i dos, uns quants temes sobre la taula i amb alguns temes de debat, sobre tot es va debatre de qüestions urbanístiques, anem parlant enlloc d'aquesta setmana, tant amb el segon tenent d'alcalde, Just for Salva, com també amb la portaveu del PDeCat, laia Flutats o amb el regidor de via pública, John Vassaganyes, però bé, en tot cas, comentar aquest tema que té a veure amb el que passarà a la zona del Parc Joveníbols, en la zona de Can Sagrera, tens que hi hagi aquest debat que va sortir el ple, que portava les inquietuds que presentaven des del PDeCat en relació a aquest tema? Bé, ho tinc que ser normal per a dos raons. Primer veieu qualsevol transformació urbanística que pot haver-hi en una societat d'un senyor de debat, perquè és l'espai públic, que és imatientment un espai de debat, i per altra banda una dinàmica d'oposició que el PDeCat està utilitzant per la seva tasca d'oposició. No considero que és una proposta urbanística molt equilibrada, és una proposta volumètrica molt integrada i que genera molt d'espai públic, el fet de traslladar als joveníbols a altra banda amb una cota més baixa, permetrà seguir tenint aquesta utilització cívica dels joveníbols, que és una proposta volumètrica molt equilibrada, una resolució d'aquell espai amb molt de sentit, una proposta d'aparcament que es fa recollir de les eleccions dels veïns, que consideraven que feia falta més aparcament públic, per tant crec que és una proposta lògica i equilibrada. Segurament de mesura que anem avançant i veient com va evolucionant això, és molt probable que gran part d'aquesta oposició es transformi en vigilància. Fiscalitat. Fiscalitat cívica, que és sempre molt necessària. El tema de l'aparcament és un tema que segurament sortirà també en els propers mesos o en aquests dos anys de mandat, perquè també justament en aquest pla es va provar la modificació de l'ordenança de trànsit i circulació i anem sentint a parlar de canvis que es volen fer també en carrers del barri centre i tot això a banda de pacificar diferents zones també potser generarà un problema d'aparcament a Sant Just. Bé, bé, aquestes coses. El que vam aprovar l'altre dia en el ple era l'adaptació d'una sèrie d'elements, d'una ordenança que ha arribat antiga, no només en evitat d'anomenclatures, sinó que en evitat d'incorporar elements que hem incorporat a la nostra cotidianitat, però que... No estan regulades, no? O sigui que no havies d'encuadre l'ordenança de trànsit, o patgem, per les de les 30, aquests que tenim pintades de vermella, els accessos, que fa anys que les tenim ja incorporades a hòstia, i al dia les no estaven a l'ordenança. I això va incorporant elements d'aquests, no? Això per una banda, perquè en un ple és purament una cosa d'actualització, d'un text que s'ha d'actualitzar cada X anys. Per altra banda, sí que hi ha debats, que no és només de Sant Just, sinó de la metropolità en relació a la mobilitat. En relació a la mobilitat, per condicions ambientals, i de gestió de ciutat, de pacificació de l'entorn públic, estem intentant posar d'una manera impediments en els vehicles contaminants, en els cotxes especialment, i en els transports, potenciant el transport públic i potenciant el transport privat no contaminant. És a dir, va versicament en bicicleta elèctrica, bicicletes, i hi ha unes modalitats de cotxes elèctrics. En altres, en aquest sentit, hi estem. El car sharing a Sant Just és una prova que a mi que anirem avançant, en aquest sentit d'una mobilitat diferent, i per tant ha estat anar reduint l'aparcament i el cotxe. Hi ha un problema d'aparcament a Sant Just, hi ha un estudi que hem fet recentment en relació a les places d'aparcament a Sant Just, i en general no hi ha un problema d'aparcament a Sant Just. Sí que hi ha zones... No costa més aparcar, no? Per exemple, a la zona centre, en aquesta banda, d'estar a la ràdio, d'estar a aquest entorn... Si arribes a aquesta hora, a les 11 és impossible d'aparcar. Si arribes a les 11 és impossible d'aparcar a menys d'un minut i mig a peu d'on vols anar. Si el ràdio d'incrementes a 5 minuts a peu, si arribes a la pestejareta, d'entrada a la ràdio hi ha un aparcament enorme, aquí a la bona aigua, que pots fer-ho... A molt de pujada, exacte. Jo crec que també hi ha aquest tema del perfil Sant Just. A part que se'ns quedaria un tipet fantàstic, milloraríem el nostre rendiment cardiovascular. I és evident que a tota la gent que té problemes de mobilitat, hi ha places reservats a tot arreu. A mi que hem d'anar entendent que aquelles zones que hi ha problemes d'aparcament hem de ser sensibles, hem de fer accions com les que podries fer en els jocs jovenívols, d'incrementar les places d'aparcament, perquè no, està clar, però que Sant Just no hi ha un problema global d'aparcament. Per tant, és un tema més de canvi d'hàbits, o d'entendre que el canvi és aquest, que s'anirà per aquí, no només a Sant Just? Jo crec que l'Ajuntament no anirà a eliminar places de pàrquing. El que no farem serà incrementar-les d'una manera exponencial per afavorir-hi tot. Hi ha espais en els quals pot haver-hi poques places d'aparcament. Parcament comença aquí als zones scents en algun moment, especialment vinculades en el comerç. Per tant, estem pensant en elements de regulació de zona blava, elements de regulació de zona verda, elements de regulació de propiciar l'utilització dels pàrquings municipals en zones comercials, com podria ser el lleig bona vista, amb el pàrquing milenari, intentar propiciar-ho més, i jugar-ho amb això. Jo crec que és un problema de regulació que no passa d'aparcament, perquè si no tenen, podríem dir, aquests cotxes que no es mouen en 15 dies del lloc d'aparcament, els veïns hem de suportar el fet que una persona utilitzi privativament un espai públic. Aquests també són debat, no? Clar, però en principi és un lloc, un espai dedicat especial perquè la gent hi aparqui un cotxe, en aquest cas. Un cotxe si s'està aquí entre dies en un lloc. Hi ha hagut una convencció social que així ho ha decidit, però també és veritat que hi ha una reconquesta de l'espai públic. Si nosaltres observem Barcelona fa 25-30 anys, segurament veuríem com l'espai públic estava minimitzat en relació a l'espai de passeig privat. Per exemple, passaria el tram de diagonal entre passeig de gràcia i passeig de massiat, per exemple. Ara estem veient que una mica d'un seixample en voreres, en zones de viure, una mica a mica es tracta de... No es tracta d'anar com un talibán com a tots els cotxes ni molt menys, l'hem d'utilitzar d'una manera racional. El que hem de fer és entendre que hi ha altres maneres de gestionar la mobilitat i l'espai públic i que en la basura que s'apiguem anar avançant en aquest sentit, sense posiciós maximalistes i es gestiar-se dels cabells com fa molta gent que es toca anar a passar de pàrquing, per exemple, a la ciutadania, a sortir a la solució de futur. Que el que no passa és per l'increment de la mobilització de l'espai públic per part del cotxe. Més qüestions vinculades amb Sant Just, que hem anat veient aquesta setmana, la passada, justament avui fa una setmana, ahir va fer una setmana, que es va presentar el pla d'habitatge, aquestes propostes, vam parlar-ne amb la regidora d'habitatge Dolors Leyva el mateix dia, però bé, en tot cas ara, a una setmana, un acte més on va venir força gent, no? Sí, sí, sí, realment va venir força... Una bona resposta. Força gent, jo crec que és un tema que està al carrer, ahir em comentaven dades del 2016 que venien de l'Idescat, a la ciutadania entre els lloguers de Sant Just i estem a dalt de tot, a l'increment dels lloguers. Més que Barcelona. Més que Barcelona. Som la ciutat, i tant en aquelles ciutats turístiques que tenen aquests pics de preu... En l'estiu, sí. Estem al top. Per tant, Sant Just té un problema, perquè té una pressió de demanda en relació a l'habitatge. Com que l'habitatge de lloguer és relativament petit, no és més del 15-16% del part d'habitatges que té Sant Just, i a més a més, els habitatges aquests de lloguer, els habitatges d'edificació, que solament serien d'una gama al teta, els que queden, realment, estan patint una pressió molt gran. Això vol dir que si no fem res, no fem cap política d'habitatge de lloguer compensatòria, el que farem serà que aquesta pressió de demanda caigui lògicament de Barcelona, hem dit no poder adquisitiu molt més al Barcelona i a Barcelona. El que es diu molt més al, atretes per la posició i per l'entorn de Sant Just, és que a Barcelona es creiem que des de Movem realment... hem treballat moltíssim en l'equip de govern, perquè realment es situés com una política pública de la primera ordre que hi hem estat, ha va dir-hi batallant, però no, col·laborant amb els socis, perquè això fos una prioritat... Heu batallat també per això? Hem batallat perquè... Hi havia alguna discrepància en la manera de la plantejar diferents coses, en aquest pla? Hi havia una discrepància en la velocitat del canvi de rumb del vaixell. Teníem clar que el lloguer havia de ser el futur. El que passa és que teníem una escrapància en com de ràpid havíem de donar resposta a això. L'hagit i milògic per altra banda, però també és veritat que les dades del 2016 i primer trimestre del 2017 han esveit quantsevol tipus de dubte. La política pública de Sant Just en realitat això l'evitatge movem de fensa que sigui la política de lloguer de manera exclusiva per a diferents col·lectius i diferents situacions. I és per això que el govern, sencer, hem incorporat 1 milió d'euros en aquest pressupost del 2017 per fer realitat de promocions de lloguer, que estem buscant complicitat amb l'àrea metropolitana, i també hi ha altres operacions sobre municipals i que està clar que hem de dedicar-hi molts esforços i molts recursos. La gent hauria de començar a acostumar-se que una part dels recursos de Sant Just haurem d'estirar la lloguer. També és veritat que si no existeix una regulació que ens ajudi a que els preus de l'evitatge no quedi indirectament subjectes de les llogueres del mercat, nosaltres terem lloguer tant contra un monstre que no sé si podrem arribar a guanyar. Per tant, jo crec que també demanem als administracions que siguin valentes, que siguin valentes i agafin unes tipologies concretes de pisos i en taxin el preu d'alguna manera, el regulin. Jo que a una casa en piscina doncs tingui un preu de 3.000-4.000 euros al mes, doncs a mi em sembla perfecte, però qui ho pugui pagar, és com si existés el bulli, és el mateix. Però quan estem parlant de la subsistència, d'una cosa bàsica, com és l'evitatge, doncs no podem fer això. L'acceptem d'una manera social, doncs que expulsar gent de menys poder requisitiu fora de Sant Just és el model de poble que volem. No és el model que volem Sant Just, crec que no és el model que vol l'equip de govern, i per tant, no estarem treballant. La presentació de pagar l'evitatge va estar bé. La veritat és que ho hem fet amb un temps de rècord i hem arribat a situar diverses línies que més o menys anem treballant amb diversa intensitat. La creació de nou part de l'evitatge pública en construcció va quedar molt clar i molt definida. Tant l'actual compromesa actualment com la de futur, en petit determiní. Jo crec que hauríem de treballar una mica més, perquè estem fent-ho a la política de rehabilitació per després posar-ho a disposició del part públic de lloguer i l'adquisició d'evitatge que ha sigut oportunitats. No estem fent res que no comenci també a fer altres municipis. Nosaltres ho hem fet un pèl abans, però... I més accelerat, no? Sí. Ho anirem veient com es materialitza tuplegat en els supers mesos. Parlem també del procés participatiu en relació amb pressupost, perquè s'acaba aquest dissabte el temps per participar-hi, i fins ara ja hem participat a més de 170 senyostangs. Com valores de moment com estan entoplegats? Jo valoro com un primer pas. Nosaltres vam decidir que aquest seria un mandat d'aprenentatge pel que fa la política participativa. T'he treballat molt en la plataforma, perquè la plataforma amb la qual la gent pot participar en la plataforma molt consistent, en la qual tu t'inscrius, ho cotegen amb el senz de Sant Just, i automàticament pots respondre una segona de preguntes que queden comptabilitzades i ben comptabilitzades. Tu pots canviar el teu vot i acabar l'últim. No pots votar 50 vegades. Per tant, està bé. Els projectes és veritat que són projectes molt diferents i que realment es pot anar molt més endavant d'aquests processos participatius. El que passa és que jo estic especialment satisfet d'aquesta plataforma que existeix. L'estem provant, l'estem testejant. Jo crec que de cara a futur la podrem obrir no només a processos participatius, sinó a altres processos participatius. És un avantatge. Aquest mandat ha sentit les bases d'una política de participació diferent. Per tant, també en aquest cas concret, és veure la resposta que hi ha per a partir d'aquí com ens treballen. Doncs bé, tot cas, com dèiem, aquest dissabte s'acaba el termini, encara si algú ens està escoltant, sàpiga que pot prendre aquestes decisions. D'altra banda, més enllà de Sant Just, en relació també amb Sant Just, parlem de referèndum de l'1 d'octubre, hem anat parlant també amb l'alcalde de Sant Just, amb els diferents portaveus, i en aquest cas, vam fer l'última entrevista amb Movem, ens sentia que era el més demà, i per tant encara no teníem aquesta data de l'1 d'octubre. Des que tenim data, hem anat sentint moltíssimes coses, de fet, cada dia anem sentint alguna cosa o altra, però davant de tot plegat, també un dels interrogants era què passaria amb els comuns, o quina policia dubtarien, sobretot també tenen en compte que el govern a Barcelona en comú o a Barcelona, per tant, dels d'ajuntaments principals, en què tindrà per tant un paper clau el que es decideixin, aquest sentit. Aquí, Sant Just, que l'equip de govern està format per PSC esquerra, i Movem el que passarà l'1 d'octubre. N'heu parlat? Sí, anem parlant, i aleshores hem decidit de mantenir uns converses constants en relació a això. Jo crec que per real, a l'1 d'octubre, el que hem de fer és no precipitar-nos. Hem d'anar a poc a poc. De manera prèvia, et diré que Movem Sant Just, si això ha de ser un referèndum, com sempre, que diu... Junqueras? I tot ha de ser com sempre, perquè els nators no tenen cap inconvenient en sedic qualsevol tipus d'espai, de manera prèvia, si ha de ser com sempre. Per tant, als nators d'entrada, no creiem que la Movem tinguem cap inconvenient en deixar els espais. El que passa és que, ara mateix, sinalitzem la situació que hi ha, no? Hi ha una anuncia de data. I pregunta? Una acta fet fora de l'associació parlamentària. Fora de comissió parlamentària. Però mateix s'havia explicat. S'ha explicat fora de l'associació parlamentària, en el qual els donen pistes sobre què es farà. I, per tant, encara no hem rebut cap notificació per part de la Generalitat en relació a què se'ns avana en els ajuntaments. Per tant, el que passa és que la Generalitat s'ha d'entrar en una crisi de legitimitat. A nosaltres, quan redem això, quan volem deixar els locals des de Movem, el que demanarem serà quin és el pare dels secretaris i dels entreventors en relació a això. Com que no serà com sempre, perquè automàticament hi haurà una s'espera que hi hagi una situació realment extraordinària en la qual volem posicionar-nos. El que està clar és que la Generalitat es convoca aquest referèndum i la Generalitat ha de garantir que la gent pugui exercir sobre el vot. Per tant, el que no entenc és perquè, en aquest últim 15 dies o tres setmanes, tothom s'ha dirigit en el seu Ajuntament per dir-li si ells podrien votar i si ells podrien votar. La Generalitat s'ha demanat res en relació a l'organització del referèndum. És una organització que fa la Generalitat. No ha rebut cap carta, cap informació. I la carta del Govern espanyol que s'ha enviat a diferents ajuntaments. S'ha enviat als secretaris, que són els seus funcionaris, en què els ha recordat d'una manera planera i molt aclaridora quines són les seves obligacions que han de fer a la Generalitat. La Generalitat s'ha demanat res en relació a l'organització del referèndum. No pot depèn dels ajuntaments, poden col·laborar. Per tant, el que hem de fer a la Generalitat és aclarir-se, aclarir quines són les circumstàncies els quals és el referèndum i com que ens han assegurat que no hi ha d'acab problema, no hi ha d'acab problema. El problema pot venir quan tot es confronti, amb la qual és possible que llavors arribem a allò que els comuns estem moltes vegades comentant. Atenció, perquè no és un referèndum fet en unes condicions que realment siguin a standard i això fan que més que apuntar cap a un referèndum, nosaltres veiem que aquestes dinàmiques creixendo de conflictivitat i de crisi de legitimitats seran el que serà a l'octura, serà una mobilització ciutadana molt potent en relació... Després de l'octubre, vols dir, o abans? O fins i tot abans, fins i tot abans. Llavors, clar, en aquest moment, els comuns fixen que estem en un entorn binari que és el CIO, estem davant d'un PP absolutament immobilista, un PP que es va permetre el luxe de portar el constitucional i el procés de l'estat d'autonomia de Catalunya que havien passat en aquest referèndum i que havien acceptat ja les retallades, moltes deies provenents per a la pròpia govern de l'Artur Mas. Perdona, no era govern encara. En general, l'Artur Mas va retallar bastant l'estatut i per tant el PP ha generat per uns interessos personals, electorals, una dinàmica de conflictivitat amb Catalunya que ens ha portat en part a on estem. Per tant nosaltres com a comuns en cap cas es treu a costat ni de partit popular, ni de tota la gent que l'acompanya en aquesta dinàmica de conflictivitat. Per altra banda, ens trobem en un univers junts pel CICU al qual estan immersos en una dinàmica de pressa, pressa constant i pressió constant. És veritat que aquesta pressa i pressió constant ha portat a mantenir viu aquest espai d'aquesta manera tan... gran. Però també és veritat que un element com aquest, el que tu vols és sentar les bases de la teva relació amb l'Estat i per tant generar un dret a la teva terminació o unes condicions afectades i unes condicions que realment puguem ser vinculants, que això porta també de retruc l'estaliment d'una relació bilateral amb l'Estat. És clar, quan nosaltres estem aquí al mig d'aquests dos elements, de confrontació, un que amb una pressa, que a més a més s'acompromesa electoralment d'una manera i és un petit i petit, un... un PP que és el culpable de tot plegat i que més enllà d'estar en una dinàmica frontista, nosaltres estem al mig d'optant d'agarrar al ment aquesta sigui una via que efectivament solucioni el conflicte que hi ha sobre el data. I quina seria la via que ho solucionaria? La via que ho solucionaria doncs seria... Realista per això, eh? Tenint en compte el context. Realista, doncs home, tenim suports suficients que ha governat tant a Espanya com sociològicament a Espanya per plantejar aquest debat de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Primer que hauria de passar per dos camins, no? Una, fer que la relació que té a Espanya sigui bilateral, que puguis arribar a tenir un finançament a prop i indiscutiblement el reconeixement del dret a l'auto-aterminació i els mecanismes necessaris per exercir-lo. Són aquestes dues coses. Això vol dir que és d'inici un traet polític que ha de ser de fons i és un debat que requereix uns altres tempos i unes altres maneres de fer. Ara com ara, plantejar els arguments que t'has dit plantejar els metges de la Generalitat i de la Generalitat i de les places de l'eternalisme a l'estat espanyol. Si et recordes el debat de portaveus a la Teneu de Sant Just per les municipals? No, no hi vaig ser. Els crits que ens feien a Movem són crits per part del públic. O no. I llavors, amb aquesta dinàmica binària per una via en paral·lel, ara, com ara, és molt difícil d'apuntar. Poden dir que s'han anat a país de les meravelles, o ens poden dir que som tacticistes, però fixa't, eh? Els unionistes ens diuen que som uns independentistes, i els independentistes ens diuen que som uns unionistes. L'única paraula que considereixes és que som australdors, mal. I amb aquesta dinàmica, doncs és possible que molta gent comenci a pensar que ja us ofreu. En qualsevol cas, nosaltres sí que estarem en propició al màxim, perquè la gent es pugui expressar, i segur que no es trobareu a costat de les forces que així s'unigen. Doncs anirem parlant de tot plegat, ja tindrem temps, també bé. Ara a l'agost no hi serem, però quan torneu al setembre, per parlar de l'1 d'octubre. Moltes gràcies, Lluís Montfort, però t'ho veu de Movem Sant Just, que vagi bé. Moltes gràcies. Gràcies, vosaltres. Just a l'estiu, a Ràdio d'Esvern. És una garantia escollir una empresa atdarida al sistema arbitral de consum. En cas de robatòria o furt del mòbil, informeu l'operador. Faciliteu-li el número d'imei i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació a Consum.cat o bé truqueu al 012, Agencia Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Estàs escoltant Just a l'estiu. Moltes gràcies, Lluís Montfort. Passant 9 minuts de dos quarts de 12, el que fem ara és recuperar una de les entrevistes destacades d'aquesta temporada. El futbol club Sant Just que celebra el seu centenari, i en vam parlar el mes de maig, coincidint amb què començava. També està a l'acte principal, el camp de futbol. Ara recuperem aquesta entrevista. També recordem que fa una setmana vam parlar que va morir l'actual president del futbol club Sant Just, vam enviar també el record a la família, i ara recuperem aquesta entrevista, en què vam parlar del futbol club Sant Just, del centenari, de què representa, i de l'estat actual del club. Dos minuts i un quart de 12, ara parlarem del futbol club Sant Just, que celebra aquest any el seu centenari. El 1917 va néixer el primer club de futbol Sant Just, que va ser el principi que actualment continua en actiu. Recentment s'ha fet una exposició que en gent estarà commemorant aquest primer segle d'història, i ara en parlem amb Sergio Mateo, que és vicepresident del club, i també amb Juan Antonio Domingos, que va ser president durant 3 anys. Molt bon dia. I tenim el Sergio Mateo, l'altre cop del telèfon. Bon dia. Per parlar una mica d'aquests 100 anys, primer tot enhorabona per aquest aniversari, perquè 100 anys, d'una idea, són molts. No és fàcil, suposo, arribar-hi a més, no? Doncs són molts anys, i és molt difícil. Han passat moltes persones pel club, i jo sempre dic que estem de pas. El que perdura és l'institució, i les persones estem de pas, però els que estem posem tot el carinyo i la il·lusió, perquè funciona el club. Sergio, per tu que estàs actualment a la Junta Directiva, com ho veus, això, d'arribar al 100 anys? Home, la veritat és que per nosaltres ja ha estat tot un repte, i un objecte que suposo tindrà una responsabilitat molt gran, tant per la mainada, per la canalla, com per tots. I, a més, no hem de fer tot el possible, perquè es puguin celebrar molts anys més. S'ha pogut veure, com dèiem, una exposició a Can Ginestar, a una exposició amb fotografies. Com ha anat aquesta mostra? No és millor, però jo crec que estàs tot un...