Entrevista a Antònia Carré-Pons, escriptora - 18/7/2017

Passa un minut d'un quart de doigre. Aquesta vegada parlem de la conferència que es farà aquest dijous a Cal Lliberté, en el marc de l'Universitat, sense justament cadastiu. Aquests dies, aquest mes de juliol, s'està celebrant la segona edició d'aquest acte. I ara la conferència, el Temps entre Rallotges i Cinema, amb Antònia Carré Pons. Aquí tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Antònia. Per parlar una mica del que es farà també aquest dijous amb aquest títol que deia, amb aquest títol subjament, el Temps entre Rallotges i Cinema. Tens alguna novel·la vinculada amb els Rallotges? Sí, sí, sí. La història parteix d'una novel·la que es diu Rallotges en Temps de Pluja. Jo estic molt contenta i agraïda amb la gent de Cal Lliberté, que són molt bona gent, perquè han repescat una novel·la que està publicada l'any 2014. Això és habitual, eh? És veritat. Perquè tot paten de pressa, els llibres neixen i moren en dos mesos, i que, per tant, un llibre escrit fa 3 anys, doncs que encara interessi, doncs trobo que està molt bé. Totalment, exacte, no? És difícil trobar-ho. I, per tant, rescaten o rescatareu aquest dijous o partireu d'aquesta novel·la per parlar del Temps i de Rallotges i, a més, el component del cinema, també. Com es relaciona tot plegat? Bé, el Temps central és parlar, evidentment, del pas del Temps és evident la vida de les persones, però el que parlarem, sobretot aquest dijous, serà de cinema i de literatura col·locada dins d'aquesta novel·la. A veure, és evident que primer existeix la literatura que el cinema, per una qüestió cronològica. S'han fet moltes adaptacions cinematogràfiques de molt bones novel·les, però en aquesta, concretament, el que he fet és l'exercici més fàcil, que és posar pel·lícules a dins de la novel·la. I parlaré una mica, doncs, d'aquestes pel·lícules, perquè tenen un sentit. Vull dir, no són pel·lícules posades al azar i sense cap significació, sinó que tenen un pes argumental en la trajectòria dels personatges. Per exemple, la pel·lícula més important és el tercer home, aquella tan famosa, que amb la música de l'Antoncara, i que tothom coneix. Per tant, aquesta és una de les bases de tot plegat. Aquesta pel·lícula... Sí, perquè aquesta pel·lícula, a banda de parlar del pas del temps que canvia les persones, parla d'un tema fonamental, que és el mal. Hi ha un personatge a la pel·lícula que l'ha vist, ho recorda, el personatge de Harry Lane, interpretat per Orson Welles, que és un personatge, podríem dir, per dir-ho fàcil, dolent, malvat, pervers. Llavors, un personatge de la meva novel·la està molt preocupat pel tema de la maldat de si les persones néixen dolentes o es fan dolentes per una sèrie de circumstàncies que els hagi pogut passar a la vida. I clar, aquesta pel·lícula va molt bé per plantejar l'atamàtica aquesta, des de diferents perspectives. Exacte, és a dir, que no només el temps, sinó també el tema de la maldat i del condicionant vital. Perdona, és que ara no he entès la pregunta. Dic que no només una reflexió del temps, sinó també la maldat, les condicionants vitals que també influeixen en aquest dia a dia. Però la pel·lícula planteja diversos temes, i ja que has començat dient que no només el temps, el temps és important, perquè a mi m'interessa, sobretot, un aspecte del temps. El pas del temps aquest que passa a les estacions, a l'Estiu Univerni, que ens anem fent vells i tot això, per mi no té cap importància, perquè no podem controlar. És així, ja està. A mi el que m'interessa és el temps intern. Aquest temps que passa a dins de cada personatge, i que és diferent per cadascú. Aquest és un temps molt més subjectiu. És, per exemple, el temps que una persona triga, apair una història d'amor disfrutada, per exemple, apair una pèrdua, que pot ser l'amor d'una persona, pot ser la pèrdua d'una casa, pot ser la pèrdua d'una feina, etcètera. En aquest temps sí que nosaltres hi podem incidir. Perquè, per mi, si jo vol ser gran, no és cap mèrit, ni cap demèrit, és una circumstància. En canvi, aquest temps que ens va modelant a poc a poc per dintre, és com que és més personal i és més propi, és més propi de cadascú, vull dir, és més interessant. Deies que hi podem incidir més, tot i que de vegades, encara que algú vulgui anar més de pressa amb algun fet vital, doncs costa, no? Sí, i a més hi ha moltes frases fetes en aquest sentit, per exemple, tothom ha viscut la pèrdua d'una persona estimada, i allà que hi ha moltes vegades que et diuen re, t'has d'animar, la vida continua, i tu penses bé, però si se m'acaba de morir, la vida continua. Aquestes frases fetes, que moltes vegades tenen molt de sentit comú i són molt certes, però en uns moments donats són molt estúpides. I a la novel·la el que es defensa és que s'ha de deixar que cadascú aquest temps intern el disqui de la manera que vulgui i que pugui, perquè no és mesurable quantitativament igual per cada persona. Exacte, per tant, digues, digues. No, que anava a dir que llavors la novel·la planteja diferents personatges que viuen aquest temps intern amb una circumstància similar, cadascú la seva manera i un sencer més bé que els altres, esclar. Clar, de fet, és una novel·la, com dèiem, rellotges en temps de peluja publicada el 2014 que va rebre també unes crítiques, per part de la crítica també del públic. La novel·la, la veritat és que ha rebut bones crítiques, diguéssim, dels crítics, però també dels lectors, i aquestes són les que m'interessen més. A veure, jo crec que la gent que diu que no fa cas de les crítiques és mentida, perquè tothom se l'afingeix i, clar, el que passa és que, sobretot, si són males crítiques, val més dir que no en fas cas. Però... Ara fa parlo, evidentment, per mi. A mi les crítiques que realment m'interessen són les dels lectors. Si tu vas en un club de lectura i algú et diu que s'ha llegit aquella novel·la que l'ha emocionat, que l'hi ha agradat, que l'ha fet reflexionar, doncs per mi aquesta és la millor crítica. A mi, que hi ha llibres, no parlo pel meu ara, llibres boníssims, que han tingut molt bones crítiques i que s'han envenut tres exemplars. Per tant, una bona crítica no és una garantia d'arreu, no? Clar, clar. Per tant, exacte, i tenen compte de tot plegat, la resposta dels lectors ha satisfat, en aquest cas, concret, acabar rebre. Sí, perquè... Clar, és clar, la novel·la aquesta té la gràcia i està molt... està malament codiguit, jo, no? Però bé, en fi, jo crec que és un dels valors de la novel·la que parla de personatges normals. És un... està fet especialment, això, no? Jo crec que els protagonistes de les novel·les no necessàriament han de fer grans coses a la vida, no? Que són gent que te'ls puguis trobar pel metro o pel carrer, no? I, clar, llavors hi ha moltes situacions i moltes reflexions que el lector s'hi pot sentir identificat d'una manera o altra. I, a part d'això, hi ha artifici, també, hi ha la voluntat de construir un discurs literari, perquè, si no, no tindria cap gràcia. No vull dir per només per explicar una història i un anècdote a veure l'altra, doncs no... No, aquí potser no cal escriure una novel·la per fer això, no? Fem una trobada amb un cafè i ens expliquem la vida i ja està, no? Exacte. Tornem una mica del que es farà aquest dijous, abans d'escoltar alguna de les pel·lícules, alguna altra pel·lícula que puguis avançar-nos en què lligaràs també tot plegat aquestes jocs? Sí, per exemple, hi ha una altra pel·lícula que és molt important com a pel·lícula, que també té el suport d'er, que és la soga de l'Alfred Hitchcock. És una pel·lícula molt interessant, protagonitzada pel James Stewart, suposo que la recordarà eu, són dos personatges que decideixen matar a un noi, perquè el consideren inferior, i a veure si aconsegueixen que no els enxampin, no? I clar, tracta el mateix tema, això del mal. I, a més, aquesta pel·lícula, en el personatge masculí de la meva novel·la, que és un rellotger, l'interessa molt pel tema del més al mal, però més és una pel·lícula molt interessant, perquè es va estrenar l'any 49, acabada la Segona Guerra Mundial, i clar, fer un discurs d'aquest tipus, després d'haver derrotat a Hitchcock, que és molt valent, perquè estic segura que el públic es devia quedar enganrativat a les cavires veient la pel·lícula, no? Totalment, segur, és veritat. A vegades no som conscients de la proximitat d'un pel·lícules clàssiques, que les hem vist moltes vegades, però el context també és important, per entendre què representaven. Aquestes pel·lícules clàssiques també hi ha de més modernes. Un altre que recordi és la Mamma Mia, aquell musical de les cançons d'Ava, que la Meryl Streep i el Pius Brosnan canten un més que l'altre, i aquesta pel·lícula també té importància narrativa, perquè serveix amb uns personatges de Mirall, perquè la Mamma Mia és la història d'una parella que es fa trobar després de 20 anys, i una mica és el que els hi passa també a dos dels protagonistes de la novel·la. O sigui que he agafat un pantallà ampli de pel·lícules, més clàssiques, més modernes, i també de temàtiques... De temàtiques diferents. Per tant, exacte, promet. Aquesta xerrada d'aquest dijous, el Temps entre la Llotges i Cinema, amb l'Antònia Carré Pons, en el Marc d'aquesta segona universitat, en Justent Cadastiu, un acte que serà dijous a les 8 del vespre, aquell llibre té. Vull parlar també aquí el programa. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me al programa. Que vagi molt bé aquest dijous i fins aviat. Moltes gràcies, que vagi molt bé. I a més, el Marc de l'Antònia Carré Pons. Tant et costa separar la brossa? Tant es fa els pis llençar cada cosa al seu lloc? No, tot el mateix cobell, tota la mateixa pila. Esclar, no hi tens espai a la cuina, oi? Però si no ens hi posem, aviat no tindrem espai sense brossa. A Catalunya, encara reciclem molts menys residus que els que generem, fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coenvis i Covidrio, Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. 012, la Generalitat, al teu costat. Un estiu ben fresc, consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Vadeu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcohòliques. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Visileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol. I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. 012, la Generalitat, al teu costat. Quan viatgeu amb avió, en cas de dents, retards, pèrdues o destrucció de l'equipatge, heu de formalitzar abans d'abandonar a l'aeroport l'informe d'irregularitat d'equipatge o pier al taulell de la companyia. Trobareu més informació a Consum.cat o bé truqueu al 012, Agencia Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. Passa a minut de 2.412, després d'aquesta entrevista que hem fet en Tonià Carrepons per parlar del acte d'aquest dijous. El que fem és saludar Lleva i el Roger. Vem anar al programa. Hola, bon dia. Amb la secció de pantalles dels dimarts. d'una sèrie, no? Sí. A veure, presenteu-nos-la, quina sèrie és? Bueno, realment ja vam dir que tots els dimarts parlaríem de Black Mirror i tractaríem un capítol que fos interessant de comentar. Molt bé. I avui portem el capítol que s'anomena Torno de seguida. La qüestió és, em tracta sobre la mort d'Aj, que és el nòvio de Marta. Què passa? Doncs que aquest mort, quan estan esperant el seu primer fill, aleshores la Marta cau una miqueta, no de pressió, però... Sí, la qüestió és que aquest buit i la soledat d'haver perdut el seu nòvio utilitzi una aplicació que permet recrear, tant la veu com els comportaments del seu ex-nòvio. Tot això fa mitjançant fotos, elements privats, com elements de la xarxa, com van parlar l'última vegada que podia haver... Sí, com si fos una relació virtual, una mica. Sí, primer van començar amb missatges, perquè el programa va recrear tot el comportament del seu nòvio i després ja van arribar fins i tot a l'opció d'aquells envies com un cos, que seria un robot... Una réplica de seu marit, exacte. Exacte. Aleshores, bueno, doncs... La gràcia d'això sí, la gràcia d'això és la doble moral que hi ha, perquè, clar, ella ha recreat el seu marit, però què passa? No deixa de ser un robot, llavors sempre ho veurà les seves ordres i mai podrà arribar a ser... No serà una persona com està mort, no? Sí, sí, però bueno, ens plantegàvem si realment va la pena fer-los donar per simular un ésser estimat, és a dir, d'aquesta manera es pot superar realment la mort o és fins i tot... A ferrata el passat, sí. I, bueno, vam arribar a la conclusió... Perquè la sèrie ho resol, el capítol dona alguna pista en aquest sentit? Sí, mira, aquesta qüestió es plantega, quasi al final del capítol, clar, no volem fer spoiler, però sí que és veritat que seria convenient fer una miqueta de detall i és al final quan es veu l'Aix i la noia... Sí, en una situació de risc... L'Aix, bueno, el cos aquest simulat, no, el real, on estan en un precipici, a les hores ella, vaja més que res per dir, acabarem això, no vull seguir amb aquesta mentida. Perquè ella es dona conta que és la que el controla, llavors... A veure com ho diem per no fer spoiler. O sigui, arriba una situació... Que no accepta alguna forma, sap que no és real... I llavors arriba el precipici i li posa una condició, li dona un ordre, i clar, el robot, com és un robot en fi, al cap... Diu, vale. Accepto. I llavors, si és una mica aliós perquè ella comença a marxar, un ser real no varia, no varia. Bueno, la qüestió és que ella va com molt segura de dir, mira, ja està, però què passa? Que arriba un punt que es planteja aquest dilema de continu o no, i bueno, res sort. I a veure què passa. A res sort. O l'haurem de veure el capítol. Exacte, però és molt molt curiós i molt interessant de veure. Molt bé, doncs una bona proposta, aquesta seria Black Mirror, ja sabeu doncs que hem parlat d'aquest capítol, són capítols que, a mi tu es poden veure de manera aïllada. Sí, independent. Per tant no hi ha problema. Més coses, ens portem a una pel·lícula també avui. Sí, avui anem a parlar comèdia. Perfecte. L'altre ja vam portar una miqueta de... I teníem el tràiler, no? Sí, sí, sí. A veure si podem veure, sentir-lo una mica per posar-nos en situació. Vale. Som... Preparado, está transmitiendo a gente Graves. En 3, 2, 1... ¡Vamos! ¿Quién cojones eres? Su hermano me ha costado 28 años, pero por fin te ha encontrado. ¿Dónde jodas? Espero no ser inoportuna. ¿Es tu hermano? No debes saber que estoy aquí. Labios señados. Pero los míos no. A veure, expliqueu-nos una mica. Estan una miqueta, bueno, és un humor així com... Sí, és un humor... Curiós. Una mica per dissabto, per la tarda. Sí, que... Aquestes ho fa, eh, realment. Sí, sí, sí. Però és un argument... Sí, és un argument bastant divertit, i, bueno, hem pogut escoltar que són dos germans. Un deus està buscant l'altre, i l'altre... Si la gràcia és que un es dedica a fer espionatge. Llavors és molt estricta, molt dur, si tot sortia a la perfecció, que passa als seus germans.