Entrevista Josep Perpinyà, alcalde - 19/7/2017

Passant 4 minuts d'un quart de 12, què estarà el que fem és parlar d'actualitat amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Arpinyà, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? A punt, per parlar una mica de com està Sant Jus, d'aquesta època estem ja a mig de l'estiu, ara i així, per tant, doncs, amb diferents qüestions per comentar. D'alguna manera, comencem parlant de les obres d'estiu, i vam parlar en l'últim entrevista que tots just començaven a arrancar, i ara n'hi ha moltes que ja ho veiem, també hi ha coses en marxa, el tema del camp de futbol, el barri centre, també... La biblioteca, també. Exacte, que també la tenim. Per tant, tot una mica en marxa, com estan entoplegats? Bé, en principi tot està sobre el calendari, la veritat és que és un dels temes que t'angresca, t'il·lusiona, perquè moltes coses les tenies pensades i projectades i programades, doncs, anys anteriors, i que la crisi no ens ho va deixar fer, no? I, per tant, ara, quan veus que recuperes aquests projectes i aquestes obres de la via pública, dius, escolta, ja em si això, doncs, ja serà definitiu i som capaços, lentament, no?, i poc a poc, sortir d'aquesta mala ida crisi que hi ha molta gent que està patint, no? I, com deies tu, doncs, al centre del poble comencem obres, al carrer Bona Vista Raval, també està previst la vorera del carrer Ateneu, davant de l'equipament de la Ateneu, també del carrer Bona Vista, grans projectes, com ja hem explicat, al par de la Rambla i al par de Can Segrera, al carrer Pon, al carrer de la Salla, al carrer Cervantes, algú del carrer Cervantes, per tant, són coses que ha fixat, i dic només, potser, el 30 o el 40%, no?, si m'haguessis, quan m'apreguntaves això fa dos o tres anys et deia, no hi ha res, no?, pràcticament, no hi ha res. Hi ha alguna reivindicacions que venien a més alguns barris concrets, també? Per tant, aquestes obres com la paimentació de la biblioteca, efectivament, no?, ara, aquesta proposta que he guanyat en aquest procés participatiu, que està bé, com a iniciativa, ahir algú qüestionava, home, han votat poca gent, sí, efectivament, no?, però jo crec que és una manera, també, d'entendre aquesta nova etapa, del fet que la gent participi i que, finalment, s'han decidit, margioritariamente, que en aquest procés participatiu, que vam posar damunt de la taula, de posar unes quantes inversions, prioritzar el que era pintar les escoles, no?, i avui, precisament, estava amb uns veïns i veïnes en el complex de la bona aigua, i en veien, però ha perdut aquesta de la il·luminació del futur partit. La gent que s'ho ha après seriosament, segurament, és la que... I els idees. Hi heu votat, i del grupet, i només hi havia una que havia votat. Diuen, ah, per tant, hi havíem que votar. Dic, bueno, això se genera una dinàmica per als propers anys, no? Per tant, suposo que és com un primer pas, entenc aquest procés participatiu per tirar-ho endavant, partit ara, d'alguna altra manera. Efectivament, és a dir, ho farem amb més quantitats de diners, per tant, amb més possibilitats, amb més obres, amb més activitats, diguem-ne, que puguis prioritzar des del veïnat, i efectivament, i també és veritat, que aquelles coses que no han estat votades ara continuen en cartera. Per tant, és molt possible que estiguin en el futur pressupost d'inversions de la Invinent, per tant, perquè en deien algú, aquest matí també, això que et deia la bona aigua. Però això ja no ho fareu, llavors, no, escolta'm... És una cosa de prioritat, no? Ha perdut aquestes, però de fet guanyarà, segur, que no el prové, per supòs, guanyaran. En el cas de també vinculat en tema d'obres, l'últim ple, de fet, és parlar una mica d'un tema que no és tan immediat, però tot el que té a veure amb els jovenívols, per segreta, n'hem anat parlant amb el segon tenent d'alcalde, també amb el regidor d'aviat pública, i amb la porta veu del PDeCAT, l'hi ha afrutats que ja en el ple van manifestar una mica el desacord amb tot aquest tema. No estan d'acord, sí, no s'han d'acord. Ja dic que n'hem anat parlant, però en tot cas, en relació amb el que va passar al ple, entens aquest posicionament del PDeCAT? Creus que s'hauria d'haver explicat diferent? Bé, jo crec que van veure que un determinats número significatiu de veïns no estaven d'acord en tirar aquesta acció endavant, que era millorar el parc. Primer, fer un pernou, un pernou el que és el part segrera, per tant, traslladar aquesta activitat actual del joc jovenívols, i per tant, aquell noi, noia, aquella persona que està jugant, trobarà el mateix posibilitat amb uns espais magnífics. És a dir, quan ho vegin, se n'adonaran. Després, l'oportunitat també de fer un tros de pernou, de fer el carrer ampla i més gran i també renovat, i després, la fet de construir 6, 7 habitatges, la protecció oficial de Juguet, que va estar dins del pla local d'habitatge que vam presentar el dia 5. Jo suposo que el veure, que hi havia veïns que estaven en desacord, s'han posat una defensant això i no la proposta de la Guite de Guàrdia. És legítim, no dic que no. El que passa és que, si ho pregunto individualment, és a dir, estàs d'acord en que hi hagi un espai nou i renovat, estàs d'acord que les despopiacions no ens costin res, estàs d'acord que el carrer sigui més ampla, estàs d'acord que hi hagi habitatge de Juguet en el centre del poble, tot és un sí, i en canvi, després, hi ha un recursament. Puc arribar a entendre-ho. Per tant, jo crec que és legítim que cadascú faci un posicionament sobre aquests temes. Bé, en tot cas, ja vam dir que tiràvem endavant. Ara és evident que, i ahir mateix a l'Ajuntament de Promúncia, en Joan Vassa Ganyes els recordava, no? Diuen, quan construïm aquests habitatges de Juguet pels joves, no dieu que, evidentment, és una iniciativa vostra, no ho serà. Clar. Un tema que, per tant, anirà volent anar-hi, ja aniran parlant, però volíem fer aquest apunt ja que veníem de l'últim ple. Una altra qüestió vinculat, també, d'alguna manera amb obres, perquè ha de començar en aquell cas més endavant, però vam parlar ahir amb el president de la Taneu, Albert Macià, després d'una entrevista una mica excientada, però, bé, en tot cas, després del que va passar aquest dilluns, que es va aprovar en assemblea, en aquesta assemblea extraordinària, la venda de la Cellegrant de la Taneu i que la venda a l'Ajuntament. Per tant, ell també ens rematia una mica d'això. Pregunteu l'Ajuntament què implicarà aquesta compra per part de l'Ajuntament. Nosaltres signarem aquesta compra al mes de novembre, i, per tant, ara el que estem fent és acabar de concretar aquest espadient, perquè, a més a més, tenia la disponibilitat econòmica que hi hagués, i, a més a més, dels informes pertinents i també els informes de la Generalitat, que són obligats, també els tenim, i, aleshores, estem ja a juliol i també ha hagut sortit alguns tub de jurídics i fiscals normals en aquests processos, però deixen destacar la facilitat que, diguem-ne, les dues parts hi hem posat. Jo vaig demanar a l'equip de govern que ens teníem que entendre amb la Taneu, sí o sí. I, per tant, perquè l'Ajuntament vol ajudar la Taneu i l'Ajuntament està al costat de la Taneu. Per tant, jo no m'atreveixo a dir ni una negociació, perquè no ha estat una negociació, sinó que ha estat unes converses amb molt bona entesa, i, per tant, hem arribat a un acord i... Hi havia aquesta voluntat d'acord, entenc, per part de les dues parts. Des del primer dia, és a dir, vam posar de munt de la tola la complexitat, la problemàtica que hi havia, les limitacions nostres, perquè això són informes tècnics, és a dir, tu no pots comprar una cosa, i vull pagar voluntàriament tres vegades més, és a dir, això no és una estassació, és uns informes, i l'Ajuntament et diu, escolta, i mira, i vostè pot variar un 5% o un 10%, però no pot destinar diners públics amb una cosa que no ho val, no tant. Per tant, des del primer dia vam posar aquestes regles del joc, molt jurídiques i molt tècniques, i per tant, ens hem entès, no? Permeten no dir xifres, perquè ja sé que m'ho preguntes directe i indirectament, jo crec que hem d'esperar a la signatura, hem quedat que al setembre, a finals de setembre, ho faríem públic, perquè no hi hagi cap sorpresa. Tampoc és una cosa a amagar, perquè segurament, si vas al pla d'inversions de l'Ajuntament, tens bastanta informació, però per respecte a aquell que ven, que és la Teneu, i per respecte a aquests dos, tres mesos que falten, doncs signarem això sí al mes de novembre. Hi ha efectes pràctics, la ciutadania, què notaran en aquesta sala? Notarà que l'Ajuntament de Sant Just ejecutarà i també el pla d'inversions ho diu, la renovació absoluta de la sala gran. És a dir, a la que fem serà una rehabilitació integral, per fases. Nosaltres ja tenim un projecte ejecutiu a l'Ajuntament, i és evident que, evidentment, si tu ets llogater d'una casa, doncs les dificultats tècniques, però també, diguem, n'ha de sentit comú de gastar-te 1 o 2 milions d'euros a casa d'una altra, no té sentit, per tant, el que ja fem segur és l'inici d'una rehabilitació integral d'aquesta sala. Vull deixar clar, perquè he sentit algun comentari que a vegades vivim èpoques o moments que la gent la vol embolicar, i no sé per què, perquè nosaltres no en derroquem la sala, no s'en derroquen aquesta sala. Vull deixar-ho clar, i no sé si algú que em bona a fer un mal a fer ho està dient, farem una rehabilitació integral i la deixarem tot com està, però nova, perquè té un escenari magnífic, té uns palcos que s'han de restaurar, però és magnífic, té una escalinata, per tant, el que hem de fer és un sostre nou, un espareig ben insonoritzades, un escenari que estigui absolutament bé, que els vestidors compleixin el sada, perquè veus els vestidors i que si no hi caps... Per tant, farem exactament una rehabilitació de la sala i jo crec que quedarà magnífica, perquè hem vist doncs aquestes propostes i ja està. Per tant, deixa clar que aquesta sala no s'en derrocarà, i qui digui això, sisplau, que no ho digui, perquè no ha sortit mai de ningú, ni dels companys de la Teneu, ni de l'Ajuntament. Si te'n vas 10 anys enradere, igual algú havia parlat d'això, però no és el cas d'aquests darrers anys i d'aquesta negociació. Serà exacte, aquesta reforma integral, per tant. Totalment així. Doncs exacte, dilluns es va provar en Assemblea a la Teneu i ens comentava també a la Vermàcia que el novembre és que no es faria efectiu també aquesta firma. Deixa'm dir una cosa, deixa'm agrair la tasca que ha fet a la Vermàcia. Jo crec que la Teneu ara que ens ho veig té un gran president, no ho dic així, un bon president, i... que el mimin. Que el mimin, perquè a les entitats, tenir un gran president al davant és molt important, i li agraeixo també el fet que hagi aconseguit que l'Assemblea, de forma molt, molt, molt majoritària, hagi acceptat vento a la sala. Només d'uns, d'uns a contra, en sembla, i una abstenció o alguna cosa així. Això és una anècdota, això. I, a més, la presència de la gent, també, no? Perquè ens deia això, que no és tan... Costa també que la gent es mogui a l'Assemblea i a l'Assemblea extraordinària, i ha de creure la més important dels últims anys, però en sembla que era més d'una norentena de persones, que no és tan fàcil. No, no, de cap de les maneres. Doncs bé, un tema, doncs, també, com dèiem, que hem anat sabent aquesta setmana i ja no hi anirem parlant. Altres qüestions d'aquesta setmana s'assignarà un conveni, des de l'Ajuntament, amb Aigües de Barcelona per combatre temes de pobresa energètica, per arribar a un... a un... marcar uns protocols, en aquest sentit. Sí, efectivament. Això s'ha fet, també, com a Consell Comarcal, i, per tant, des del Consell Comarcal, que es va fer un pare aigües i, malgrat, doncs, els ajuntaments, han seguit, també, aquesta línia, el que es fa, és garantir, amb la companyia d'Aigües de Barcelona, el fet de cobrir aquestes necessitats bàsiques que, malauradament, en aquests moments, hi ha famílies que no poden fer front al rebut de l'aigua. Per tant, es de reunir uns requisits, que es poden veure a la pàgina web, i, per tant, aquest conveni serà públic. I, aleshores, el pacte és això. És a dir, Aigües de Barcelona, a través de la seva fundació, fa front a cobrir la despesa, aquest rebut de l'aigua, després de que l'equip de serveis socials de l'Ajuntament ho determina amb aquests criteris que s'han pactat. M'agradaria que aquest conveni sigui, també, amb les altres grans suministradors del país. Electricitat, per exemple. Per exemple, i no hi ha manera. No. No hi ha manera. S'està avançant molt poc, i aquesta vocació, una mica pública d'Aigbar, suposo que per la història, i per el concepte, en aquests moments, d'ajudar a la situació de molta gent que està en una situació difícil i malament, està sent possible, en canvi, que no és possible, no s'avança com es voldria, encara que hi ha trobades negociacions o algun exemple concret, però no s'avança com es voldria. Doncs també queda dit. D'altra banda, parlem també d'actualitat política. Ja sabeu que també en parlem cada mes de com va avançar en tot plegat. Tant d'alguna manera, a nivell, per exemple, de l'última entrevista, parlem del referèndum, tot i que, en aquest cas, encara estàvem pendents d'aquell acte en què s'havia de parlar de garanties. Des d'allavors, s'han informat que algunes d'aquestes garanties en relació al referèndum, el govern que t'ha d'haver informat, des de l'Ajuntament, heu regut alguna indicació més? No, absolutament no, i contesto el mateix que vaig contestar. Posicionar-se ara, jo crec que només porta risc. Per tant, quan tinguem ben clar el que ens demana la Generalitat, hi hagi un escrit en aquest cas a l'alcaldia, i digui, escolta, li demano això, això, això, això, doncs en parlarem en l'equip de guèr, però fer fotografia hi ha una voluntat, diguem-ne, política del Parlament, que té majoria amb diputats i diputades, i, per tant, hi ha una voluntat del govern actual de fer aquesta convocatòria, sabem el posicionament del govern de l'estat espanyol, i, per tant, anem a una situació, diguem-ne, no molt complexa de gestionar. El que sí que sempre m'he manifestat és que no cal, pressionar els ajuntaments, els funcionaris i tots plegats per fer això. La Generalitat té facultats per fer-ho, té espais per fer-ho, i és qui convoca. No he de pensar que el meu govern o el meu Parlament faci les coses malament, com que no vull pensar això, espero i decidjo que, si ens demana alguna cosa, serà una cosa raonable i no ens pressionarà tots plegats. El servei del Parlament, evidentment, però hem de veure què ens demana, i, per tant, ser com tu, les coses que surten als mitjans de comunicació, les paraules... Una mica més, però no tinc cap escrit. La pregunta que m'has fet és, hi ha un escrit a l'Ajuntament que ens demana alguna cosa? No. I el del govern de l'estat? El del govern de l'estat ha enviat una carta a la secretària de l'Ajuntament recordant que és personal de l'estat, diguem-ne, i recordant que de fer complir la llei. Només diu això, cosa... no, lògica, absolutament. És a dir, és la única cosa que té de l'Ajuntament de Sant Just que no la té a l'alcalde, la té directament al secretari general com a treballador de l'estat. De tota manera, com veus que evolucionen tot plegat? És a dir, l'acte que es va fer el 4 de juliol, per exemple? No, és un acte senificant aquesta voluntat del govern català. I les reaccions que estan surts a Madrid, a tot això? Tot plegat. En sembla una reacció. Ens en preocupa que el nivell puja. És a dir, avui dia no només a l'Ajuntament Social, sinó també en espais públics. Aquest nivell està pujant de... s'està escalfant. I, per tant, hem d'intentar tots plegats baixar això. Perquè el que no pot ser és que hi hagi conflicte. Aquí hi ha un posicionament d'una part molt significativa de la població que vol independència, i hi ha una part molt significativa que no vol independència. I els dos costats són raonables. És a dir, absolutament. Aleshores, bé, esperar que aquests dos mesos... El que sí que et puc dir és que si sigués un aconteixement normal com sempre, és aquesta frase que s'està dient com sempre, jo et diré que no és com sempre. Perquè, com sempre, dos mesos d'unes eleccions o dos mesos d'un possible referèndum, l'administració ja estava actuant, tenia molts documents, tenia moltes coses fetes, expedients, convocatòries internes... I, per tant, no és com sempre, perquè no hi ha refet. Des de aquells que feien les coses com sempre. Acabo dient, espero i desitjo, que aquells que tenen la potestat, la competència de fer-ho, ho faran bé, i espero que no ens posin en situacions delicades. La setmana passada també es van fer efectius alguns canvis en el govern català. Com ho has vist? Bé, suposo que busquen persones molt fidels el que proposa el mateix govern. Els dubtes o les manifestacions d'aquests consellers són legítimes. Les entes perfectament, perquè és evident... Els consellers sortint, per tant. És evident que el que es va expressar segurament és l'opinió generalitzada de molta gent que està treballant en aquest tema, i és evident que el que pot passar són coses d'aquestes que es deien i que es diuen els mitjans de comunicació, perquè l'estat espanyol actua amb les seves eines instruments. Per tant, és llògic que parlem de coses que podíem passar i que li podien afectar a la persona o li podien afectar el patrimoni i la família, el qui sigui. Tot plegat hem arribat a un extrem que no m'agrada. Hem arribat molt lluny, massa lluny, i és un fracàs de les dues parts, absolutament. Perquè quan... No li pots atribuir amb un sol, si no t'entens en una negociació, el fracàs és... Escolta, en un li tindrà raó, i l'altre tindrà raó, però això és un fracàs de la política. Volem com evolucionen també aquests dos mesos. Aquest any sembla que, parada política, n'hi haurà poc, diríem. Segurament, aquí s'enjuus, segurament, sí, però a nivell general... Serem distrets. Fem l'exacte, que les notícies no s'aturaran. Però bé, sí que aquí s'enjuus, com dèiem, la setmana que ve tenint ple municipal, però després ja... Festa major. Exacte, de l'Ulsis de Gost, festa major. Gràcies a que arribi. 6 dies de festa, aquest any, de l'Ulsis de Gost, hi ha moltes coses de nou. Em fa molta il·lusió, molta gràcia veure una cosa concreta que es va plantejar i és aquest tobogant d'aigua. M'està bastant curiós, això de veure. Això serà curiós, de veure, tinc ganes de veure. M'ho han explicat, hem ensenyat alguna cosa, però tinc ganes físicament de veure i com la gent poden disfrutar amb aquest tobogant gegant. Sí, tu participària molt tobogant, també. Sí, segur, sí, segur. Molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs exacte, una de les noves activitats que s'incorporen aquest any en aquesta festa major que, amb els últims anys, manté aquesta revifada i aquesta consolidació, també com per donar-la benvinguda definitiva a l'estiu. Deixa'm dir una cosa, malgrat no ha començat encara, agraït tota la gent que està treballant amb això. Tota la gent que està treballant amb això, perquè sempre que el mateix és molt fàcil, doncs anar a agafar i dius, mira, escolta, vaig aquest acte, ribullar, doncs participo, sec, oi, mira què veuen fer, t'hi me'n vaig a casa i me'n torno, no? Però hi ha gent treballant, la santitat, el mucli. Tota aquesta gent ja fa dies i dies i dies que es trobem moltes hores. Moltes hores, evidentment, voluntàries, gent voluntària que fa, que nosaltres aquell dia anem allà i que diguis fitxat, quina festa major més maca, no? Doncs agraït, ja d'entrada, a tots les persones que estan treballant, el fet perquè tinguem una gran festa major de l'1, fins al dia 6 segons. I acabem aquesta entrevista també amb una notícia en aquest cas trista, aquesta setmana hem sabut que de la mort d'aquí va ser regidor socialista de la meva Clàudia Cortés. Avui hem anat a enterrament, va ser un dia molt trist, avui també, un dia difícil, perquè la Clàudia, a part de com era ella, que era una persona molt oberta, participativa i oïtadora, va ser un referent per la política local, un referent, i un referent per la família socialista. Sobretot aquells que començaven, hi havia sempre dues o tres persones que li consultaves o preguntaves, és com ho veus, Clàudia, això, no? En Castellà li deien, perquè era de Ragonès, clar, molt bé, en català, però sempre anaves a la Clàudia, moltes vegades, i després vull posar en valor, clar, situat a l'any 83, situat, serveis socials... T'havien escoltat encara. T'imagines el que era el servei socials d'aquella època, però pràcticament res. El que era la planificació familiar que va posar en marxa, t'imagines, en aquell moment, espais creatius, com els cursos de la dona, lluitava per les igualtats, home, dona, els anys 80, i després l'oficina municipal del consumidor, el que era l'OMIC, i la gran diant de repte que va ser l'ambulatori. L'ambulatori, si algú posa en dubte les hores i hores i hores que va treballar la Clàudia per tenir l'ambulatori, no sap el que diu, eh? Per tant, la Clàudia s'enjust li deu molt. I avui, malauradament, en 89 anys, ens ha deixat, no? Exacte, n'hem anat parlant aquesta setmana a la ràdio, però ja hem volgut acabar aquesta entrevista amb aquest petit humanatge, també, amb aquest record. Moltes gràcies, Josep Perpinyal, calde de Sant Josep, que vagi molt bé i bon estiu. Igualment.