Entrevista a Jordi Porta, regidor de mobilitat - 20/7/2017

El que fem és parlar del pla de mobilitat de Sant Just, perquè és una jornada participativa a la sala de plens del municipi, per parlar d'aquest pla de cara als propers anys, en una sessió oberta a tota la ciutadania, i avui en parlem amb el regidor de mobilitat de Sant Just. Jordi Porta, molt bon dia, què tal? Bon dia. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Bon dia. Com ve n'ha ataplejat? Doncs molt bé. Va ser un èxit de participació. Vam omplir a la sala de plens de goma-goma, inclús hem de posar més cadires. I amb el 19 de julior, eh! A la J Felipe SNote l'hi preocupa el tema de la mobilitat i l'interessa? Sí, d'alguna manera. una mica, quan vam parlar del que es posava en marxa el sistema de la bancar, vam avançar alguns dels temes que hi ha pendents, però en aquesta sessió la idea era plantejar el que hi ha ara i que es vol anar, es van fer ja propostes, es va parlar de revisar aquest pla existent, en concret que es va detallar. Mira, us explico, perquè no és senzill del tot d'entendre, el que es va fer és... Sant Just va fer un pla de mobilitat, d'acord? Els plans de mobilitat els impulsa la diputació de Barcelona i inclús estem obligats per llei a fer-ne, no? Aquests plans de mobilitat, Sant Just ja va fer el seu fa 8 anys, tenen un període de vigència de 6 anys, de manera que ara ens tocava renovar-lo, i inclús ja estem fora des de Termini, perquè ens tocava renovar-lo en 2016. Però entre una cosa i l'altra, ara estem, ja entrarem a 2018, quan aprovem aquest segon pla de mobilitat, no? 2018-2024. Llavors el que planteja el pla és com, durant aquests propers 6 anys, com volem que sigui la mobilitat del municipi, en tots els aspectes. Des dels vianants, les bicicletes, el transport públic, els vaïquils privats, els aparcaments, les mercaderies, els aparcaments de persones amb mobilitat reduïda, tot la diversitat del que és la mobilitat. Amb uns cops mobilitat la gent es pensa que només són cotxes, només són busos i va molt més enllà. Llavors la jornada d'ahir era el tret inicial, perquè l'empresa que s'encarrega d'actualitzar-nos aquest pla de mobilitat, començessin a rebre inputs de quines són les impressions de la població. Si el pla de mobilitat consta com de dos fases, tres. La principal és la diagnosi, on ens analitzaran com és el que passa. S'enjusen diferents nivells. Això encara s'ha de fer? No s'ha fet. No és que es presentés la diagnosi. El que s'ha fet és una prediagnosi. Això vol dir una anàlisi encara més previ, sense fer aquest treball de camp que s'haurà de fer per treure la diagnosi. I amb aquest anàlisi previ ja ha començat a rebre inputs de la població. De manera que la diagnosi es farà més acurada i més concreta en els punts que més interessin, per exemple. Hi havia molta preocupació, per exemple, amb el sentit que si el carrer Majó té un suport molt de trànsit. Sabent aquesta preocupació, la diagnosi el que podrem fer és medició de cotxes, de bicis, de motos i de no sé què, el carrer Majó. I la jornada d'ahir, sobretot serveix, per acotar una mica quina és aquesta diagnosi que farem, per després passar aquesta segona fase gran, que és la de propostes, la fase propositiva. Llavors la gràcia és que el que hem fet és un tret inicial. En la mateixa jornada d'ahir van sortir idees de la mateixa població, que com que s'haurien de fer comissions de treball de diferents aspectes durant aquestes fases de diagnosi, propostes, perquè la ciutadania pugui participar en l'elaboració i en la presa de decisions d'aquest pla de mobilitat. Que la voluntat de fer-lo així és, sobretot, perquè hi hagi un consens màxim entre forces polítiques, ciutadania i associacions, perquè estiguin davant. O sigui, el que decidim s'ha de tirar endavant. Hi hagi el color polític que hi hagi d'aquí... Clar, per marcar unes línies més a mig termini, no? Això mateix. I per tant, on en principis preveu més canvis, tenint en compte el moment somare, és en temes de circulació, de carrer, on ara es pot circular i deixar de ser-ho, o això és la sensació que tenim i en realitat, i ara canvis que aniran més enllà. A veure, ja tenim en marxa, i això... Això ho hem vist, també, en un pla de mobilitat. El poble no s'atura, no? I es van fer actuacions, no? El que els canvis que notarem més de forma immediata seran les millores que farem, bueno, a part dels obres que res que s'estan fent i que els veïns ho veuran, així que amb els significatius, el que trobarem serà el carril bici de la carretera real, que les obres, en principi, comencen a finals d'any, és un carril bici que unirà el que és, per la calçada, la carretera real, des de la Banzinera, on hi ha la Rambla, fins al pont d'esplugues, i que donarà continuïtat a un carril bici que fa esplugues per la seva vinguda de països catalans, on hi ha l'Ànes Le, la Renault i tots aquests concessionaris, i que enllaçaran amb la passarela que, en teoria, ens van dir que s'inauguraria l'octubre d'aquest mateix any, s'ha anat adreçant una mica, en teoria la inauguració serà l'octubre d'aquest mateix any, la passarela que connecta amb la Diagonal de Barcelona. Llavors, clar, això ja generarà un canvi, perquè la carretera passarà a tenir 3 carrils, en té 4, per cotxes, en passarà a tenir 3. També creiem que no serà cap canvi radical, ja que la carretera està suportant un trànsit en aquest tram, que no passarà massa, o sigui, no es va haver afectat molt per reduir-li un carril. Sí, per això algú sí que es va haver afectat, i això és un dels temes que també volem que des del pla de mobilitat se n'al·litzi, i també el que... Clar, perquè potser generarà un canvi d'àvids o que es busquen altres... El canvi d'àvids generarà perquè la carretera ens sentits, se'n falli o tindrà un carril, o sigui, del pont de les pluges... De baixada, eh? Sí, en canvi, en sentit personal en tindrà dos. Llavors, què vol dir això? Això serà des de l'Anesley, perquè l'Anesley ja tindrà carril bici, i només hi haurà un carril en direcció senjús, i tots direcció a Barcelona. I la idea és que hi hagi més gent que agafi la bici, per exemple? Això és la voluntat immediata, no?, que la gent... Ara, quan estigui fet això, serà una mica més incòmode, perquè hi haurà menys espai, i, per tant, inicialment, hi haurà més cues. La idea és que hi hagi una alternativa segura per la bicicleta, i segura també pels vianants, de manera que la gent pugui plantejar-se en canvi modal. Tot i així, no serà cap caos. L'únic que sí que és veritat, que hi haurà cert trànsit que passava per la carretera, decidirà anar per la... que la idea és que molts cotxes que van per la de Gona li entren a Sant Just, tant per la carretera com per el carrer major, pel col element, amb aquestes restriccions, o amb aquesta nova configuració de l'espai, dirà, escolta, jo vaig per la B23 i sortiré a la sortida de l'autopista, i me n'oblido de... També és veritat. Per també fer aquell llavors circuli menys cotxes. I ara el temps més o menys és el mateix, per un cotxe, que surt de Barcelona per la Sant Just. Tarda aproximadament el mateix, anar per l'autopista, que anar per la Nesley carretera, que anar pel col element i major. Llavors, què passa? Que al final, si tarda més o menys el mateix, escull segons l'hi convingui, o per on l'hi vingui de gust. En el moment en què per les noves oportunitats sorgeixen, o per les noves configuracions, com el carril bici de la carretera, o el tramvia que també restringirà, canviarà també el que és la fasomia de tot en l'Aurea Miró i carretera Raial, la gent dirà, ostres, per la carretera tardomès, doncs aniré per l'autopista, i no sé què vulguin a la carretera destinació final. Això també s'ha de poder fer d'una forma còmode, pràctica, i fàcil per aparcar, etcètera, un altre dels punts calents que van sortir ahir al procés. Clar, t'anava a dir la resposta o la reacció de la gent davant d'aquesta explicació que com pintava ahir? Que hi havia gent... La gent, els que van venir al procés, que van ser pràcticament 60 persones, al qual estem contents per la resposta citalana, i que esperem que es continuïn el temps, incl. incrementi, a mesura que anem avançant amb el pla. Hi ha diverses preocupacions, i bastant diverses. Hi havia qui es preocupava molt per l'aparcament, per el trànsit, i que el transport públic és enjust, no els dissatisfa com per poder deixar el cotxe. Llavors, fins que el típic, fins que no solucioni el transport públic, no restringiu temes del cotxe. Però jo crec que s'està fent coses bastant en paral·lel, per fer-les en paral·lel, que el tramvia de parlaurem irons canviarà radicalment la manera de moure'ns, incl. la xarxa d'autobusos, de com ens arriba, també serà diferent, perquè tindrem pràcticament un transport tipometro, amb quanta velocitat comercial és pràcticament com el metro, el tindrem a Sant Just, en tres parades diferents. Llavors, sí que haurem de costar o fer bosses d'aparcament d'una forma molt pràctica, en el voltant d'aquestes parades, perquè els Sant Just Tengs puguin, de forma gratuïta, que vulguin utilitzar després el tramvia o el transport públic per anar a Barcelona, puguin fer-ho. El tema de l'aparcament és un d'aquests que apareixen tant en tant, no també l'altre dia parlant amb la portaveu del PDeCAT, la ja he aflutats, doncs també ho van exposar al ple, però que expressaven la seva preocupació pel tema de l'aparcament a Sant Just. En aquest pla es contempla també tota aquesta qüestió. Sí, el tema de l'aparcament és cap dalt, i es contempla en dos besants, com a mínim dues, almenys. Una és aquests aparcaments que ha comentat abans, dies o esoris, de dir, jo és que, per exemple, d'aquí dos anys que a Barcelona dintre de les rondes no podrà circular els cotxes sense etiqueta, o sigui, els cotxes més contaminants. Llavors això diràs, bueno, i què faig, no?, jo com entro a Barcelona, no tinc recursos per canviar-me de cotxe. Doncs aquesta gent se li haurà de facilitar, una, en origen, directament agafar el transport públic d'una forma còmode, o el més còmode i ràpida possible, i dos, en aquells transports que tinguem més ràpids, massius, i que no passen tant pel centre, com els busos interurbants, els busos que ens passen pel Walden i després agafen l'autopista, o el tramvia, puguis accedir en aquestes parades, de manera que puguis aparcar de forma ràpida i gratuïta, per després enllaçar-me el transport, i això es diuen parcs en rites, i això dels parcs en rites és una cosa que l'aere metropolitana està treballant, està ja dissenyant unes màquines que tu validant el tiquet del transport públic et tregui el tiquet gratis pel cotxe per controlar-ho d'alguna manera, perquè si no al final, si és un descampat que no es controla, al final acaba aparcant tothom, i el que vol utilitzar-lo, com a parc en rites, no pot, perquè estarà plena. Llavors, junta amb l'àrea, l'àrea està fent aquesta màquina, i està treballant els parcs en rites, el que sí que creiem, que és interessant que s'estudin aquest pla de mobilitat, és els possibles parcs en rites de Sant Just per començar a reservar espais, o tenir-los presents a l'hora dels nous desenvolupaments que es puguin fer. Llavors, ara altra banda ja, els aparcaments... En general, el dia a dia. El dia a dia, que de fet ja hem fet un estudi, que encara no està publicat, el publicarem, de com és l'aparcament a Sant Just, d'acord? Llavors, una empresa també externa ens ha estudiat com s'aparca a Sant Just. Llavors s'ha passat diferents dies, diferents hores, s'ha passejat per diferents carrers, apuntant matrícules, per després veure si les matrícules són les mateixes al cap d'unes hores i al cap d'uns dies, a veure si repeteixen, si no repeteixen, per saber d'on venen els cotxes que estan aparcats, si són de Sant Just, si són del mateix barri, o si són de fora. Aquest estudi va treure unes conclusions interessants, i el que sí que us puc avançar és que sí que van determinar que el barri centres, el barri, han més problemes per aparcar. També deien, i cal dir-ho, que la resta de barris de Sant Just no hi havia problemes per aparcar, i que fàcilment sempre es podien trobar algunes places lliures, que a molts cops la percepció que tenim és que no es pot aparcar. El que sí que no podem aparcar és davant de casa. Això ens costa, és veritat, que l'altre dia parlant amb Lluís Montfort, que vam tenir la ràdio com a portaveu, però vam parlar una mica també d'aquesta qüestió, i posant l'exemple d'aquí, perquè jo li deia, que la gent de les 11 del matí aquí que en gent està és impossible aparcar. I ell també feia aquesta reflexió de dir, potser pots aparcar 5 minuts caminant del lloc on vas, o una mica més, que això és el que ens costa una mica amb el tema de canvi d'àvids al principi. És un canvi d'àvids que costa, però que a la que ens hi posem, jo crec que l'interioritzem molt bé, perquè ens fem una idea, la teniu de Sant Just, la teniu de la reformarem al carrer i espera alguna plaça d'aparcament en aquest carrer. A més, era aparcament sense zona blava, el carrer de la teneu. No és una blava, posarem dos de zona blava, tocant el que és el carrer creu, que ja té zona blava, per ampliar la zona blava, per intentar dinamitzar tot el que és el comerç de la zona, o sigui, esperta alguna altra plaça. El que passa és que això és una anècdota. A la zona de la teneu, si tu busques aparcament al carrer Catalunya, al carrer Electricitat, en direcció Rambla, normalment trobes lloc. Què passa, que has de caminar 5 minuts, o per 4 o 3? La gent té la percepció que té com unes fronteres mentals. Si he de aparcar sota la Rambla, jo no estic aparcant a la teneu, estic aparcant massa. Totalment, aquesta frontera, jo també la tindria. Una altra frontera és el carrer Major, però l'altra frontera seria el carrer Bonavista. Per com més enllà, més amunt del carrer Bonavista, si estic aparcant molt lluny. El carrer Mercat, per anar a la teneu, són 5 minuts caminant, o menys. I ja estem dient que estem aparcant lluny, o que, en canvi, si anem a Barcelona, som capaços de aparcar en un pàrquing i caminar 5 illes de la Rambla, aquí valents, a mig quilòmetre, que no són més de 6 minuts caminant, allà, si això passa, és equivalent a de la teneu per a que cangin estar. Ens fem una idea, eh? O dir que les distàncies... Bueno, estem acostumats, i això és així, com som un poble, poc dents, que sempre hem tingut molt aparcament, o bastant aparcament fàcil allà on anem. I la gent que canviarà, que està canviant, ja està canviant. No perquè sigui una voluntat explícita de complicar la vida a la gent que va en cotxe, sinó perquè anem evolucionant, el món va evolucionant, i comencen a entrar nous elements a l'espai públic, que tenen més valor que un cotxe aparcat. Llavors, al final, es van reduint, i l'espai pels cotxes va reduint, però això no vol dir que es vulgui ni prohibir, ni fer marejar-la per dir-ho, o sigui, complicar la vida als usuaris que van en cotxe, perquè sí, no, al revés. No des de la gent que va en cotxe, ha d'anar el més còmode possible, pràctica, i aparcar ràpid i fàcil, si diríem els drets dels que no van en cotxe, dels que van caminant i dels que van en bici, que són la majoria s'enjús, una cosa que ens ha dit la prediagnosi del pla, és que el 60% dels desplaçaments de s'enjús, més del 60%, són a peu i bicicleta, més del 60%. I quin espai ocupa la peu i el bicicleta comparat amb el cotxe? No ocupa un 60%. No ocupa molt menys espai que el cotxe, també perquè li cal menys espai. Però al final, parlant una mica filosòficament, sí que podria ser plantejable el perquè en un mitjà de transport se li dona tanta importància, quan la majoria de gent utilitzen d'altres, com les cames, que a part fan salut i no contaminen, en canvi, els altres contaminen i no fan salut i ocupen més espai. Les prioritats han sigut durant molts anys cap al cotxe sense tenir en compte els altres mitjans i el que ara hem de fer és, bàsicament, tenir en compte aquests altres mitjans. No estem dient en contra del cotxe, però indirectament sí que anirà en contra, perquè fins ara no s'hi pensava amb els altres mitjans. A la moment que hi penses amb els altres mitjans, com que l'espai és limitat i ja està definit, si tu vols millorar coses dels altres mitjans, hauràs de treure espai d'algun lloc. I no li treuràs espai al bianat. Segurament pot passar que al principi xoqui més i després un cop es vegi, perquè és el tema de la carretera, aquest carril que desapareix, igual quan al principi ens estranyarà molt i un cop comença a funcionar, el canvi de reacció també. Una de les coses que veurem també és que la carretera, des del que és la benzinera fins al Capravo, el carril té dos carrils d'encentit baixada, el carril de la dreta serà també un carril 30, compartit en bicis, en de baixada. De manera que el carril bici que va per la vorera el deixarem només per les bicis que puja, que van de pujada. I també per la seguretat, tant dels bianants que ara comparteixen l'espai amb les bicis, amb un carrer que fa baixada i les bicis corren molt, les bicis les passem a compartir amb els cotxes i que els cotxes també aminorin la seva velocitat. I hi hagi una convivència, a veure com funciona també, creiem que funcionarà bé. I és una de les altres coses que es veuran perquè les obres es faran aquest agost. I això també ho hauria d'implicar, potser és obligatòria, però que la gent que vagi amb bici vagi amb casc també. A veure, és molt recomanable, molt recomanable que la gent que va amb bici vagi amb casc. Això ho marca la llei i la llei estatal. I el casc no serà obligatori a majors de 14 anys, si no vaig malament, a envies urbanes. I que serà obligatori sempre a envies interurbanes. I sí que serà sempre recomanable, però no obligatori. Això també és un debat. Les bicis haurien de portar casc, si no. Les ciutats que han obligat a posar casc han reduït el luxe de la bici moltíssim. Ah, sí? Ostres. Per un tema. És una balança. Has de posar una balança. A quin punt estem? Volem potenciar-los de la bici o el volem minurar? De fet, farem el que digui la normativa estatal, i sembla que ara sortirà la nova llei actualitzada. I amb el tema del casc es manté en què no serà obligatori. Ho anirem veient, t'ho plegat, perquè hi ha moltes coses que anirem veient en aquests canvis. De fet, ara comentes que aquestes obres es faran el mateix a gos. Vull dir que en principi el setembre ja tindrem aquests canvis. El proper pas entre la ciutat que es va fer ahir i alguna altra sessió com aquesta? Sí, ara hem d'acabar de pensar com evolucionem amb aquest tema. Segur que hi haurà més sessions participatives del Plan Mobilitat per presentar la diagnosi i també amb el tema de les propostes. Però haurem de pensar bé com ho fem. M'ho fem, tinc una proposta jo de merderia a fer com un formulari on-line, de manera que la gent pugui votar les prioritats que li donen el Plan Mobilitat o els diferents mitjans de transport, etc. perquè la gent ja pugui aportar la seva visió i el seu punt de vista. O sigui que jugarem una mica amb l'on-line i amb el que és internet, en formularis i enquestes a través d'internet i també en presencial. El que sí que té un calendari i aquest calendari és que posem que són uns quatre mesos per fer aquesta diagnosi i després uns quatre mesos per fer la proposta. La idea és que a primavera del 2018 es tanqui el Plan Mobilitat i s'aprovi. I després de l'anàlisi, s'aprovi. I després de l'anàlisi, es prenen prou ràpid d'alguna manera. L'anàlisi és no parar i anar evolucionant. N'anirem parlant. Avui ho hem volgut comentar després d'aquesta trobada que es va fer amb el regidor de mobilitat.