Entrevista a Joan Bassagañas, portaveu del PSC Sant Just - 24/7/2017

Aquesta hora parlem d'actualitat amb el portaveu del PSC a Sant Jus, Joan Bassaganyes. Bon dia. Hola, molt bon dia. Estem ja a final de juliol, tenim la ràdio, ho anem comentant cada dia, des de fa 15 dies, estem una mica cap per d'all, exacte. I de fet, és una mica també l'atònica d'altres punts de Sant Jus, no? És habitual, els mesos d'estiu a tot arreu, doncs, a aquestes obres. Ni alguna que estigui ja a punt d'acabar, o tot està encara arrencant o a mig fer. Està a punt d'acabar la primera fase del camp de futbol, i està a punt d'acabar les obres dels carrers fons i bal més, que eren obres que es van fer a finals de l'any passat, però que ara s'està fent el soterrament de cables, tant de l'acticitat com de telefonia. I per això, si ara hi ha veïns que passen per aquests os carrers, veuran que tornaran a haver-hi tanques i operaris de vellant. I és per fer la part final, doncs, no? Sí, sí. I el pati de l'escola Canigó, aquesta setmana, en principi, ja es falterà la pista del carrer Sant Ferran, i per tant aquesta obra quedarà només la pintura de les línies, i ja estarà. Parlant d'obres, de fet, fa uns dies es va tancar la primera experiència que s'ha fet a Sant Justa, el que fa una part de pressupost participatiu. Es podien triar entre diferents propostes, quina obra volia, o quina acció es volia que es prioritzés, i en aquest cas ja ho hem anat comentant, la mestre de la renovació de pintura a les aules i espais interiors dels centres educatius, i van participar 215 persones en aquest procés participatiu, que tampoc no és molt, o és el que esperàveu. El que diu l'experiència és que, quan sobren iniciatives d'aquest tipus, els primers anys costen que la gent s'impliqui molt, i evidentment per nosaltres ha estat una xifra considerable. Jo crec que inclou una mica per sobre de les expectatives que teníem, i el que ara ens toca fer és millorar els sistemes de participació, en el sentit de facilitar els sistemes de vot, i segurament també a la informació, i parar davant de fer les propostes que s'ho et meten a votació més atractives. Aquesta ha estat una prova pilot. O sigui, el tipus de cosa que es pot votar? Jo crec que quan més gran és i més impacte té en la ciutadania, doncs més gent hi participa. Aquestes eren 6 petites actuacions que, evidentment, tenen la seva importància, no les vull desmareixar, però no són nuclears. Per tant, la idea és ampliar-ho de cara al pressupost del dibut? Exactament. De cara al pressupost del dibut ja et treballem amb l'idea que es puguin portar a debat, hi ha processos de participació, projectes més quantiosos, de més embargadura, i en paral·lel també estem treballant experiències que permetin a la ciutadania a participar en els disseny dels espais públics. Hem començat amb el Solà de Rambla Major i es va començar una prova pilot, en la qual hi va participar el col·lectiu de 06, que hi ha pares i mares de nens i també mestres i educadors. Estem engegant el procés de participació per definir el parc de Can Freixes, on també hi haurà, jo crec, una presència ciutadana important, i ara mateix marxem a Granullers, amb uns quants regidors per veure experiències que han tingut en aquest municipi, que jo crec que ha estat un municipi pioner a l'hora de dissenyar espais urbans, a través de processos de participació, i volem que els mecanismes que han utilitzat a Granullers els puguem també importar aquí a Sant Just, i en els futurs dissenys dels espais urbans de Sant Just, la participació ciutadana no sigui una excepció o una prova pilot o un experiment, sinó que sigui la pauta que determina com es fan aquests parcs i espais públics. Per tant, podria ser cap al parc que es farà l'espai de Can Segreta a Sant Esparquí? No, aquest ja està, el projecte ja està fet. Les obres començaran al mes d'octubre, però a partir d'aquí sí que hi ha molts espais per definir, per exemple, el parc de la Guanaigua, com et deia el parc de Can Freixes, en molts llocs on poden haver-hi processos participatius. De cara a més endavant, també en vill d'obres d'alguna manera, la setmana passada vam saber que la Taneu aprovava la venda de la sala municipal, per tant, l'Ajuntament comprarà aquesta sala es farà efectiu en realitat, en l'octubre o el novembre, com entre l'altre dia l'alcalde, però dependent del calendari, és una bona notícia per Sant Just, fins i tot més cap, no només per la Taneu, sinó a nivell Sant Just Teng, el que fa. Jo crec que és una bona notícia per tothom, per la Taneu, és una bona notícia per l'Ajuntament i és una bona notícia per la ciutadania. Per la Taneu és una bona notícia perquè amb els diners que obtindrà de la venda de la sala municipal, doncs posarà a terme les obres necessàries per adequar la normativa vigent la resta de l'edifici, molt especialment la sala cinquantenàrica, com bé saps, és una sala que té molt dos públics. Per l'Ajuntament és una gran vantagem, perquè adquirirem una sala, que és la sala municipal, que també té molt l'ús, i com que ja serà nostre, podem invertir-li en la seva remodelació. Fins ara l'Ajuntament no podia fer inversions en aquest espai perquè no era el titular de l'Inmopla. A partir del novembre, posem... Havíem passat dos anys... Perdó, serà a partir del novembre del 2019, per un tema fiscal, que l'Ajuntament pugui començar a fer obres de remodelació a la sala municipal, i adaptar-la a les necessitats de totes les entitats i grups que hi actuen, que són moltíssims al llarg de l'any. I jo també crec que per a la ciutadania de Sant Jordi és una molt bona notícia, perquè jo crec que aquest acord dona una llarga vida tant a la Taneu, que és una entitat d'una importància vital per Sant Jordi, per les activitats que realitza, i també perquè permet la adequació d'espais que, com et deia abans, eren de gran utilitat i s'utilitzen molt per part de la ciutadania. Per tant, jo crec que és una cosa en el qual tots hi guanyem. Exacte. Estan que d'aquest portal en temps, que s'està apendent de què passaria amb una cosa o altra, doncs aquesta aprovació per part de l'Assemblea, a més a més amb un consell important, també. Sí, i jo per demanar la Carme volia donar les gràcies a la Junta Directiva de la Taneu, perquè va tenir un discurs molt clar en aquella assemblea, va agrair l'esforç que farà l'Ajuntament, i jo crec que la Taneu actual té clar que el seu futur passa també per tenir una estreta col·laboració mantenint, evidentment, la seva autonomia, però tenir una estreta col·laboració amb l'Ajuntament. No s'entén la Taneu sense l'Ajuntament i no s'entén la política cultural de l'Ajuntament sense la Taneu. Per tant, és un pas, d'alguna manera, també més enllà del que representa a nivell d'infrastructuren, que també pot ser en aquesta línia, en aquesta línia de relacions entre uns i altres. Ah, de sí, sí. Doncs ho anirem veient també tot plegat. La setmana passada també en un altre àmbit, però en tot cas, encara que estiguem al juliol, l'activitat continua intensa, perquè es va fer aquest Consell de Mobilitat, en què més a més hi va venir molta gent. Hem parlat també amb Jordi Porta, amb el Regi de Mobilitat, que ja ho has passat, però sí que és veritat que de vegades aquests Consells no sempre tenen la resposta que s'espereu, que es voldria, i en aquest cas, tot i ser, més a més, també a mitjans de juliol, hi va haver una resposta important, per un pla que més a més també estan focats, com això que ara hi ha més a mig termini. Segurament és un principi, o per posar principis, del que anirà sense enjust, a nivell de circulació en molts sentits. Els Consells de Mobilitat i Seguretat Ciutadana, és veritat que no acaben de funcionar bé. I jo crec que hem de ser autocrítics i fer una reflexió interna, perquè jo que sí que he detectat, és que tant els temes de mobilitat, com els de Seguretat Ciutadana, s'enjus generant molta inquietud, molta voluntat de participar. I per tant, és estrany, més insisteixo, ens ha de fer reflexionar de per què el Consell que tenim, que és un òrgan de participació ciutadana, no acaba de funcionar bé. Segurament alguna cosa no estem fent bé com ajuntament, i jo crec que encara hi som a temps de canviar-ho. I per atrevent de la reunió aquesta que vam tenir, va ser una reunió prèvia, necessària, per poder fer la renovació, l'actualització millor dit, de mobilitat urbana. Que és un pla que... que toca moltes peces, toca el transport públic, toca la Seguretat Viària, toca la mobilitat... Un aparcament, també. Un aparcament que genera molta preocupació a la ciutadania. I aquesta primera reunió va servir per recollir inquietuds, demandes i queixes per part de la ciutadania, l'equip redactor del pla de mobilitat, que està finançat en un 70% per la Diputació de Barcelona. Entenc que ara ha recollit aquestes inquietuds, i el que farà és una sèrie de propostes, juntament amb altres propostes que s'estan treballant a nivell de serveis tècnics, per poder adaptar el pla de mobilitat que tenim a les noves necessitats. I sobretot dues necessitats, o dues realitats que tindrem ben a prop, d'aquí un temps, que jo crec que no serà molt llarg, que serà primer l'arribada del carril bici per la carretera reial, que suposarà un canvi, com tu dius, molt important de la carretera reial, i després d'aquí 4 o 5 anys, l'arribada del d'envia, també, per la carretera reial, que acabarà de suposar la transformació total d'aquest eix. Per tant, és bo que la gent participi, que s'assabenti d'allò que està previst que passarà en el municipi, i també que aporti solucions o millores aquestes transformacions que hi hauran en el futur. Aquests dies parlant tant amb el regidor de mobilitat, o també amb el portaveu de Movea, vam parlar d'aquests temes amb l'Ònlis Montfort fa unes setmanes, per exemple, pel que fa a l'aparcament, perquè també com que en l'últim ple també havia sortit diferents qüestions, però des del PDeCAT, el que tenia a veure amb l'aparcament, en diferents zones de Sant Just, es parlava d'aquesta idea de l'hàbit d'aparcament, perquè tant l'Ònlis Montfort com el Jordi Porta, deien que potser ens hauríem de començar a acostumar, perquè més enllà de la porta, quan es fa als llocs, i això aquí Sant Just, hi ha més llocs, però a diferència de Barcelona, per exemple, encara costa, fer aquest canvi. Quan més petit és el poble, més costum té la gent d'aparcar a prop de casa. I més en carrer és el centre, per exemple, la Taneu passarà, per exemple, a l'aparcament. Com que és un tema d'hàbit, potser costa més, però no sé si us plantegeu fer una campanya més específica, explicativa, o un cop funcioni, la gent simplement ho va integrant. No, aquí el gran canvi que està sobre la taula és implementar la zona verda a Sant Just. És una cosa que ja estan fent a altres municipis, i que jo cada cop estic més convençut que també l'hem de fer aquí a Sant Just. Per tant, és que té un cost més elevat, no? No, però... Pots resident a Sant Just? No, pel que ve a aparcar puntualment. Sí, pot ser el cost de zona blava o una mica superior, però dissuadeix aquella gent que ve de fora del municipi, a part que el cotxe el matí, i marxa, agafa alguns casos, agafen transport públic, com l'envia, o el just metlo, i en altres casos, venen a treballar, però també generen un problema de l'ocupació a l'espai públic, perquè una persona que ve el matí i deixa el cotxe en el bar recent, sobretot, que és el punt més problemàtic, 8 hores, doncs... genera un... el que està fent és restar aparcament a la gent que viu a a Sant Just, no? En tot cas, que està obert, té pros i contres, però... jo crec que en breu pendem una decisió al respecte, tornant de vacances, segurament. De posar una zona verda al centre, entenc, no? El centre seria una prova pilota, però no m'agafis la paraula, perquè la decisió encara no està... No està pressa. Doncs anirem parlant també després de l'estiu. Altres qüestions parlem també d'actualitat, avui 24 de juliol, demà és l'últim plaer del Parlament, sembla que, a principi, la primera 15 d'agost, hi haurà com un pacte tàcid sentia aquest cap de setmana, més enllà de Sant Just, entre... entre els diferents... Sí, que sembla que tot s'excel·larà una mica, potser més a partir del 15 d'agost, però sí, com sigui, sí, que no seran estiu... tranquil políticament parlant, tenent en compte que per l'1 d'octubre que hi ha menys de... menys de dos mesos, no? Ja estem veient també com es va accelerant, divendres passat, per exemple, el govern espanyol anunciava que exigiria els interventors de les conselleries que envien els comptes cada setmana, també amb la manassa de tallar el flar sense eufeia. Com ho veus tot plegat? Home, d'entrar en una reflexió, i és que a mi, quan m'ha sortit aquesta notícia del flar, no vaig poder evitar pensar que... que és una mica... agusarat, per no utilitzar una altra paraula, plantejar un... un repte d'aquesta embarcadura a l'estat espanyol, quan depèn de les injeccions econòmiques que et fa, per poder pagar els teus treballadors i els teus proveïdors. Em sembla una mica... no sé si... algú d'aquests que està al·lirant el procés no s'havia plantejat que això podia passar. L'estat, evidentment, quan li planteja un repte d'aquesta magnitud, doncs utilitzarà tots els instruments que està al seu abast per escanyar aquesta... aquesta iniciativa. I una mica el que posa sobre la taula és que... el procés és una fugida endavant. Aquest... l'1 d'octubre és una fugida endavant dels partits polítics que s'han compromès d'haver-hi un referèndum i aquest referèndum doncs amb el supòsit que s'acabi posant urnes al carrer o en institucions en locales... Perquè no creus que n'hi hagi als col·legis? Potser... A Turals, a Lituals. O en alguns municipis, sí, en dades no... Són dos. És un debat que hem de tenir. Allà on no n'hi hagin, s'utilitzaran els instituts o espais de la Generalitat però tot de punta que te'n vas a un escenari molt semblant al Nouena. Jo... Jo el que crec és una mica el que va dir l'exconsellor Jordi Bejet quan va fer aquelles famoses declaracions del diari avui que pensar-nos que... podem... podem fer un sum vinculant i que l'endemà proclamar la independència i que l'estat espanyol claudicarà em sembla que és viure fora de la realitat. La realitat et pot agradar més o menys però és la que hi ha i el que hi ha és el que sempre he dit en moltes entrevistes que hem tingut és que no hi ha cap país del món disposat a ajudar a la causa catalana i que l'estat té una força a nivell legal, policial etc. que jo crec que s'ha menys tingut una mica. O sigui, creus que de cara a l'1 d'octubre pot haver-hi intervenció policial d'exèrcit o una cosa així? No, de l'exèrcit segur que no. Jo crec que el govern espanyol... O pèndre el control dels Mossos? El govern espanyol no es pot permetre el luxe de que et tornin a posar segurnes com va passar el passant Nouena però també és veritat que han d'anar en compte en quina resposta donen la resposta a ser proporcionada si comencen a haver-hi alteracions greus al d'or de públic hi ha un punt que la situació es pot escapar una mica de les mans. Però sigui com sigui el final és que estem donant una mica voltes allà mateix. L'1 d'octubre tampoc servirà encara que es pogués fer referèndum i encara que pogués sortir al Sí ampliament tampoc servirà perquè a Catalunya sigui independent. Per tant... Per què servirà si hi ha referèndum? Jo crec que ara ja és més una qüestió d'honor d'uns i altres. És incòmoda per tant del partit socialista? Sí que ho és perquè el que està clar és que quan més s'encona aquest debat més difícil resultarà posteriori poder-lo solucionar. Hi ha molts amics que parlaven de política i més o menys pensaven diferent però veies que podies arribar uns punts d'acord i ara veus que els posicionaments de tots són molt maximalistes i és molt difícil arribar quan els punts de partida són tan distants i la realitat és la que és i la societat catalana en aquest sentit està un 50-50. A l'altre dia sortia l'enquesta del seu que deia 50 en contra de 41 a favor per mi és 50-50 està molt repartit. Amb un 50-50 anar amb posicionaments maximalistes però crec que és viure d'esquenes a la realitat social que tens al teu país. I també parat davant de Carme Perdona des de l'altre costat ignorar que hi ha molt nacionalisme i ignorar que tens una part del teu territori que no està còmode doncs em sembla que és un error ignorar la realitat d'una part del teu territori que també és molt greu. No hi ha referèndum l'octubre a nivell de societat també serà un xoc, vull dir, hi haurà una reacció per part de la ciutadania. És el que et dic. Ara hem entrat en un espiral que és molt difícil de preveure les conseqüències però hi ha no tant a nivell polític jo crec que a nivell polític no n'hi hauran més enllà de que puguin haver-hi inhabilitacions o suspensions puntuals de l'autonomia etc. Ja és un tema d'or de públic que hi hagi gent que senzillament no accepti les decisions que es prenen i hi ha gent de sortes públics. Jo crec que és l'escenari en què anem. Doncs anirem parlant després de l'estiu, en tot cas aquest dia... No serà amb tu. Exacte. Ho hem anat comentant aquests dies de l'estiu. Fem l'últim programa en directe des dels jardins de Can Ginestar. Justa la fusta continua. Demà hi haurà el capdavant perquè parlarem amb ell en aquest programa especial que farem els jardins de Can Ginestar. Un plaer per tant, que continuaran el setembre amb un altre presentador. Deixem que et desitgi de sort en la teva nova etapa professional. Moltes gràcies.