Entrevista a Laia Aubia, de DocsBarcelona - 27/7/2017

I a aquesta hora el que fem és parlar del documental del més que es projecta aquesta setmana, com sabeu que de últim divendres de mes la teneu de Sant Just, avui parlem del documental del mes de juliol, que és el meravellós regne de Papa Laef, en parlem amb la Laiauia del documental de la productora d'Ox Barcelona. Hola, bon dia. Per parlar del documental que veient el cartell és que et crida l'atenció, no sé com es pot resumir, explica'ns una mica. Com molt bé es veu a la imatge del poster, és un documental sobre un patriarcat, que és el patriarcat del Papa Laef, que té forma d'una banda de músics que fa una música espectacular, jo no la coneixia i m'he tornat superfant, però bàsicament la història és la història de com una família de músics de molta generació, tota la família començant pel Papa Laef que és l'avi seguint pels fills i pels nets, que formen una banda musical, que viuen sota de la mateixa casa a Tel Aviv, que van haver de fugir d'una república d'antiga onés soviètica. I el Papa Laef, que és el líder de la banda, és el líder de la banda i determina quin instrument toca cada membre des del moment en què neix, però també determina què hi ha per sopar, com s'han de vestir i on han d'anar a comprar. La qual cosa una mica és una història sobre un patriarcat absolut i com les generacions més joves de cop comencen a fer trontollar aquest regne. Per tant, doncs una mica la caiguda de tot plegat, no? Sí, de fet, no saps si acabarà caient o no, el documental et deixa que tu t'hi facis, t'hi facis endavant. Però sí, sí, una mica és un llagat que no s'havia qüestionat mai fins que arriben els més joves de la família i sobretot per raons creatives comencen a voler caminar el seu camí musical, però també de dedicació o vocació professional. Sí, bastant curiós, també, s'allunya una mica dels últims documentals que heu portat, no? Sí, la veritat és que és un documental molt estiuenc. Sí, fa pinta que arribarem, no? Segurament. Sí, sí, de fet, jo crec que quan el veiem l'altre dia a l'estrena que vam fer a l'arribau és increïble com un personatge que es va construint a poc a poc, que és el del papalet, i que jo crec que acaba d'anar com a espectador i com a espectadora, especialment acabes com general allà un destop, però cada vegada que aquest senyor surta en pantalla és tan carismàtic que la gent reia cada vegada. Sí, té força, com a personatge, els defectes que tingui, no? Sí, jo crec que són personatges que semblen sortits d'una ficció, tots ells, comencem per patriarca, però tots els altres. I, per tant, jo crec que hi ha un punt on, com a espectador, gaudeixes de la tragicomèdia, però és una història per atrapolar a totes les famílies irrelianes o a les famílies russes que es van exiliar, però, evidentment, hi ha una crítica al sistema aquest del patriarcat. El que hi havia també al darrere, no?, i que també hi ha un punt d'història, d'alguna manera, segurament? Sí, i de música, sobretot, crec que és un documental musical, i que per als que no coneixin la música vocarèda és fantàstica. El director, no és directora, per això, que et veu això? Sí, directora. Val, talvada almenys veig que és jove, més a més, no?, és anar a escoltar a la 83. Sí, ella és la jove. Sí, el nom Pinchas, que és el director, que és una mica més gran, era el productor d'una pel·lícula que ja va ser d'Ox del Més fa uns anys, que feia debut son. Sí, eh?, actualitat. Sí. I ell s'ho repeteix, com si fiquéssim en d'Ox del Més, i la talvada no. Estudiant, bueno, m'acaba d'estudiar... Ah... Estudiar art i audiovisual... Sant Just Notícies. Mira, és la primera aventura conjunt agafant amb el d'Ox. Molt bé, per tant, doncs... I arribar així amb format d'Ox del Més, no?, ja... Tu dius que ha passat per un munt de festivals abans, no? Sí, jo crec que ha passat d'Ox, que és tan... a nivell nord-americà, i la festival més important que hi ha de documentals, ha estat el d'Oca Vip, que és la festival de la TVVip, una producció d'allà, i ha passat pel d'Ox Barcelona amb molt bona rebuda. Crec que és un d'aquests... costa trobar documentals còmics. És veritat, eh?, que a vegades sempre tenen aquesta... encara que siguin variats, però sempre hi ha un punt més... transcendent, no? Sí, és que jo crec que el registre habitual del documental, com tu m'han fet, o molt reivindicatiu, o... o molt dur, o molt épic, i en aquest cas no, és un registre molt diferent, i crec que és d'aquestes històries rodones, que de veritat que et fan plantejar si estàs davant d'un documental o no. Per tant, doncs, una bona manera també de tancar la temporada, perquè l'agost pareu, no?, almenys aquí s'enjusti, i de tancar la sessió del documental del mes, a més d'últim divendres de juliol, doncs amb una història fresca entre cometes, no? Sí, no sé si ara també ho deixem fer, si pots prendre una cervesa mentre el veu, és una opció fantàstica. Ho comentarem, perquè en alguns concerts de jazz es fa, per tant, igual es podria afegir l'opció, en aquest cas. I, a més a més, aquest component musical que també ens destacaves. Sí, jo crec que està funcionant molt bé. Juliol hi ha molt poques sales que continuen programant de la xarxa, perquè de vegades hi ha llocs que tancen o que deixen d'efectivitat, i els que ho han fet estan tenint una lavuda fantàstica. Vull dir que crec que és un bon documental atiuet. Fa pinta. És el meravellós regne de papa Aleph, el que deia, amb si podeu entrar i buscar una mica. Doncs només el cartell segurament jo es farà també venir ganes de descobrir una mica més d'aquest documental, que, clar, em pot ser curiós de sentir, també, perquè és versió original en ebreu rus, i encara en altre llengüe, no? Sí, sí. Subtitulat, eh? Sí, sí. I que canten amb la seva llengua, que té una sonoritat diferent. I com a cosa per també denotar el to del documental, si veieu la gent que vol dir veure el trailer, que recomano, encara que no vegi, el documental que vegi el tràilets. A ells, en algun moment, el tràilets, són etiqueta com en Jackson Fie, el Tegy Hitan. Home, doncs plomètic, exacte, i només amb aquesta definició segurament ja fa venir ganes de descobrir mi d'encena, que potser el podem sentir alguna cosa. Aquest és el principi, del tràilet, dins d'aquest escenari i dins d'aquest personatge. Doncs aquesta és la proposta, perquè et divendres aquest documental del mes, que, com cada mes hi sabeu, ens acostarà els dos Barcelona del mes. N'hem parlat avui amb l'Alià òbvia. Fa venir ganes, ja, de ballar. Entren l'estiu, realment. Crec que surten moltes ganes. Doncs aquest divendres les vull del vespre. La teniu. Moltes gràcies, l'Alià. Que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Bones vacances. I tot allà hi feia lloc. Just de l'estiu. 012, la Generalitat, al teu costat. Un estiu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Vadeu aigua i sou de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu agudes alcoàlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia quan fa més calor. Puseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeugeira que no sigui ajustada. Puseu-vos una mica la cara i la roba. Visileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. 012, la Generalitat, al teu costat. És una garantia escollir una empresa d'adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatòria o furt del mòbil, informeu l'operador. Faciliteu-li el número d'imei i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació al consum.cat o bé truqueu al 012, Agencia Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Estàs escoltant? Just a l'estim. Aquest billon sigui de lloc on anava el convers del món il·lustrat. Aquest cop serà amb l'escenògraf Ramon Ibarza, qui tenim ara a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. En aquestes converses ja sabem que passen per qui s'enjust, perquè ens hi han estat diferents persones vinculades amb el món de la cultura, que han tingut també relacions s'enjusts i hi ha una trajectòria important al darrere. En el teu cas comptes amb una trajectòria de 50 anys de professió, dissenyant per teatre, opera, ballet, cinema, televisió, un món de disciplines, per tant. De totes aquestes, quina és la més exigent per tu? El teatre, el teatre indultablement. Jo penso que el teatre és la... la gran escola... Ho hem destacat en titulars. El teatre... El teatre... El teatre... El teatre... El teatre... El teatre... Votar al teatre... Votar al teatre... Votar i portar lath voicesYeah. Votar, portar lath voices kinda? El teatre...? A més a punt de que Espanya, després m'entra al teatre professional, canvies llocs de treballar per a tothom de l'Àquils. En aquest sentit, balles, a veure que si no tenim bon periodisme, no podem tenir una bona administració. Encara veu que hi ha hagut de fer-hi el nostre aspecte. I aleshores permet fàcilment entendre el que fas per allà. A més a punt de fer-hi el nostre aspecte. A més a punt de fer-hi el nostre aspecte. A més a punt de fer-hi el nostre aspecte. Evidentment, entendre el mental que fas per allà. Per nosaltres, això no és un teatre. També diré que l'Òpera també és un punyera de prop. Evidentment, haig d'haver fet-se un teatre, perquè l'Òpera també té un cúcic que és més complicat, És molt diferent, per tant, també, treballar per un àmbit que per un altre. Sí, però si el control és de bon periodisme i reivindica un periodisme... Tens més geina. És evident, per exemple, que el teatre controla exactament el seu veu. El seu punt de visió quines, i podrien dir que tot està molt sol, per exemple. En canvi, amb xinemes, doncs, en el teu cas, et poden retratar la mandèver de un viatge de molt tant. I, a part de la visió, amb vàries càmeres a l'hora que treballes, també parlarà d'avui, de les noves generacions... Com molt més controlats, però... Però, per exemple, hi ha això. I llavors, es fonamenta del teatre... S'enjust notícies. La feina de Sant Llobre, a vegades, potser no és tan aviat, per gran públic, tot i que molts cops fins i tot en teatre és la clau, no? Perquè, si no funciona el que hi ha, doncs, possiblement no funciona la resta. Lluís, jo ja estic amb la taula a Sant Llobre. Sí, que sí que hi ha. La llunya del públic, una mica. Jo no estic amb la taula a Sant Llobre. Hi ha com una labora molt prèdica, és la platja, la bora d'entre l'aigua i la sorra, i després també hi ha la bora d'una sensació que tot això neix com d'una experiència que havia començat aquí a Sant Llobre, de compartir la poesia amb la gent, i també a la bora, també s'explica a prop del llibre, la bora de la roba, també com una metàfora del cel·lit, tal cosa. Estimulant d'informació en ciències i humèdiques, i l'escriptura i la literatura sempre nàntara amb ella. Has tingut a conèixer també una ocasió al concurs d'Espanya en català per a nous professionals? Aquest... aquest... aquest... aquest lloc... De fet, la vintosana edició del certamen es van dur el primer premi amb Rosa i amb Poesia, la categoria de dos falsetius, tres segones, sense llançor i un viatge a Sant Llobre. Clar, per la gent, algú que no ho tingui clar, no? Com ho explicaries així, amb poques paraules? La categoria d'àmbit científic i també d'escriptura. Que fem molts altres. Perquè, de fet, una mica és dissenyar un espai, no? Clar. Això es va dir a la base, després, aquí, hi ha moltes coses al dia a dia. No, no. Espai, es dissenya... Es fa que dins de l'espai es faci diferents, no? Primer es dissenya, després es consueix i després el més important es senifica. Clar. I, per tant, a l'hora de pensar en temps, no? Per trigar... Tota la informació local. Hi ha un espai, depèn molt del projecte en concret... Depèn molt del projecte en concret... Depèn molt del projecte en concret... El meravellós regne de Papalè, és el 12% d'anada al mes de juliol, és una projecte... És un presentat per una família de músics que podrem veure de la TV3 a la tele. Sant Just Notícies. El meravellós regne de Papalè, és la reculla i història de la família alè, en un primer lloc, perquè... I després està més o menys, més o menys, dissenyant una escenografia per un projecte gran. Està al·lugada, eh? Pots escalar, doncs, 3 o 4 mesos. Però després, tot allò que tu has somiat, s'ha de compartir amb matèria, s'ha de construir, s'ha de fer, s'ha de trobar, i el que és que s'ha de adaptar, i serà un projecte molt greu per sopar. Sí, un projecte que no li teniu moltíssim, hi ha alguns pents, els transports, es fa a prendre, i la teoria que has dissenyat, i és el llat restable per treballar, la teoria que hi ha a sopar, i és una cosa que té que fer guia, o ho guia, que és la vida de família, no és només la part que hi ha que provoca, que cada cop que apareixen pantalla, ens vei sentiments diferents entre altres. que volin per això diferents o no. Clar, de tot aquest temps, quins algun projecte o més d'un, que d'aquests que diguis que n'estàs plenament satisfet, que hagis pogut, doncs, a un jugar-ho tot bé que t'ho paginat bé, o sigui, amb més o menys pressupost, però... El documental també reflecteix contra un toll a aquesta estructura familiar piramidal, amb la Vale Valcim, sobretot gràcies a les noves operacions. Hi ha alguns, els integrants de la família... Realment, per mi, he fet moltes coses, moltíssimes, no?, com que, per exemple, que és... doncs, així, molt... molt satisfet per a la CAC. Per com va funcionar? Si de cop va funcionar, i, més a més, un dia, un cop posa cap baix, i la llibertat era petita, es va fer tot perfecte, les altres es van ajustar, i el resultat, em va dir més que dir que s'estan bones. Va ser, va ser, va ser color. Va ser, també, així. Com un de la copta entrenyabilíssim, és el meu treball amb l'Àngel Casas, amb l'Àngel Carles nou. Això va ser un tant, això va ser... Va ser un canvi molt important, a més, no? Bé, no, clar, però això va ser... Format fa 30 anys? Sí, sí. I va fer una feina per televisió, de les primeres, i les hores, doncs, que va ser un treball fantàstic, i que a casa setmanes demanava una part diferent, i, no ho sé, contenta més que per al decorat en si mateix, perquè era un decorat, diguem, bastant elemental, et parlo de la relació i de la felicitat extrema, que s'ha produït durant aquests anys. Tota la informació local. També, un dels millors records que tinc, de la meva carrera. Clar. I, de fet, clar, estem parlant, ara, justament, parlant d'un projecte del 2012, d'un altre dels anys 80, perquè tu portes com 50 anys de trajectòria, no? Sí, no, no és que... 50 anys, exacte. Per tant, encara que la feina l'accent, m'imagino que és la mateixa, però ha canviat moltíssim la teva feina en aquests 50 anys. Sí, per tant, la... I és obert a tothom, que vulguis estudiar. Estar-ho ja amb el Pantomaca, i l'envoltir com a pla principal. L'he explicat amb el Mujo. I ara, doncs... El Pantomaca és diferent, i el projecte és cènicament, d'on s'ha pogut menjar bé, s'ha portat allà. Pobòlgica, fugir cava, i apostos de perill dels ordells de Massapant, un histori el que es fa, i el font és... Aquesta que comptaran l'actuació musical del duet comat, per a la tendra per on ja la veu, i jo me'n vellado a la guitarra. És com tenir un llapis nou. Com de bo, doncs ara ja... Ja hi estigueu, però ja hi ha gent... Potser en posem tot el temps, i si termina, doncs... Clar, clar. La base ja de si, no? Ja no. I són coses que no inspectava avui quan va comentar. Doncs... Doncs... Eh, doncs... Doncs... Ah... Ah... Clar... Mm... Clar... Mm... Clar... Mm... Mm... Mm... Mm... Clar... I, per tant, suposo que també els esmables que surten ara tenen més aquesta... Aquesta basant, no? Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... Mm... Mm... Clar, clar... És curiós, no, no, en realitat, perquè passa amb tots els oficis, eh, però és veritat que amb aquest cas, a més, és molt gràfic, no? Sí, molt, moltíssim, home. És que jo soc gràfic... Clar... El llarg d'aquests anys també és robot diversos premis, i també a lesастés a la gestió autòstica de l'ap DOWN, sí, el monitor tun раздел, i ho hem d'entendre carbonàs. Presumats que li resten iaMEs o arena i que es reviden les eleccions informores. Ah... Grandma. Ja, home... Món papers, prèvies de les notícies... Mmm... route divarus d'apá..... mm, Ja em dèiem. Per exemple, he vist una cosa i vaig dir que per a un recorregut teatralitant, deixeu per mi un instantòria. Esclar, l'estil, no? També hi ha previst l'unió germana entre ràpid grocs i crocs, i que a què fas a la gent? Perquè, en el moment, el teatre està enviat part de debitar els empatges com a part de l'any passat. És una part en 12 amics. Si més que res, s'ha volgut potençar que no hi hagi un empatx i en busca una manera de puntuar diferent. Les proves poden comptar un com un teatralitari de tots els anys. Esclar, és necessari. Et sents valorat per això, per el públic, per la crítica, també? La gent s'ha d'inclicar les proves, que en un moment no t'havia sentit la defensa. Sánchez, notícies. Una més, el nucli lidera l'utilització de la festa amb més oïdesis del que triomfa en una crida, perquè som imatges, en part de poder, som encara més. Estic importable. Home, jo estic encantat. És la cosa que és una vocació que tenia entre aquest petit i, sí, idealment, tot. Dintre d'altre cap, s'ha de fer per mi el fet de cantejar i fer teatre, de cantar i fer coses per mi, és l'altre dia que em podria tractar. Estava bé, continuues en actiu, a més a més. Ara fa 50 anys, però no vol dir que pleguis. Home, jo plegaré, però quan no... Esclar. En aquest temps, recordes, també, algun moment difícil, algun moment que ha estat més dur, una etapa? No he tingut, però no recordo. Això està bé? Vol dir que guanyen els bons, llavors. No vols recordar-ho ràpidament? No, ni de jo. Jo volia que hi hagués trecastos, trecastos que poden venir des de molts llocs entre ells, però realment jo sempre he tingut un drama. És a dir, que n'he tingut, com tu n'hauràs tingut també la seva vida professional, tu pots, però no la teva, tu hi has tingut. T'he pedit molt bé, molt bé, molt bé, però malament no hi haurà una baixada. I, llavors, recordes que el següent espectacle o la següent encarreg sigui l'aptualitat de l'alcalde. Clar. Aquest dilluns seràs a Sant Just, en aquest cicle que es fa de converses al món il·lustrat, a la selecció del console i Gidibet. Com la planteges l'assessió d'aquest dilluns? Jo... És una cosa que m'agradaria molt, que fos interactiva. Avui havia... Just notícies. Volia que la gent em fés preguntes i... Sant Just notícies. Se'n fa molt perquè és un úficient gigant. Aleshores, on estic seguda, que és que era diàleg, jo m'he vist a una conferència, em protejo com una conversa, no? Aleshores, jo la vull dividint dues parts. Una explicant què sóc, o què som, els escenòlegres, explicant què és, des del que t'he dit, ara, que vol dir escenòleg. I al final, d'aquí a temps, ens ensenyaré un projecte que he fet d'un espectacle amb totes les seves faces. El tinc documentat, que vol ser des del disseny, a la construcció, a la sensicció. Perfecte. Per tant, això serà dilluns. Dèiem que vas viure Sant Just dels 4 als 24 anys. Ho he invitat al principi. Per tant, no sé si ara també tens alguna relació amb un municipi, si has tornat a dir, no? No, no. Tinc i exemics, no? O companys de espades, de la gent amb juventud, no? Segur abans, veiem, però no, no, ara no. De fet, quan els pares vivien aquí, que se'n van a Sant Just, amb els nevans de 2000 o així, doncs hi anava. Jo que em vaig veure els pares per la setmana, però no, no, no. I també m'encantaria. Per tant, serà un retorn, una mica, també, que et diguis a casa. No voler, no. Quins recordes, per això, de Sant Just, de Sant Just, que vas viure? Home, jo el sentit que vaig viure, jo anava amb algú a l'acolla, la tenia avui, la sèrie, l'acordo a les escoles noies, a l'acadèmia abans, vaig estudiar a la gent amb l'acolla. Ai, ara, quan em trobo avui, i el veig tan bé, i això és un meu just i guàrdic, no? Però el vegox és en Just, en fotografies, en sèpia, una mica d'una època bastant gruït. Doncs aquest dilluns, d'això, en principi, no se'n parla, d'aquest paper de Sant ògraf, de Ramon i Bart després de 50 anys, doncs el darrere del teat, no sé si haurien de dir el darrere o no, eh? Dins exacte, dins, com a Sant ògraf. Serà a les 8 del vespre aquestes converses del món inustrat. Moltes gràcies, Ramon. Moltes gràcies, tu. Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia. Adéu, adéu. Just a l'estiu. És una garantia escollir una empresa abderida al sistema habitual de consum. Durant el viatge, porteu sempre el telèfon de l'agència de viatges o del seu representant al país on estigueu. Trobareu més informació a Consum.cat, o bé truqueu al 012, agència catalana del consum, Generalitat de Catalunya. Dius que et preocupa el món futur, que vols el millor per mi, però no et dona la gana reciclar. Passes de separar les teves deixalles. És més fàcil posar-ho tot a la mateixa bossa. El món futur també va en aquesta bossa? A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan.