Entrevista a laia Flotats, portaveu del PDeCAT Sant Just - 31/7/2017

... Doncs cada dilluns, després del ple, aquí a la ràdio entrevistem a la portaveu del PDeCat, l'Aia Flotats, bon dia. Ara l'Aia Flotats, què deia? Hola, bon dia. Perdona, que tens un divertit micro. Tranquil·la. Portaveu del partit majoritari a l'oposició de l'Ajuntament per comentar com va al ple, en aquest cas el ple ordinari del mes de juliol. Un dels temes més destacats, com a costumes habituals, són les emocions, i se'n van tractar dues. Se'n van presentar dues emocions l'altre dia. Una que presentaven els grups de govern, PSC, que removem en defensa de la sanitat pública, que tots els grups vau reculsar. Per què vau decidir donar-hi suport en aquest sentit? Perquè estem d'acord amb el que és el fons de l'emoció, que volem una major i millor sanitat pública i de qualitat. Això estem tots d'acord. I l'altra emoció l'apresentava a Ciudadans. En defensa del trilingüisme, reivindicava de fet el trilingüisme als centres educatius catalans, aquest text prova a ser rebutjat per tots els grups, excepte a Ciudadans, que era qui presentava, i al Partit Popular, i per tant no va tirar endavant, des del PDeCAT, per què no es va donar suport a l'emoció? Perquè Ciudadans, bàsicament, el seu leit motiu és anar a atacar la immersió lingüística. I nosaltres la considerem que la immersió lingüística ha sigut una eina, i és una eina de cohesió social molt important a Catalunya. Aleshores, qualsevol emoció, comentari... Bueno, o sigui, idea de trencar aquesta llei i aquest consens, sobretot perquè la llei d'immersió lingüística es va aprovant al seu moment amb un consens molt majoritari. Però qualsevol acció política o proposta política en caminar de trencar el que és la immersió lingüística considerem que és un error i que és greu, perquè la conseqüència pot ser que s'espanyi la cohesió social. De fet, es parlava fins i tot d'obsessió, en ocasions que sembla que Ciudadans pugui tenir amb el partit... amb el català, a l'Educació Catalunya. Sí. A més, en Jusfa Salva va fer una bona defensa del vot, i nosaltres suscrivim gairebé tot el que va dir en Jusfa Salva, que ho va fer molt bé la veritat, i és això. O sigui, també des de Ciutadans es veu un desconeixement de la realitat. També en Josep Maria Cortés, el meu company de partit, també ho va comentar. Hi ha instituts o hi ha escoles on l'ensenyament es fa en castellà. Però perquè la realitat... Sí, molts professors que ho trien, fer-ho directament en castellà. Sí, perquè la realitat social de l'aula és la que és. I si ho fas en català no t'entenen i ho has d'acabar fent en castellà, precisament també per garantir l'ecuació social, i més que res, que la gent entengui i acabi aprenent els conceptes que s'estan ensenyant. Aleshores, clar, que Ciutadans faci aquesta emoció, dient que ha de ser un 40% en castellà, un 40% en català i un 20% en anglès. Quan és això, o sigui, la llei d'inversió lingüística, el que diu és que preferentment la llengua vehicular serà el català. Però ja està dient preferentment. I es dona un marge a cada centre educatiu perquè faci de més i de menys en funció de la realitat social de les seves aules. Sembla que Ciutadans això no ho coneix. Doncs aquest va ser un dels temes, també, com deia, amb aquesta emoció va ser rebutjada, perquè tots els grups accepta PP i Ciutadans van votar-hi a favor, tot la resta van votar-hi en contra, i un dels punts en què el PDeCAT es va abstenir va ser... De fet, va ser l'únic partit que va ser l'aprovació del Pla de Juventud, Pla Municipal de Juventud, pels anys 2017-2020, un pla que just fa salva també va explicar que hi hauria 3 ejus bàsics en aquest pla, perquè des del PDeCAT no el va recolzar. Hi havia alguna cosa que no... Hi ha algun aspecte que encara no hi estigueu d'acord? Bé, no, bàsicament, és que ens reservem el poder fer, ara, les elegacions que estimem oportunes. Bé, perquè ara és l'aprovació inicial d'aquest pla, sobre el periodisme d'exposició pública... Les aixeues van parlar amb el regidor de Juventud. Li vam comentar que aniria una mica d'aquesta manera. I es pot avançar alguna cosa per a unes elegacions? Això us reserveu, i quan s'aprovi el pla de Juventud? I veu un malentès, perquè aquest pla de Juventud ens envaren parlar aquest mes de juliol, al mes de juny, a les comissions informatives del mes de juny. Aleshores, el que ens van comentar és que havien de fer el pla de Juventud d'emergència, perquè s'havien adonat que s'estava a punt de vença i d'educar, i si no el tenien vigent, un nou pla de Juventud no podien accedir a les subvencions que fa la generalitat, i, aleshores, amb caràcter d'urgència, fèiem un nou pla de Juventud. I que només en el seu moment, al mes de juny, ens van dir que només tindreu una setmana, 10 dies, per poder fer les vostres propostes. I vam dir, una setmana, 10 dies, no tenim temps de mirar-nos tot aquest text i de fer les propostes. I clar, ja ho van deixar aquí. I després, al mes de juliol, ha sigut quan ha sortit pel ple, nosaltres fallo nostre, perquè nosaltres vam entendre que s'aprovava interremament. No, no. No vam entendre que això passaria pel ple. I al mes de juliol, quan ens van dir, no, si passarà pel ple, vam dir, vale, doncs, molt bé. Aleshores, sí que tenim temps de mirar-nos-ho. Sí, sí, sí, podeu presentar legacions. Aleshores, ens presentareu ara... Ens en mirarem en calma i fem les propostes que carguem oportunes. I, en teoria, són 30, 60 dies, aproximadament. Molt bé, doncs, quan s'aprovi, definitivament, aquest pla en tornarem a parlar, sí, perquè et tornarà a passar, òbviament, pel ple. També el ple va donar llum verd de dijous, de forma inicial, a l'ordenança reguladora de l'estacionament de vehicles, per persones amb discapacitat, en aquest cas, amb el suport d'un ànima de tots els grups. Quins avantatges creieu des del PDeCAT que pot aportar aquesta ordenança? Claredat, de cara als veïns i als usuaris. Més que res, perquè ara es veu que s'estaven aplicant diferents punts legislatius, diferents lleis o diferents reglaments, diferents llocs, interpretacions, i clar, era una mica confós o podia prestar confusió per part de la ciutadania. Aleshores es fa una ordenança de manera que queda clar, les ordenances són públiques, tu te'n pots llegir-la, tu te'n pots conèixer amb quines condicions, quins requisits i quins cost pots tenir. Si és que el té, el fet de tenir una reservada, una plaça a l'espai públic per poder aparcar persones amb minus valia, de mobilitat, aleshores és bo, tot el que sigui transparència i facilitat per als ciutadans de conèixer el funcionament de l'espai públic, és bo. Molt bé, com dèiem, a aquest punt també es va aprovar per una animitat. Sí, només volia fer un apunt. La Gina Pohl va dir que a la comissió informativa havíem dit que el règim sancionador que es preveu de que fossin les sancions més altes. D'on ve, això? Això bé, perquè les sancions que estan ara previstes són molt baixes. Llavors ja li van fer notar que un règim sancionador amb sancions molt baixes comporta que la gent li surti a compte, no complir la llei. Sí, que a vegades et surti més a compte fer l'ascensió i pagues la multa i ja està. Però clar, el mal ja l'has fet. Estem parlant de l'espai públic, l'espai de tots, i una qüestió molt sensible i que és molt lleig fer frau en aquests temes. Nosaltres per això van dir que potser seria més interessant. Perquè la gent s'ho replanteixi, realment. Perquè la gent veig que realment fer un nus frau dolent, donar plaça reservada en aquest sentit, li pot sortir molt car. I aleshores, bueno, però ella va voler fer aquest apunt polític. Perdona, tota la malaltia del món. Doncs jo ho aclareixo ara. Doncs queda dit, sí que és cert que la Gina Pohl va dir que des del PDeCat avió heu proposat això de fer sensions més elevades. Cadascú és lliure de fer el que cregui que és més convenient cada fer. El que passa és que si també ets lliure de saltar-te una llei, tots la tenim aquesta llibertat. Que passa que, clar, per la bona convivència de tothom, quan tu, en l'exercici de la teva llibertat, decideixes saltar-te una llei, hi ha una responsabilitat. Si la responsabilitat és baixa, aquesta llibertat no funciona. L'has d'assumir, en tot cas, tot clar. Doncs aquest va ser un dels temes destacats del ple. Com deia, m'has d'aprovar per on ha animitat aquesta emoció. I també es dona a aprovar dos suplements de crèdit per promunçar, per retirar endavant l'habitatge de Lluge, aquí a Sant Just. Com valoreu aquesta política d'habitatge de Lluge? Bé, ja era hora. O sigui, al seu moment, quan nosaltres ja ho veurem dinar... No sé si ho veurem dinar el ple o la junta general, que ha tractat aquest tema en dos espais diferents, en un curt període de temps, nosaltres ja ens va sorprendre la primera junta general de promunça en què es va tractar de fer promoció nova, hi ha d'habitatge públic, que va ser ara fa un any en què es va proposar de fer-la, de comprar. Nosaltres ens va sorprendre perquè nosaltres el programa portàvem de Lluge i Esquerra Republicana i Movem també ho portaven de Lluge. Esquerra Republicana i Movem estan a govern. I quan ens van plantejar fer una promoció de compra, vam dir... Això no és correcte, hauria de ser de Lluge, que és el que fa falta ara. Aleshores, en el seu moment, que ja ha de ser així, que no podia ser d'una altra manera, perquè promunça necessitava fer una promoció per poder superar els seus números negatius i que necessitaven fer això, però que hi havia la possibilitat de fer un tercer bloc dintre de la mateixa illa, que aquesta sí que seria de Lluge, nosaltres vam dir... Perfecte, no? Tireu endavant així, vam fer suport. Tireu endavant així, i la següent promoció, que serà aquesta tercera illa, es feia de Lluge social i a veure si així ja comencem amb aquest programa nou, que es repeteixi nosaltres ho portàvem al nostre programa, o sigui, amb aquest projecte nou, de vivenda de Lluge social. I la sorpresa va ser quan al cap de dos mesos ens convocen una altra junta general i ens diuen que aquest tercer bloc serà de compra. Home, això no és el que vam quedar. Tant ara que ja es comença a fer una promoció de Lluge social, bé, doncs estem d'acord, evidentment. És el que nosaltres també volem i desitgem que es faci. Doncs això ho veurem ja als propers mesos aquí a Sant Just. Sí, ho anirem veient. De fet, ja ho estem veient, una mica, no?, sobre el terreny ja s'estan fent obres, construccions. Ara en parlarem també a obres. A Grans trets, com dèiem, aquests van ser algun dels temes més destacats del ple, però durant la sessió també van sorgir altres temes d'interès, de setembre tindrem una nova línia d'autobús aquí a Sant Just, que connectarà directament amb el parador, que és aquesta de la 30, però després de conèixer aquesta notícia vas fer un tuit en què asseguraves que aquest no és exactament el repte el que cal fer front a Mas Lluís ara per ara. Quins reptes prioritaris creus que t'endem a veure amb Mas Lluís? Amb el tema del transport, els veïns de Mas Lluís, veïns i les veïnes de Mas Lluís, nosaltres quan hi parlem, no només demanen una connexió amb el poble, sinó també una connexió amb la renfe de Sant Feliu. Aquesta línia en teoria diu que podria allargar-se en un futur cap allà i cap a... Ara no, clar. Jo només recordo que fa un any i mig també es va signar el nou conveni amb l'AMB de la gestió del transport públic de Sant Just, i en aquest conveni que es va signar per 3 anys, no es va preveure res per Mas Lluís, res de res. Ara, per fortuna, s'ha inclòs aquesta nova línia, la línia L30, però ha sigut gràcies a la presió veïnal. I que nosaltres ens hem passat uns quants plens reivindicant tu això també, dient, escolta'm, aquest tema no el va tractar quan tocava i està penjat, i la gent està penjada Mas Lluís. No té accés als serveis de Sant Just. Aleshores, bé, celebrem. És cada 20 minuts... Bé, no serveix a la meitat. És un espai... És probable, m'ho imagino, sí. Però de fet, el 157 i el 63... El 63 encara ha passat més freqüència, però el 157... El transport públic d'aquest poble ja no només Mas Lluís, sinó que la resta del poble deixa molt que desitjar. Però és un déficit històric. És un déficit històric i ve d'unes dinàmiques socials antigues, però la qüestió és que hi ha un problema de transport públic i hi ha el problema també és que quan crees un barri nou a l'extrarari de Sant Just, o sigui, més enllà del polígon industrial, has de preveure tota una sèrie de serveis que hauràs de donar en aquesta gent, aquests nous veïns i veïnes, i el que hem vist és que l'equip de govern, que és el mateix que va dissenyar aquest barri, no ho va preveure en el seu moment, i ara està improvisant sobre la marxa i el que pot. I bé, fan la línia L30, L39. Hi ha veïns que s'estan caixant, perquè es veu que la L10 la treuen i s'estan caixant. I els reptes que nosaltres diem que cal fer front, no només és el transport públic de connexió cap a Sant Just, sinó atendre les reivindicacions veïnals i donar-los aquesta comunicació que passen feliú també, o sigui que cap a la rem fer. I, a més a més, tot el que és la millora de la viabilitat, la viabilitat de connexió per altres mitjans, arreglar els carrers del polígon industrial que connecten directament amb el poble, la passarella o famós pont, arreglar altres carrers que els hi puguin d'un accés, hi ha una sèrie d'altres aspectes de viabilitat que fan falta, i per això vull recordar que hi ha una partida de pressupostària reservada de 3.600.000 euros a telefecte, o sigui, de diners n'hi ha. Doncs això també ho anirem veient als propers mesos al poble, i aquests dies també s'estan fent un bon grepat d'obres a Sant Just, afritant l'estiu, i molta gent també a marxa de Sant Just, una de les més destacades està fent ja aquests dies el carrer Bonavista, de fet, l'altre dia el portaveu, no el portaveu, el regidor del PDeCat Joan Esmeratz també en feia referència, que les obres del carrer Bonavista havien començat abans al previst, quan el govern havia dit que començarien el mes d'agost, que ja han començat de fet, entre tots els arbres, com valoreu tot plegat des del PDeCat? Bé, veiem una altra vegada el que va denunciar el meu company, és una altra vegada la improvisació i la falta de comunicació amb els veïns, perquè si fas una reunió informativa, en què expliques, que les obres es freen a l'agost, la gent, sobretot els comerciants, que és el seu negoci, la seva manera de viure, o sigui, el seu sustent, oi? Sí, sí, sí, ja. Clar, es planifiquen d'una manera i es troben que no compleixes la part del teu pla i comences les obres abans d'hora i els estàs afectant. Aleshores, clar, no han tingut temps de fer els canvis que... o preparar-se els seus negocis i els seus comerços per poder fer front a les obres d'una manera anticipada. Això per una banda, i després també en Joan Esmeratz, el que va comentar també, és que hi havien hagut canvis del projecte. Que inicialment es va dir que s'asfaltava una part, es canviaven només uns paviments, ara es veu que es canvien més paviments, ara, a més a més, hi ha un forat enorme, perquè es veu que s'ha de canviar un dipòsit d'aigua o alguna cosa així, va explicar el Joan Besaganyes. Això tot això no estava previst i s'ho van trobar sobre la marxa. I més que res, el que denunciaven Joan Esmeratz és la falta de comunicació, que és el que sempre diem, que es tira pel recte, es prenen decisions i no s'explica ningú. Doncs també els propers mesos, en principi, aquest estiu s'acabaran les obres del barri centre, en teoria. Esperem. Esperem, en teoria. El Joan Besaganyes també va dir que al setembre ja es podria circular normalitat per aquesta zona, veurem. I el mes d'octubre, o la tardor, començaran les obres dels dos parcs famosos, a part de Can Segreira, a part de Ramla Major, com ho veieu, aquestes planificacions que s'estan fent... D'aquestes planificacions de l'octubre que es començaven aquestes obres, d'aquestes no en teníem constància. A partir de la tardor, veient que començaria segurament la construcció d'aquests dos parcs, que per la tardor... Com pots veure, els regidors no ens informen tampoc. Vull dir, no informen la ciutadania i els regidors tampoc. Doncs... El que sigui arreglar parcs, bé. El Parc del Triangle del Chinxilla hi ha una oposició veïnal. Sí. I des del PDeCat també... No veieu clar... No entenem que el que és la decisió de l'urbanisme de la ciutat s'ha de fer amb consonància amb les demandes dels veïns. No pots anar en contra de les demandes dels veïns, i més dels veïns de la zona. I ja està parlant vells, i ja està consensuant vells els projectes. I el que estem veient és que això no s'està fent. Perquè el Triangle del Chinxilla va lligat amb la modificació de jocs jovenívols. I la construcció... Que es tregui la pista de jocs jovenívols i es passi al Triangle del Chinxilla, i en la pista de jocs jovenívols construir un bloc de pisos. Això els veïns no ho volen, de cap manera. I, a més, en el Triangle del Chinxilla, en el seu moment, hi havia el compromís que allò seria com un parc, com un bosc. Sí. Bosc de passeig, un parc. S'ha transformat el projecte i hi haurà una pista. Clar, la pista que hi ha jocs jovenívols. La passen allà, un parc infantil. I, clar, ja els veïns diuen que no és exactament el que es va dir. I, inicialment, que havia de ser. Ni el Pacte del Qual va arribar l'alcalde en Josep Perpinyol, en el seu moment. Ja van intentar... És que tenen uns metros quadrats que els cremen a les mans pel que veiem. Perquè ja fa l'anterior mandat, ja van intentar col·locar aquests metros quadrats, que ara col·loquen a jocs jovenívols, i es van intentar col·locar en aquest Triangle els pisos de 5 o 6 alçades. De 5 o 6 alçades. I gràcies a les presidors veïns no van fer-ho. Però que allò hagués sigut una tantat. Bé, doncs que aixem del Montse del Raval hagués sigut algú similar. I els veïns van dir no. I, en aquell moment, el Perpinyol es va comprometre que allà no s'edificaria i que es faria un parc. A més a més, un parc urbà, que es diu ara, que és una nova modalitat de parcs, en el que es fa un parc amb la flora i la fauna autòctona. De manera que els arbres que es posen són els de l'entorn, els propis naturals, es promou que hi convisquin els animals propis, la fa una pròpia, i més nosaltres que estem tan a prop de Collserola, i aquest en concret, tan a prop de Collserola, doncs pot ser un enllas. I això és la manera de viure aquests nous parcs. Això és el que s'està promocionant ara. I va haver aquest compromís, no aquest en concret, però sí que seria un parc amb bosc, i això no s'ha complert. I que les veïns estan enfadats. Bueno, tirem endavant projectes d'esquena... Des del govern diu que s'ha tornat a explicar els veïns i que els veïns ho veu més clar. Però una cosa és que t'expliquis les coses i l'altra cosa és que tu comptis amb els veïns per tirar endavant els projectes. És que són coses diferents. Una cosa és que jo decideixi en un despatx, tira, faig aquest projecte, amb el que a mi em sembla, a mi i el meu equip, i una altra cosa és que, diguis a veure, aquí hem de fer alguna cosa, hi ha una necessitat, anem a parlar amb els veïns, i anem a consensuar una solució. Són coses diferents, són maneres de treballar diferents. La primera que ha descrit és la de la vella política, però, clar, tenim un alcalde que ho porta 30 anys. I què proposaríeu? Per exemple, un procés de... de participació ciutadana, per exemple? Bueno, primer de tot complir amb els acords que els compromisos que una assumeix, no? Si tu assumeixes un compromís i dius els veïns, després d'haver-los fastidiat, amb el diners, amb advocats, perquè no es fes aquella mole de sis pisos. En aquell moment tu ja assumeixes un compromís, compreix el compromís, ja està. Doncs aquests són alguns dels temes pel que fa a l'actualitat local, però també des del PDeCat avui, per exemple, teniu un acte destacat, teniu un sopar amb... Avui teniu com a convidada a la consellera de governació i administracions públics evitats de la Generalitat, en el vostre sopar d'estiu, perquè celebreu un any com a PDeCat? De Sant Just. De Sant Just, quina valoració en feu d'aquest primer any? Bé, molt bé. Tenim un equip molt bo, la gent està molt entusiasmada, amb moltes ganes de treballar, i els que estem al capdavant de l'Ajuntament, els regidors i jo mateixes, estem encantats de tenir aquest equip campany i que ens ajuda, i que també tenen moltes ganes de transformar el poble i d'aconseguir un canvi de govern aquí Sant Just. I també estem tots molt entusiasmats amb la propera cita de l'1 d'octubre, i el referèndum que farem, que això també estem tots molt il·lusionats. I per això ens encanta i ens fa molta il·lusió i ens empla d'orgull que vingui la Maritxell Borràs i que ens acompanyi aquest sopar, perquè és una de les persones destacades que està tenint un paper important en el que és la consecució de poder fer aquest referèndum, i que vingui amb nosaltres avui, i que comparteixi aquest sopar amb nosaltres avui, estem molt contents. Doncs avui és dia de celebració al PDeCat, i també hi ha aquesta setmana, però avui vindrà justament un dia abans de que comenci la festa major a Sant Just. Comencem demà, a Jafins diu menja. Estic preparat. Segueu sent blaus. És el color corporatiu, també. No m'imagino d'haver fet la cat. Clar, és que una cosa porta a l'altre. T'he de dir que, indivíduament, hi ha persones que són grocs, eh? Sí, també dins del PDeCat, sí. Sempre passa aquestes coses. Perquè va lligat entitats. Clar, cadascú forma part de l'altre. Però és millor així, eh? És més divertit. O no us perdeu mai. Quines activitats hi anireu segur? Com a porta veu, hi ha les activitats institucionals, que sí que participarem, evidentment, que sempre hi som. I després, a nivell de la resta d'activitats, ja és més a títol individual, i amb colla, no? I cadascú una mica hi ha parafinitats, per les entitats a les que forma part, i que participen en aquestes activitats, cadascú té una mica organitzat. I jo, personalment, el que siguin les activitats amb nens, doncs sempre hi vas, no fallen. Sí, perquè és molt divertit pels nens. I, bueno, que més aquest any hi ha una novetat molt interessant, que és el macro-tubogant. Jo tinc molta curiositat per veure-ho, perquè no ho he vist mai. 75 metres de llarg, o sigui. Quan ho vaig llegir, només veure això ja em sembla superint. Estava bastant de moda, però jo no ho he vist mai. Jo tampoc m'ha sorprès. Seria interessant veure-ho, que és la retudona, divendres al matí. Sí, i després les activitats que es mongen a Mas Llui també, la festa de les aigües que cada any anem, i les altres activitats que han organitzat entitats d'allà a Mas Llui mateix. Doncs bé, pot estar molt bé. A més, aquest any també fa un d'altre net històric, que jo, com que també estic amb Just Teatre, puntualment els idons suport, aquest any també participaré... Et veurem fent a Teatre? Sí. Molt bé, serà interessant. Doncs ens anirem veient per aquí aquests dies, a Gaudín de la Festa Major tots, i avui, com a dilluns, post, ple, hem entrevistat a la porta veu del crècate, aquella ràdio, la ja flotats. Que vagi molt bé, moltes gràcies. A vosaltres. Bon estiu i bona festa major. Molt bé. Gràcies. Adeu.