Entrevista a Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis Santjustencs - 2/8/2017

I aquesta vegada el que fem és parlar d'una de les activitats destacades d'aquests dies de festa major, és la passejar de literària que organitza el Centre d'Estudis en Justens i per això en parlem amb la presidenta del Centre de la Maria Quintana, molt bon dia. Molt bon dia Carme. Que no sé quantes em porteu, ja de passejares literàries. Moltíssimes. Això no. Segurament però no hi he dut els deures fets i per l'octubre no puc dir el nombre. Però jo crec que més de 10 ja ens fem el que sigui. Si no, sí que costa, sí que costa. És que ara no t'ho sabria dir. No n'hi he d'ho pensant. T'ho diré el setembre. Perfecte. O l'octubre. Més de 10 o exacte el que sigui. És una d'aquestes activitats que fa molt que es fa. Bé, vam començar amb la cantata de Sant Just i llavors ho feia amb fotografies. Bé, era més complicat, més complexa, i potser això era una mica, volem que sigui més àgil i que tot vagi més bé. Vam començar amb la cantata i després vam continuar amb diverses coses. Vull dir, la rambla. Després també vam fer les catifes. Reposem que va ser un èxit esclatant. I se n'han fet d'altres, però potser no. Deu, potser no. Unes quantes, exacte. Unes quantes segur. I, de fet, la d'aquesta any és una mica la continuació. Sí, sí, és com a totes aquestes pel·lícules d'èxit que llavors diuen, per exemple, fugadors, doncs aquesta és... Llavors diuen que les paraules no funcionen a les pel·lícules, eh? No, no, esperem que aquestes sí, esperem que sí. No crida molt mal temps, no. Jo espero que sí, tenim un problema molt fidel. Clar, una mica el que va passar és que l'any passat... recordem, és sobre els comerços motius en Just, no? Igual a aquesta any, eh? Exacte. I l'any passat m'han quedat moltes fora, no? Sí, va ser això. I fem el mateix tros, eh? Ah, sí? Fem el mateix recorregut. O sigui, des de la plaça Camp Preciós, ja convoco la gent a les 8 del vespre, sortirem de la plaça Camp Preciós, davant de lo que era a la bodega del Just, que ara és el miú, des de la bodega del Just, pujarem carrer va d'un munt i farem la merceria, calga ferot, després tombarem cap al carrer Bonavista, i farem cales marats, perquè abans les marats vull dir caliusapets, després farem a cal Recasens cal Clemente, i després farem a cal Pere Bosch, que també era bon pista, i farem el Forne 9, que era cal Milà, que és una terària al clàrelo, com es digui, el que abans era el dia. Va, que faci. I després on tallar l'òptica, era cal de cotillaire, hi havia una cotillaire, i fem aquestes, imagina't, i no ens movem, eh? Exacte. I encara potser ens deixem... Sí que hi havia botigues, no? És que hi havia botigues. Casi cada casa, o era un ofici, o era una botiga. I després també hi havia, hi va haver-hi també el Sabater, el Ramendón, que en diuen, el Pepe, que estava a dalt de tot el carrer Badó, i després també hi havia la planxadora, hi havia un fuster, hi havia el ferrer, que eren oficis, més que botigues, eh? Bueno, vull dir, que no era... Perquè encara que hagin posat lampistes, és perquè la gent hi anava, a buscar una lámpara que se fos, que no sé què, i tot això, sí, que ho feien. Però a cal ferrer també hi havia, que ferrava cavalls, eh? Ferrava cavalls, allà al carrer Badó, sí, sí, sí. I ens arribava la flaire, de quan cremaven els... Anaven allà els cavalls, directament. Sí, sí, sí, anaven allà, i també era ferrer de tall, vull dir, després el Ramon, el seu sigui, va continuar la feina, el seu pare, sense els cavalls, vull dir, fent tot el que havia de fer, un ferrem, no? I, doncs, hi ha molts oficis, molts oficis. Però el que passa és que nosaltres ja dic, només en tu, que això vol dir que l'haig d'haver, imagina't tu, que encara podem fer la 3, i fer, per exemple, al carrer de la sala, clar. Que també és allà al costat, és la continuació. És que podem fer moltes, moltes coses. I vull dir que nosaltres, a més, també vull dir una cosa, que la gent no es pensi, perquè l'any passat ens vam trobar que una persona ens va dir, ah, no heu parlat de la botiga que hi havia a la meva mare. Això sempre la passa, segurament. Va dir, bueno, no et preocupis, l'any que vam fer amb una altra, així que... Tranquil, vull dir d'allò. I quan se li va dir, va dir, no es veia encara a fer-ho ben dintre, perquè nosaltres demanem que ho faci la gent. Vull dir, els que han tingut la botiga, ho ha fet el net. Acaba cotillaira, ho ha fet la neta. I què fan ells llavors, ho expliquen com eren, com ho duien els pares, els avis, onets, dutes. L'Aulàlia Corral és també fet, doncs, a calde Recasens, que eren els seus avis. Allà va començar el Jose Manuel Corral, duent les viandes a les cases, amb un carratonet, vull dir, ajudava els avis. Vull dir, hi ha molta història arredera. Però és que ho expliquin els que ho han viscut des de l'intre. També hi ha casos que no pot ser, com, per exemple, la bodega del Just. La bodega del Just, que encara s'intuïa la flaire de les botes, per qui anàvem a buscar el vi, el vinagre, tot això. Què passa, que el Just es va morir la Maria també, la Pepeta, i no tenien descendència, no tenien ningú al perafon, doncs ha escrit les vivències, perquè eren veïns, no? Què ha passat amb la Mercèria, que hi ha el fruit sec, per entendre't? Sí. Bé, més o menys. Què ha passat, doncs, que el primer vi hi ha hagut la Lleta Oliveres, que és la mare del Francesc Fàbregas, el Francesc Fàbregas va néixer al Carribador. Però ell era tan petit que no es recorda de les coses que havíem fet allà, com per explicar, no? I com que els pares ja són morts, tampoc ha pogut demanar les seves memòries. Llavors, què va passar? Qui va venir la Juli? La Juli, la Juli. I la Juli, doncs, també ja és morta, i també ningú. Doncs aquest l'explico jo. Per què? Perquè jo visc clienta, perquè havia anat a fer mitja. I tens també la part d'aquesta del record? Esclar, jo hi tinc el record d'aquella botiga, i puc explicar d'aquella botiga. Però el bo és quan la gent, la família que ha tingut aquella botiga, i que encara li fa il·lusió, a més a més, d'explicar. I ens ha deixat fotografies. I jo crec que aquestes passejades són molt emocionants. Això no m'ha dit el que expliques. Suposo que hi ha molts moments emotius, no? Molt emotius, i per exemple, els que eren infants ho recordem perfectament. Perquè ara, com aquell qui diu, els que eren grans ja no hi són. Nosaltres hi som, no?, i ho recordem. I llavors molta gent d'aquesta que ha vingut a viure a casa nostra també diu que l'interessant, i que bonic, perquè així també sabem com era el poble quan eren petits, els anys 50, i 60, i així. I això és l'interessant, i això és el que volem al centre d'estudis. Que tothom s'impliqui, que tant els que ens som ja nats, com els que han vingut a viure, que se sentin que formen part del poble. I llavors la història és la història. Jo sempre ho dic, no, els elements són pedres, són veus. Són veus, són vivències, que també són història. I llavors el vols poder-vos fer amb aquestes passejades i que la gent els encanta. Jo, vull dir, el de la passejada de les catifes de Flosa, allò va ser un èxit, mira que va ploure, però va ser un èxit. I aquesta de l'any passat també, i aquesta esperem que també és el dia 2, d'agost a les 8 del vespre, que amb pressió ens trobarem tots per fer aquesta passejada. Hi ha gent que no pot venir perquè és de vacances, perquè no pot. Llavors com que ja fem més llibrets del compte, els podem donar, quan fem les parades de Sant Jordi, i llavors la gent també li fa il·lopradi, guarda-me'l, guarda-me'l, no? O tenen i llavors també és com un llibre, de la història d'aquestes botigues. I jo espero que hem obert com un camí que tenim recorregut, que és una oreta de passejada més o menys. Llavors venim cap a una oreta, una mica més, oferim tranquil·lament perquè és curt. Llavors venim cap aquí Can Ginestar, i a la part de l'arredera, doncs saiem amb unes tauletes, i llavors ens prenem una copa de cava, i llavors l'associació fotogràfica, que sempre el Víctor ens ho fa amb molt de carinyo, i nosaltres els estem molt agraïts, passa un CD amb les fotos de la passejada, i aquest any segurament recordarem també les de l'any passat, i així, perquè la gent mira aquest, mira això, mira allò, això és l'entrenyable de fer les coses, perquè te'n vas satisfet en el sentit de dir, hem fet el que la gent els hi ha agradat, i et sents molt recompensada. Clar, a més a més jo sempre ho dic, i no m'encancaré mai de dir que tinc una junta fantàstica, perquè això ja fa mesos que estem treballant, perquè és clar, s'ha d'anar a redire una mica de la gent, ja ho has escrit, ja ho has fet, però llavors ja ho hem fet entre la justa fina, la pulmira i una servidora, ens vam repartir les botilles, dir tu cuides aquestes, tu cuides aquestes, jo de aquestes, i a veure com es va fer i s'ha fet. Quan la gent té ganes de treballar, jo tinc un equip fantàstic, de dir, amb la boca plena, que cadascú a la junta treballa en ganes, treballa en ganes, és l'important. I això és molt important, a més a més que jo, amb això vull ser molt clara, no hi ha cap decisió presidencial, sempre és tot sobre la taula i es decideix a la junta, i això també dona que la junta se sent, que forma part d'un col·lectiu que està fent una feina, que se sent valorat com a persona i membra de junta, no, totalment la cara. I llavors, això, doncs, vull més pleat. No, no, i això també no és ben convençut. No, però és que és veritat, és que jo estic molt contenta, molt, molt. Vull dir, anar a treballar amb il·lusió, això costa vegades, eh? Vull dir, no és fàcil. Doncs ja hi vaig a treballar amb il·lusió a la centre, perquè hi ha respostes, sempre hi ha respostes. I llavors això et dona ànims de continuar. Jo deixaré una altra sèrie de coses que tenia, que també m'obligaven a les reunions i està molt amb altres coses per dedicar-me encara més al centre d'estudis, eh? Molt bé, doncs Maria, moltes gràcies, que vagi molt bé. A vosaltres, bona festa major. Vull del vespre, sí, bona festa major tothom. Igualment. Que tothom vagi un... li creu que ha d'anar? Sí, és que hi ha moltes persones. Exacte. I n'hi ha unes que ja veig que no hi aniré, perquè... El tobogàn de l'aigua no t'ho llençaràs, eh? No, crec. No, no, crec perquè no... I l'escola hi partir? No, no, jo ho tinc clar. No, jo el que faré serà la passejada, la pujada a la penya, a la nit estelada i l'ofici. Molt bé, perfecte. Això és sagrat, sagrat si puc fer-ho, eh? Perquè és clar, és una... es pensa que ho faria, no? No són i les forces, perquè una ja es va fent gran, també, eh? Bé, en principi crec que t'hi trobarem, no? Sí, sí, si no vols, sí, sinó que m'hi portin. Molt bé, Maria, moltes gràcies. Gràcies, Carme. Bones vacances a tothom i que ens trobem aviat. Exacte, bones teus. Bon dia. Adéu, Carme. Just a la still. Time, and it's time To win when you're not home again I will now, I will now Oh now, oh now To win when you're not home again I will now, I will now Oh now, oh now To win when you're not home again I will now, I will now Now, oh now To win when you're not home again I will now, I will now To win when you're not home again I will now, I will now To win when you're not home again I will now, I will now To win when you're not home again I will now, I will now To win when you're not home again I will now, I will now I will now, I will now Now, I will now Just change it all on the way I will, I will now Just change it all on the way I will try to change things Make it all enough The Friday has been at war So strong, but I can't get through It's there ain't no chance To stop once again Go again on the way from the start I will try to change things Make it all enough Yes, I've heard your prayers You know what you feel for You should give me a chance Just change it all I'm still loving you I'm still loving you I'm still loving you I'm still loving you És un programa fresc És un programa fresc Doncs bé, acabo arribant. És una activitat nova És una activitat diferent i està diferent, també, i crec que és una actitud interessant.