Entrevista a Roger Cònsul, membre de Tamboret - 02/8/2017

Vuit minuts passen de les 12, un quart i mig d'una. Continuem, obrim aquesta tercera hora de programa amb un convidat especial. Doncs sí, tenim amb nosaltres el Roger Consul, que ens parlarà sobre l'avarint de contes, de durs i infantils. Deixem-hi abans de presentar-lo, que li agraïm que hagi trobat un forat en la seva atapaïda gent de per... D'avui, l'atapaïda d'avui. Bon dia, Roger. Molt bon dia a tothom, i moltes gràcies a vosaltres. Sempre, a la ràdio, per tota l'ajuda que sempre esteu disposats a fer. M'agrada, guapos. I visc els grups. Vull dir visc els grups. Deixem-ho aquí, perquè millor, és a dir, ho alitem, tallem el tema de visc els grups, i ja millor no podem quedar. Hem fet l'assessió de massatge obligatòria. Ara que et veig fer des que ens veus, estàs molt bé. Hòstia, tu cuides molt. Bueno, faig una d'esport, tio. Sí? No. No, gens, ja m'agradaria. Ara, sovant la cancel·lada, i avui és un dia d'aquest que se sobreu. Diu que avui perdré dos quilos. Que es recuperaràs d'aquesta nit quan fotis dues cerveses. Us àpigues, us àpigues. Posem-nos en matèria. Doncs sí, parlem dels laberins de contes. Comencem pel laberint de contes d'adults. Molt bé. Aquest any no serà que ens hi n'estàs, sinó que serà la Taneu. Exacte. Per primera vegada es fa la Taneu, i té moltes raons. Sort de dues de principals, que és des de fa... Aquest és el quart any de laberint d'adults. Amb un principi de laberint més 18, jo l'any passat vaig veure passar un nen de 7 anys, i vaig dir que això és un nen de 10, padre. Per tant, laberint adult, laberint més 16. Sí, el to és més pujadet, per la gent que no sàpigui que no l'hagi vingut mai. S'acaben les entrades molt ràpid, d'acord? Abans ho estàvem comentant, perquè el trenet també ja estan esgotades. Per tot el matí. Tot està, la cosa... Fantàstic. Quina és la capacitat per cada entrar...? Deu 12. I, a més... On diuen 12 o 15, ja, però els espais d'un espai tinerant, quan no és al carrer, són petits. I llavors hi ha sales o asenetes, que passarà amb petites sales, o amb petits passadissos, que llavors tampoc no s'hi veu gaire. I la importància, com a director, és la visualització de les escenes, no? Que no es tracta d'acabir la gent com a allà, una serdina, sinó que hi hagi una experiència d'usuari... Exacte. Perquè per això la gent repeteix, jo diria, també. Aviam, és un espectacle que dura mitjureta, i tinerant, es fa molt a mè, d'acord? Dic que és pujat a to, perquè sempre hi ha un to més polític, un to més de por, terror, suspens, que sempre. És caixó en déu, més de caixó en déu i més sexual, també, no? Però això, per això li vam dir més 16. Però tornant a la pregunta, és el quart any, i m'heu dit que és el primer any que es fa a la Teneu. Sí senyor. L'any passat ja vam començar a dir, després de 3 anys, a la Teneu, el primer any ho va ser per als jardins, d'acord? Mm-hm. El segon any que ja va portar el Jordi Domènec, allò del Clouedo que va fer de Can Ginestar, de la família Ginestar, va ser per dintre de les sales, de Can Ginestar, i també per als jardinets. I l'any passat només a Can Ginestar, a dintre de la casa, vam fer allò del casino, no? Sí. Estaria bé que el d'adults, perquè el de nens, igual, va molt bé aquest espai verd que tenim aquí de Can Ginestar, que podem anar-lo portant a molts llocs. Perquè cada lloc té una història, d'acord? Perquè cada lloc també té un recorregut. Finalment, si ho tornéssim a fer Can Ginestar... Et permet inventar coses noves, diguem-ho així. Sí, el recorregut, finalment, el pots fer del dret i del revés, començant pel mig i començant per... Però sempre salen les mateixes sales. Tant recorregut per la història, també. Sí, i com a altra manera. Hi ha una idea, exacte. Hi ha una idea que després, si voleu, la comentarem, que es faci gran i intenta fer... Atenció, eh? Un concurs literari de laverins de contes. Amb història fictícia de s'enjust. Si tu ets amb... A qui va passar això? A mi m'encantaria poder fer un laverin al Walden, per exemple. O que entessin alguna torreta, com s'havia fet... Al Walden seria bestial. O una de les moltes masies. O una de les moltes masies. Exacte. Que fos-hi tinerant, també, de llocs. Sempre a interior, per això? Jo crec que és el lloc que tu donis. Però també hi ha elements a l'extenió. A l'extenió, és una masia, has d'anar. Pots anar al supòsul d'Estables, o passar per l'Alpati... Ves a saber. Bé, llavors, aquesta és una raó. És a dir, Can Ginestar és molt xulo. Segurament sí tornarà, però no té per què sempre, si hi ha Can Ginestar. I segona raó, que és una raó doble. Aquest any ja teniu fa 100 anys. Em sembla que ho estan dient fins a la sopa. O no estàs menjant sopa i també tu trobes a la sopa. D'acord, la teniu fa 100 anys. Ho sabíeu, no? Sí, ho sabíem. M'han dit que és més fàcil. De fet, és el nostre... Els programes podien dir si la teniu fa 100 anys, la de l'Esvern. Exacte, exacte. I llavors, doncs... U, ho maratge la Teneu, la història de la Teneu, totes l'escola, les biblioteques, la sala de ball, les xiveques, diferents grups i diferents grups humans que han passat per la Teneu, i després que, com sabeu, la teniu també fa 100 anys serà amb obres. I, per tant, teòricament, perquè les obres s'allargaran a l'inici, no serà ara, sinó una mica més enllà, havia de... Quan acabava la festa major, havien de començar les obres. Per tant, certs llocs on passarem per la verín de la Teneu, no es veuran mai més. És l'última oportunitat per passar per llocs desconeguts de la Teneu. Passarem per els interiors de la Teneu, per l'escala d'emergència, per la penya de Barcelona, que ara és el dit, el Zulo, o el lloc de la Ginesta, aquest club jove que hem tratat ara nou. Passarem per la Teneu, passarem per la sala de màquines de la sala del cinquantenari. Es baixarà cap a les seies, però no per les seies, sinó cap al petit del Roura. Hi ha llocs on, normalment, no s'hi va de la Teneu. O sigui, opri bé, a la Teneu ja s'hi va a poc. Normalment. Amb els llocs que s'hi va de la Teneu, a la sala del cinquantenari, a la piquet, el hall d'entrada, aquests llocs s'hi passen, però no és important. La cafeteria. Aquí s'hi va bastant. Aquí s'hi va bastant. Passa una mica per les entrenyes. Exacte. Un moment, un moment. Per als llocs oculs de la Teneu, que, a més a més, d'aquí 6 mesos no hi seran. No existirà més aquell lloc. És un lloc que és l'última oportunitat. L'última oportunitat per veure certes coses de la Teneu. L'altre dia estava en un assaig del laverim de contes, i vaig passar per molts llocs que no havia vist mai. Que no sabies que existien. Jo havia estat per exemple a la Vall de Vers, que és una secció de la Teneu. Havia estat també a Pesturetts alguna vegada. Però això passa molt, amb les cases velles, passa molt que hi ha habitacions, ja canvres, que som com passadets o segres. Perquè potser alguns estan escoltant i jo ja ho conec. Conec tot. Ja veurem. El lloc més secret, que ni la mateixa junta, sabia que hi havia una porta per un lloc on es passarà, que és el lloc que ara ocupava Justeatre, o ocupa encara Justeatre, que està tot netejat i hem fet molt espai, el lloc on hi havia les antigues màquines de cinema. I encara si ens hi fixarem, si vols si veniu, fixeu-vos-hi, i qui ens estigui escoltant, que si fixi, a l'escena dels Xiveques, que va al final de l'Everín, quan es passa per Justeatre, en un lloc on hi ha molt vestuari, mireu el sostre, perquè hi ha les canalitzacions, perquè podria ser que les màquines que tiràven cinema s'incendessin de la temperatura que hi havia allà, hi havia un sistema d'arrec que pagava el foc molt ràpid. Doncs encara hi ha les dutxes i els forats. I aquests forats de què són? El lloc on hi va haver la primera façana. Això és el lloc on la façana que hi ha ara, és la segona façana, fa un segle, el lloc on hi va haver la primera façana. Això és el lloc on la façana que hi ha ara, és la segona façana, fa un segle, i la façana que hi havia a nivell de terra. Allà hi veus les cornices, perquè és la façana antiga. A mi, com a manda la història, m'agraden molt, que ens pots explicar, que ens pots dir. Primer de tot, al laberint de contes, aquest any es diu... La teneucul. U? Ja és un títol... La teneucul. A més, amb aquesta veucul fa com por. Volgudament, volem que sigui això, u, perquè el que hem dit, per a tots els jocs, és una cosa que no es veu gaire, però també perquè ens hem inventat la trama, que els diferents treballadors associats, voluntaris que han anat a fer les diferents coses que s'hi han fet a la teneu, sempre hi ha hagut algú que allà ha fet alguna cosa que no ha estat ben vista per les forces celestials, i hi ha algun secret, alguna penjança, alguna cosa que s'ha quedat aquí, i com ànimes en pena han de reproduir aquestes escenes, fins que els hi surti. Una mica com aquell dia de la Marmota, de la pel·lícula. De la mateixa manera que dèiem, que és un homenatge a l'edifici, també és sumatge una mica a sàxions de la teneu. La passa una mica a la història. De fet, és una mica el motiu o l'oblidó de la festa. Hi ha el punt de partida... És un homenatge a una entitat que fa 100 anys. És brutal. A més, no és una entitat. És l'entitat tan majúscula, i que ningú se me'n fa, perquè totes tenen el seu valor i totes fan la seva feina, però és una entitat tan majúscula. És una entitat, també, perquè hi ha hagut tina, per exemple, de ses. Que mar de Déu. Unes quantes, és una parar. Llavors això s'entrarà i representarà que són els antics paletes, que això és important, i també ho han vist fins a la sopa, i s'ha retit que no van ser uns paletes professionals que hi va fer la teneu, sinó la gent del poble, que no podia pagar cuotes, com si diguéssim. Vam fer ells de paletes de la teneu, no? Una mica com la Sagrada Família, que ho va fer fins al poble. Exactament, ho va fer fins al poble. Ara ens veurà una mena de zombies, que ens acullen, però ràpidament trencarem aquest to de suspens. Però, bueno, serà molt cony on. I després pasarem per l'escola que hi va haver... El més fort és que això... El lloc on hi ha l'escola, o l'escena de l'escola, és una escena dels pronoms febles, d'acord? Ja espero que faci riure. Algú que intenta explicar pronoms febles a gent que no els volen saber, i tenen ganes d'entendre, els nils entenen. Es veu que el lloc on ho estem fent, a la penya personalista, eren les escoles de quan hi havia l'escola de la teneu. Es feien allà, i això és... Quan m'ho van dir, no sé si aquí hi havia una classe. És brutal, no? És brutal, aquesta fusió entre història de passat i d'ara. Sí, és brutal, és brutal. Després passarem per Arteneu, però hi entrem per darrere, on veurem un lliu de faldilles. Després aniré amb un lloc, amb un record d'una meva fantasma, de quan a la sala de baix, si feia ball, hi havia, és famós, aquest forat, que hi havia a la zona dreta de la platea, que moltes dones s'hi enganxaven el taló i trencaven el talon. Era un forat trencassavates. I llavors, aquí hi ha... Exacte, i tormells. Un petit personatge que s'ha atrapat allà per culpa d'aquest forat, un esvard molt sexual, també, una biblioteca amb llibres prohibits, i després el mític grup dels anys 80 o 70 o 80, els xiveques que li fotien molt a la xiveca. Una activitat que no només podrà gaudir la gent, sinó que a més a més aprendrem moltes coses com ens avança el Roger. Això és pel que fa al laberint de comptes per adults. Abans de canviar, només una pregunta, a nivell... El tema deia, segur que hi haurà moltíssima gent, què s'ha de fer per allò? No m'ho vull perdre. Doncs està a la plaça Malaret, la nova plaça Malaret, cap a les 9. Comença a fer cua, les entrades es comencen a vendre a les 9.30, però és que, igual, amb un quart d'hora o 20 minuts, desapareixen les entrades. L'any passat van així. Ho comentàvem abans que ningú arribi a les 10 tranquil·lament. Em sembla que entrarà directament, perquè no... Si voleu venir, vingueu abans, és directament això. Penseu que a les 9.30 es comencen a vendre entrades. A partir d'aquí hi ha gent que... Em sembla que hi ha gent que està campant. A les grups, les grups que estan allà, com a allà. I no hi passis per davant-ho, perquè s'admenjen. No, jo passo per la porta dels artistes. Deixa'm fer una pregunta logística, també. Les entrades indiquen la hora. És important, això. Es pot trobar l'entrada i a les 9.30 anem a sopar i a les 11.20. Tinc la meva entrada per a les 11.20, i espero que ningú s'espanti d'hi haurà d'estar a 4 hores esperant. Una de les coses que anem a prendre amb aquests anys, és que anirem... Esclar, l'espera, si estàvem aquí a canginestar a la nit, fer una cervesa o així, fantàstic, però a la tarda era matador. I a més amb nens. I a més amb nens. O anticipades, o senzillament, posem horari. A les diferents entrades hi ha diferents horaris. Tu el compres, pots anar a jugar, pots anar a fer el teu. Això també estic parlant per l'infantil. Pots anar a sopar, per la duro que sigui, i després a l'hora que et toqui... El que sigui és veritat és que a l'hora que entra el teu grup... Parlant de l'infantil, Sergi? Sí, tanquem la carpeta de la verinda a contes adultes i parlant de l'infantil... Molt ràpidament, que ja m'hi ha mirat rellotge. Aquest torna a ser, com sempre, amb aquest magnífic jardí de canginestar, que cada vegada, quan ens l'hem assajat el dia d'això, ens el trobem bruts. És una queixa formal que puc fer a l'Ajuntament des d'aquí. Per festa major, com que hi ha un equip de tallar, que passin una mica... El moxo, uve. Podria ser un tema per un proper la verinda a contes. Com podeu enviantar-ho? La casa és bruta, però no és bruta. Ho hem fet expressament. El segon any, això era un acte de fantàstica, el Bernat Poll, havia de fer una escena i... A l'entrada, entenen que amb els jardins de canginestar, a l'esquerra, molt a prop de la porta d'entrada del jardí, d'acord? I havíem assajat i molt bé. Doncs arribaven a les 4, per enviantar una mica el lloc i no sé què, i hi havia un cagarró de gos allà al mig, però gran. Veieu d'això o què? El Bernat havia d'estar d'avui allà, li fotien el pudor i... Però això, senzillament que hi ha ampolles, hi ha garrafes, hi ha plats de no sé què, hi ha molts papers i això. I ho recollirem, ho recollirem. Però, bueno, si fan coses, doncs... Tinguem presents. Anem a això, que si no, no em tornem a convidar mai més. El Llevarín de contes infantil sempre s'ha fet amb aquests jardins de canginestar, perquè són senzillament magnífics. Els nens els encanta aquest recorregut, que ja és l'Avaríntic. Jo quan vaig pensar fa 5 anys, perquè l'Avaríntic de infantil ja fa 5 anys que ho fem, que és el cinquè. Doncs idear-lo, com a l'Avarínt, jo el pensava sempre amb els jardins de canginestar, perquè al mateixos camins ja t'hi porten, no? Ja t'hi porten, això. Per primera vegada, el guió no l'ha fet gent de 30 anys, i això es nota, això és important, és una novetat xula, que a mi el meu omple d'orgull i satisfació... El Nil Solana i el Ricard Calvo. A i els he dit, i la culpa si no agrada és d'ells, eh? Els haurem de trucar, ens expliquin. Un és d'aquí dalt. Els haurem d'anar a pescar. O si no que vinguin demà i ens expliquin com anar. No sé per què, però em sembla que estan dormint. Millor demà, que igual tindran millor veu. Dormint la mona. Jo estic molt content, perquè jo em vaig encarregar al primer any o els dos primers anys, me'n recordo. Hi havia els tres porquets, hi havia els contes de sempre. A poc a poc s'hi van afegir l'esfrosen, que és una cosa més moderna o el patofet, que no és molt modern, però no era dels contes... O Sant Jordi, em sembla. Un dia hi havia el drac, el rifeny per allà, etcètera, etcètera. Però aquest any em diu... Què tal si vosaltres, que tenen uns 20 anys, us encarregueu vosaltres, tutelats, perquè sense que us apiguessin. O estic dient en públic, però com si us ho mirarem des de lluny. I com hem hagut d'intervenir, hem intervingut i ja està. Si tot va bé, es toca el menys possible. Exactament, perquè ho facin ells. No vol dir que a l'actuació hi ha adults, també. Fem d'interprets. I llavors ens van fer un argument que jo he de dir que no coneixia la meitat dels personatges que hi havia. Jo pepe pic, sí que l'he vist als autobusos, però no he vist res. Fins a Jake i la princesa Txicle, ara mateix, jo mateix, no en tinc ni idea. Les pies de veritat, i vaig dir, què és això? Són gocos, sisplau, que aparegui. Una altra exclusiva seria que el Roger se'ns fa gran. Ja no connecta amb els ous. I vaig veure que la Marta li va dir que aquest sí que el sé. Perquè el Bob Esponja encara... Però bé, i llavors l'argument és... Anem a caçar pokemons, cosa que fins i ara els personatges del compte s'han perdut. M'agrada molt, de debò. És que és el seu llanguatge. I és el seu llanguatge. A caçar pokemons és el que fan els nanos, no té més. Per quin tipus de públic? Per quin tipus de públic està? Aviam, això va a partir de nens 3, 4 anys. Normalment els més petits els deixem entrar en pares, però si pot ser que no entri en pares. Perquè a part de que els pares ocupen molt més lloc, directament ocupen el lloc de 3 infants, i al fons els nens es cuideixen si hi ha pares. I deixa que el pare decideixi. Està tota la dramaturgia des del primer any de fa 5 anys, està pensat perquè els nens participin molt. O sigui, els nens d'enginenes hagin de resoldre problemes que els hi plantejen les escenes. Per exemple, aquest any hi haurà una princesa que ha estat lligada amb una abra i no tenen unes pases de la seva escena. Però igual, el grup sí que porta una espasa. Fem la connexió de, eh, nosaltres tenim una espasa, si això, que ja hi ha un guia, que ho guia. Però un pare, igual, ja s'ho carrega la 3. Carrega la màgia, no? Exacte. I sobretot això, es carrega l'espontaneitat i que els nens parlin. Per tant, ja es va dir molt clar des de l'any passat de dir... Nens petits sí que poden entrar en pares, però els nens que ja facin primer i segon, per tant, 7, 8 anys i 7 anys. L'esperin al bar. Exacte. A més a més, és un regal per als pares. Jo, com a pare, la proposta no em sembla malament. Gens malament. És una vispa als pares helicòpter, que s'anomenen, aquests que sempre van seguint el fill, no ho heu sentit. No ho heu sentit, no. Diguem que el concepte l'he vist, però no l'havia etiquetat d'aquesta forma. Doncs, bé, és una vispa a aquest tipus de gent. Per cert, quina és el preu d'aquestes dues activitats? Jo ara m'agafes, perquè jo, des de fa uns quants anys, dic jo, soc el director artístic. Crec que són 5 euros, l'entrada allà. Tant per l'infantil com per... Sí, em sona que igual els nens paguen 3, però no us us... Si hi ha algú que s'estigui, que s'estigui... Ho estava mirant el programa... No has de mirar la pàgina... La pàgina preus. Però em sembla que sí, que tinc apuntat que val 5 i 3, una cosa així. En qualsevol cas són preus populars, és el que ningú... És el que té de casa pel preu, però és per avisar la gent. La nostra gran... Perquè portin suelto. Exacte, allà no hi ha tant, no es fa ser-te ni canvi. La nostra gran sorpresa, el primer any, va ser que va tenir un èxit impressionant. Vull dir, va fer més passes... En principi, el primer any, no teníem número de passes. I ens en cansem moltíssim, també. I igualament, l'any passat, amb l'adults, que ens anaven dient... No, aquests ja són l'últim. Això portes 3 vegades dient-m'ho, que és l'últim. Per decisió d'assemblia de pastorets, a dir, sisplau, 15, perquè no podem més. A partir del 15 és que no saps qui ets. Jo sempre estic orgullós que l'empresada em mataven, em van matar 21 vegades, però és que, clar, els meus genolls a la setmana posterior no van existir. Va matar literalment. Va matar literalment, a part de la calor, a part de... El de persones adultes val 5 euros. I em sembla que el petit val 3, diria. Petits no ho troben, sap greu dir-vos-ho. A qualsevol cas, com diem, que ningú es quedi a casa pel preu. Podríem anar tancant-se l'entrevista que li ha dit el Roger, que el tindríem aquí 10 minuts. I al final l'hem tingut fins dos quarts. I a més, ara farem... Si vols quedar-te'n escoltat, perquè farem la repetició del pergó, per la gent que no el va escoltar. Poc a broma, eh. Doncs deixa'm donar gràcies a el Roger, perquè així com molta gent ve aquí de ràdio i no vol donar detalls de res, el Roger ens ha donat algunes pinzallades. Ens ha donat algunes pinzallades que segur que animaran a la gent que ens escolti anar a la veritat de contes, per adults i infantils. Moltes gràcies, Roger, i molta sort. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-siau a una festa major. Doncs són dos quarts, pràcticament, ja, de... D'una del migdia estem aquí a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en aquest programa especial, festa major, on intentem fer-vos arribar a tot allò que passa i que està passant.