Entrevista a Pepo i Àngel, Imrposhow - 4/8/2017

I aquesta no el que fem és seguir descobrint coses de la festa major, estem en setmana oficial de festa major, per tant, ja sé que cada dia repassem algunes de les principals activitats, avui parlem d'una activitat que forma part d'una altra activitat en realitat, parlem d'impro show, perquè és un dels actes que no fallen aquesta festa major, que forma part d'aquest sopar, que és una mica en un dels moments culminants de la festa, i els tenim aquí, avui tenim el Pepo i l'Àngel, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bon dia. Coneguts en Justencs, ja gairebé, no? Sí, ja fa uns anys que venim a les festes de Sant Jose i la veritat, és un plaer, ens encanta anar al camp de futbol i sopar, botifarra, pantomàcat... No, a vegades jo diria que l'any passat tenia la Fideu, una cosa així, oi? No, és veritat, sí, una mica més de plat. Hi ha algú rotllo paella, hi ha rossi, tot això, sí que és veritat, sí que està molt bé. Ah, qualitat, eh? Home, ja n'hi ha. Exacte, no pots fallar ni amb el sopar de festa major. Un cop la gent ja s'ha menjat el seu plat de Fideu o del que sigui, no en concret, després hi ha una mica... vosaltres ho amanitzeu tot, no? Sí, ja quan la gent està allà a les taules, ja acaben de sopar, ja comencem nosaltres sempre, i la veritat és que això ens encanta venir, perquè és molt familiar tot, m'encanta també quan fan allò de les competicions, a vegades vaig una mica abans i... Els drogcs i els blaus, no? Sí, drogcs i blaus, a veure el partit de futbol, m'encanta, jo soc molt futbolero, i m'encanta veure com juguen allà tots barrejats i és un desastre, juguen fatal, però li posen... No, no, té veritat, hi ha una animació molt bona a la grada i és fantàstic, això, no? És veritat, això, eh? Encara que estigui perdent David, m'encanta. No defalleix l'efici, això és veritat. Per tant, clar, a més, això és que arribeu en un moment que també és especial, perquè ens sembla que exactes, com el moment normalment que d'any veniu pel sopar, que si no és l'últim dia, és el pano últim, però és com un moment en què la gent també es troba, fa aquest moment del sopar, i per amenitzar-ho una mica abans del ball que hi ha després a l'orquestra, hi sou vosaltres, no? Exacte. Pels que no es coneguin, pels que no ens hagin vist altres anys, què és l'Impro Show? Què passa? Doncs això és un espectacle d'improvisació amb el que la gent, quan arriba, en aquest cas, amb un paperet, fica un títol, una frase, la primera que li vingui al cap, i nosaltres fent jocs d'improvisació creiem històries amb aquestes frases que ens han donat. O sigui, així de fàcil, no? Tan fàcil. Sí, sí, sempre fàcil, eh? No, no, la improvisació, ja sabem que no ho és, però, a més a més, jocs d'improvisació hi feu participar al públic, per això, no només escrivint en el paperet, en realitat. A part d'aquestes frases que ens donen a l'inici de l'espectacle, també surt la gent amb nosaltres a l'escenari a jugar a diferents jocs. Sí, és molt interactiu. No volem que la gent estigui tranquil·la a la taula, sinó que tingui la sensació que en qualsevol moment els hi pot tocar a sortir, i això mola per la cara que posen, que no en miren, quan t'ho baixes no miren. És el nervi constant. No sé quin és la tàctica, clar, com trieu vosaltres a la gent? Perquè no sé si aneu a triar, justament, que li molesta més, o el que t'està mirant, és el d'animar-se. Mira, portem tants anys que ja tenim un radar. Tenim un radar ja que saps qui funcionarà, saps? Clar, perquè també, si no exacte, si et surt algú que no ho vol participar, gent pot ser un desastre també. Sempre fem algú que ja li veig que està disposat també a voler sortir, algú que no vulgui sortir. No sortirà, segur. No, no, no. Clar, per tant, hi ha aquesta doble part. Vosaltres feu aquesta improvisació, també partit dels títols que diu la gent, ens he tractat, i després la gent que també té el seu paper. Per tant, és una mica el que tindrem aquesta anys, sembla, el que hem viscut, doncs, per exemple, en l'últim any, canvia una mica, que és el que incorporeu, també. Sí, intentarem incorporar jocs nous, adaptant-nos també a l'espai, tot això, però sí, que sigui interactiu, però altres jocs nous, sí. Té relació amb l'estiu. Molt bé. Sí, jocs d'estiu, sí, sí, sí, coses que poden passar. Que varien una miqueta. I és molt divertit. Alguna pista, més? Bé, bé. Fem que la gent es conegui i surti en parelles. Ah, molt bé. Sí, és la primitia que van donar. Que això no us talli, que sigui com t'hi dic. Veniu molts, perquè pot passar, eh, jo t'ho dic, eh. Exacte. Pareu una mica d'això, no? De crear dos de parelles. Sí, sí, sí. Si és compatible, després la copa, que es la prengui allà, el ciniquís. Exacte, altres feu la prèvia, no? Es poseu en contacte. Sí, sí, sí. És aquest espectacle, com deia, que fa uns quants anys que funciona aquí Sant Just. De fet, esteu al teatre Neu. Es pot venir a veure, sentíem aquesta sintonia de fons, que és una mica el que s'identifica, no? Sí, l'entrada d'això, sempre. I allà, exacte, suposo que també, igual que aquí, ara variareu o aneu variant, com ho feu? Suposo que la improvisació algú dirà que cada dia és diferent, perquè suposo que hi ha aquesta part, però... Exacte, unia, a part de que cada dia és diferent, cada dia hi ha un espectacle diferent, perquè nosaltres, en aquest cas, el Juliò, és un espectacle de diumenge, però normalment estem de dijous de diumenge, i cada dia hi ha un espectacle diferent, dijous i dissabte pots veure l'improxou, divendres a les 11 de la nit pots veure l'improxou Lover's Night, que és per això, no?, per buscar parella, i després els diumenges, i ara els dimecres del Juliò, també estem fent l'improxou Summer Edition, que és un especial d'estiu amb uns jocs també diferents, més refrescants i d'algú del públic surmullat, sembla. Molt bé, per tant, doncs, més enllà de Sant Just durant l'any, en principi, i ara després de l'agost, pareu, ara?, o... No parem mai, nosaltres estem sempre allà. Nosaltres, pel país, el que sigui, sempre. I amb festes majors aneu a dalt, les festes majors, també?, o és una cosa especial aquí, Sant Just? No, la veritat és que fem moltes festes majors, i perquè, bueno, això, igual que aquí, a Sant Just, la gent li encanta que sigui participatiu, que els treguis, que ells facin el guió, també, no és el mateix veure un espectacle que fan i tal, que estan molt bé i són molt xulos, però aquest és, no, l'inquietud que et pot tocar, tu. I, a més, que és com més personalitzat, també, no? T'expliquen potser anècdotes, surto una frase amb una anècdota d'aquell poble, i, al final, la història és d'aquell poble, i només passar allà. És molt personalitzat, molt íntim, també, la vegada. Exacte, és d'aquest espectacle, l'improxou, ja ho sabeu, actuació dia 5, el dissabte, en aquest sopa de festes majors, que es fa al camp de futbol, i en què... Esperem que no plogui, també ho t'ho dic, eh? Us ha plogut alguna vegada, o no? Qui sent jules? Perquè recordo un any de pluja que potser no era el dia de l'improxou. No, jo me'n recordo una vegada que va passar de costat així, feia fresca, feia fresca, me'n recordo. En principi, Agós no hauria de ser problema, però és veritat que en l'experiència d'altres anys, algun dia o altre, acaba ploguant. A l'aire lliure sempre pot passar, no plogui, sinó esperarem que marxi la tempesta. Exacte, un espectacle que que dura aproximadament? En principi més o menys una hora fem, o així, aproximadament. Depèn, perquè com improvisem tampoc no controla molt, a vegades sempre. Normalment sempre ens passem, o sigui que... Idealment l'hora seria... Suposo que també us deuen preguntar sempre, però sempre improviseu, o teniu alguna cosa preparada entre vosaltres? Sempre improvisem, no hi ha res preparat, és el que et deia, si surt una frase de, no sé, m'invento, però m'encanta la teva motxilla vermella, és impossible que nosaltres ho tinguem. Clar, sinó tenir cap còdia. Si jo dic això, tu diràs això... No, l'únic que tenim, l'únic que tenim és la tècnica de la int, però això és una tècnica que s'apren, i a partir d'aquí tu pots construir, treballar, sense no res. Però és l'únic que tenim, o sigui que... I és difícil, o sigui, us costa justament... A vegades heu pensat, mira, doncs preferia tenir un guió, i seria més fàcil o el contrari? Ui, jo ara ja faig... Una mica de tot, a vegades treballo una cosa de guió. I per mi és molt més fàcil treballar sense guió. Ja el poso jo, no passa res. Si és que som guionistes, escenogres... Ho fem tot nosaltres allà, directament. Jo m'ho passo molt bé amb la int, perquè avui dia és molt més divertit. Clar, clar, no, això és veritat, i canvia cada dia, no? Vull dir que en realitat amb el teatre també sempre tothom diu no, canvia perquè el públic és diferent, però en aquest cas està clar que cada dia segur que és diferent. Mira, mira si és diferent, que hi ha gent que... Ahir va venir, ahir vam fer el show, no en sabien, i tal, allà, i una persona li va dir que és la primera vegada que véns, i diu, no, no, aquesta és la buitena vegada. Però és que va venir una persona, que no és conya, va venir una persona al teatre, que no t'exagero, dius, no, no, no, no. Ha vingut a prop de 200 vegades. De veritat, de veritat. Doncs amb aquesta persona li heu de fer alguna cosa, alguna manatge o... Si el Carme Toro li regalem invitacions, li fem de tot, perquè està tan enganxada que ve molt, molt, molt, molt. I segueix disfrutant per tant, i segueix participant, perquè és diferent, no? Està tan vergüent, posa la primera filera, i ella no la troba allà. La tenim cada setmana allà, i és un plaer, per nosaltres també. Molt bé. Doncs, a Impro Show, ja sabeu com diguem, el teatre aneu, i aquí a Sant Just, espectacle de festa major, que no falla. A mi també és tan bé que provarem de fer alguna cosa, eh, per anar-nos enviantant, en farem alguna impro, no, ara? Oh, sisplau, ho provem. Ho podem provar, a mi exacte. La improvisació no s'hi s'ha entonat tan bé, però bé. No passa res, ho provarem. T'estàs a l'altra costat. Tens alguna cosa que faci timbre? Tenim... A veure, tenim els mobi... Tenim... Què? Oh, perfecte. Estupendo. Doncs anem a jugar un joc, per jugar a la ràdio, m'encantes. Molt, molt divertit. Nosaltres farem una història, una improvisació, una frase que tu et vingui al cap, o que et vinguis al diari, o l'últim WhatsApp, el que et vingui, i tu ens ho dius. I nosaltres comencem a fer una història. Quan tu vulguis, picaràs aquest timbre, i aquell que estigui parlant aquell moment, l'últim que hagi dit ho ha de canviar. Així, fins que tu deixis de tocar, quan deixis de tocar, ens quedarem amb el que hem dit, i a partir d'aquí, doncs ja comencem. Però tu jugues, si vols... I quants cops t'ho acultimbra? Les que et doni la gana, fins que t'agradi el que sentis, que hem dit. Quan m'agradi, llavors dic ja està. Si veus que estem suant molt, ja pares, perquè ja... Sí, vaig fent, i llavors hi ha un moment en què dic, ja no vull picar més, no? Sí, i a partir d'aquí continuem la història. O sigui, tu digues ara una frase... La primera cosa que tinc. Porta molt llarga o... Tant se val, potser era el dia d'una notícia... La ràdio es blava. La ràdio es blava? Ostres, vinga, va. Doncs la ràdio es blava, comencem. En 3, 2, 1... Imbro. M'has portat. Mai havia vingut a un lloc així. Hem entrat per la part de darrere, Johnny. Sí, tu volia ensenyar perquè... Mira, veus? Treient sabanes. Tenen els mòbles bé. Treient catifes. Has vist? Hi ha coses al terra. Oh, sí, m'encanta. Fau-lo a vell. Volia portar-te aquí perquè és un lloc molt especial per mi. Volia portar-te aquí perquè passaven per davant. I he pensat, doncs entrem, ja que estem. Sí, sí, ja que he passat per davant. Tens aquests impulsos que m'encanten tant, Johnny. Mira, mira què hi ha a sobre de la Ximerella. Mira què hi ha a sobre de la Nevera. Ah, sí, vaig a mirar. A sobre de la Nevera hi ha una ràdio, una ràdio de color blau. Sí, és una ràdio blau. Mai havia vist una ràdio de color blau. Sí, és una ràdio de color blau, però no és aquí perquè sí. Me l'he trobada fa uns dies i la vaig portar fins aquí. Volia que la veguessis perquè és la ràdio que tenia el meu avi quan era jove. O sigui que coneixes aquesta casa, Johnny. Què està passant? Aquesta és la casa del meu avi quan era jove. Aquesta és una casa heredada que tenim de la meva tieta. Ostres, però val una pasta, això, si ho veig. Sí, i a més estàs en just. Saps què m'encantaria viure en aquesta casa? En quatre regles aniria amb el Ikea i compraria una mica de tot. Sembla, Johnny. Et deixo. Com? No sabia quan dir-te-ho. T'ho he dit que ara et deixo. Però si t'estic ensenyant una cosa molt privada per mi. Sí, per això. Volia estar en un lloc tranquil. Estic amb Joe, Johnny. Estàs amb el Joe? Sí. Tens una ràdio de color vermella, saps? Vaja, jo només tinc... Johnny, sento. Vols quedar-te la ràdio de regal? La tenia per tu només, saps? I no vull que ningú més la tingui si no ets tu. És un detall molt bonic. No et diré mai que no. O sigui que me la quedaré, d'acord? Perfecte. Johnny, t'estimo. I recorda, sempre que soni la ràdio, que sigui blava. Fins aquí. Molt bé. Doncs amb aquesta ràdio és blava. Felicitats. I realment ha quedat demostrat. T'has improvisat i t'has improvisat. Molt bé. Doncs si tindrem un espectacle com aquesta, però alguna o altra, exacte. Ara hauran de canviar la frase. La ràdio és blava. No s'hi valdrà. No poseu aquesta frase. No, no, no, camgueu, camgueu. Però ha quedat demostrat. La ràdio és blava. Aquesta història dels blocs i els blaus. Doncs la ràdio és blava. És la primera que m'ha vingut el cap així. Molt bé. Doncs, Àngel Pepu, moltes gràcies per passar per aquí pel programa, per explicar-nos una mica el que tindrem aquest dissabte en aquest impro show de festa major de Sant Just. Que vagi molt bé a disfrutar i recordeu també els uguins, que si no podeu venir aquest dissabte també els trobareu. Vinga, viva l'impro. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Fins aviat. Quin programa més fresc, Andrec? És un no parar de fresco. I quantes veus participen? Que sigui la Carme, que sigui l'Andrea, que sigui la Sortides... És un no parar. Molt fresc, com el tobogant del carrer Tudon i el casal de Joga. No, no. Quan comença la història? Doncs ja ha començat. Tenim fotos? Sí, si vols repassem les xarxes socials. Sí, aquesta seria una mica la idea. Però no em demanis permís que manes tu en aquest programa. No, però per lligar-ho una mica. És una manera de parlar. No és una subvisió. Si no, perquè som dos. Per fer una mica de joc, no? Sí, sí. Doncs mira, fa 3 minuts tuitejat, no sé si es diu tuitat o... Piulat. Ha piulat un parell de fotografies d'aquest tobogant. Ja podem veure que hi ha sobretot nens que han començat a fer servir aquest tobogant i diu que s'enjusta refresca amb el tobogant d'aigua i la festa de l'aigua. I convida-t'ho a quins efectes que tenim a la ràdio. Les subfinals de l'Impressou també. Doncs diu, veniu a la platja de Sant Just. Si us veu que estarà ambientat com una platja. La Ginapol Borràs també ha piulat. I ha dit que ha repiulat un tuit de Sant Just del ioga que s'ha celebrat aquest matí o encara s'està celebrant, començava a les 10. I la Ginapol Borràs ha dit fantàstica iniciativa solidària i espiritual. I es veu aquí en una fotografia unes quantes persones estirades de la marfaga. Ah, carai, molt bé, no? Sí, una activitat relaxant i a més a més solidària, perquè els diners anaven per l'ONG la força d'una sonrisa. I més coses, Calt Lliberté, els que van inaugurar la festa major, diuen que és festa major Sant Just. Sort que ja veurem les vacances d'aquí a dos dies tant que Calt Lliberté que aprofita aquesta última setmana de festa major. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant. Per tant, no se'ls hi pot negar l'alegria per fer vacances. S'ho mereixen. Sempre es diu això. Són marascudes les vacances. Més coses. Sant Just, que et diu preparant la platja de la festa major i el tobogant d'aigua, que és una festa major, que és una festa major, que és una festa major, que és una festa major, que és la platja de la festa major i el tobogant d'aigua. Això hi era fa un parell d'hores, en aquests moments, en ple funcionament. El drac de Sant Just ha piulat que ja estan preparant la clóenda de foc de la festa major, que serà diumenge a 6 d'agost. A partir de dos quarts, la plaça Camoapa, per tant, ja pensant en les activitats del cap de setmana, més coses, Tribium Cultura, va publicar una fotografia molt curiosa, en què es veu l'alcalde de Josep Perpinyà i el cap del partit majoritària a oposició, l'ha aflutat. Com ets una persona que no se t'han de dir les coses dues vegades? Doncs surten ballant en una acta de festa major, crec que és el vermut de la gent gran, o el ball per la gent gran, que se celebrava ahir a Sant Just, convivència, se'n diu això, i l'alcalde i l'ha aflutats, que ballaven junts. Ja bastant bon rotllo, entre ells. Vinc al paper institucional que els toca jugar, un com a alcalde i l'altre, com a portaveu del grup municipal amb més representació al plaer que no governa. Home, Sant Just, tant per la... És més fàcil de dir que era oposició, eh? I tant, i tant, jo crec que seria més senzill. Doncs, Sant Just, tant per la para bona com per la para dolenta, és un poble bastant tranquil. I diríem que fins i tot les petites disputes polítiques tampoc arriben... No arriben a la sang al riu. És curiós que aquest tuit està fet des de Barcelona, aquest tuit de l'alcalde i de l'alcalde aflutats. No sé si Sant Just té una zona... Home, hi ha una zona d'influència, no? Les influències es mouen per... per arreu de l'àrea metropolitana. Sí, potser hem vist que era més rendible tuites de Barcelona. Més coses, el PDeCat diu, avui preparem-nos per la festa holi dels colors. Tradició, una de les tradicions més maques de l'Índia, els juvenívols, i aprofitaran els darrers moments de la festa major. No sé per què. Diuen, aprofitarem els darrers moments, si surten un parell de mans saludant. No sé si és que també tanquen per vacances, el PDeCat. Suposo que també, no? Imaginem que sí, en qualsevol cas, diuen que es preparen per aquesta activitat de la festa major. No sé, no sé si tenim més coses per que fa Twitter. Diuen, els nostres residors de Sant Just, Cortés, Pep, i Pere Bosch, i Joan Esmeratz, pensen, sedueixen i veuen la festa major de Sant Just de color blau. A carai. Tuit també, interessant, en fotografia, en material gràfic, inclòs. I també, el pregó de festa major, que arreglat aneu aquest tuit des de fa un parell de dies, el Josef Osalva deia que s'estrenen el joc de les pel·lícules durant el dia blau, una novetat del dia blau, i el Sergi Seguí, que també es fa resò d'uns cartells de pel·lícules que es van modificar amb la fotografia de Sergi Seguí en què es veia era el cartell de la pel·lícula Reservoir Dots i deia Reservoir Grox. O sigui, han fet un fake, no?, que es diu? Exacte. Després, em van fer un altre, que diu entre Amarillo i Sant del Juego, i també surten Sergi Seguí, i Josef Perpinyà... Feria referència a la pel·lícula entre Pillo i Sant del Juego. I Sergi Seguí, que diu que li va agradar molt aquests cartells, li va agradar molta gràcia. Els polítics els hi agraden. I també diu... Diu que els cartells tenen la seva conya. I també diu que està garçonet, però no tant com el cartell. Bona. Per tant, aquesta part potser no li va agradar tant, el Sergi Seguí, però s'ho va prendre molt bé. Sergi és un caixón de tot, s'ha dit. I... poca cosa més, ja, el Twitter. Crec que pràcticament ho hem dit tots. De Facebook, has vist alguna cosa? Hi ha moviment a Facebook, també? És més difícil de trobar? És més difícil de trobar. El Instagram, el hashtag, es va anar a compte per compte. La Alcada també ha anat parlant de la festa major, però fa un parell de dies que no diu res, va parlar del Prago. Sí que hi ha moltes publicacions a Instagram. És més difícil parlar ràdio, potser no és un assa social. Abans en parlàvem, que és una xarxa social adreçada al jubè, i que a la ràdio ens l'hauríem de prendre més seriosament. Sí, de fet, mira, com a petit incís, l'altre dia vaig veure una notícia. Vaig dir una notícia que deia que tots aquells que pensen que Facebook i Twitter és una forma d'arribar als joves estan ben equivocats. Correcte. Les xarxes socials majoritàries entre els adolescents ara mateix són Instagram, en primer lloc, WhatsApp, que potser no seria tan jo, és un assa social, i Snapchat, també. Snapchat, també. A la ràdio Facebook i Twitter està quedant potser per un públic més adult. Diuen que Facebook troben els pares. Llavors no els agrada. Fins que els pares vagin a Instagram i en sortiran altra cosa. Bé, vinc minuts i arribem a les 12. Alguna cosa més que vulguis comentar? Instagram també tenim fotografies del dia blau, d'aquest concurs de pel·lícules. Des de Tribune Cultura també han pensat fotografies del trenet, d'activitats infantils que s'han fet els darrers dies. L'Associació de Veïns de Mas Lluís ha publicat fotografies dels partits de Bàsquet, i els resultats. El partit de Bàsquet Senior va acabar amb un resultat ajustadíssim de 44-41 a favor dels blaus, i el partit junior amb un puntatge molt baix. No cal dir ni comentar-ho. A favor dels blaus. També de Just Room, aquest bar que està a prop del paradó, que dona fotografia d'un dels membres del seu equip preparant-se per la festa major. No sé si es diu de Just Room o de Just Room. No sé si ho venim en anglès o fer el joc de paraules amb senjils. Jo crec que és doble. Ja està la fusta. Exacte. Podria ser el nou nom del programa. El nou Impulse, no? Sí. Per donar-li un aire fresc. Finalment també, els bar Nebatuke anuncien que divendres avui mateix, seran ser just el Quina Barra. Serà la banda de percussió que acompanyarà aquesta colla de joves i no tan joves que anirem de bar amb bar de bencervès i de gustant. Ojo peligro. Me l'he jugat. 5 minuts i 3 quarts de 12. Després farem un repàs de tot el que encara queda de festa. Avui és divendres. Estem ja a punt d'enfilar l'última hora del programa. I de cap a la cap de setmana que no farem programa, farem una mica d'avançament del més destacat. Et sembla bé, Sergi? Sí. Una serpura picant en tot. Tots. S'esfeia, s'esfeia, s'aixaven de riure I els dies s'etaven i els parcs il·luminen, s'esconten o les endresen.